Avís important

Amb motiu de la refundació de la JCC (Joventut Comunista de Catalunya), fruit del procés d'unitat juvenil comunista protagonitzat per CJC-Joventut Comunista (Col·lectius de Joves Comunistes - Joventut Comunista) i JC (Joves Comunistes), així com per d'altres sectors i persones que es reclamen de l'ideal comunista, aquesta pàgina queda definitivament tancada.

Podeu seguir l'actualitat de la Joventut a: www.jcc.cat.


Les polítiques d´immigració que s´estan portant a terme davant l´imparable arribada d´estrangers són cada vegada més agressives, com queda reflectit en els últims successos ocorreguts a Espanya i als EUA. Els i les comunistes ens veiem obligats a denunciar la hipocresia d´aquests estats, els principals beneficiaris d´aquesta situació.





A principis de setmana s’anunciava la decisió dels EUA de desplegar sis mil soldats a la frontera amb Mèxic, mentre el president Bush assegurava que no es tracta d’una militarització de la frontera. El dimecres 17 de maig el Senat nord-americà aprovava la construcció d’un mur de 600 km per separar els dos estats.



Mentre tot això passava als EUA, a l’Estat Espanyol també tenien lloc successos relacionats amb el fenomen migratori. En un parell de dies han arribat a les costes canàries més de 700 immigrants subsaharians, desbordant les autoritats espanyoles.



Poder trepitjar territori americà o europeu és el somni de molts ciutadans del món, aquells que viuen en el “Sud”. Per a tots aquests immigrants, legals o il·legals, aquest pot ser l’accés a una vida millor, amb tot allò que els manca als seus països. Comprendre les causes d’aquests esdeveniments puntuals ens porta a fer una anàlisi de la realitat molt més global: «la immigració, en aquests moments, està estretament vinculada a les desigualtats econòmiques mundials»*.



L’arrel del problema



La distinció entre països del Nord i del Sud, o països desenvolupats i subdesenvolupats, respon a una sèrie d’indicadors, el més significatiu dels quals és l’índex de desenvolupament humà. Però, per què existeixen aquestes diferències? Sovint, en abordar aquesta qüestió, s’apel·la a la tirania de les elits polítiques d’aquests països pobres, que concentren la major part de les riqueses. I és innegable que aquest és un factor important en molts casos. Tanmateix, aquesta no és l’arrel del problema. Les diferències Nord-Sud tenen el seu origen en l’època del colonialisme, a partir de la qual els països occidentals han explotat i sotmès a la resta de pobles del món i han espoliat les seves riqueses. En moltes ocasions, han estat aquests mateixos explotadors, els països rics, els que s’han assegurat de col·locar en el poder a governs corruptes favorables als seus propis interessos –econòmics sobretot.



Aquesta és la causa de l’empobriment actual de gran part de la humanitat que alhora fa que moltes persones es vegin obligades a emigrar dels seus països. Ara per ara, les accions dels països del 1r món segueixen marginant els països subdesenvolupats, en el marc d’una economia i un sistema neoliberal. Tot i això, els polítics de dretes no dubten a omplir-se la boca de paraules com «solidaritat», «cooperació», «democràcia», «drets» i «llibertats». En realitat, els poders fàctics d’aquests països rics (estem parlant sobretot de les grans multinacionals i grups empresarials) són els primers interessats en perpetuar aquesta situació mitjançant, per exemple, relacions comercials desiguals que obliguen els països amb menys recursos a vendre les seves matèries primes a un preu extremadament baix, per haver de comprar després els productes elaborats i processats a preus desproporcionadament més elevats.



És curiós observar, per exemple, com davant de la decisió de la nacionalització dels hidrocarburs bolivians, la hipocresia dels governs del primer món s’ha fet palesa. Una mesura d’aquestes característiques por permetre al poble bolivià sortir de la misèria i no haver d’emigrar massivament. Aquesta és una solució de fons al problema de la immigració, però aquesta no agrada als lobbies energètics.



I és que, més enllà dels beneficis comercials que les multinacionals obtenen, gràcies a les desigualtats econòmiques entre nord i sud, aquestes es beneficien també de l’arribada d’immigrants als països receptors. Els immigrants constitueixen una mà d’obra barata que, a més, es presenta als treballadors autòctons com a competidora per justificar una rebaixa en drets i serveis. A Espanya, malgrat que «el 55% de les persones immigrades tenen estudis mitjans, professionals o superiors»*, la majoria treballa en sectors de més precarietat. I molt relacionat amb això cal destacar que hi ha sectors d’activitat que, sense aquesta mà d’obra barata, no sobreviurien.



Violació dels Drets Humans i de la Constitució



La Carta dels Drets Humans reconeix, entre d’altres: el dret a la salut, el dret a viure amb dignitat, el dret a viure en família i el dret a no ser discriminat per l’origen, el sexe, el color o les creences. La Constitució espanyola, de la qual últimament s’ha parlat tant, també reconeix aquests drets per a qualsevol persona. No cal doncs analitzar en profunditat l’actual Llei d’estrangeria per veure que és una llei que nega aquests drets a les persones immigrades. Conseqüentment, tenim una Llei d’estrangeria que és anticonstitucional. Perquè, òbviament, els immigrants – legals o il·legals– per sobre de tot, són persones.



Les solucions a aquest drama humà que suposa la immigració són diverses i complexes, però, en qualsevol cas, no passen per construir murs ni per negar els drets inalienables de l’individu. Al contrari, creiem que la primera decisió que hauria de prendre el govern espanyol és la derogació de l´actual Llei d´estrangeria, per desenvolupar una política d´immigració que no es limiti només a regular els fluxos migratoris, sinó que situï al centre la integració dels nouvinguts mitjançant polítiques socials i culturals. Al costat d’aquest tipus de mesures, segueix sent irrenunciable la lluita per acabar amb els desequilibris nord-sud. Perquè mentre aquestes desigualtats segueixin existint, seguirà havent-hi homes i dones disposades a jugar-se la vida per fugir de la fam i la misèria.





*Dades extretes de la guia La immigració: una nova realitat al centre de treball, realitzada per la xarxa CITE-CONC.