Avís important

Amb motiu de la refundació de la JCC (Joventut Comunista de Catalunya), fruit del procés d'unitat juvenil comunista protagonitzat per CJC-Joventut Comunista (Col·lectius de Joves Comunistes - Joventut Comunista) i JC (Joves Comunistes), així com per d'altres sectors i persones que es reclamen de l'ideal comunista, aquesta pàgina queda definitivament tancada.

Podeu seguir l'actualitat de la Joventut a: www.jcc.cat.


dimarts, 31 de maig de 2005

França diu No a aquesta Constitució Europea

Quina victòria! El 55% dels francesos han dit "No", i han humiliat a la coalició de forces liberals a Europa. S´han atrevit a dir No. Malgrat la inundació de propaganda oficial, el bombardeig mediàtic, el recurs a les intimidacions, a les tergiversacions, als xantatges. Els electors han rebutjat recolzar l´escenari de la veritat obligada i han posat fora de joc als qui els consultaven, però no autoritzaven més que una sola resposta possible. Estaven emparats pel debat, apassionats pel text, implicats, amb totes les forces polítiques i socials compromeses a la batalla pel No, en el debat ciutadà que els volien privar. El resutat no té discusió: una mobilització electoral massiva; una victòria del No neta. La democràcia ha guanyat. El liberalisme ha perdut.



És cosa feta. El projecte de constitució europea, aquest tractat de caràcter liberal, ha estat rebutjat. El nostre país no el vol pas. S´obre una via per reconstruir amb els altres pobles europeus un ou tractat. Però, encara que el sentit del vot és clar, caldrà sense cap dubte submergir-se en una batalla per la interpretació. La victòria del No és fruit d´una formidable mobilització popular, i d´una nou esbiaixament a l´esquerra. És una crida a construïr una Europa social , una Europa de la solidaritat, del progrès per a tothom, que rebutgi la llei de la selva, la competència entre treballadors, el dumping social, que no enriqueix més que als detentadors del gran capital. Res a veure amb l´odi i la xenofòbia amb que certs partidaris del Sí, que no comprenen res del que ha passat en aquest país, estan obstinats a assimilar als electors del No.



A Europa sencera, després d´ahir a la nit, hi ha consternació als grans estaments, però els pobles giren la seva mirada cap a França, l´eco del No francès s´estén com la pòlvora. Les energies es tornen visibles. Una gran esperança ha nascut i està destinada a créixer en tota la Unió Europea. La força del missatge adreçat ahir pels electors del nostre país és incontestable. Aquest vot, els nostres governants han d´acceptar-lo o anar-se´n. Ha de tenir lloc un Consell Europeu a mitjans de juny a Brusel.les. El mandat portat per les autoritats franceses ve d´ésser fixat pel propi poble. Això s´anomena sobirania popular. França ha de demanar l´abandonament del tractat Giscard i exigir la negociació d´un nou tractat. Sense dil.lacions, la directiva Bolkenstein i altres fulls de ruta neoliberals han de ser abandonats. Res no ha d´oposar-se, doncs els mateixos partidaris del Sí no han parat d´explicar-nos que ja no estarien a l´ordre del dia. El poble ha de d´escriure la nova pàgina d´Europa amb els altres pobles del continent. La proposició feta ahir per Marie Georges Buffet de consells populars de base per una altra Europa recull l´evidència d´una forta iniciativa popular. El canvi també haurà de concernir a la política nacional. Després d´un resultat com aquest, el país espera un canvi a l´equip de govern i que s´aturi el "nou impuls" donat a la política de la dreta. La majoria del nostre poble reclama amb força un canvi complert en política.



Aquesta exigència és immediata, no esperarà al 2007.

El nostre poble ja en te prou de la dreta al poder.El seu missatge s´adressa també a l´esquerra. El poble espera d´aquesta, el coratge i el compromís davant els poderosos, i estar present quan cal. ñEs necessari, per tant, consolidar l´únió que ha fet la força del "Non". Els reptes són aquí, davant nostre: per una altra Europa, per una alternativa popular d´esquerres. La promesa oberta per aquesta formidable victòria, la mantindrem junts. Tots junts!


La democràcia s´imposa a la Eurocràcia a França

Para los dirigentes europeos la ratificación del Tratado de Constitución Europea debía ser un mero trámite a seguir en la línea trazada por ellos de dar un respaldo político al mercado y a la moneda única europeas sobre la base de alentar la competitividad que sólo favorece la concentración de la riqueza y por consiguiente el aumento de las desigualdades sociales tanto de cara al interior como al exterior de Europa. Pero los franceses han expresado claramente su voluntad contra este proyecto, provocando el temor y el miedo en los dirigentes europeos, los mercados financieros y los principales medios de comunicación tal y como han expesado en sus discursos con el fin de transmitir el mismo temor a la ciudadanía. Pero los ciudadanos europeos no podemos temer el triunfo de la democracia, lo que si temen las elites europeas. Y es que los gobiernos démocratas de los países miembros de la UE entienden de forma muy peculiar la democracia. Por ejemplo, Valéry Giscard d´Estaing, el presidente de la convención que redactó el Tratado Constitucional, ha afirmado que si ganaba el "no" en Francia la única solución era repetir la consulta (se imagina uno que hasta que saliera el "sí" deseado).



