Avís important

Amb motiu de la refundació de la JCC (Joventut Comunista de Catalunya), fruit del procés d'unitat juvenil comunista protagonitzat per CJC-Joventut Comunista (Col·lectius de Joves Comunistes - Joventut Comunista) i JC (Joves Comunistes), així com per d'altres sectors i persones que es reclamen de l'ideal comunista, aquesta pàgina queda definitivament tancada.

Podeu seguir l'actualitat de la Joventut a: www.jcc.cat.

Més informació Anar al web www.jcc.cat

Article

Declaració de la CJC-Joventut Comunista de cara a la IV Assemblea Nacional d´EUiA.

Balanç polític



Des de la IIIa Assemblea Nacional d´Esquerra Unida i Alternativa, celebrada al març de 2003, els panorames polítics, tan català, com estatal han canviat completament. En aquell moment ens trobàvem en plenes mobilitzacions contra la Guerra d´Iraq. Aquestes van suposar l´expressió més contundent d´un llarg procés mobilitzador que ja s´havia iniciat abans i que es va prolongar després, i que va saber exigir de forma unitària i a través de reivindicacions molt diverses – ensenyament públic, drets laborals, sostenibilitat, llibertats i drets civils – la fi del règim “neofranquista” del Partit Popular. EUiA va jugar un paper central en aquestes mobilitzacions, aportant recursos, idees i militants i també, treballant per consolidar el seu caràcter unitari i la seva vessant més política.



A finals de 2003, a Catalunya, el canvi tan reclamat des del carrer va començar a ser una realitat. El pujolisme va entrar definitivament en crisi, mostrant-se incapaç de seguir oferint un projecte creible de País i havent practicat un total seguidisme de les polítiques reaccionàries del PP. Això es va certificar definitivament en les eleccions catalanes que van donar com a resultat una majoria catalanista i d´esquerres al Parlament, que va esdevenir Govern, amb la signatura del Programa de Govern del Tinell. Uns mesos després, el canvi es va produir també a nivell estatal, amb la derrota electoral del PP, i la conformació d´un govern socialista en minoria, amb el recolzament de l´esquerra, i amb un programa de reconstrucció democràtica, que assumia propostes tradicionalment defensades per Esquerra Unida.



Dos fets resulten bastant contrastables. En primer lloc que aquests canvis es van produir gràcies a la mobilització, que va restituir a la ciutadania la confiança en la pròpia capacitat de canviar les coses. En segon lloc que, sobretot a nivell estatal, els programes de govern que s´estan executant són més moderats que el programa instrínsec a les mobilitzacions. Això té molt a veure amb el fet que els socialistes van saber erigir-se com la única alternativa possible, i, d´aquesta manera, rendibilitzar electoralment, el descontent i la demanda de canvi.



A més d´un any de distància del darrer cicle electoral, es veuen ja aspectes positius i punts febles del nou context polític. A nivell català no es percep des de la ciutadania que les actuacions del Govern Tripartit repercuteixin en la millora de les seves condicions de vida. La situació heredada de l´anterior “règim”, plena de forats pressupostaris, clientelismes i inèrcies difícils de corregir, juntament amb la manca de valentia per part del govern, fan que el desplegament de l´Acord del Tinell hagi estat pel moment molt escàs, fet que cal corregir aviat. Cal tenir en compte que tenir el govern d´un país no significa automàticament tenir el poder, especialment quan com ja hem dit, a Catalunya hem patit un veritable règim que encara conserva forces influències en diversos terrenys, com l´econòmic o el cultural a més de l´institucional.



A nivell estatal els canvis han estat més vistosos, en part perquè la situació de partida era més negativa i en part perquè s´han sabut exterioritzar millor. En política internacional s´ha mantingut el compromís de retirada d´Iraq i s´han establert noves relacions amb Llatinoamèrica, tot i que per altra banda hi ha hagut nos enviaments de tropes a l’Afganistan i Haiti; s´ha obert el debat sobre el model d´Estat i sembla que es comencen a buscar solucions polítiques al conflicte basc; s´han ampliat alguns drets i llibertats, com en el cas dels matrimonis homosexuals, però d´altres encara no s´han reinstaurat, com ho demostra el fet que la llei de Partits segueix vigent. En qualsevol cas, en el terreny econòmic i social no es pot dir que s´hagin produit canvis substancials. No s´aprecien millores en educació, sanitat, drets laborals, pensions... La campanya del Referéndum sobre el Tractat de Constitució Europea ha demostrat, de fet, el marcat caire neoliberal en el terreny econòmic del PSOE i la manca d’un debat públic i social real en aquesta ocasió va mostrar actituts autoritàries que no es poden tornar a repetir. Per altra banda però, estem assistint a una oposició profundament antidemocràtica per part de la dreta. Aquesta oposició s´expressa socialment, sobretot, mitjançant l´Esglèsia que s´està mobilitzant contra tot allò que pot suposar tímids avenços en l´increment de la laicitat de l´Estat o en el reconeixement de llibertats.





Quina EUiA?



Paral·lelament a aquesta situació en el pla polític, en el terreny social sembla que s´està produint una forta desmobilització, deguda, entre d´altres motius, a la disminució de la indignació que va caracteritzar l´etapa anterior. Aquí és on ha d´entrar en joc de forma ineludible EUiA. L´estratègia per a aquest període ha de ser inevitablement de mobilització. Una mobilització que cal entendre, més que mai, en sentit ampli i propositiu. Cal avançar-se a les accions de govern, per tal de condicionar-les, fer un seguiment de les polítiques i decisions que es prenguin, sent els primers en promoure la contestació social, quan aquestes no suposin un avenç des d´una òptica progressista o quan es reprodueixin vicis i pràctiques de la “vella forma de fer política” - malauradament encara no tant vella – i, sobretot, exigir el compliment dels acords del Pacte del Tinell. De fet, la difusió d´aquests acords pot representar un primer motor de mobilització. És molt important no fer-li el joc a la dreta en la seva estratègia desestabilitzadora, i això passa per posar sempre en primer pla les necessitats reals de les persones i les nostres propostes progressistes.



