Avís important

Amb motiu de la refundació de la JCC (Joventut Comunista de Catalunya), fruit del procés d'unitat juvenil comunista protagonitzat per CJC-Joventut Comunista (Col·lectius de Joves Comunistes - Joventut Comunista) i JC (Joves Comunistes), així com per d'altres sectors i persones que es reclamen de l'ideal comunista, aquesta pàgina queda definitivament tancada.

Podeu seguir l'actualitat de la Joventut a: www.jcc.cat.


dimecres, 30 de maig del 2007

Les idees no es maten

LAS IDEAS NO SE MATAN



Hace unos días, al analizar los gastos que implicaba la construcción de tres submarinos de la serie Astute, dije que con ese dinero "se podrían formar 75 mil médicos y atender a 150 millones de personas, suponiendo que el costo de formar un médico fuera la tercera parte de lo que cuesta en Estados Unidos." Ahora, siguiendo el mismo cálculo, me pregunto cuántos médicos se podrían graduar con los cien mil millones de dólares que, en un solo año, caen en manos de Bush para seguir sembrando luto en hogares iraquíes y norteamericanos. Respuesta: 999 990 médicos, los cuales podrían atender a 2 mil millones de personas que hoy no reciben servicio médico alguno.



Más de 600 mil personas han perdido la vida en Iraq y más de 2 millones se han visto obligadas a emigrar desde la invasión norteamericana.



En los propios Estados Unidos, alrededor de 50 millones de personas carecen de seguro médico. La ley ciega del mercado rige la prestación de ese vital servicio, y los precios se vuelven inaccesibles para muchas personas aun dentro de los países desarrollados. A la economía de los Estados Unidos los servicios médicos le aportan Producto Interno Bruto, pero no generan conciencia a los que los prestan ni tranquilidad en los que los reciben.



Los países que tienen menor desarrollo y más enfermedades disponen de menos médicos: uno por cada 5 mil, 10 mil, 15 mil, 20 mil o más habitantes. Cuando surgen nuevas enfermedades como el SIDA, de transmisión sexual, que en apenas 20 años ha privado de la vida a millones de personas, la padecen decenas de millones, entre ellas muchas madres y niños, para la cual existen ya paliativos, el precio de los medicamentos por persona puede ser 5 mil, 10 mil o hasta 15 mil dólares cada año. Son cifras de fantasía para la gran mayoría de los países del Tercer Mundo. Los pocos hospitales públicos se saturan de enfermos, que mueren amontonados como animales bajo el azote de una epidemia repentina.



Tal vez estas realidades, si se meditan, ayuden a una mayor comprensión de la tragedia. No se trata de una publicidad comercial que tanto dinero y tecnología requiere. Súmese el hambre que padecen cientos de millones de seres humanos, añádasele la idea de convertir los alimentos en combustibles, búsquesele un símbolo y la respuesta será George W. Bush.



Preguntado en fecha reciente por una personalidad importante sobre su política hacia Cuba, su respuesta fue: "Yo soy un Presidente de línea dura y solo espero la muerte de Castro." No constituyen un privilegio los deseos de tan poderoso caballero. No soy el primero ni sería el último que Bush ordenó privar de la vida, o de los que se propone seguir matando de forma individual o masiva.



"Las ideas no se matan", exclamó con fuerza Sarría, un teniente negro, jefe de la patrulla del ejército de Batista, que nos hizo prisioneros después del intento de ocupar el Cuartel Moncada mientras dormíamos tres de nosotros en una pequeña choza de las montañas, agotados por el esfuerzo para romper el cerco. Los soldados, llenos de odio y adrenalina, apuntaban hacia mí aún sin haberme identificado. "Las ideas no se matan", continuó repitiendo, ya casi en voz baja, automáticamente, el teniente negro.



Aquellas magníficas palabras se las dedico a usted, señor W. Bush.



