El govern catalanista i d´esquerres: una experiència positiva.La campanya ha començat amb l´estrambòtic DVD que CiU ha fet repartir amb els diaris i que ofereix una visió peculiar de la primera experiència de govern catalanista i d´esquerres. Evidentment a la coalició conservadora se li enganxen els vicis dels seus darrers amics de govern, els del partit popular, que ja van fer el mateix a través de la FAES quan van perdre les eleccions generals.
La veritat és que són moltes les opinions sobre els èxits i els fracassos d´aquests darrers tres anys o sobre si aquest govern ha estat veritablement d´esquerres o no. Més enllà de les consideracions subjectives, creiem que hi ha dades que permeten esbrinar si s´ha actuat a favor o en contra de les classes populars, del jovent i dels col·lectius que pateixen més discriminacions.
En els darrers tres anys, la despesa pública ha augmentat en més d´un 50%, la inversió en educació i sanitat pràcticament s´ha duplicat, mentre que en benestar social, ajuts a les famílies o places per a persones amb discapacitats, les partides pressupostàries han superat el doble de les del darrer govern de CiU.
Tampoc no es pot utilitzar aquell argument tendenciós que contraposa l´impuls de polítiques socials al desenvolupament econòmic d´un país. El PIB català ha crescut un 3,6%, per sobre de la resta de l´Estat, la població ocupada ha passat del 66,71% al 71,47% i el sector industrial s´està reactivant. Mentrestant, el dèficit de la Generalitat que va deixar Convergència, de 1264 M d´€, s´ha reduït fins a 250 M d´€.
Per suposat també hi ha hagut coses que no s´han fet del tot o gens bé. Patim el fenomen de les deslocalitzacions, la taxa de temporalitat és del 26,8% (60,2% entre els joves d´entre 16 i 24 anys), el 17,7% de la població es troba en risc de pobresa, els preus dels habitatges han crescut de forma continuada (un 179% a Catalunya, entre 1997 i 2005) i el fracàs escolar segueix sent molt elevat (només un 66% dels joves finalitza la segona etapa de l´educació).
És obvi que aquests problemes estructurals són l´herència de 23 anys de pujolisme i que no es poden resoldre completament en un periode de temps tan curt. Però també cal reconéixer els errors comesos. En més d´una ocasió s´ha cedit davant els interessos dels poders econòmics i fàctics, (com en el cas de la laicitat a l´Estatut o de les pressions cap a ICV-EUiA en el cas de la llei d´habitatge) o s´han anteposat els càlculs partidistes, al projecte unitari d´esquerres.
Hi ha dretes i esquerres, hi ha casses socialsCom a mínim, aquesta reacció de determinats sectors socials, polítics i econòmics, ha permés deixar enrere la falsa idea que ja no hi ha dretes i esquerres, sinó millors o pitjors gestors. Ha quedat clar que segons qui governa, es defensen els interessos d´un sector o d´un altre; que segueix havent-hi classes socials i que CiU en representa una ben determinada: la del capital català.
No ho díem per costum, sinó perquè així ho demostren les propostes que el seu candidat, Artur Mas, ha realitzat de cara a les eleccions. La política dels xecs i la disminució d´impostos, són de caràcter profundament neoliberal. Pagar part del lloguer, sense intervenir en el mercat immobiliari, ja sabem que només provoca que els preus pugin; pagar als que saben anglès, en comptes de garantir l´accés gratuït a l´aprenentatge d´idiomes, no pot fer res més que augmentar les desigualtats i la supressió de l´impost de successions, suposa renunciar a una quantitat de recursos públics equivalent a la que s´ha guanyat amb el nou sistema de finançament.
Totes aquestes mesures concretes, configuren un projecte de país continuador del pujolisme, el qual ens va situar a la cua de la Unió Europea en educació, sanitat i habitatge, va provocar la pèrdua continuada de teixit industrial i es va omplir la boca de catalanitat mentre era incapaç d´aconseguir avenços substancials en l´autogovern del poble de Catalunya. I tot això, sempre amb una actitut de propietaris de Catalunya. El DVD al qual ens referíem al començament és una mostra més que la dreta catalana es comporta com si el govern de la Generalitat li pertanyés, com si es tractés d´un dels seus negocis, de casa seva.
Pels drets dels joves i dels treballadors: govern d´esquerres i mobilització.Front a aquesta perspectiva, la joventut apostem per seguir posant en primer pla les nostres problemàtiques concretes, la millora de les nostres condicions de vida quotidiana. Això significa parlar d´habitatge, de treball digne, d´educació pública i de qualitat, de millora del transport públic, de participació... I no només parlar-ne, sinó sobretot actuar en conseqüència i impulsar canvis estructurals que garanteixin realment la igualtat d´oportunitats i que permetin avançar cap a la jústicia social. Una bona eina en aquest sentit és el nou Estatut i en especial la seva Carta de Drets però només si es desenvolupa en un sentit progressista.
Tot això no serà possible, si no és amb la participació i mobilització permanent de la societat civil. Cal que la gent progressista vagi a votar el dia 1 de novembre, però és encara més important que a partir del dia següent sortim al carrer per impulsar les propostes d´´esquerres. Aquesta ha estat la mancança principal durant els darrers tres anys. Des del govern, no s´ha fomentat la mobilització ciutadana de la majoria que estava a favor de les seves propostes i des de les organitzacions socials a vegades s´ha mantingut una actitut espectant i poc protagonista. Hem de tenir clar que tenir el govern d´un país no significa tenir-ne el poder, ja que aquest depén de molts altres factors com els lobbies economics o els mitjans de comunicació i que l´eina més poderosa que tenim per contrarrestar-los és precisament la mobilització social.
La garantia d´esquerres: la coalició ICV-EUiA.Des de la Joventut Comunista, com no pot ser d´altra manera, prenem partit. Demanem de forma convençuda i activa el vot per a la coalició de l´esquerra transformadora ICV-EUiA, a la qual participem, i que creiem que en aquests moments representa el veritable vot útil, perquè a partir del proper 1 de novembre tinguem de nou un govern catalanista i d´esquerres que segueixi desenvolupant el projecte iniciat. Creiem que la coalició ha donat mostres de compromís i serietat des del govern i que quanta més força tingui a nivell parlamentari, més ambiciososes podran ser les aspiracions de canvi. Alhora considerem que aquesta és l´aposta coherent amb la tradició del PSUC de la qual formem part i que entronca amb el caràcter unitari del Front d´Esquerres que va guanyar les eleccions a Catalunya l´any 1936.