Por su parte, el gobierno español consideró aplastante el triunfo del "sí" en el referéndum del 20-F (por otra parte meramente consultivo) cuando lo que fue abrumador fue la abastención poco menor del 60 % dejando sin legitimidad los resultados de la consulta y poniendo en evidencia el desconocimiento y la falta de debate en torno al Tratado Constitucional por parte de la población española (lo que contrasta con la abstención del 30 % registrada en Francia). Cuando alrededor de un tercio de la población española votó favorablemente a este Tratado, la reciente ratificación del mismo por parte del paralamento carece de apoyo y legitimidad popular. El gobierno no puede hablar en nombre de todos los españoles, pues su posición no es representativa de la ciudadanía. Pero qué democracia pueden defender los que ni siquiera convocaron una asamblea constituyente para redactar la Constitución Europea, o qué democracia pueden defender quienes apoyan una UE en la que el Parlamento Europeo carece de iniciativa y autonomía legislativa. Para estos gobiernos democracia sólo significa mercado, palabra recogida 78 veces en el Tratado Constitucional. Frente a la dictadura de los mercados, que excluye a millones de europeos (60 millones viven en la pobreza), los franceses han dado una lección de democracia.


dissabte, 28 de maig de 2005

Comunicat internacional de Batasuna davant l´empresonament d´Arnaldo Otegi

La Mesa Nacional de Batasuna ha responsabilizado directamente al PSOE y al Presidente del Gobierno español, José Luis Rodríguez Zapatero, del encarcelamiento, el 25 de mayo, de su dirigente máximo y portavoz nacional Arnaldo Otegi, acusado por el Tribunal Especial Antiterrorista denominado Audiencia Nacional de "pertenencia a ETA", estableciendo una enorme fianza de 400.000 euros a cambio de su libertad provisional.

Batasuna ha manifestado que el encarcelamiento de Arnaldo Otegi, supone un acto gravísimo en el contexto político excepcional que vive Euskal Herria donde en los últimos meses se ha generalizado un clima social y político favorable a la resolución política del conflicto vasco.

Batasuna ha recordado que Arnaldo Otegi es, además, el principal interlocutor de Batasuna que ha venido manteniendo en los últimos meses multitud de reuniones y contactos con organismos sociales, sindicales y políticos en defensa de un proceso de paz y de normalización política en Euskal Herria (País Vasco).

Para Batasuna, el encarcelamiento de principal interlocutor de una de las partes del conflicto desacredita totalmente el discurso que en las últimas semanas viene haciendo el Presidente del Gobierno español, José Luis Rodriguez Zapatero, relativos a su voluntad política para abrir cauces de diálogo y acuerdo. A este encarcelamiento habría que añadir otras habidas en territorio español y francés en estos últimos meses, así como el mantenimiento de la dispersión de los y las presas políticos vascos y de la ilegalización de Batasuna y otras organizaciones sociales.

Un ataque al sentir mayoritario en Euskal Herria

Pero además, toda la sociedad vasca, independientemente de la familia política al que pertenece, reconoce en Arnaldo Otegi, la figura política esencial para poder establecer en Euskal Herria un proceso político cuyo objetivo compartido son la paz y la normalización política, por lo que Batasuna considera que su encarcelamiento es un ataque directo al sentir mayoritario de la sociedad vasca.

Batasuna considera ante todo ello que es necesario blindar el futuro del proceso de resolución política del conflicto por la activación política del rechazo a esta medida y por la movilización social de los y las ciudadanas vascas. Para ello ha convocado para los próximos días movilizaciones ante las sedes del PSOE en toda Euskal Herria y ha hecho un especial llamamiento a la manifestación nacional que se celebrará el día 4 de junio del2005 en Bilbao en defensa de la resolución política del conflicto vasco.

Apuesta firme en defensa del proceso y petición de solidaridad

Finalmente, la Mesa Nacional de Batasuna ha señalado que nada ni nadie hará que la Izquierda Abertzale se aparte un milímetro de su camino, y menos encarcelamientos de la Audiencia Nacional carente de toda credibilidad democrática en Euskal Herria.

Ha reiterado que la Alternativa para la Resolución Democrática del Conflicto Vasco hecha pública el pasado día 14 de noviembre del 2004 en el velódromo de Anoeta en Donostia, denominada "Orain Herria, Orain Bakea" sigue en pie.

Por todo ello, Batasuna ha hecho un llamamiento a la comunidad iInternacional, a las formaciones políticas y a todas las personalidades que ha venido apostando y apoyando la resolución política del conflicto vasco para que manifiesten su rechazo al encarcelamiento de Arnaldo Otegi y en defiendan un proceso de paz y normalización política en Euskal Herria, realizando iniciativas públicas en tal sentido.

Dichas manifestaciones pueden ser enviadas al e-mail: alvarezforcada@hotmail.com


dijous, 26 de maig de 2005

Declaració de la CJC-Joventut Comunista de cara a la IV Assemblea Nacional d´EUiA.

Balanç polític



Des de la IIIa Assemblea Nacional d´Esquerra Unida i Alternativa, celebrada al març de 2003, els panorames polítics, tan català, com estatal han canviat completament. En aquell moment ens trobàvem en plenes mobilitzacions contra la Guerra d´Iraq. Aquestes van suposar l´expressió més contundent d´un llarg procés mobilitzador que ja s´havia iniciat abans i que es va prolongar després, i que va saber exigir de forma unitària i a través de reivindicacions molt diverses – ensenyament públic, drets laborals, sostenibilitat, llibertats i drets civils – la fi del règim “neofranquista” del Partit Popular. EUiA va jugar un paper central en aquestes mobilitzacions, aportant recursos, idees i militants i també, treballant per consolidar el seu caràcter unitari i la seva vessant més política.



A finals de 2003, a Catalunya, el canvi tan reclamat des del carrer va començar a ser una realitat. El pujolisme va entrar definitivament en crisi, mostrant-se incapaç de seguir oferint un projecte creible de País i havent practicat un total seguidisme de les polítiques reaccionàries del PP. Això es va certificar definitivament en les eleccions catalanes que van donar com a resultat una majoria catalanista i d´esquerres al Parlament, que va esdevenir Govern, amb la signatura del Programa de Govern del Tinell. Uns mesos després, el canvi es va produir també a nivell estatal, amb la derrota electoral del PP, i la conformació d´un govern socialista en minoria, amb el recolzament de l´esquerra, i amb un programa de reconstrucció democràtica, que assumia propostes tradicionalment defensades per Esquerra Unida.



