Notícies de la Joventut Comunista

Després d´una setmana de conferències, debats i intercanvi d´experiències, s´ha clausurat el XVI FMJE. Els últims dos dies han vist dues activitats especialment interessants.



En primer lloc, el dissabte 13 d´agost, al teatre Teresa Carreño de Caracas - una de les seus del Festival - es va dur a terme la conferència "La revolució bolivariana i el socialisme del segle XXI", que va comptar amb la presència diverses personalitats del món polític i intel·lectual llatinoamericà, i amb l´alemany Heinz Dieterich (la intervenció del qual es pot trobar a www.rebelion.org). Durant la conferència, es van exposar diverses perspectives sobre com ha de ser el socialisme del segle XXI, que el president Hugo Chávez va començar a reivindicar en el darrer Fòrum Social Mundial.



Alguns aspectes a destacar sobre la intervenció, són: la necessitat de no copiar models, sinó de posar en funcionament una gran força creativa; la importància de realitzar un esforç de formació previ a l´avenç cap al socialisme, com s´està fent ja amb la Misión Robinson i amb le recent Misión Cultura; la caracterització del procés actual com a demòcrata-burgés, antimperialista i amb voluntat d´avançar cap al socialisme, subratllant la necesitat de consolidar prèviament, un estat de dret i el desenvolupament de les forces productives.



Finalment, després de quatre hores de conferència, va arribar el president Hugo Chàvez, que en una emotiva intervenció (després d´haver vist un video de salutació de Fidel Castro al Festival) va seguir insistint en la necessitat d´avançar cap al socialisme com a única garantia de poder arribar una societat de democràcia radical i de justícia social. El president veneçolà va explicar de forma molt pedagògica, les seves darreres visites a Argentina, Uruguai i Brasil, per a potenciar el procés d´integració llatinoamericana, en les quals, ha arribat a diversos acords amb els respectius governs, en la línia dels intercanvis justos i equitatius que, a través de l´ALBA, Veneçuela ja manté amb Cuba.



El segon esdeveniment d´aquests últims dies, ha estat el Tribunal Antimperialista que s´ha realitzat al Poliedro de Caracas (un gran Palau d´Esports). En aquesta escenificació d´un judici, diversos testimonis, de multitut de països diferents que pateixen directament les conseqüències de l´imperialisme, han pogut explicar les seves realitats i les seves lluites, portant a una més que previsible condemna de l´imperialisme. El president Chavez, també va realitzar una de les intervencions, donat que Veneçuela ha estat, i segueix sent, una de les principals víctimes de la gestió d´extrema dreta de l´actual govern nordamericà.



Més enllà de les valoracions ja exposades i de les que podrem fer un cop tornem a Catalunya, ens queda un missatge ben clar, que ha estat omnipresent durant tot el Festival:



"Un altre món millor és possible, tan sols en el socialisme".

EUiA REITERA LA SEVA EXIGÈNCIA EN EL RETORN DE LES TROPES D’AFGANISTAN DESPRÉS DE LA MORT DE 17 MILITARS



Miralles demana la compareixença immediata del ministre de defensa davant el Congrés





Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) ha lamentat avui la mort de 17 militars espanyols en un accident d’helicòpter a l’Afganistan, i expressa les seves condolences a les famílies afectades. El coordinador general de la formació, Jordi Miralles, ha assegurat també el seu desig que s’esclareixin el més aviat possible les circumstàncies d’aquest accident. “Considerem molt greu els fets i creiem necessari que compareixi de manera immediata el ministre de defensa davant del Congrés dels Diputats per explicar les causes de l’accident”, ha dit Miralles. El coordinador general d’EUiA, a més, considera urgent una investigació exhaustiva i immediata sobre què ha pogut succeir per tal que un helicòpter s’hagi estavellat i l’aeronau que l’acompanyava s’hagi vist forçada a realitzar un aterratge d’emergència.