Fidel Castro Ruz



28 de mayo del 2007



6:58 p.m.


divendres, 25 de maig del 2007

Cap a l´esquerra, el 27 de maig, vota EUIA-ICV-EPM

Constatem la bona salut de el front d´esquerres a Catalunya, fruit de les mobilitzacions polítiques, socials i el treball que continua impulsant el canvi a Catalunya. En aquest sentit, valorem positivament que d´uns anys ençà, es torni a plantejar la disjuntiva electoral dreta-esquerra, davant la visió que presenta als polítics com a simples gestors de l´administració

1 - Ens trobem en una nova confrontació electoral, amb una dreta cada cop més extrema, i un centre-esquerra que no es capaç d´articular alternatives progressistes reals davant propostes demagògiques i radicals de CIU-PP.

2 -. La coalició EUiA - ICV - EPM té unes expectatives de creixement i incidència municipal molt importants. Som necessaris per derrotar la dreta. Al març del 2004 ho vam ésser per derrotar el PP a l´estat, al 2003 i 2006 per derrotar PP-CIU a Catalunya, i ara serem encara més necessaris per conformar governs d´esquerres les poques ciutats i pobles importants on governa la dreta i per fer fora a la dreta de les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona.

3 - La coalició EUiA-ICV-EPM, es l´única alternativa (que no alternància) a les polítiques conservadores de CIU-PP i a les centristes de PSC-ERC, que recorren únicament a la demanda del vot útil com a alternativa i no a l´explicació de les propostes per a ciutats i pobles. Des de fa uns anys, aquesta diferenciació és cada cop més evident per al poble de Catalunya.

4 - Des dels CJC creiem que per millorar les condicions de vida dels treballadors i treballadores en el context social actual és fonamental la construcció d´un front unitari de les forces progressistes. Per això apostem per aliances amb aquestes forces allà on sigui possible per tal de mantenir la dreta allunyada del poder, i adquirint el compromís d´estirar cap a l´esquerra les polítiques municipals desenvolupades allà on EUiA tingui presència.

5 - EUiA-ICV-EPM, articula l´alternativa d´esquerres i ecologista als municipis de Catalunya. Amb propostes clarament progressistes com la derogació de les anomenades Ordenances de Civisme, per un model general d´inclusió, amb la potenciació dels serveis públics i de proximitat. Actuar amb mecanismes positius com coercitius davant l´especulació urbanística, que impedeix l´emancipació del jovent i minva les condicions de vida de tota la classe treballadora, així com garantir i potenciar els equipaments culturals, i la qualitat dels serveis públics. Actuacions a favor de l´acompliment del protocol de Kioto en primer termini, i avançar per a un model de desenvolupament sostenible i respectuós amb el medi ambient com a objectiu final.

6 - Pel que fa a la gent jove, apostem per la creació i consolidació de polítiques reals d´emancipació. Alguns punts fonamentals són facilitar d´accés a un habitatge digne, creant, per exemple, bosses de pisos de lloguer exclusives per a gent jove on els criteris d´assignació siguin de rendes i de proximitat al lloc de treball i/o estudi. Reclamem també la disponibilitat d´espais per a que el jovent puguem desenvolupar la nostra activitat. Això vol dir més locals d´assaig, equipaments esportius, biblioteques... i en general, propostes d´oci alternatiu allunyades de la lògica consumista que promoguin la formació de persones socialment actives. EUiA - ICV - EPM és l´única opció que posa aquets punts, entre molts altres, a primera línia de la seva actuació

7 - Els CJC - Joventut Comunista de Catalunya, fem una crida al jovent de Catalunya, per anar a votar el diumenge 27 de maig, i votar les llistes d´EUiA-ICV-EPM, així com les d´EU-IU (allà on no es presenta coalició). Els comunistes tenim molt clar que les eleccions no són la part més important del treball per avançar cap a la societat que volem, és a dir, la societat socialista. Els instituts, les universitats, els llocs de treball, l´associacionisme juvenil, els barris, els pobles etc... constitueixen el nostre eix d´acció i vertebració de la societat. La derrota de la dreta i l´avenç de l´esquerra transformadora constitueixen un impuls en aquesta direcció.

