Al llarg del temps la gent jove ha estat al capdavant de les lluites i els canvis socials. Els i les joves van ser punta de llança en la lluita contra la dictadura i la reconquesta de la democràcia i les llibertats ciutadanes, socials i nacionals, com ho han estat durant tot el període democràtic en les diferents mobilitzacions que s’han produït sent-ne un bon exemple les més recents: les accions de mobilització contra la guerra a l’Irak. L’actual generació de joves tenim les condicions per a continuar exercint el nostre paper de motor dels canvis socials i una major consciència i assumpció dels valors democràtics i igualitaris.
I aquest fet s’ha donat i es dóna tot i que les i els joves ens sentim massa vegades oblidats pels governs, que des de la recuperació de la democràcia no han realitzat encara cap aposta clara per a desenvolupar polítiques que resolguin les problemàtiques que patim, especialment, la gent jove. A aquest constant oblit, hem de sumar el constant bombardeig de tòpics sobre la nostra manca d’interès per allò que és públic, el nostre passotisme, el nostre incivisme o la nostra falta de ganes per marxar de casa dels pares...
Els nostres problemes reals són uns altres i tenen unes arrels més profundes i objectives.
En l’àmbit del treball, patim molt més que la resta de treballadors la temporalitat, cobrem salaris més baixos, tenim més accidents en el treball. S’ha normalitzat la instal·lació d’una etapa cada cop més extensa de precarietat o treball no reconegut com a fase prèvia a la plena incorporació al treball.
El preu de l’habitatge tant de venda com de lloguer és exhorbitat i creix cada any molt més que els nostres salaris. Durant anys, les administracions de l’Estat i la Generalitat han abandonat les polítiques d’habitatge de construcció social.
L’ensenyament pateix problemes estructurals que només es poden resoldre realitzant un augment substancial de la despesa en ensenyament públic i en beques que ens equipari amb la resta de països de la Unió Europea, dels que ens trobem molt lluny.
I tots aquests obstacles que ens impedeixen definir a mig i llarg termini les nostres vides discriminen en major mesura encara a les dones joves i als joves provinents d’altres països.
Davant d’aquest escenari els i les joves volem exigir ser d’una vegada una prioritat política i comptar amb les nostres pròpies veus a l’hora d’exigir que es garanteixi el nostre dret a l’emancipació. Per això exigim una veritable participació que ens permeti superar la democràcia de baixa intensitat en què vivim, on se’ns nega el coneixement de la nostra memòria històrica i on els recursos econòmics i les infrastructures destinades a la participació ciutadana, no només la dels joves, són molt insuficients.
Entenem que la situació de precarietat social que patim, no és un problema només de la gent jove sinó que va adquirint un caràcter estructural i amenaça amb retallar els drets que hem conquerit fruit d’anys de lluita dels treballadors i treballadores.
El nostre compromís amb la construcció nacional de Catalunya és basa en dibuixar una societat nacional plena sobre la base de la ciutadania, la democràcia, els drets socials i la integració de totes les persones.
Per tot això, volem fer una crida a la gent jove a la mobilització. Endeguem una campanya per sensibilitzar sobre la nostra situació i promoure que el jovent català no contemplem impassibles la nostra impossibilitat per a emancipar-nos. Com a eix central de la Campanya, volem que les nostres reivindicacions impregnin enguany la jornada del Primer de Maig, dia internacional dels treballadors. Ens proposem visualitzar la nostra presència en la manifestació unitària i enriquir, amb el nostre discurs, el missatge general de les treballadores i els treballadors.