Dos fets resulten bastant contrastables. En primer lloc que aquests canvis es van produir gràcies a la mobilització, que va restituir a la ciutadania la confiança en la pròpia capacitat de canviar les coses. En segon lloc que, sobretot a nivell estatal, els programes de govern que s´estan executant són més moderats que el programa instrínsec a les mobilitzacions. Això té molt a veure amb el fet que els socialistes van saber erigir-se com la única alternativa possible, i, d´aquesta manera, rendibilitzar electoralment, el descontent i la demanda de canvi.



A més d´un any de distància del darrer cicle electoral, es veuen ja aspectes positius i punts febles del nou context polític. A nivell català no es percep des de la ciutadania que les actuacions del Govern Tripartit repercuteixin en la millora de les seves condicions de vida. La situació heredada de l´anterior “règim”, plena de forats pressupostaris, clientelismes i inèrcies difícils de corregir, juntament amb la manca de valentia per part del govern, fan que el desplegament de l´Acord del Tinell hagi estat pel moment molt escàs, fet que cal corregir aviat. Cal tenir en compte que tenir el govern d´un país no significa automàticament tenir el poder, especialment quan com ja hem dit, a Catalunya hem patit un veritable règim que encara conserva forces influències en diversos terrenys, com l´econòmic o el cultural a més de l´institucional.



A nivell estatal els canvis han estat més vistosos, en part perquè la situació de partida era més negativa i en part perquè s´han sabut exterioritzar millor. En política internacional s´ha mantingut el compromís de retirada d´Iraq i s´han establert noves relacions amb Llatinoamèrica, tot i que per altra banda hi ha hagut nos enviaments de tropes a l’Afganistan i Haiti; s´ha obert el debat sobre el model d´Estat i sembla que es comencen a buscar solucions polítiques al conflicte basc; s´han ampliat alguns drets i llibertats, com en el cas dels matrimonis homosexuals, però d´altres encara no s´han reinstaurat, com ho demostra el fet que la llei de Partits segueix vigent. En qualsevol cas, en el terreny econòmic i social no es pot dir que s´hagin produit canvis substancials. No s´aprecien millores en educació, sanitat, drets laborals, pensions... La campanya del Referéndum sobre el Tractat de Constitució Europea ha demostrat, de fet, el marcat caire neoliberal en el terreny econòmic del PSOE i la manca d’un debat públic i social real en aquesta ocasió va mostrar actituts autoritàries que no es poden tornar a repetir. Per altra banda però, estem assistint a una oposició profundament antidemocràtica per part de la dreta. Aquesta oposició s´expressa socialment, sobretot, mitjançant l´Esglèsia que s´està mobilitzant contra tot allò que pot suposar tímids avenços en l´increment de la laicitat de l´Estat o en el reconeixement de llibertats.





Quina EUiA?



Paral·lelament a aquesta situació en el pla polític, en el terreny social sembla que s´està produint una forta desmobilització, deguda, entre d´altres motius, a la disminució de la indignació que va caracteritzar l´etapa anterior. Aquí és on ha d´entrar en joc de forma ineludible EUiA. L´estratègia per a aquest període ha de ser inevitablement de mobilització. Una mobilització que cal entendre, més que mai, en sentit ampli i propositiu. Cal avançar-se a les accions de govern, per tal de condicionar-les, fer un seguiment de les polítiques i decisions que es prenguin, sent els primers en promoure la contestació social, quan aquestes no suposin un avenç des d´una òptica progressista o quan es reprodueixin vicis i pràctiques de la “vella forma de fer política” - malauradament encara no tant vella – i, sobretot, exigir el compliment dels acords del Pacte del Tinell. De fet, la difusió d´aquests acords pot representar un primer motor de mobilització. És molt important no fer-li el joc a la dreta en la seva estratègia desestabilitzadora, i això passa per posar sempre en primer pla les necessitats reals de les persones i les nostres propostes progressistes.



Per a tot això necessitem:



– Una EUiA que representi a l´Esquerra, sobre la base d´un programa comú, aprofundint el seu caracter de moviment socio-polític, dinàmic i plural; que participi en el sí del Partit de l´Esquerra Europea, promovent la coordinació amb l´esquerra social i participant en el FSE per fer d’aquest un espai útil d’intercanvi d’experiències i de coordinació de mobilitzacions que constitueixi a més una eina de vinculació dels seus participants, a la lluita quotidiana organitzada...

– Una EUiA, Unida, que a partir del debat i la participació democràtica, sàpiga tirar endavant propostes i línies de treball que després siguin impulsades per tota l´afiliació i per tota la base social; que es percebi com una força necessària i útil per a la resolució dels problemes quotidians i que, per tant, tingui una representació justa a les institucions, estigui amb qui estigui en coalició.

– Una EUiA Alternativa, que, a partir d´un perfil propi, fonamenti la seva acció política en la mobilització, que aposti de forma inconfundible per recuperar un concepte de política vinculat a la participació constant de la ciutadania i a la democratització de tots els processos de decisió.



En aquest sentit, els i les joves d´EUiA, poden jugar un paper cabdal. No és cap secret que la joventut catalana va participar massivament en el passat cicle mobilitzador i que gràcies a això està recuperant l´interès per la política. En aquest sentit, i per tal de poder donar continuitat a les inquietuds sorgides a partir de la implicació en lluites concretes, és important que EUiA es doti d´un moviment juvenil que mobilitzi i que consenteixi una participació àgil i flexible de la gent jove, afiliada o no, en base a uns objectius concrets. En aquest sentit considerem que seria molt interessant el desplegament de diverses campanyes sobre problemàtiques joves, com l´educació, l´ocupació digna i estable, l´habitatge, la mobilitat i els transports, l´oci no consumista o d´altres. Seria molt positiu que, a més del seu caràcter reiindicatiu i concienciador, aquestes campanyes es proposessin també, objectius concrets i assolibles a curt o mig plaç, per tal de generar un efecte engrescador que afavorís l´increment de la participació.





