Avís important

Amb motiu de la refundació de la JCC (Joventut Comunista de Catalunya), fruit del procés d'unitat juvenil comunista protagonitzat per CJC-Joventut Comunista (Col·lectius de Joves Comunistes - Joventut Comunista) i JC (Joves Comunistes), així com per d'altres sectors i persones que es reclamen de l'ideal comunista, aquesta pàgina queda definitivament tancada.

Podeu seguir l'actualitat de la Joventut a: www.jcc.cat.


Davant d´un centenar d´assistents a l’acte que va tenir lloc ahir a la sala d’actes del Centre Cívic Convent de Sant Agustí, organitzat pel Moviment de Brigadistes de CJC i la Fundació Pere Ardiaca, va exposar l’Òscar Figuera, secretari general del Partit Comunista de Veneçuela (PCV), l’anàlisi que des d’aquest partit es fa sobre la situació política actual al seu país en termes de la lluita de classes.



Van precedir la seva intervenció les paraules del Gustavo Torres, col·laborador de la Fundació Pere Ardiaca que va presentar l’acte, i de Ceferino Alonso, responsable de l’àrea internacional del Partit dels i les Comunistes de Catalunya, qui va destacar la implicació de Veneçuela en el procés d’integració llatinoamericana, entès com un procés global i d’acumulació de forces de tots els països que amb diferents ritmes hi contribueixen. També va intervenir la Belén Rojas, cònsol de Veneçuela a Barcelona, que va insistir en la importància de l’empoderament del poble en el procés bolivarià que, cada cop més, des que Hugo Chávez és president de la República, i a través de multitud d’iniciatives a nivell local, és més conscient del seu paper en la presa de decisions polítiques.



Després d’aquestes breus paraules es va donar pas a l’exposició de l’Òscar Figuera, qui va començar posant de manifest el fet que la desestructuració dels agents de transformació social, política i econòmica a Veneçuela abans de 1998, degut a la implantació del neoliberalisme als anys 60, és d’una importància cabdal per entendre l’anàlisi de l’actual situació. És, doncs, en aquesta clau, que es pot dir que el procés bolivarià va néixer de forma espontània des de la població, és a dir, no suportat en els seus inicis per cap partit, sindicat o moviment social de masses, en moments tan significatius per la història recent del país com el “Caracazo”. Així, no és fins el moment en què Chávez puja al poder que té lloc un procés gradual d’empoderament del poble, mitjançant multitud d’iniciatives socials i econòmiques que basen el seu funcionament en l’organització del poble a nivell local.



Ara bé, aquest fet no treu que, per ara, l’anomenada revolució bolivariana no sigui una revolució socialista, sinó només una revolució per la sobirania nacional, en opinió del PCV. Aquest procés es sustenta en una àmplia aliança de forces, que concentra des dels sectors de la oligarquia no vinculats al capital transnacional fins als col·lectius més desfavorits de la població, en la lluita contra l’imperialisme nord-americà.



En aquest context, el PCV creu que encara no existeixen les condicions per a què el Partit Socialista Unificat de Veneçuela (PSUV), la proposta de l’Hugo Chávez per a la formació d’un partit únic que integri totes les forces en favor de la revolució bolivariana, sigui un partit revolucionari, sinó tan sols un partit de masses, encara no preparat per portar a terme la revolució socialista. En aquesta situació, el PCV opina que encara té un paper determinant a desenvolupar en la construcció del socialisme a Veneçuela com a partit independent, motiu pel qual, en el marc del seu XIIIè Congrés Extraordinari, celebrat el darrer març, els seus integrants van decidir que el PCV no es dissoldria dins el PSUV, malgrat això pogués significar la seva sortida de l’actual govern de Veneçuela (actualment, un membre del PCV és responsable d’un dels ministeris del govern veneçolà).



Ara bé, tot i aquesta decisió, i conscient de les febleses de l’actual govern, el PCV té la voluntat de seguir recolzant, encara que no de forma orgànica dins el PSUV; les diverses iniciatives de Chávez que serveixin per avançar cap al socialisme, per a la qual cosa creu indispensable l’organització i incorporació determinant dels sectors obrers i camperols en els mecanismes de presa de decisions. En aquest sentit, el PCV participarà i donarà el seu suport a les reformes de la constitució que s’iniciaran el proper agost per aprofundir en la caracterització socialista de la revolució bolivariana i continuarà treballant en el procés de presa de poder per part del poble en els consells comunals, i especialment en la creació i enfortiment dels consells de treballadores i treballadors sense els quals, en opinió del PCV; no serà possible la construcció de l’aliança de la classe treballadora que pot portar el país a la revolució socialista.



Finalment, l’Òscar Figuera no podia acabar la seva intervenció sense fer esment al paper essencial que juga Veneçuela en el procés d’integració llatinoamericana, tenint en compte també la contribució acumulativa de cadascun dels seus actors en tot el continent. Un cop finalitzada la intervenció, la multitud de preguntes que el públic assistent va formular a l’Òscar Figuera va posar de manifest el gran interès i el debat que suscita l’actual situació política a Veneçuela i el paper que hi té Hugo Chávez en ella, que, en paraules del secretari general del PCV, “no deixa indiferent ningú”.



Si voleu veure més imatges