Avís important

Amb motiu de la refundació de la JCC (Joventut Comunista de Catalunya), fruit del procés d'unitat juvenil comunista protagonitzat per CJC-Joventut Comunista (Col·lectius de Joves Comunistes - Joventut Comunista) i JC (Joves Comunistes), així com per d'altres sectors i persones que es reclamen de l'ideal comunista, aquesta pàgina queda definitivament tancada.

Podeu seguir l'actualitat de la Joventut a: www.jcc.cat.


La recent reforma fiscal del govern espanyol, que ha passat pràcticament desapercebuda pels mitjans de comunicació. va en contra de la progressivitat dels impostos i del manteniment i millora dels serveis públics. Cal la mobilització dels treballadors i treballadores per forçar la seva modificació.


La veritat és que ens agradaria molt sentir a algun candidat en campanya electoral fer una promesa com aquesta i trencar amb aquella gran bajanada que "abaixar els impostos és d´esquerres". Perquè és ben conegut que els impostos són un dels principals mecanismes, en una economia capitalista, per redistribuir la renda i disminuir les desigualtats. És per aquest motiu que trobem molt negativa la reforma fiscal que ha impulsat el govern del PSOE i que ha passat desapercebuda entre l´opinió pública, gràcies sobretot al desinterès d´uns mitjans comunicació massa interessats en la morbositat de la campanya de l´Estatut, quan no en la desaparició de Rocío Jurado.

El contingut de la reforma

Com que molt sovint les qüestions relacionades amb els impostos es formulen d´una manera excessivament tècnica i difícil de comprendre, intentarem, des d´aquestes línies, ser el més pedagògics possible.

En primer lloc ens referirem a la reforma de l´IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques) que consolida el seu caràcter dual. D´una banda, les rendes del treball (els salaris) seguiran tributant de forma progressiva, entre un 24% i un 43% segons el seu nivell. Fins ara, ho feien entre un 15% i un 45%, de manera que els autèntics perjudicats són els qui perceben salaris baixos. D´altra banda, i aquest és el fet més preocupant, es reserva un tracte diferenciat a les rendes del capital financer, és a dir, a aquelles procedents, per exemple, delbeneficis d´accions o de plusvàlues immobiliàries. Totes aquestes cotitzaran a un únic tipus del 18%, mentre, fins ara en la majoria dels casos, ho feien segons l´escala general, de forma progressiva.

En segon lloc, tenim que l´Impost de Societats, al qual estan subjectes les empreses, patirà una disminució del 5%, durant els propers 4 anys: un autèntic regal als empresaris que en els darrers anys han vist augmentar els seus beneficis de forma continuada.

Una mala notícia per a les classes treballadores

La pressió fiscal disminueix sobretot per a les rendes més elevades i del capital, de manera que s´incrementa el pes específic de la contribució dels treballadors i les treballadores en el còmput global de la recaptació tributària. Però la conseqüència més negativa per les classes populars i pels joves és que com a resultat directe d´aquestes rebaixes fiscals, l´Estat veurà desaparèixer del seu pressupost prop de 4500 milions d´euros, que no es podran dedicar a la millora i al desenvolupament dels serveis públics.

No ens entra al cap com es pot afirmar, com ho ha fet el ministre Solbes, que aquesta disminució de recursos no afectarà la garantia dels nostres drets socials, quan des de fa anys és públic i notori que l´Estat Espanyol es troba a la cua de la Unió Europea pel que fa a la inversió en educació i política de beques; o quan tot just s´està aprovant una llei de dependència que necessitarà d´un finançament adequat per desenvolupar els serveis socials; o quan les llistes d´espera a la sanitat pública formen part de la nostra quotidianitat; per no parlar de les dificultats per accedir a un habitatge de milers i milers de persones que pateixen les conseqüències de les pràctiques especulatives. Val la pena assenyalar en aquest punt que aquesta reforma fiscal manté les desgravacions per la compra d´un habitatge, però segueix sense incorporar-ne en el cas del lloguer.

El context en què es dóna la reforma fiscal del PSOE fa que aquesta encara ens sembli més preocupant i incomprensible. En efecte, com a conseqüència de l´ampliació de la UE, els fons estructurals i de cohesió disminueixen considerablement. A més, l´Estat Espanyol està també a la cua dels països del seu entorn pel que fa a la pressió fiscal i al capdavant pel que fa al frau fiscal, que s´estima que se situa al voltant del 23% del PIB. És molt possible, per tant, que s´intenti compensar aquesta disminució d´impostos directes, amb un augment dels impostos indirectes, associats al consum, que paguem de forma idèntica tots els ciutadans i ciutadanes, fet que ens sembla profundament injust i que perverteix la funció redistributiva del sistema d´impostos.

L´alternativa: explicació i mobilització

En definitiva, la reforma fiscal del PSOE, que ha comptat amb el suport de la burgesia nacionalista, és una mesura continuista amb la política fiscal que va dur a terme al Partit Popular i suposa la introducció dels dictats neoliberals que impliquen el buidatge del contingut social i econòmic de l´estat i el desmantellament dels serveis públics. Considerem que es tracta d´un atac a les condicions de vida dels treballadors i les treballadores i d´un error des del punt de vista de la Segona Transició que s´ha iniciat a l´Estat Espanyol.

Com ja hem explicat en diverses ocasions, l´objectiu principal d´aquest procés consisteix en derrotar políticament, econòmicament i socialment les classes socials oligàrquiques i especuladores, que són la base social del PP. Les rebaixes fiscals als beneficis obtinguts de l´especulació, van en direcció diametralment oposada i afavoreixen l´enfortiment d´aquestes classes. De fet, des que vam entrar en aquest nou escenari, hem estat insistint que un dels pilars d´aquesta segona transició havia de ser el desenvolupament del caràcter social de l´estat, però que aquest seria el punt que generaria confrontació amb el PSOE i amb altres forces de l´aliança democràtica, i així està sent.

Davant d´aquesta situació només ens queda una alternativa: explicació i mobilització. Una explicació pedagògica i propera, que compensi la desatenció mediàtica. I una mobilització unitària, que impliqui a tots els sectors socials que objectivament es veuen perjudicats per aquesta reforma fiscal, que som molts. En aquest sentit, volem felicitar Esquerra Unida per la campanya que ja fa dies que està duent a terme, amb el lema de la qual volem acabar aquest article:

"no ens deixem enredar: abaixar els impostos a les rendes elevades, no és d´esquerres!".