Aquest és un any d’aniversaris per a les esquerres i per als comunistes catalans. Celebrem 75 anys de la proclamació de la IIa República, 70 de la fundació del PSUC i la JSUC i, ja que hi som, 40 de la constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB).
Durant els darrers dies s’han succeït activitats molt diverses en commemoració del període republicà, que va donar el sufragi a les dones, que va introduir uns sistemes sanitari i educatiu avançats per a l’època, que va reconèixer els drets nacionals dels pobles de l’Estat Espanyol, i que va ser truncat pel cop d’estat franquista. Fem nostre el missatge d’aquestes celebracions, tot i dient-hi la nostra.
En efecte volem fer un esment especial al que considerem més remarcable d’aquells anys: l’aparició i la victòria del Front Popular a nivell estatal i del Front d’Esquerres a nivell català. Tots dos van ser una clara mostra de moviment polític unitari, i de societat civil mobilitzada, per fer avançar les posicions dels treballadors i les treballadores. Va ser la seva victòria a les eleccions de 1936 el que va motivar l’alzamiento nacional.
L’herència de l’esquerraEl mateix tarannà unitari va caracteritzar al PSUC durant els anys de la resistència antifranquista i la lluita per la democràcia. Malauradament, la Transició Espanyola va donar lloc a divisions i lluites intestines en el sí de l’esquerra, que van provocar, juntament amb altres factors, la seva debilitació, i la desmobilització de gran part de la seva base social.
La superació d’aquestes divisions, probablement té molt a veure amb la comprensió de dues idees fonamentals. En primer lloc que no cal confondre programa i ideologia, de manera que sectors polítics diferents, poden treballar de forma unitària en base a propostes concretes de mobilització i de millora de les condicions de vida de les capes populars. En segon lloc que aquestes propostes concretes cal elaborar-les sempre en funció del context històric i garantint que acabaran suposaran un avenç, ni que sigui petit, respecte a les condicions de partida.
Aquest plantejament tan senzill, però a vegades tant difícil de comprendre, és el que ens ha portat a recolzar la coalició d’EUiA amb IC-V primer i la formació del Govern Tripartit a Catalunya, després; perquè és també el que va permetre la formació i el triomf del Front Popular l’any ’36. Però, tal i com dèiem abans, un tret essencial per veure realitzats i accelerats els avenços democràtics i de justícia social per molt progressista que es pugui dir un govern, és la mobilització permanent de la societat civil; era així durant la IIa República i ho segueix sent avui.
La joventut ACTUA!Com és obvi, des de la Joventut Comunista, volem realitzar un esforç per avançar en aquesta direcció entre la gent jove. I ho volem fer perquè ens sobren els motius, perquè el que ens trobem cada dia és temporalitat, salaris baixos i sinistralitat en els llocs de treball, preus exorbitants per accedir a un habitatge, problemes estructurals en l’educació, molt lligats a la manca d’inversió en ensenyament públic i manca de vies i recursos per a la participació democràtica. Tot això impedeix que ens puguem emancipar i iniciar un projecte de vida autònom.
Aquesta precarietat vital fa que el moviment juvenil català de començaments de segle XXI, tingui un “programa comú”, bastant clar: la lluita pel dret a l’emancipació. Amb aquest objectiu, ha nascut la Plataforma Jove pel Primer de Maig, ACTUA!, que ha començat a canalitzar diverses experiències unitàries dels darrers temps i en la que des de la Joventut Comunista hem estat participant des dels inicis. Confiem que aquesta plataforma pugui consolidar-se i començar a ser útil per a la millora de les condicions de vida dels i les joves catalanes el més aviat possible i que contribueixi també, a reforçar la mobilització unitària de tota la societat civil catalana.
Pel moment fem una crida a la participació en totes les activitats que aquesta organitza i en concret, al bloc jove de la Manifestació del Primer de Maig.
