Notícies de la Joventut Comunista

Neus Català, supervivent del Camp nazi de Ravensbrück i eterna lluitadora antifeixista, està seleccionada com a una de les 10 finalistes pel premi Català de l´Any 2006 que atorga El Periódico de Catalunya a partir de les votacions del seus lectors/es.



El 2006 ha sigut l´any de la Memòria Històrica i potser seria just que entre científics, esportistes, cantants, actors i advocats, una dona que ha conegut el pitjor del feixisme i que ha lluitat i lluita per la recuperació de la memòria històrica de les dones fos reconeguda com Català de l´Any 2006 com a representant de tots els homes i dones que han lluitat i lluiten per què el nostre país recuperi la seva dignitat.



Per votar per la Neus:



Cal trucar al telf: 806 11 77 11 ó

Enviar un SMS al 5522 amb la paraula: CATALA, espai,01NEUSCATALA

O també des de la web de TVC www.tv3.cat/cataladelany.

Con la declaración oficial de adhesión de Nicaragua la Alternativa Bolivariana para las Américas (ALBA)y la suscripción del documento constitutivo, ya suman cuatro los países que formamos parte de esta nueva forma de integración de los pueblos.







En el teatro Rubén Darío estaban los representantes del nuevo bloque de integración en un acto que el presidente Daniel Ortega calificó de histórico, al señalar que Nicaragua adoptaba los principios de la declaración fundacional del ALBA del 14 de diciembre del 2004, suscrita entonces por el Comandante en Jefe Fidel Castro y el Presidente Hugo Chávez. Luego se uniría Bolivia, el tercer miembro, en abril del 2006 y le incorporó el Tratado de Comercio de los Pueblos.



Los principios, recordados por el vicepresidente del Consejo de Estado de Cuba, José Ramón Machado Ventura, son solidaridad, cooperación y complementariedad, en una región en la que hay que tratar de resolver los derechos humanos fundamentales, como son la educación, la salud y la seguridad social.



Los cuatro firmantes de la incorporación de Nicaragua condenaron la estela de pobreza dejada por la aplicación de las recetas neoliberales. Ortega señaló que los últimos 16 años habían creado una situación de emergencia en Nicaragua y Machado Ventura subrayó que hay cambios que necesitan los pueblos y no se pueden postergar más.



"Vamos por buen camino, ya somos muchos", exclamó Evo Morales; "llegó la hora de la resurrección de los pueblos en esta nueva batalla", señaló el líder venezolano Hugo Chávez.



Y Fidel estuvo presente. Su nombre resonó en el teatro en la voz de los cuatro firmantes con reconocimiento, con amistad, con cariño. Porque sus ideas comienzan a dar frutos.



El Presidente nicaragüense condecoró a Chávez y a Evo Morales con la Orden Augusto César Sandino en su grado mayor de Batalla de San Vicente. Ya antes Fidel había recibido ese reconocimiento.



Los cuatro signatarios, al terminar de rubricar los documentos, los levantaron en alto como bandera, y luego, cual símbolo de unidad, extendieron los brazos y colocaron uno sobre otro los ejemplares firmados.

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, acompanyat per la responsable de Comunicació, Rut Garrido, han presentat aquesta tarda en roda de premsa la campanya de creixement i extensió d’EUiA “Sempre a l’esquerra!”. Garrido ha explicat que l’organització pretén, amb aquesta campanya, portar a terme 200 actes amb l’objectiu de “seguir reivindicant aspectes com la memòria històrica, el republicanisme o la pau en conflictes com el d’Euskadi i Palestina i denunciar la precarietat laboral i el canvi climàtic, a l’hora que sumem suports de gent que se sent a prop nostre i vol col·laborar amb EUiA”. 

En aquest sentit, Miralles ha incidit en el fet que “Sempre a l’esquerra!” no és un lema més de campanya, “és una definició del que som. Estem a l’esquerra de l’espectre polític, del govern i de la nostra coalició”. També ha dit que EUiA necessitava una campanya com aquesta “per poder reprendre l’activitat social, sense deixar de banda el creixement institucional. Volem obrir-nos a la gran família roig-i-verda, acostar-nos més a les gairebé 300.000 persones que ens han votat en les darreres eleccions. Hem sembrat políticament i ara és moment de collir organitzativament”. En aquest sentit, el coordinador general d’EUiA ha explicat que es demanarà a cada un dels afiliats que n’aconsegueixi afiliar un altre per fer que, un cop acabi la campanya, EUiA passi a tenir de 4.000 a 8.000 afiliats.

Cartells, pancartes, díptics, enganxines i pins són alguns dels materials que s’han editat en motiu de la campanya “Sempre a l’esquerra!”, que durarà fins el pròxim estiu.  

Carles Fontserè, l’últim gran referent del cartellisme de la Guerra Civil, va morir ahir al matí a l’edat de 90 anys a l’Hospital Josep Trueta de Girona.



L’il·lustrador nascut a Barcelona el 1917, va començar a dibuixar de manera autodidacta als 15 anys i quan va esclatar la guerra, el 1936, es va integrar activament al Sindicat de Dibuixants Professionals. Els partits i les institucions republicanes li van confiar als cartells, les tasques de propaganda i informació, va realitzar cartells per al POUM, la CNT, el PSUC i la UGT. El 1937 va travessar la frontera i no tornaria de l’exili fins als anys 70.



Compromès fins al final amb la memòria de l’antifeixisme català, de la Guerra Civil i de la diàspora de l’exili, els darrers anys va donar suport a la campanya de la Comissió de la Dignitat per al retorn dels papers de Salamanca, entre els quals hi ha alguns del seus cartells més coneguts.

Podem entendre que el PP rebutgi el reconeixement dels lluitadors republicans i el restabliment de les víctimes del franquisme, perquè són hereus de la dictadura, però no entenem la visió descafeïnada i raquítica que té el govern del PSOE a l’hora de reparar la memòria de l’esquerra i els demòcrates.

Per a tot demòcrata i per a qualsevol persona que es digui d’esquerres hauria de ser irrenunciable una llei que anul·li els judicis del franquisme i que pugui saldar el deute d’una transició on alguns van aconseguir identificar la reconciliació amb l’oblit. Una situació que amb una democràcia ja consolidada és inacceptable”.



Ens sorprèn especialment dels socialistes que neguin incloure en la llei l’anul·lació de ple dret de sentències dictades en consells de guerra, tribunals de responsabilitat política i el Tribunal Especial de la Repressió de la Masoneria i el Comunisme a Espanya.



EUiA creu imprescindible una llei de memòria històrica que impulsi el coneixement de la veritat i la investigació, que preservi la memòria dels represaliats amb indemnitzacions als supervivents o a les famílies, que ajudi a la localització de les víctimes del franquisme i que difongui la tradició antifranquista i democràtica.



Si es manté la Llei de la Memòria Històrica amb els paràmetres actuals, és a dir, absolutament insuficient, d’aquí al 18 de juliol de 2007 els nostres joves, Alternativa Jove-Joves d’EUiA, retiraran tots els símbols feixistes que encara queden a Catalunya i els enviaran a la Moncloa. Ho farem per netedat democràtica i per respecte a les víctimes del franquisme”.



Jordi Miralles, coordinador nacional d´EUiA.