8 - Per últim denunciem un cop més la injustícia que suposa que les persones immigrades no tinguin dret a vot. Això evidencia una diferenciació entre ciutadans de primera i de segona categoria que és totalment inadmissible en un estat suposadament democràtic. És català qui viu i treballa a Catalunya.

Per uns municipis més democràtics i participatius, amb més i millors serveis públics, més sostenibles, i en definitiva, per uns ajutaments al servei dels ciutadans i ciutadanes, vota EUiA - ICV - EPM

CJC - Joventut Comunista de Catalunya
25 de maig del 2007


dimarts, 22 de maig del 2007

Les jornades per la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya celebren la seva tercera edició

Un any més, les Jornades per la UPEC celebren la seva edició d’estiu amb l’objectiu d’omplir un buit als escenaris de debat plurals dels sectors progressistes de Catalunya. La trobada, que tindrà lloc entre el 9 i el 14 de juliol a la Facultat de Geografia i Història de la UB, vol contribuir a desenvolpar un fòrum obert a tota la societat, per tal de recuperar la nostra història, entendre millor la nostra realitat i generar propostes per la millora del benestar i la qualitat de vida de la ciutadania.



Amb el lema El carrer a la universitat, la niversitat al carrer, aquestes Jornades volen ser un punt de trobada de les diverses sensibilitats progressistes, on responsables polítics, representants socials, experts acadèmics i del món de la cultura, comparteixin experiències, coneixements i reflexions.



Enguany, els temes a desenvolupar en les diferents ponències compresen entre 9.30-14h i 17-20h serán els següents: Immigració, abstenció, organització del temps, canvi climàtic i habitatge. Temàtiques actuals i d’interés col·lectiu que faran de l’acte un veritable fòrum de debat, reflexió i noves idees.



Els convidats de la tercera edició seran entre altres Paul Scheffer, publicista i professor de sociologia urbana, Universitat d´Amsterdam; Begoña Sánchez, Portaveu SOS Rascisme a Catalunya; Catherine Wihtol, Directora de recerca al CNRS/Centre d’Études et de Recherches Internationales (París); Arcadi Oliveres, Economista i President de la Fundació Justícia i Pau; José Luís López Bulla, sindicalista; José Luís García Lorenzo, President Greenpeace Espanya, i Ole Thorson, Dr. Enginyer de camins, canals i ports.



Jornades per la UPEC 2007 del 9 al 14 de Juliol

El carrer a la universitat, la universitat al carrer

Facultat de Geografia i Història de la UB

C/ Montealegre, 6


diumenge, 20 de maig del 2007

Marinaleda, el poble més roig

( Article extret de Rebelión )



En Marinaleda la campaña electoral es muy particular. En pocos lugares como en este pueblo jornalero la abrumadora mayoría de las vecinas y vecinos se sienten tan participes con la gestión del Ayuntamiento y de su Alcalde. Asambleas permanentes para debatir los temas importantes, viviendas de auto consturcción con una hipoteca de 15 euros al mes, servicios como guarderías casi gratuitas, construyen una realidad disonante en el mapa social y político de España. Un periodista del pro gubernamental diario El País fue enviado a Marinaleda a hacer una crónica y se encontró con lo que sigue.



El Ayuntamiento de Marinaleda (Sevilla) atiende al público en la avenida de la Libertad, después de las calles Jornaleros y Ernesto Che Guevara y las plazas del Pueblo y Salvador Allende. Y tiene un alcalde, maestro de secundaria, José Sánchez Gordillo, comunista, que gana por aclamación desde hace 28 años. La oposición del PSOE y del PP es casi irrelevante, casi invisible, y el alcalde más rojo de España conservará el mando porque el electorado sintoniza con su perfil revolucionario y la oferta de pisos a 15 euros mensuales.



