Avís important

Amb motiu de la refundació de la JCC (Joventut Comunista de Catalunya), fruit del procés d'unitat juvenil comunista protagonitzat per CJC-Joventut Comunista (Col·lectius de Joves Comunistes - Joventut Comunista) i JC (Joves Comunistes), així com per d'altres sectors i persones que es reclamen de l'ideal comunista, aquesta pàgina queda definitivament tancada.

Podeu seguir l'actualitat de la Joventut a: www.jcc.cat.


Pots veure la intervenció en video. O llegir-la a continuació:



Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, ara toca, al final, un seguit de qüestions tan importants, hem dit, com les anteriors; tots els títols formen part d’aquest Estatut ambiciós i també el seu preàmbul.



El títol setè de la reforma de l’Estatut, per a nosaltres destacar la gran coincidencia que hi ha hagut en la Ponència en els seus continguts. I dues qüestions que apareixen noves respecte de l’anterior; la importància que els ajuntaments podran participar, si així ho creuen i arriben a un percentatge del 20 per cent dels plens municipals, que representin el 20 per cent com a mínim de la població de Catalunya, per instar aquesta reforma estatutària, i la signatura de 300.000 persones, ciutadans i ciutadanes de Catalunya, que també podrien instar i que el Parlament ho ha de regular. Per tant, mesures que avancen en la democràcia i en el paper del món local.



Respecte de les disposicions, aquest Estatut, l’Estatut és un nou contracte amb l’Estat i que té una notable diferència respecte a l’Estatut del 79. L’any 79 recuperàvem les institucions i les llibertats, després de la llarga nit de la dictadura, amb importants dosis de descentralització. Ara, al 2005, estem parlant de redistribució del poder i Sessió núm. 66.2 / Ple del Parlament / 29 de setembre de 2005 3 d’incorporar i d’actualitzar els drets de les persones i de la nació catalana. Quan estem parlant de poder es pot generar vertígens o que alguns diguin bestieses, com la senyora San Gil, o avui mateix la Conferència Episcopal. Estem parlant de poder. En aquest sentit creiem que van les disposicions addicionals, les transitòries i les finals.



De les disposicions addicionals, destacar que, més enllà del que s’ha incorporat a l’article 5, dels drets històrics, queda clar que Catalunya no renunciem a res com a poble; que aquells que a vegades diuen que defensen tant la Constitució i el bloc constitucional, recordar... (Remor de veus.) que hi ha un article, el 150.2 de la Constitució, que suposa..., i que podem utilitzar, que es pot aplicar de cara a poder ampliar el que suposen les transferències per a Catalunya, i algunes d’elles rellevants, amb la utilització, que és política, d’aquest article 150.2. Però a vegades els tan reclamats «constitucionalistes» es posen nerviosos, perquè estem parlant de poder. I ho diem en les infraestructures –ports, aeroports, telecomunicacions–, en les afectacions a les persones –els temes d’immigració–, en la democràcia –les consultes populars– i també en les demarcacions judicials; i per finalitzar, també el marc competencial, encara que sigui administratiu, en temes de trànsit. S’avança també en aquestes disposicions en la bilateralitat; i també un acord ampli que s’ha donat en la que en diem «la novena», respecte a les lleis orgàniques, que, més enllà de la importància que té aquesta disposició, és que el Parlament pugui discutir –que discutirà– les proposicions de llei per modificar lleis orgàniques, perquè políticament és possible i perquè és necessari, també, utilitzar-les per incidir en un canvi necessari de model d’Estat.