El paper de la Joventut Comunista



La CJC-Joventut Comunista, renova la seva aposta per EUiA com a eina per a la mediació política que exerceixi de pont entre els moviments socials i les institucions. La nostra participació en el sí d´EUiA, durant el darrer període ha anat incrementant-se i fent-se més concreta. En aquests moments ens comprometem a treballar activament per a la construcció d´aquest moviment juvenil que no entenem com una nova organització juvenil, suma de les que ja existeixen, sinó com a un espai de participació i d´acció en base a objectius i campanyes concretes, que aconsegueixi trascendir les barreres de l´afiliació d´EUiA.



La Joventut Comunista no només pretén participar en aquest moviment, sinó ser-ne dinamitzadora, aportant, prèvia discussió col·lectiva, experiència, idees, pràctiques organitzatives, formació, col·laboració en la digestió de documents. Per altra banda, la nostra participació en el sí d´EUiA no se centrarà exclusivament en l´Àrea Jove: paral·lelament, ens proposem contribuir a dinamitzar les assemblees de Solidaritat i d´Universitat, àmbits d´interès estratègic pel que fa als i les joves i en els quals tenim una bona experiència col·lectiva acumulada.



Recordem també que el treball a Esquerra Unida i Alternativa és només una de les branques de la nostra activitat que va més enllà i a través de la qual pretenem intevenir en molts altres àmbits com per exemple la Universitat i el moviment estudiantil, els centres de treball i el sindicalisme, la solidaritat o el món de la cultura. Al mateix temps però, aquest fet ens situa en condicions d´afavorir l´impuls social de les campanyes de les que parlàvem i, és per això que treballarem en aquest sentit .





Cap a la IV Assemblea



Amb aquest anàlisi polític, amb aquest model d´EUiA i del seu moviment juvenil i amb aquests compromisos com a organització, encarem la IV Assemblea Nacional que se celebrarà els propers 8,9 i 10 de juliol. Entenem que la valoració de la feina feta fins al moment ha de ser positiva i que la línia política que EUiA ha dut a terme fins al moment és la que cal seguir desenvolupant i adaptant a les noves circumstàncies per tal d´aconseguir els objectius que ens hem marcat. La unitat de les esquerres en el terreny polític, expressada durant el darrer cicle en la coalició EUiA-ICV s´ha revelat molt profitosa i en aquests moments es tracta de reequilibrar-la. Cal mantenir sense cap dubte el caràcter mobilitzador, però ara és molt important que existeixi una bona coordinació entre els i les afiliades que intervenen directament a nivell social i els que ho fan a nivell institucional. Al mateix temps la capacitat d´impulsar canvis de la que ara disposem, tot i que encara molt petita, s´ha d´aprofitar i això fa que haguem d´elaborar més acuradament les nostres propostes programàtiques.



Confiem per això, en que aquesta IV Assemblea suposi un rellançament i concreció del programa, un increment de la cohesió interna i un moment de creixement i exteriorització.


Xerrada “Palestina: història d’un conflicte”

El dijous 19 de maig es va celebrar la xerrada “Palestina: història d’un conflicte”, organitzada pel Moviment de Brigadistes de CJC i la Fundació Pere Ardiaca i que va tenir lloc a la seu de la fundació.



L’acte comptava amb la presència de Jordi Garrell, responsable de projectes de l’Associació Catalana per la Pau (ACP), i va ser presentat per Marta Jordi, actual responsable del Moviment de Brigadistes.



En Jordi va fer un breu però acurat repàs de l’origen i evolució del conflicte a través de la història de l’Orient Proper i els seus protagonistes, per, tot just després, passar a una anàlisi de la situació actual. En aquest punt, l’atenció es va centrar especialment en el procés de construcció del “mur de la vergonya” per part del govern d’Israel.



La introducció històrica feta al principi va permetre emmarcar aquest projecte en l’estratègia del sionisme conservador d’acabar amb la possible existència de la nació Palestina. Així doncs, es van poder veure totes les conseqüències que la seva construcció comporta: el desastre humanitari d’un munt de desplaçats, mecanismes per aïllar poblacions palestines de la resta de territoris, expropiació de terres, etc



Tota aquesta informació es va anar enllaçant amb la descripció de les diferents organitzacions humanitàries amb les que treballa l’ACP a Palestina i Israel, així com alguns dels seus projectes.



Finalment, en el col·loqui, es va mirar de fer una previsió de futur i exploració de les solucions del conflicte. Tot i ser una qüestió molt difícil d’analitzar i preveure’n una evolució, hi va haver un ampli consens en exigir una implicació i protagonisme essencial de la comunitat internacional en el procés de resolució del conflicte.



Aquest acte s’emmarca en la voluntat del Moviment de Brigadistes de CJC d’ampliar les línies d’actuació cap a altres zones del planeta, partint d’un coneixement objectiu de la realitat.


dimecres, 25 de maig de 2005

Per un Treball Digne per a Tothom

20/05/05. (Agències. Premsa EUiA). El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, i el d’IU, Gaspar Llamazares, han presentat avui a Barcelona la campanya ‘Per un treball digne per a tothom’, a través de la qual les dues formacions volen impulsar mesures per a la millora de les condicions laborals i incidir en problemàtiques com la deslocalització o la sinistralitat laboral. Els dos dirigents han defensat la campanya per la necessitat d’acabar amb la precarietat i la sinistralitat laboral, així com amb l’atur a Catalunya i tot Espanya.