Las casas se las construyen los vecinos, y luego pagan una hipoteca de 15 euros mensuales



"El sistema capitalista, en sí mismo, es una gran fábrica de corrupción", afirma Sánchez Gordillo, promotor de una economía "cuyo objetivo no sea ganar dinero, sino repartir la riqueza". Los cabezas de lista de la oposición apenas le estorban ya que, entre otras razones, ni viven en el pueblo. "Aquí les agobiamos un poco", ironiza un funcionario municipal.



El agobio expulsó a Javier Arenas durante la inolvidable campaña de 1995: el político conservador, hoy presidente del PP andaluz, llegó al pueblo sevillano de 2.659 habitantes al frente de una comitiva de colaboradores y periodistas para promover al candidato de su partido, un carnicero que finalmente optó por esfumarse. Arenas se topó con unas calles desiertas y la cafetería del pueblo cerrada, pero sólo para la comitiva. A la voz de ya, la gente salió a las calles y se transformó en turba: "¡Fascistas! ¡Cabrones! ¡Hijos de puta!". El PP se fue.



Ahora regresa con la candidatura de Tomás Pajes. "Creo que vive en Sevilla", indica Juana Sánchez, aspirante a una concejalía suplente por el grupo del alcalde. "Ni el PP ni el PSOE tienen realidad política e ideológica alguna. Sólo actúan a la contra", opina. El Colectivo Unitario de Trabajadores-Bloque Andaluz de Izquierdas (CUT-BAI), liderado por Sánchez Gordillo, tiene nueve concejales (bajo la marca de IU), y el PSOE, los dos restantes. El concejal socialista Mariano Pradas, que vive en Estepa, se presenta de nuevo. Hace ocho años el PP obtuvo un concejal, absorbido en la legislatura siguiente por IU.



¿A qué se deben las sucesivas barridas electorales del alcalde? Eduardo Valderrama, concejal de Urbanismo -el departamento municipal más relevante-, no lo duda: "A lo que hemos hecho. Cuando llegamos al Ayuntamiento, en 1979, había muchísimas familias sin vivienda y un porcentaje altísimo de paro, más del 70%". A principios de los noventa sólo se trabajaban dos meses, en la recogida de la aceituna, y buena parte de las tierras pertenecían al duque del Infantado. "La lucha jornalera, apoyada por este Ayuntamiento, desemboca en el año 1981 en la entrega de las primeras 50 viviendas. Fue un primer paso importante", recuerda Valderrama.



Diez años después se consiguieron 1.200 hectáreas de terreno, fueron creadas 10 cooperativas de jornaleros (asesoradas por peritos agrícolas) y se levantaron más viviendas, campos de fútbol y piscinas. El pleno empleo es casi una realidad, y la buena marcha de las industrias de procesamiento del vino, la aceituna, las habas y el pimiento obligan a la importación de mano de obra. El reto es desarrollar las cooperativas. "La personalidad del alcalde ha influido mucho en el desarrollo de esta comunidad", agrega el edil de Urbanismo.



El regidor de Marinaleda tiene unas luengas y encanecidas barbas, una gran admiración por la revolución cubana, un aborrecimiento por George Bush, un irrefrenable discurso contra el sistema capitalista y la burguesía terrateniente, y una mano siempre tendida: necesita las subvenciones de la Diputación de Sevilla y de la Junta de Andalucía para financiar sus proyectos.



"Tuvimos un sueño colectivo y nos llamaron utópicos, soñadores, idiotas, y se reían de nosotros. Pero con coraje, con inteligencia, con capacidad y con saber aprovechar las contradicciones del sistema hemos conseguimos aquel viejo sueño", afirma Sánchez Gordillo. "Tal vez, como en todo proyecto, podamos cometer errores, que son rectificables, pero lo que no se puede poner en cuestión es una conquista para el futuro de los hijos y de los hijos de nuestros hijos: la tierra no es de nadie. La tierra no se compra, la tierra es de todos".