Miralles ha recordat que el grup parlamentari d’IU i la coalició d’ICV-EUiA ha estat l’única força al Congrés que s’ha oposat fermament a l’enviament de tropes a l’Afganistan. “Som els únics que no volíem que els militars espanyols fossin a l’Afganistan. Hem exigit, exigim i continuarem exigint el retorn de les tropes, tal i com van retornar les de l’Iraq”, ha dit Miralles.

De fet ja hem sobrepassat l´equador. Avui és divendres i la cloenda serà el proper dilluns.



Per ara les xerrades han estat moltes i molt diverses tant pel que fa als continguts com pel que fa a la seva qualitat. Els companys i companyes del CNP Català intentem distribuir-nos entre les diferents activitats per tenir presència en el màxim possible, però les cues inacabables, la suspensió de xerrades i els ritmes venec,olans, ho compliquen una mica.



Per ara, i de forma parcial, hi ha algunes conferències i seminaris que val la pena destacar. Una sobre el procés d´alfabetització que s´està duent a terme a tot Amèrica Llatina, amb l´ajuda del mètode cubà "Yo sí puedo", que va comptar amb la presència del ministre d´educació venec,olà i de beneficiaris de les missions educatives, entre d´altres.



La conferència sobre autodeterminació dels pobles, ens va deixar un gust amarg a la boca, donat que finalment no vam poder intervenir per exposar la postura consensuada del CNP Català, que s´havia aconseguit en un gran esforç de consens. També haguéssim volgut mostrar a totes les delegacions presents, la contradicció que suposo posicionar-se a favor del dret a l´autodeterminació, i després, quan un col·lectiu de persones i organitzacions, com ho és el CNP Català, decideix autodeterminar-se per tenir Comité propi, no permetre-ho.



Altres activitats interessants, han girat al voltant dels processos de transformació a Amèrica Llatina, tem que focalitza moltes de les xerrades, donat que el Festival se celebra a Veneçuela. En aquest sentit han estat particularment interessants els tallers sobre integració llatinoamericana i sobre noves formes de lluita a centramèrica. I particulament emotiu va ser l´encontre entre joves cubans i joves estadounidencs en que aquests darrers van reafirmar el seu compromís solidari amb els companys bloquejats.



En general, una primera valoració, que de manera informal hem hanat comentant alguns companys i companyes del CNP, és que els continguts i formats de les activitats no acaben de ser els idonis. És possible que es quedin a mig camí entre exposicions i tractaments dels temes, en profunditat i rigor, i la frescura i espontaneitat que hagués tingut un senzill intercanvi d´experiències, lluites i idees. D´aquesta manera, a vegades, s´ha caigut en un cert pamfletarisme que en alguns moments dóna al Festival un caire més catàrtic (que també és necessari), que polític.

Ahir es va dur a terme la inauguració del XVI FMJE i amb ella, la desfilada de cadascuna de les delegacions. Com ja havíem anat informant, no estava previst que desfilés com una delegació més, la de Catalunya. Però el que va succeir ahir al passeig de "Los Proceres" de Caracas, demostra que quan un col·lectiu de joves i organitzacions, s´autodetermina, és impossible controlar-lo mitjançant el veto o la prohibició.

El CNP Català va anar conquerint un espai propi en la inauguració a mesura que passaven les hores. Va començar per no situar-se darrera de la delegació espanyola, tal i com es pretenia, per fer-ho en canvi en la posició que alfabèticamnt ens tocava. I va ser així com vam ser amablement acollits pel Camerun, del qual no hi havia cap delegat present, de manera que vam "prendre en prèstec" el cartell de Camerun, en el dors del qual es va escriure "Catalunya", i el màstil de la bandera, en el qual va acabar onejant la senyera, com a expressió del consens de les organitzacions que integren el CNP.

La jugada va ser perfecta, quan a mesura que desfilàvem, i cada vegada que passàvem davant d´alguyn locutor o locutora, se´ns rebia amb normalitat com a "delegació de Catalunya", fins que vam desfilar per davant de la tribuna d´honor davant del President Chàvez que va saludar la nostra delegació.