Davant més d’un centenar de persones del món del treball i sindical, Miralles ha assegurat que EUiA treballarà per tal que aquesta campanya arribi a la cambra de representants catalana en forma d’iniciatives parlamentàries. Amb aquest objectiu, el coordinador general de la formació ha explicat que seguirà d’aprop els conflictes laborals que viuen empreses com SAS a Abrera, Celestica a Cerdanyola del Vallès, Joyco a Alcarràs, així com tots aquells que sorgeixin per ‘l’actitud de sangonera de les multinacionals que tinguin intenció de tancar les seves plantes de producció per incrementar els seus beneficis instal·lant-les en altres indrets’. Miralles ha explicat, doncs, que EUiA continuarà presentant preguntes parlamentàries per instar el govern a actuar en aquests casos, dialogarà amb els treballadors per tal de fer arribar les seves peticions a instàncies parlamentàries i exigirà que es plantegi obligar les empreses que van rebre subvencions i ajuts per instal·lar-se a Catalunya a que les retornin en cas de deslocalització.



Pàgina d´Esquerra Unida i Alternativa


dijous, 19 de maig de 2005

Nova agressió feixista a Saragossa

El darrer dissabte 14 de maig al voltant de les 10:30 de la nit, es va tornar a produir una agressió
nazi-feixista a Saragossa. El lloc triat aquest cop pels agressors d´ultradreta va ser el perímetre de la Festa Anual del Partit Comunista d´Aragó (PCA), al Parque Grande, on amparats per la foscor i en una proporció de 8 a 1, van amenaçar amb una arma blanca i van propinar una pallissa a un jove de 16 anys, militant de la Joventut Comunista d´Aragó.

Des de la CJC-Joventut Comunista, volem expressar el nostre recolzament i la nostra solidaritat amb la Joventut Comunista d´Aragó, així com amb tots aquells i aquelles que han patit agressions d´aquesta mena.

Malauradament, la dreta a l´Estat Espanyol té unes arrels molt poc democràtiques i això l´està conduint a exercir una oposició, immovilista i desestabilitzadora en el més pur estil "neofranquista". Aquesta actitut s´està començant a manifestar cada vegada amb més freqüència a través d´aquest tipus d´agressions i provocacions.

Els que volem construir un altre món hem d´aillar socialment a aquests sectors reaccionaris, mantenint la serenitat i exigint que es pràctiqui la tolerància zero amb aquest tipus de fets.


divendres, 13 de maig de 2005

El departament de Salut desmenteix que estigui estudiant el pagament per visita.

El Departament de Salut vol desmentir categòricament la informació apareguda en un mitjà de premsa escrita avui dia 11 de maig, en el sentit que "la Generalitat imposarà el pagament d´un euro per cada visita a l´ambulatori".



Aquest punt mai no ha estat inclós en cap dels esborranys del document que el Govern està treballant arran de l´Informe sobre la sostenibilitat del sistema sanitari, elaborat per un grup d´experts.



Així­ mateix, el Departament de Salut desautoritza la suposada "font del Departament de Salut" que surt citada en l´esmentat article.



El Govern de la Generalitat està treballant amb algunes propostes que suposaran increment de recursos, canvis en les prioritats i en la ordenació dels serveis, però en cap cas contempla que el document final que aprovarà el Govern plantegi un copagament de les prestacions actuals.



11 de maig de 2005


dimecres, 11 de maig de 2005

17 i 18 de maig: mobilitzacions contra la privatització de la Universitat





Els dies 17 i 18 de maig la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP) ha organitzat unes jornades de mobilitzacions contra la privatització de la Universitat. Els actes principals seran una tancada d´estudiants el 17 a Econòmiques(UB) i una xerrada més dinar popular el 18 a la Pl.Universitat.



MANIFEST DE LA PLATAFORMA MOBILITZADORA EN DEFENSA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA CONTRA LA PRIVATITZACIÓ DE LA UNIVERSITAT



El proper 19 i 20 de maig tindrà lloc a la ciutat noruega de Bergen la cimera de ministres d´educació dels 40 estats membres de l´Espai Europeu d´Educació Superior (EEES), que té com a finalitat avaluar l´implementació de les reformes cap a un marc universitari uniforme tot acomplint el procés que va prendre forma a Bolonya l´any 1999. A la cimera de Bergen, d´altra banda, es marcaran les pautes de treball per els propers dos anys tot tenint en compte que és a partir del curs 2010-2011 que tot plegat ha d´entrar en vigència a tots els estats signants.



Des de la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP), marc unitari del moviment estudiantil català /de Catalunya, considerem que l´EEES, lluny d´acomplir les expectatives generades per la classe política, contempla un seguit d´aspectes no resolts que ens fan pensar en una operació de marketing per avançar en la liberalització de l´educació superior.



Un exemple recent és el debat generat al voltant de la construcció del Catàleg de Titulacions, que marcarà l´aprovació dels nous títols de "Grau", on l´informe d´una de les subcomissions del Consejo de Coordinación Universitaria parla de la supressió de titulacions com ara Humanitats o Història de l’Art per no "adaptar-se a les necessitats del mercat de treball". En aquest informe, en el que la meitat dels redactors eren professors d’universitats de l’Església, també s’apostava per suprimir els estudis de Filologia Catalana entesa com a tal, mentre que es deixava intacta la Filologia Espanyola. Així doncs, tant per la voluntat dels governs de torn com per la lògica del lliure mercat, als Països Catalans hem de denunciar el perill que corre la llengua catalana a la universitat així com el procés d´homogeneïtzació al que se´ns sotmet. I és que en aquest procés de convergència europea es tenen més en compte els interessos empresarials o polítics que els criteris acadèmics i científics.