Y como Sánchez Gordillo decidió que la tierra es de todos, compró o expropió grandes extensiones para obras sociales y ha construido, hasta ahora, 300 viviendas. Las edificó a través del sistema de "autoconstrucción", implantado hace 18 años: el Ayuntamiento cede el solar y la dirección de las obras; la Junta de Andalucía presta el dinero de los materiales, y el comprador de la casa la construye él mismo; y, si no sabe hacerlo, paga 45 euros diarios a los albañiles o electricistas. "Las casas necesitan 30.000 euros en materiales, incluida la dirección de obras, y tardan un año en construirse", explica Valderrama. Resumiendo: si quien adquiere una vivienda se la construye, sólo pagará 15 euros mensuales -el dinero de los materiales prestados por la Junta- durante 70 u 80 años, hasta conseguir la propiedad.



"El alcalde quiere controlarlo todo. Mejor estaría en Cuba con Castro", dice un vecino. Otros agradecen que en Marinaleda "hay más justicia social que en ningún otro lugar de España". "Por ejemplo, tenemos unas estupendas escuelas municipales y comedores infantiles a 12 euros al mes", afirman. El alcalde suele convocar asambleas públicas para debatir los presupuestos y problemas vecinales. "Es un pueblo muy particular, que no se rige con los parámetros de otros", dice la escritora y periodista argentina Susana Falcón, que dirige la Radio-Televisión de Marinaleda, con una cobertura de 50 kilómetros.



La emisora fue sancionada en marzo por piratear la señal de Digital+ y, hace tres años, por emitir ilegalmente películas de las grandes productoras estadounidenses. Falcón, activista contra la dictadura de las Juntas Militares (1976-83) y comprometida con la izquierda, subraya que Sánchez Gordillo no gobierna "porque sí" desde hace 28 años. "Su poder municipal salió de las luchas de Marinaleda". Los candidatos de la oposición hacen poca campaña. "Hasta ahora no han tenido contacto con nosotros", agrega la periodista. "Es como si contaran de antemano con que la abrumadora mayoría del pueblo votará por Gordillo y su gente".


dijous, 17 de maig del 2007

Setmana de lluita i manifestació contra la privatització a la Universitat

Amb motiu de la trobada dels ministres d’educació de la Unió Europea el dia 16 de maig a Londres, amb una clara intenció de continuïtat del procés d’imposició de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), també conegut com a Procés de Bolonya, i afegint-hi l’aprovació de la nova Ley Orgánica de Universidades (LOU), en total sintonia amb la política neoliberal europea, els i les estudiants vam tornar a manifestar la nostra disconformitat respecte ambdues polítiques. D’acord amb el Fòrum Europeu d’Estudiants, des de la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP) hem organitzat diversos actes de lluita estudiantil en contra de la privatització de la Universitat.



Més informació.


divendres, 11 de maig del 2007

Alternativa Jove-Joves d’EUiA participa a la trobada de candidats joves organitzada pel CNJC





Una delegació d’Alternativa Jove-Joves d’EUiA, acompanyada pel seu responsable, Fran Sánchez, i encapçalada per la regidora de Gavà, Emma Blanco, va participar ahir a l’acte de presentació de candidats i candidates menors de 30 anys de diferents municipis de Catalunya.



En la trobada, organitzada pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), els congregats han exigit Regidories de Joventut fortes i valentes als municipis, amb capacitat de gestió i de fer polítiques d’emancipació transversals que facilitin l’accés de la gent jove a l’habitatge, el treball o la formació professional.



