Quina victòria! El 55% dels francesos han dit "No", i han humiliat a la coalició de forces liberals a Europa. S´han atrevit a dir No. Malgrat la inundació de propaganda oficial, el bombardeig mediàtic, el recurs a les intimidacions, a les tergiversacions, als xantatges. Els electors han rebutjat recolzar l´escenari de la veritat obligada i han posat fora de joc als qui els consultaven, però no autoritzaven més que una sola resposta possible. Estaven emparats pel debat, apassionats pel text, implicats, amb totes les forces polítiques i socials compromeses a la batalla pel No, en el debat ciutadà que els volien privar. El resutat no té discusió: una mobilització electoral massiva; una victòria del No neta. La democràcia ha guanyat. El liberalisme ha perdut.
És cosa feta. El projecte de constitució europea, aquest tractat de caràcter liberal, ha estat rebutjat. El nostre país no el vol pas. S´obre una via per reconstruir amb els altres pobles europeus un ou tractat. Però, encara que el sentit del vot és clar, caldrà sense cap dubte submergir-se en una batalla per la interpretació. La victòria del No és fruit d´una formidable mobilització popular, i d´una nou esbiaixament a l´esquerra. És una crida a construïr una Europa social , una Europa de la solidaritat, del progrès per a tothom, que rebutgi la llei de la selva, la competència entre treballadors, el dumping social, que no enriqueix més que als detentadors del gran capital. Res a veure amb l´odi i la xenofòbia amb que certs partidaris del Sí, que no comprenen res del que ha passat en aquest país, estan obstinats a assimilar als electors del No.
A Europa sencera, després d´ahir a la nit, hi ha consternació als grans estaments, però els pobles giren la seva mirada cap a França, l´eco del No francès s´estén com la pòlvora. Les energies es tornen visibles. Una gran esperança ha nascut i està destinada a créixer en tota la Unió Europea. La força del missatge adreçat ahir pels electors del nostre país és incontestable. Aquest vot, els nostres governants han d´acceptar-lo o anar-se´n. Ha de tenir lloc un Consell Europeu a mitjans de juny a Brusel.les. El mandat portat per les autoritats franceses ve d´ésser fixat pel propi poble. Això s´anomena sobirania popular. França ha de demanar l´abandonament del tractat Giscard i exigir la negociació d´un nou tractat. Sense dil.lacions, la directiva Bolkenstein i altres fulls de ruta neoliberals han de ser abandonats. Res no ha d´oposar-se, doncs els mateixos partidaris del Sí no han parat d´explicar-nos que ja no estarien a l´ordre del dia. El poble ha de d´escriure la nova pàgina d´Europa amb els altres pobles del continent. La proposició feta ahir per Marie Georges Buffet de consells populars de base per una altra Europa recull l´evidència d´una forta iniciativa popular. El canvi també haurà de concernir a la política nacional. Després d´un resultat com aquest, el país espera un canvi a l´equip de govern i que s´aturi el "nou impuls" donat a la política de la dreta. La majoria del nostre poble reclama amb força un canvi complert en política.
Aquesta exigència és immediata, no esperarà al 2007.
El nostre poble ja en te prou de la dreta al poder.El seu missatge s´adressa també a l´esquerra. El poble espera d´aquesta, el coratge i el compromís davant els poderosos, i estar present quan cal. ñEs necessari, per tant, consolidar l´únió que ha fet la força del "Non". Els reptes són aquí, davant nostre: per una altra Europa, per una alternativa popular d´esquerres. La promesa oberta per aquesta formidable victòria, la mantindrem junts. Tots junts!