Un altre dels efectes que comportarà l’entrada a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior serà un clar augment en les taxes universitàries. A Alemanya, que va entrar-hi ara fa dos anys, els estudiants han passat de tenir un accés a la Universitat gratuït a haver de pagar fins a 2000 € l’any. Aquí el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) té prevista una pujada de les taxes d’un 2% pe sobre de l´IPC per al proper curs (és a dir, un increment del 5 % respecte el preu d´enguany).



Aquestes mesures agreugen encara més l’estat actual en que es troba la Universitat Pública catalana. Les empreses privades augmenten contínuament la seva presència en el dia a dia de la Universitat. I no només en l’externalització dels serveis bàsics de restaurant, copisteria, edicions, escoles d’idiomes... sinó també en la Recerca i Investigació, que està cada vegada més sotmesa als interessos del mercat.



Des de la PMDUP, donem a conèixer que per segon cop, tot coincidint amb la cimera, tindrà lloc a Bergen el cap de setmana del 20 de maig el segon Fòrum Europeu de l´Educació que reunirà a professors i estudiants d´arreu per tal d´avaluar aquest nou marc que se´ns imposa així com per a vertebrar alternatives. Per la nostra part, volem tirar endavant un parell d´iniciatives sorgides a casa nostra, com són la fixació d´una jornada de mobilitzacions conjunta en tot l´espai Bolonya així com la creació de l´Observatori de la Universitat Pública, que ha d´aplegar a aquelles persones i col·lectius que s´oposen al procés de mercantilització de l´educació, procés impulsat, entre d´altres, per part d´entitats no-democràtiques com ara l´Organització Mundial del Comerç (OMC).



Conscients que aquesta cimera tindrà poca rellevància, convoquem als campus catalans a una jornada de lluita per al dia 18 de maig per tal de denunciar els efectes que suposarà aquesta reforma, rebutjant l’increment de les taxes i defensant un model d’Universitat lluny del que avui en dia existeix.



Si internacionalitzen les agressions, internacionalitzarem la nostra resposta!



Per una educació pública, popular, catalana i de qualitat,



NO al Procés de Bolonya!



Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública, Barcelona, 18 de Maig


COMUNICAT DE PREMSA: La Fundació Pere Ardiaca és solidaritza amb l´Amical de Mauthausen

Davant la situació creada als darrers dies, desitgem transmetre a l´Amical de Mauthausen la nostra solidaritat més sincera, així com la nostra absoluta confiança en el seu treball diari, confiança que s´han guanyat en els molts anys de lluita contra l´oblit de la barbàrie nazi. Dones i homes que conformen l´Amical han estat, i continuen sent, lluitadors i lluitadores per la recuperació de la memòria històrica i incansables treballadors i treballadores per la llibertat.





Al mateix temps que ens solidaritzem amb ells, ens agradaria sol•licitar a periodistes i polítics respecte per una entitat que ha mantingut la seva dignitat històrica i ha treballat per la memòria en temps en què vergonyants pactes de silenci ignoraven el sacrifici de tantes vides.



Enviem una forta abraçada als companys i companyes de l´Amical de Mauthausen i els animem a continuar amb la seva compromesa i necessària tasca.





a Barcelona 11 de maig de 2005





Fundació Pere Ardiaca


dilluns, 9 de maig de 2005

Qui va derrotar a Hitler?

Cada cop que arriba el 9 de maig hem de recordar a tots els ciutadans, qui va combatre més i qui va pagar la majoria de les víctimes, en la lluita contra el nazisme a la Segona Guerra Mundial. El 1944 les forces aliades comandades per Eisenhower s´enfrontaven a 53 divisions alemanyes a l´Europa occidental. L´exèrcit roig va haver d´enfrontar-se davant de 180 divisions alemanyes a lest. Els Estats Units van perdre uns 400.000 militars, Gran Bretanya 260.000. Els historiadors han estat revisant les morts militars soviètiques, que sumen fins a 14 milions; sense oblidar tampoc les víctimes civils que es troben entre 7 i 20 milions de persones.



Es pot afirmar, i molts ho fan, que molts d´aquests milions van morir perque els generals soviètcs estavendisposats a sacrificar una divisió rera l´altra. Sens dubte, és cert, però axiò no treu el sacrifici o la immensitat del nombre perdut en el front oriental en la desfeta del feixisme, o el fet que va ser l´Unió Soviètica a que va jugar un paper primordial en la derrota de Hitler. Elloc d´aixo, als mitjans i, encara més greu, als llibres d´història occidentals, tansols es parla del pacte entre Stalin i Hitler del 1939.



Nosaltres, hem d´assumir tots els errors (malauradament nombrosos ) que es van cometre als països de l´anomenat, socialisme real, i ho seguirem fent. Però, també és important poder subratllar els seus encerts, i sobretot recordar la dignitat de totes les persones que van lluitar contra el feixisme, alguns massa oblidats, d´altres sobredimensionats.



ANTIFEIXISTES SEMPRE!


dimecres, 4 de maig de 2005

Ja ha sortit el nou Avant





El nou Avant tornar a ser entre nosaltres. Desde la seva presentació en la darrera edició de la Festa Avant, el passat 16 d´abril, pots trobar regularment el nou Avant. Desde CJC impulsem una campanya de subscripcions a la revista dels comunistes.



Pots consultar regularment la nova publicació de l´Avant a la seva web:



www.avant-online.net


Chávez y Fidel se encuentran en Karl Marx

Miles de venezolanos y cubanos pudieron escuchar una intervención histórica de Hugo Chávez trufada de espontáneos comentarios y conversaciones con el presidente cubano Fidel Castro en el teatro Karl Marx de La Habana el pasado 29 de abril. Fue en el marco del IV Encuentro Hemisférico de la lucha contra el ALCA.