Aquesta declaració, en el marc de la precampanya de les eleccions municipals del 27 de maig, ha tingut lloc en un acte simbòlic a la plaça dels Àngels de Barcelona, on els candidats i candidates de diferents organitzacions polítiques juvenils han volgut demostrar la unitat davant la necessitat de crear Regidories de Joventut potents per facilitar l’accés a l’habitatge, el treball o la formació de qualitat. En aquest sentit, les entitats juvenils han consensuat el document 20 propostes per als programes electorals i de govern, que es pot consultar a la web www.emancipacio.cat.



La delegació de Joves d’EUiA la formaven: Oscar Gil, candidat nº 4 de la coalició ICV-EUiA de Montcada i Reixac, Marc Navarro, candidat nº 7 de la coalició a Mataró, Iván Nieto, candidat nº 7 de la coalició a l’Hospitalet de Llobregat,, Manuel Romero, candidat nº 3 de la coalició a Gavà (encapçalada per Emma Blanco), Raúl Sancho, candidat nº 24 de la coalició a Barcelona i Marc Llaó, suplent també de la llista de Barcelona.


dimecres, 9 de maig del 2007

9 de maig 1945. La derrota del nazisme

Article extret dels camarades de la Joventut Comunista de Veneçuela ( JCV ).



Junto al 1 de mayo, día internacional de la clase obrera, está otra fecha que llena a mayo de un alto contenido revolucionario, el 9 de mayo de 1945, la rendición de la bestia fascista ante el Ejercito Rojo de Obreros y Campesinos (este era su nombre oficial), aunque el 2 de mayo había caído Berlín y se colocaba la bandera roja con la hoz y el martillo en lo alto del Reichstag Queda imborrable en la historia de la Humanidad la imagen de tres soldados rojos colocando la Bandera Soviética y comunista en lo alto del parlamento alemán, como dato curioso había un español republicano en la celebre fotografía de la bandera soviética en el Reichstag.


dimarts, 8 de maig del 2007


dijous, 3 de maig del 2007

PSUC 1977 - PCC 2007. 30 anys de la nostra legalització.

Fa 30 anys que ens van legalitzar, desprès de la llarga nit de la dictadura franquista, els comunistes de Catalunya ( setmanes mes tard que al PCE ) vam aconseguir guanyar un altre batalla al sistema.

Avui com ahir, no hem deixat mai de lluitar per un món just i equitatiu, la nostra tradició de més de 70 anys de lluita es molt extensa, i encara anem molt més lluny.


Trobada de Moviment de Brigades i CJC amb companys de Paraguai

Moviment de Brigades i Els Col.lectius de Joves Comunistes - Joventut Comunista, hem celebrat una reunió oficial amb una delegada del

P- MAS ( Partido del Movimiento al Socialismo ).



La reunió ha estat tot un èxit per ambdues organitzacions. La companya Karina Rodriguez ens ha fer una radiografia de la situació al Paraguai en aquests anys, i com han organitzat pràcticament des del no res, una potent organització amb implantació arreu del territori.

El treball als moviments socials, al moviment juvenil, experiències en ràdios comunitàries etc...



Hem intercanviat material entre les organitzacions ( destaquem el seu diari mensual " El dedo en la llaga " ), i el compromís de continuar enfortint els llaços de lluita, intercanviar materials, enviar i rebre delegacions de companys i companyes, suport a les campanyes electorals ( el P-MAS participa al Bloc Social i popular, organització que aglutina al conjunt de l´esquerra i forçes progressistes al Paraguai i que te moltes possibilitats d´assolir la presidència a les eleccions de l´any que ve ) .



Els CJC-Joventut Comunista de Catalunya seguim treballant en el marc d´enfortir les relacions amb el socialisme a Llatinoamerica, capdavanter en la lluita actual per la derrota de l´imperialisme. La reunió passada amb el Secretari General del Partit Comunista de Veneçuela, es un altre resultat de la lluita dels joves comunistes contra l´imperialisme i per enfortir l´alternativa socialista.