Per a tot això necessitem:



– Una EUiA que representi a l´Esquerra, sobre la base d´un programa comú, aprofundint el seu caracter de moviment socio-polític, dinàmic i plural; que participi en el sí del Partit de l´Esquerra Europea, promovent la coordinació amb l´esquerra social i participant en el FSE per fer d’aquest un espai útil d’intercanvi d’experiències i de coordinació de mobilitzacions que constitueixi a més una eina de vinculació dels seus participants, a la lluita quotidiana organitzada...

– Una EUiA, Unida, que a partir del debat i la participació democràtica, sàpiga tirar endavant propostes i línies de treball que després siguin impulsades per tota l´afiliació i per tota la base social; que es percebi com una força necessària i útil per a la resolució dels problemes quotidians i que, per tant, tingui una representació justa a les institucions, estigui amb qui estigui en coalició.

– Una EUiA Alternativa, que, a partir d´un perfil propi, fonamenti la seva acció política en la mobilització, que aposti de forma inconfundible per recuperar un concepte de política vinculat a la participació constant de la ciutadania i a la democratització de tots els processos de decisió.



En aquest sentit, els i les joves d´EUiA, poden jugar un paper cabdal. No és cap secret que la joventut catalana va participar massivament en el passat cicle mobilitzador i que gràcies a això està recuperant l´interès per la política. En aquest sentit, i per tal de poder donar continuitat a les inquietuds sorgides a partir de la implicació en lluites concretes, és important que EUiA es doti d´un moviment juvenil que mobilitzi i que consenteixi una participació àgil i flexible de la gent jove, afiliada o no, en base a uns objectius concrets. En aquest sentit considerem que seria molt interessant el desplegament de diverses campanyes sobre problemàtiques joves, com l´educació, l´ocupació digna i estable, l´habitatge, la mobilitat i els transports, l´oci no consumista o d´altres. Seria molt positiu que, a més del seu caràcter reiindicatiu i concienciador, aquestes campanyes es proposessin també, objectius concrets i assolibles a curt o mig plaç, per tal de generar un efecte engrescador que afavorís l´increment de la participació.





El paper de la Joventut Comunista



La CJC-Joventut Comunista, renova la seva aposta per EUiA com a eina per a la mediació política que exerceixi de pont entre els moviments socials i les institucions. La nostra participació en el sí d´EUiA, durant el darrer període ha anat incrementant-se i fent-se més concreta. En aquests moments ens comprometem a treballar activament per a la construcció d´aquest moviment juvenil que no entenem com una nova organització juvenil, suma de les que ja existeixen, sinó com a un espai de participació i d´acció en base a objectius i campanyes concretes, que aconsegueixi trascendir les barreres de l´afiliació d´EUiA.



La Joventut Comunista no només pretén participar en aquest moviment, sinó ser-ne dinamitzadora, aportant, prèvia discussió col·lectiva, experiència, idees, pràctiques organitzatives, formació, col·laboració en la digestió de documents. Per altra banda, la nostra participació en el sí d´EUiA no se centrarà exclusivament en l´Àrea Jove: paral·lelament, ens proposem contribuir a dinamitzar les assemblees de Solidaritat i d´Universitat, àmbits d´interès estratègic pel que fa als i les joves i en els quals tenim una bona experiència col·lectiva acumulada.



Recordem també que el treball a Esquerra Unida i Alternativa és només una de les branques de la nostra activitat que va més enllà i a través de la qual pretenem intevenir en molts altres àmbits com per exemple la Universitat i el moviment estudiantil, els centres de treball i el sindicalisme, la solidaritat o el món de la cultura. Al mateix temps però, aquest fet ens situa en condicions d´afavorir l´impuls social de les campanyes de les que parlàvem i, és per això que treballarem en aquest sentit .





Cap a la IV Assemblea



Amb aquest anàlisi polític, amb aquest model d´EUiA i del seu moviment juvenil i amb aquests compromisos com a organització, encarem la IV Assemblea Nacional que se celebrarà els propers 8,9 i 10 de juliol. Entenem que la valoració de la feina feta fins al moment ha de ser positiva i que la línia política que EUiA ha dut a terme fins al moment és la que cal seguir desenvolupant i adaptant a les noves circumstàncies per tal d´aconseguir els objectius que ens hem marcat. La unitat de les esquerres en el terreny polític, expressada durant el darrer cicle en la coalició EUiA-ICV s´ha revelat molt profitosa i en aquests moments es tracta de reequilibrar-la. Cal mantenir sense cap dubte el caràcter mobilitzador, però ara és molt important que existeixi una bona coordinació entre els i les afiliades que intervenen directament a nivell social i els que ho fan a nivell institucional. Al mateix temps la capacitat d´impulsar canvis de la que ara disposem, tot i que encara molt petita, s´ha d´aprofitar i això fa que haguem d´elaborar més acuradament les nostres propostes programàtiques.



Confiem per això, en que aquesta IV Assemblea suposi un rellançament i concreció del programa, un increment de la cohesió interna i un moment de creixement i exteriorització.