Chávez expuso una declaración de principios sobre la oposición al Acuerdo de Libre Comercio pretendido por Estados Unidos y lo confrontó con la propuesta del ALBA (Alternativa Bolivariana para las Américas), liderada por Venezuela, pero con vocación integradora latinoamericana.



Bajo un gran mural con la efigie de Martí y Bolívar con fondo de bandera cubana y venezolana, los dos líderes presidieron el escenario junto con varios de sus ministros y líderes latinoamericanos entre los que se encontraba el histórico Shafick Handal, candidato presidencial en El Salvador, y Evo Morales, líder del Movimiento al Socialismo en Bolivia.



El auditorio, en su mayoría jóvenes con camisetas rojas agrupados por colectivos y gremios que no dejaban de corear consignas llamando a la unidad latinoamericana, se dejó llevar por la espontaneidad de un acto en el que Chávez llegó a convocar un referéndum a mano alzada para decidir si Fidel Castro debía tomar la palabra, algo a lo que el presidente cubano se negaba por no estar previsto en el guión.



El acontecimiento fue abierto por el grupo de teatro infantil La Colmenita, cuyo director, Carlos Alberto Cremata, es hijo de una de las 73 víctimas mortales del avión explosionado por el anticastrista Posada Carriles en Barbados, hoy en territorio norteamericano solicitando asilo al gobierno Bush. Fueron aclamados por la multitud cientos de médicos cubanos allí presentes que desarrollan su trabajo en todo el mundo, alumnos de la Escuela Latinoamericana de Medicina en La Habana donde se forman gratuitamente jóvenes humildes de todo el continente, además de deportistas y trabajadores sociales.



Chávez ironizó durante gran parte de su intervención con el término utilizado por el ex secretario de Estado Adjunto para Latinoamérica, Otto Reich, para Fidel Castro al que calificó de “genio malévolo” y a Chávez de “acaudalado imprudente”. Según el gobierno de Estados Unidos La Habana y Caracas son el epicentro del “eje del mal”. Chávez afirmó que “el eje se está extendiendo para convertirse en una gran masa que lucha por la verdad”. “Porque no se trata de individuos, se trata de una masa de pueblos que se levantan de nuevo en nuestro continente dispuestos a ser libres o morir”, afirmó en alusión a la conocida consigna cubana de Patria o Muerte. “No se trata de un hombre o una mujer, sino de un huracán revolucionario”, insistió.



El presidente venezolano, con su habitual locuacidad, calificó a Bush de “mister Danger”, término acuñado en la novela Doña Bárbara del escritor venezolano Rómulo Gallegos. También volvió a retomar en varias ocasiones sus pronunciamientos a favor del socialismo, comenzando por destacar el nombre que honra el teatro en el que se encontraban, el Carlos Marx.



Chávez dejó claras sus posiciones en contra del ALCA afirmando que la lucha contra este proyecto económico es “la lucha contra el neoliberalismo y contra el capitalismo”.



No faltaron las anécdotas reveladas por el líder bolivariano en su intervención. Entre ellas, la llamada que recibió hace tiempo durante una cena en Madrid de un subsecretario de Estado adjunto norteamericano quien le pedía suspender su viaje a La Habana y le amenazaba con cancelar su visita a Washington. “Usted se equivocó –le respondió Chávez a su interlocutor- está hablando con el presidente de un país. Yo no tengo ningún problema en cancelar mi viaje a Washington, pero a La Habana voy”. Llegó a afirmar que no volverá a “Estados Unidos hasta que el pueblo norteamericano libere a esa nación”, ante el clamor del público.



También tuvo unas amables, pero irónicas palabras, para la multitudinaria prensa internacional allí presente. “Un saludo a los amigos de la prensa, ojalá los dueños de sus medios respeten la verdad de los pueblos”, afirmó quien ha conocido el acoso de los grandes medios privados hasta llegar a organizar un golpe de Estado contra su país.



Los frecuentes e informales intercambios de palabras con el presidente cubano amenizaron un acto que duró más de cuatro horas. “Te voy a reglar un Cristo Fidel, porque Fidel es cristiano en lo social”, le espetó ante la audiencia. “Y yo lo llevaré”, le respondió el presidente cubano. También Chávez volvió a pronunciarse sobre el espíritu de su revolución venezolana: “Diez años después lo seguimos llamando bolivarianismo, pero es socialismo, debemos reinventar el socialismo”. Renegó de términos como el de “revolución democrática” para apostar por otros como el de “democracia revolucionaria”, acuñado por el intelectual recientemente fallecido André Gunder Frank, y que calificó como de un “término liberador porque libera a la llamada democracia del control de las élites”. “La democracia representativa fue una trampa en Venezuela”, dijo en referencia a la corrupción política y dominante que dominó el país durante la IV República donde los partidos mayoritarios se repartían el poder al margen de los ciudadanos. “El pueblo venezolano demostró que se puede derrotar al capitalismo y apostar por la democracia revolucionaria”, añadió.



También tuvo palabras para la secretaria de Estado norteamericana, en estos días de gira por América Latina, a la que llamó “dama imperial”. Y para la reciente crisis de Ecuador que provocó el derrocamiento del presidente Lucio Gutiérrez, en cuya trayectoria muchos creyeron ver paralelismos con Hugo Chávez afirmó: “Lamenté ver salir a Lucio Gutiérrez del palacio presidencial y el pueblo no salió a defenderlo. No se puede estar con Dios y con el diablo, y el pueblo es Dios”,dijo insinuando que el ex presidente ecuatoriano no supo estar a la altura de las demandas de su pueblo y que aceptó condiciones de los grandes poderes imperiales.



