El 19 de març de 2005 marca el segon aniversari de l’inici de la invasió de l’Iraq. Van dir que buscaven armes de destrucció massiva. Van dir que portarien la llibertat i la democràcia al poble iraquià.
Ara tothom pot veure que era mentida.
Les armes no existien. Les condicions de vida de la gent són pitjors que mai, i no es pot parlar de democràcia a un país sota ocupació militar, i sotmès a un “estat de setge”, a un país on les tropes d’EUA acaben de destrossar la ciutat de Fal·luja, amb un
enorme cost en vides humanes.
En quant a Palestina, sembla que Bush ni l’inclou entre els països que es mereixen la llibertat. EUA segueix fi nançant i armant a l’Estat d’Israel, que assassina diàriament a homes, dones i nens palestins.
Deien que les eleccions palestines portarien la pau, però és obvi que l’obstacle a una solució no són els palestins, sinó els dirigents israelians de la mena del genocida Sharon. Mentre, fi ns i tot la Unió Europea privilegia a Israel en les seves relacions
comercials.
Per tots aquests motius, el 19-M hem de tornar al carrer, contra les guerres i les ocupacions, i per la justícia.
Alguns diran que les manifestacions no serveixen.
Al primer trimestre de 2003 —sobretot, a la data històrica del 15 de febrer— ens vam manifestar, arreu del món, més de 30 milions de persones. I és cert que Bush, Blair i la resta van seguir endavant amb la invasió.
Però, com ens va comunicar una activista de Bagdad: “Bush diu que el món està amb ell. Vosaltres ens heu mostrat, al poble de l’Iraq, que no esteu per la guerra. Ens doneu ànims per resistir a l’ocupació.”
El New York Times va comentar que el 15-F va suposar la irrupció de la segona superpotència del món: l’opinió pública, expressada al carrer.
Una gran mobilització el 19-M-2005 tornarà a mostrar al poble iraquià, al poble palestí, i a tants altres, que no estan sols davant les agressions militars i les ocupacions.
Hi haurà manifestacions a tot el planeta, des d’Estats Units —on el moviment d’oposició a Bush no es rendeix— fi ns a l’Est d’Àsia —on veuen que moltes víctimes del Tsunami segueixen esperant ajuda, mentre es dediquen enormes quantitats de recursos a la guerra—.
El 19 de març, sortim massivament al carrer, contra la guerra, contra les ocupacions, i per un món més just i en pau.
Fem escoltar la nostra veu.
Plataforma Aturem la Guerra
