Avís important

Amb motiu de la refundació de la JCC (Joventut Comunista de Catalunya), fruit del procés d'unitat juvenil comunista protagonitzat per CJC-Joventut Comunista (Col·lectius de Joves Comunistes - Joventut Comunista) i JC (Joves Comunistes), així com per d'altres sectors i persones que es reclamen de l'ideal comunista, aquesta pàgina queda definitivament tancada.

Podeu seguir l'actualitat de la Joventut a: www.jcc.cat.


L´increment del preu per crèdit matriculat en tota universitat pública catalana és d´un 5% respecte el curs 2004/2005, un punt per sobre l´increment estipulable de l´IPC. El CIC puntualitza que tot i l´augment de les taxes, l´aportació dels estudiants al cost global dels estudis ha disminuït un punt a causa del creixement de la subvenció destinada a Universitats de la Generalitat de Catalunya.



Des de l´AEP (Associació d´Estudiants i Estudiantes Progressistes) rebutgem aquesta mesura que en cap cas suposa un benefici o aproximació al model d´Universitat Pública que defensem.Els efectes que en causa, no només la incondicional pujada de taxes a què ens volen acostumar any rere any, sinó la mateixa implementació d’aquestes, es tradueixen en un atac directe pels estudiants i les estudiantes i al mateix temps per la pròpia Universitat.



Tot i així, l´aplicació d´unes taxes com a requisit d´accés a l´ensenyament públic superior actua de selector, deixant fora del sistema universitari a totes aquelles persones que no poden permetre´s aquest tipus de despesa. El sistema de beques de l’Estat resta lluny d’aconseguir la plena integració de tota persona que vulgui accedir a l’ensenyament públic superior. La concessió de les anomenades “beques generals” s’estableix a partir de dos criteris: l’acadèmic, en funció dels mèrits que s’aconsegueixen durant el curs anterior; i l’econòmic, analitzant les condicions econòmiques en què es troba l’estudiant o estudianta, a través d’una pauta general en funció de l’ocupació i renda familiar. Aquest mètode, quantitatiu, al no tenir en compte les especificitats de cada un de nosaltres, i sobredimensionant els requisit acadèmics, deixa sense ajuts a moltes persones. En conseqüència, cada vegada són més les entitats financeres que ofereixen crèdits per accedir a la Universitat, fet que implica una privatització del sistema de beques.



La Universitat també sofreix una retallada important d’autonomia en la gestió i organització de la seva activitat, degut a la mala distribució dels pressupostos estatals, mancant d’un important finançament públic, i provocant l’entrada de finançament privat. En aquest punt, i veient com cada cop ens allunyem més d’un model universitari gestionat públicament, no podem passar per alt les transformacions a que està exposada davant l’escenari que dibuixa l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). L’EEES situa la Universitat en el centre neuràlgic del desenvolupament del mercat laboral, a partir d’unes directrius marcades per l´òptica empresarial, i seguint aquesta línia que la LOU ja va començar a perfilar, atorgant molt més poder a aquest sector de la societat en la presa de decisions dins el cos de la Universitat.



Creiem que la Universitat pública catalana ha de lluitar per no perdre el caràcter que la constitueix: una entitat de cara al poble i per al poble. L’administració pública catalana al seu temps ha d’apostar per una Universitat pública i aplicar totes aquelles mesures per mantenir-la i projectar-la en el futur. En aquest context, denunciem el paper testimonial que s´atorga als estudiants membres del Consell Interuniversitari de Catalunya. La seva presència en aquest òrgan preten la automàtica legitimació de les decisions i acords pressos, sense tenir veu en aquelles qüestions que incumbiexen directament als estudiants i estudiantes, com ho és l’increment de les taxes.



Des de l’AEP lluitem per una Universitat sense cap tipus de filtre en l’accés, lliure de taxes, apostant per ser font d’emancipació social, dotant al poble d’una visió crítica i humanista amb els processos socials que avui en dia controlen la nostra vida quotidiana. Facilitant a tothom que ho necessiti l’accés i sense cap tipus de pressió de l’esfera empresarial.





PER UNA UNIVERSITAT GRATUÏTA I POPULAR, NO A LES TAXES UNIVERSITÀRIES





Barcelona, 13 de juny del 2005