Respecte a la disposició transitòria, destacar que en el tema electoral esperem, desitgem, n’estem convençuts, que no tornarem a trigar vint-i-cinc anys per poder fer una Llei que ens és pròpia, i que defensarem el nostre Grup Parlamentari la proporcionalitat i la igualtat de vot quan ho discutim. I respecte del preàmbul, que en el debat és la part final, per a nosaltres, molt important. Hi han constitucions, hi han estatuts –per exemple el basc– que no tenen un preàmbul. Per a nosaltres és la música i la lletra resumida d’un text ambiciós. Per això votarem que sí. Segurament amb limitacions; necessari per a la gent i també per Sessió núm. 66.2 / Ple del Parlament / 29 de setembre de 2005 4 a l’autogovern d’una nació catalana, per construir –com bé es diu en el preàmbul– un sistema de drets i de llibertats, d’un marc de convivència solidari i de justícia social. Una nació que no surt del no res, ni d’una realitat de fa vint-i-cinc anys, ni que demana permís a ningú per decidir el que vol fer. I el que vol fer. I així es reflecteix i es destaca la lluita, la resistència, la il•lusió i la creativitat de diversos moments històrics del nostre país. Una nació agraïda a les persones que han lluitat –com bé es diu en el preàmbul–, que han patit l’exili o que han mort pels drets socials i pels drets nacionals. És a dir, aquest preàmbul –acordat entre el Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Convergència i Unió i Iniciativa – Esquerra Alternativa– recupera la memòria, la memòria històrica. A mi encara se’m posen els pèls de punta quan aquest estiu passejava per Corbera d’Ebre, o quan podia parlar amb Gregorio López Raimundo, que em recordava com els comunistes deien que s’havia de sortir a pintar al carrer per demanar la llibertat de Pujol, o quan moles antifranquistes es solidaritzaven amb Francisco Téllez, un ciutadà avui de Santa Coloma que, per ser sindicalista de Comissions Obreres i comunista, va aparèixer retratat i nu, amb el cos ple de morats, a Catalunya, a Espanya i a Europa, i que es va conèixer com a «El dosier Téllez» per la gran repressió de la policia per defensar els drets socials i els drets nacionals.



Per tant, una nació agraïda. Una nació que es construeix amb els drets socials i amb els drets nacionals. Sí, més drets nacionals i sí, més drets socials. Una cosa va unida a l’altra. Algunes vegades uns han explicat o ha fet, embolicant-se amb els símbols de Catalunya, polítiques que no han avançat en els drets socials. Es podia tenir o no un millor finançament, però no per seguir privatitzant l’ensenyament o la salut. Per tant, sí, més drets nacionals per fer polítiques socials. Drets nacionals, drets històrics, llengua pròpia i també, com diu el preàmbul, el dret del poble català a determinar lliurement el seu futur.



A mi m’hauria agradat que no només en el preàmbul, dins de l’Estatut hagués aparegut el dret a l’autodeterminació. És un dret dels pobles, és un dret que no se’ns ha de donar, l’hem d’exercir. Sabem que hi han limitacions, la Constitució. I, per tant, també convidar els grups parlamentaris que tenim representació en el Congrés dels Diputats a ajudar, quan toqui, a reformar la Constitució, perquè no ens han de limitar Sessió núm. 66.2 / Ple del Parlament / 29 de setembre de 2005 5 els drets que tenim com a poble. És ben curiós com aquells que neguen el dret a l’autodeterminació fa uns quants anys aplaudien com el centre o l’est d’Europa es dividia en diversos països perquè exercien el seu dret a l’autodeterminació. O fins i tot avui, i és de felicitar, defensen el dret d’autodeterminació dels pobles Sahrauí, però no el dret d’autodeterminació del poble de Catalunya, d’Euskadi o d’aquells que el vulguin exercir. Per tant, drets nacionals, sí. I drets socials, com apareix també en el preàmbul, lligat a una cosa innovadora, valenta, de les més avançades del conjunt de la Unió Europea, que té a veure amb el capítol de drets, de deures i de principis rectors. Dret al benestar, a la qualitat de la vida, a viure en pau, a gaudir de serveis públics eficients, a la protecció del medi ambient, a la igualtat, a la cohesió, a la riquesa, a la plena ocupació i de qualitat, al compromís per lluitar contra les desigualtats, les discriminacions, les injustícies i la pobresa. És a dir, continguts per a una Catalunya que és i que vol ser. I una Catalunya, també, que vol compartir amb d’altres, amb els altres pobles de l’Estat espanyol, amb la voluntat de poder conviure en pau, en llibertat, en igualtat, de tu a tu, i amb la voluntat d’avançar, ja no només amb una via descentralitzada d’aquest Estat,

sinó amb una via que per a nosaltres hauria de ser federal, tant a Catalunya, a nivell d’Estat com a nivell europeu. Una nació que vol conviure amb d’altres, amb els pobles d’Espanya, a la Unió Europea i també solidària amb altres pobles del món. Per tant, un preàmbul que és –encara que sigui al final de la discussió, anirà al principi del text– una lletra que té a veure amb una bona música i que especialment el que hem de fer és que aquesta lletra i aquesta música sigui coneguda per la gent que haurà de decidir, després d’un tràmit difícil a Madrid, aquest Estatut, que són els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, que en referèndum hauran de dir que sí. Diran que sí si els expliquem aquests continguts valents, ambiciosos, en el terreny nacional i també en el terreny socials.

Moltes gràcies