Chávez recordó la génesis del proyecto del ALCA hace varios años en Québec, un proyecto que establecía el 1 de enero de 2005 para su nacimiento. “Amaneció el 1 de enero de 2005 y el ALCA no existe”, afirmó entre aplausos. Frente a eso Venezuela acaba de firmar 49 acuerdos comerciales del ALBA con Cuba, entre ellos el inicio de la formación de 20.000 médicos en Venezuela, lo que puso de ejemplo del nuevo estilo de cooperación que domina la integración y cooperación latinoamericana: “Recordemos los programas de cooperación entre Venezuela y Cuba, eso es parte de un nuevo modelo de integración, que incluye la presencia de cientos de empresarios venezolanos esos días en La Habana”.



El presidente venezolano puso varios ejemplos del nuevo modelo de cooperación latinoamericana del ALBA que contrasta con el ALCA, “una integración diseñada por Estados Unidos para el subdesarrollo”.



Entre esos avances latinoamericanos del ALBA destacó la firma de 26 acuerdos de Venezuela con Brasil, el suministro por primera vez de petróleo venezolano a Argentina, país que ha creado una empresa energética estatal y que le paga a Venezuela con productos como ganado, instrumental sanitario o tecnología agropecuaria. Tras sus palabras de apoyo para los presidente Kichner y Lula, afirmó que “eso es el ALBA, romper las cadenas de los organismos internacionales. Vamos a vender petróleo más barato a los países latinoamericanos que ya no tendrán que pagar un 50 % a los intermediarios como hacían hasta ahora”. También anunció la inauguración de una oficina de la empresa pública petrolera venezolana (PDVSA) en La Habana, desde donde se gestionará toda su política comercial para el Caribe. Como ejemplo de esa cooperación petrolera señaló que los barcos venezolanos que transportan el petróleo para evitar los intermediarios y abaratar sus precios ahora se está reparando en Cuba, “ya no en Estados Unidos, porque somos libres y mandamos a reparar donde queremos”.



También informó que Cuba ha decidido eliminar los aranceles de los productos que Venezuela exporta a la isla y que, por su parte, Venezuela suministrará esos productos de la mejor calidad y al más bajo precio, algo que han podido comprobar ya los cubanos en la feria que durante estos días ha expuesto muchos de ellos.



Venezuela también ha abierto un Banco Industrial en Cuba, “pero ese banco no viene aquí para explotar al pueblo cubano, sino para cooperar, tampoco sólo para dar créditos para nuestra exportación, que también, sino para ofrecer créditos a diferentes ramas de producción y servicios en Cuba”, afirmó Chávez. “Del subdesarrollo o salimos todos o no salimos ninguno, sólo unidos podremos salir”, afirmó entre aplausos.



Otros ejemplos del modelo integrador del ALBA que expuso el líder venezolano fue la recién creada Confederación de Trabajadores Latinoamericanos, las organizaciones de movimientos estudiantes para todo el continente, de campesinos, de mujeres. “Todos unidos, tomando ese grito de Marx de proletarios del mundo, uníos”, afirmó mientras profetizaba que el silgo XXI sería el siglo de América Latina.



Chávez también salió al paso de algunas de las críticas que desde Estados Unidos se han lanzado contra algunas medidas de su gobierno. “Estoy seguro de que si los fusiles que hemos comprado a Rusia que tanto les ha indignado los hubiéramos comprado a mister Danger ya no les molestaría”.



Sin duda el 29 de abril de 2005 fue un mal día para el gobierno Bush. Hugo Chávez y Fidel Castro firman estrechan relaciones políticas y firman decenas de acuerdos comerciales, su aspirante John Bolton para embajador en las Naciones Unidas parece que no tomará posesión del cargo, su candidato favorito para la OEA, el mexicano Ernesto Derbez, se ve obligado a retirar la candidatura, Condelezza Rice es desautorizada en una rueda de prensa conjunta por el presidente chileno por criticar a Chávez, la izquierda mexicana y nicaragüense toma las calles contra los presidentes favoritos de Bush y el terrorista Posada Carriles sigue golpeando la puerta de la Casa Blanca para exigir que le paguen los servicios prestados concediéndole el derecho de asilo.


Xerrada sobre Ética i Ciència

Avui dimecres 4 d´abril s´ha celebrat a la Facultat de Física de la UB la xerrada "Ètica i ciència", organitzada per la revista "Universitat en Marxa", en col·laboració amb la Fundació Pere Ardiaca.

Inicialment havia de comptar amb dos ponents: Jorge Wagensberg, director del Cosmocaixa i Norbert Bilbeny, catedràtic d´Ètica de la UB. Finalment però, en Jorge Wagensberg no ha pogut assistir, degut a una reunió d´ultima hora. La seva intervenció es durà a terme en una nova xerrada el proper dijous 12 de maig a les 12 h, també a la Facultat de Física.

En Norbert Bilbeny, per la seva banda, després d´algunes consideracions preliminars sobre la mateixa disciplina ètica, ha examinat alguns factors que segons ells caracteritzen de forma singular al segle XX, entre els quals ha destacat la carrera espacial, l´aparició de la televisió, la crisi del patriarcat, la genètica i els genocidis.

Seguidament ha argumentat la influència contrastable de la investigació científica en aquests fenòmens i la necessitat, per tant, d´exterioritzar l´ètica de la recerca científica, que es troba sempre subjacent. En aquest sentit ha caracteritzat les diverses visions o components de l´ètica, cadascuna de les quals juga després un paper determinat en la recerca científica.

L´assistència ha estat molt bona, amb unes 60 persones i amb diverses intervencions que han demanat aclariments sobre aspectes concrets de la ponència.

Aquest acte, pretén entre d´altres coses, ser un impuls pel rellançament de la Revista Universitat en Marxa, amb l´objectiu de fomentar un pensament critic a la Universitat, des de cadascuna de les disciplines.