Va ser per tant una petita victòria però significativa, davant de la intol·lerància, el joc brut i el boicot demostrats per alguns, i també davant de l´oportunisme que alguns altres van demostrar, aprofitant-se de la feina del CNP Català, per treure´n rentabilitat partidista. Però en qualsevol cas, un cop més, el més destacable va ser l´esforç unitari realitzat per tots els membres del CNP Català.

VISCA CATALUNYA, i avui no podem no cridar també

VISCA CAMERUN

Aquesta tarda {es la inauguraci{o del XVI FMJE. Finalment, s´ha consumat el boicot del Comité Espanyol, al nostre Comité Nacional Preparatori Catalá. Més enllá del text a les nostres acreditacions (Espanya-Catalunya), no hem aconseguit el ple reconeixement d´un comité que ha estat treballant durant tot el curs de forma oberta, ámplia i constant. Un cop acabi el festival caldrá parlar a fons d´aquest problema.



Mentrestant, aquest poble i aquesta revoluci{o segueixen meravellant-nos. Hem pogut visitar ja algunes de les Misiones, i probablement tots ens quedem amb la taula de menjador d´una casa del "barrio" de Bruzuar, al voltant de la qual es trobaven una desena de dones grans, (fins a 81 anys), seguint una classe de la Mision Robinson, amb la seva il.lusió, i amb la seva preciosa ortografia, tot i que només fa sis mesos que han aprés a escriure.



Pel que fa al Festival, la veritat és que el caos és considerable, sempre combinat amb l´extraordinária disposició i amabilitat dels venec,olans, que són els les primeres víctimes d´una burocrácia (i d´alguns boicots), dels que encara són víctimes. Cal dir que alguns dels delegats i delegades europeus no han estat sempre a l´alc,ada de l´esperit del Festival, creant excessius problemes als voluntaris joves venec,olans i sent poc respectuosos amb el seu treball. En aquest sentit vull destacar el comportament positivíssim de la Brigada Simon Bolivar, que en els moments de máxim caos, va saber convocar una reunió amb totes les delegacions, pérqué aquestes es comprometessin a col.laborar amb les tasques de la residéncia. A més, també vam estar col.laborant a muntar tots els llits d´un dels edificis que encara no estava preparat.



Finalment, aquest matí (avui és dilluns 7 d´agost), la Brigada ha tingut una reunió amb l´Instituto Nacional de Juventud, en la qual s´ha arribat a diferents acords de cara a futurs projectes de solidaritat per a les nostres brigades.

Fa tot just unes 24 hores que la Brigada SImon Bolívar va arribar a Veneçuela, i l´entusiasme d´aquest poble ja ens ha impactat a tots i totes.



En primer lloc, hem pogut començar a comprovar que tot allò que hem estat llegint sobre l´organització i la participació popular en aquest procés revolucionari, és gegant i que el Festival és quelcom que està envaint cada racó del país.



I en segon lloc, que tot això que havíem llegit, en realitat es queda curt en quant a la conciència d´aquest poble i en quant a la construcció des de la base, d´aquesta nova societat, d´aquesta nova experiència de viatge cap al socialisme.



En quant al FEstival, són dies d´arribada paulatina de les diferents delegacions, suecs, cordobesos, angolenys, alemanys, colombians... La rebuda, molt bona, i pel moment tot sembla molt ben organizat, gràcies sobretot a l´enprme quantitat de voluntaris que s´han abocat a les tasques de preparació del Festival: es parla d´entre 200000 i 300000 voluntaris, la majoria d´ells menors d´edat.



Posats a buscar algun punt negatiu fins el moment, només el de l´etern problema del reconeixement de ple dret del Comité Nacional Preparatori Català, per al qual, estem treballant intensament.



Seguirem informant, i, com diuen per aquí:



"A despertar! A trabajar! Que a Venezuela ya llegó el Festival!"