Avís important

Amb motiu de la refundació de la JCC (Joventut Comunista de Catalunya), fruit del procés d'unitat juvenil comunista protagonitzat per CJC-Joventut Comunista (Col·lectius de Joves Comunistes - Joventut Comunista) i JC (Joves Comunistes), així com per d'altres sectors i persones que es reclamen de l'ideal comunista, aquesta pàgina queda definitivament tancada.

Podeu seguir l'actualitat de la Joventut a: www.jcc.cat.


Barcelona, 2 de juny de 2004.



Ahir dimecres 1 de juny Ismael Serrano va presentar a Barcelona el seu darrer treball "Naves ardiendo más allá de Orión" amb un concert a l´Auditori. El cantautor de Vallecas, rodejat d´un públic fidel i caloròs, va deixar clar un cop més el seu compromís polític i social, inconfundiblement progressista i la seva capacitat de teixir poesia amb els fils de la senzilla quotidianitat.

Possiblement el punt més àlgid de la seva càrrega política va arribar amb la interpretació del tema "Dulce memoria" que, a partir de qüestions com la guerra preventiva, la situació a Palestina o el drama de la immigració, representa un al·legat a favor d´un altre món, impregnat d´una concepció de la història com a quelcom viu i de la qual hem de poder aprendre els errors que no es poden tornar a repetir.

No va faltar, com era obvi, la referència a l´11-M, especialment, donat que precisament en aquella data el cantautor es trobava a Barcelona on havia participat el dia abans en un acte de la coalició EUiA-ICV, al mateix Auditori que ahir el va tornar a veure pujat adalt del seu escenari. Just abans d´interpretar la canço "Fragilidad", va recordar com aquells dies de març del 2004 la fragilitat del poble va saber convertir-se en ràbia que es va descarregar a les urnes, fent possible el canvi.

Val a dir que la ciutat de Barcelona també va ser protagonista ahir del repertori escollit, i precisament una d´aquelles zones que els mateixos barcelonins oblidem massa vegades: la Mina. La canço "Elegía" és un homenatge al llegendari Vaquilla i a totes aquelles persones oblidades, expulsades del sistema i de les quals el cantant reivindica la seva inextricable condició humana per sobre de tot el demés.

Dos moments més d´emoció i compromís: les notes i la lletra de "Oleo de mujer con sombrero" de Silvio Rodriguez en un gest d´homenatge al cantautor cubà, i el crit de "Viva la República", que va quedar perfectament enmarcat entre la canço "El vals de los jubilados" i una bandera tricolor, desplegada per part d´uns espectadors.

Va ser un concert carregat d´emocions, de paraules tan poètiques com acuradament dissenyades per a la ocasió, tal i com ens té acostumats aquest ex-estudiant de Física, d´odes a les caixeres de supermercat, de referències - gairebé obsessives - al plaer més íntim, de cançons noves i d´altres que ja formen part de la banda sonora de les nostres històries personals i col·lectives.

Però un cop més, més enllà de la capacitat poètica l´Auditori va ser testimoni de la vigència del compromís del company de Madrid. Un compromís que és avui tan o més important que ahir, avui que correm el risc d´acomodar-nos i de no tenir present que els canvis, que hem començat a aconseguir, no seran si no ens mantenim en les nostres "barricades" de lluita quotidiana. Gràcies Ismael per seguir-nos recordant que encara queda molt per fer per a aquell "altre món possible" del que tu i nosaltres parlem i gràcies per fer-ho des d´aprop, amb i per al públic, amb i per al poble: sent tu mateix alhora públic i poble.