Avís important

Amb motiu de la refundació de la JCC (Joventut Comunista de Catalunya), fruit del procés d'unitat juvenil comunista protagonitzat per CJC-Joventut Comunista (Col·lectius de Joves Comunistes - Joventut Comunista) i JC (Joves Comunistes), així com per d'altres sectors i persones que es reclamen de l'ideal comunista, aquesta pàgina queda definitivament tancada.

Podeu seguir l'actualitat de la Joventut a: www.jcc.cat.


dimecres, 28 de novembre de 2007


dilluns, 26 de novembre de 2007


diumenge, 25 de novembre de 2007

Dia Internacional per l´eliminació de la violència contra les dones.

Dia Internacional per l´Eliminació de la Violència contra les Dones.

Al voltant de 500 persones, homes i dones, hem fet una concentració, un any més, per retre homenatge a les dones assassinades per la violència masclista i per fer evident la xacra que suposa al segle XXI que les dones segueixin morint a mans d’aquells que els diuen les estimen.

La música i la lectura de diferents textos per part de representants d’associacions diverses han omplert la concentració que ha durat al voltant d’una hora. El simbolisme de ninetes fetes de llana, confeccionades per dones del col·lectiu colombià, i de diferents colors significant des dels feminismes, fins la pau, la resistència, la justícia, la reparació, entre d’altres, han estat una aportació imaginativa a l’acte.


Líban i Catalunya més aprop

El passat divendres es va realitzar una trobada amb representants de la Joventut Comunista del Líban.



Amb aquesta trobada a més de profunditzar els llaços fraternals entre les dues organitzacions, vam comentar la situació al Líban amb la gran preocupació per la possibilitat de l´inici d´una nova guerra civil degut al insostenible sistema confessional de divisió de poders l´estat i territorial (o de circumscripcions electorals) entre diverses religions (que acaben sent diversos poders fàctics exteriors, tant EEUU-Israel com Síria-Iran), que es perpetua tot i que la constitució diu que cal reformar-ho. Aquest fet fa que l´únic partit que és presenta a tot el territori del Líban sigui el comunista sent l´abanderat del laïcisme per l´estat i la societat i per la resistència a l´intervenció externa tant armada com econòmica.



Igualment vam parlar de la situació dels drets de les persones i sobretot de les joves als dos països i de quina manera els defensem cadascú a la nostra realitat.



Per últim, també vam intercanviar metodologies i experiències de lluita al món estudiantil i al món obrer. Així com l´interès de les dues organitzacions d´apropar els nostres llaços de solidaritat internacionalista i la voluntat dels CJC de realitzar brigades de solidaritat amb el Líban.


El jovent antifeixista aconsegueix aturar el nazisme a Gràcia.

Crònica de Kaos en la red



Desde las 16.30 horas unas 500 personas pertenecientes a grupos antifascistas, según la Guardia Urbana, y 1.200, según los manifestantes, se concentraron en la plaza Rius i Taulet de Barcelona, este sábado a partir de las cinco y media de la tarde, para protestar contra la conferencia que el ex líder del Ku Klux Klan (KKK), David Duke, tenia que ofrecer en la librería Europa, situada en el número 12 de la calle Sèneca, a partir de las seis de la tarde.



El local seleccionado para la presentación del lbro de Duke «Supremacismo judío», vende libros antisemitas que niegan el holocausto nazi y su dueño es Pedro Varela, ex presidente del grupo neonazi Círculo Español de Amigos de Europa. Duke se encuentra en España bajo el auspicio del partido Alianza Nacional.



Los manifestantes han mostrado una pancarta con el lema ´Fora Nazis (Fuera nazis)´, una esvástica tachada, y las frases ´Vila de Gràcia, Vila antifeixista´ y otra en la que se podía leer ´Cerremos la librería Europa. Ni nazis ni KKK. No pasarán´



La manifestación salió de la plaza Ríos y Taulet, pasó por algunas calles de Gràcia y llegó hasta la calle Sèneca, donde se encuentra la librería y donde un cordón policial impidió el paso de los manifestantes.



Decenas de furgones de los Mossos tomaron desde primera hora de la tarde el barrio de Gracia y cortaron los accesos a la calle Séneca. Poco después de las seis, cuando la manifestación pretendía llegar a Séneca por una calle adyacente, se encontraron a los policías que cercenaban su libertad de expresión.



En este punto, algunos de los antifeixistes concentrados sacaron un muñeco que simbolizaba un miembro del KKK, lo colgaron de un semáforo y lo quemaron. El racista norteamericano, conocido como míster White, tuvo que desistir de su conferencia.



Durante unos minutos hubo empujones por parte de los agentes, que hicieron uso de sus porras, también hubo carreras y lanzamiento de objetos. Después ha seguido la marcha hasta la placeta SanSanto Miquel, donde los antifascistas se volvieron a concentrar.


dissabte, 24 de novembre de 2007


dijous, 22 de novembre de 2007

Jornada d’acció global convocada des del Fòrum Social Mundial



Moviments socials catalans de diferents àmbits i sectors ens estem reunint des del juny passat per organitzar el primer Fòrum Social Català (FSCat). Amb el FSCat volem aprofundir en l'enxarxament del teixit associatiu i de moviments socials catalans i mostrar un cop més a la societat les alternatives que existeixen i proposem davant de les problemàtiques que vivim en el dia a dia, tant a nivell local com global.

El FSCat és un projecte compartit per organitzacions de molt diferent tipus, que creiem que un altre món és possible i que estem treballant per aconseguir-ho. Aquest projecte tindrà el seu punt àlgid durant la setmana del 21 al 27 de gener, i sobretot el dia d’acció global dissabte 26 de gener, responent a la crida feta al darrer Fòrum Social Mundial, al gener de 2007 a Nairobi. Durant aquest FSM es va decidir que el proper 2008, enlloc d’organitzar un nou Fòrum Social Mundial, es celebrarà una jornada de mobilitzacions a tot el planeta, coincidint, i com a resposta, a la trobada del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, en la que es reuneixen els líders econòmics i polítics a nivell mundial... És, doncs, la resposta plural, alternativa, imaginativa, positiva, que fem des d’una social civil global que reclama ser escoltada.

Per poder donar cabuda a totes les iniciatives i activitats que s'estan preparant des de la societat civil catalana el FSCat tindrà dues fases. La primera, entre el 18 i el 24 de gener, on tindran cabuda totes les iniciatives que es vulguin organitzar a escala local per tot el territori català, iniciatives que poden proposar totes aquelles organitzacions i persones que sentin seu l'esperit del FSCat i hi vulguin participar. La setmana culminarà, en la seva segona fase, amb un seguit de seminaris i activitats a Barcelona. Aquests seminaris seran organitzats de forma col·lectiva per totes aquelles entitats i persones que hi vulguin participar, i de fet ja està obert el termini per poder fer propostes (http://www.forumsocialcatala.cat/spip.php?article21). Dins d’aquest cap de setmana també es preveu la celebració d'activitats culturals, així com una assemblea de moviments socials i una manifestació.

En definitiva, un FSCat amb accent tant local com global, al sumar-nos el dissabte 26 de gener al conjunt d'accions que s'estaran duent a terme arreu del món. Un FSCat participatiu, un lloc de trobada, un altaveu d’alternatives i propostes, un espai on construir aquest altre món que ja sabem possible.

www.forumsocialcatala.cat

Crida a la participació del FSCat: http://www.forumsocialcatala.cat/IMG/pdf/crida_FSCat.pdf

Dubtes més freqüents sobre el FSCat: http://www.forumsocialcatala.cat/spip.php?article16



dimarts, 20 de novembre de 2007

Gregori, Continuarem la teva lluita

Davant la mort del comunistà català Gregori López Raimundo des de la CJC-Joventut Comunista volem manifestar el nostre suport als i les companyes dels Joves Comunistes del PSUC-viu, així com subscriure la seva declaració: El millor homenatge: la victòria.



Gregorio López Raimundo, el 1977, amb el cartell electoral del PSUC. Foto: ARXIU



Continuarem la seva lluita



El nostre estimat camarada, Gregorio López Raimundo, ens acaba de deixar orfes a tots els i les joves que cerquem la via a un món millor, un món comunista. El passat dissabte i després de 93 anys d´incansable lluita, va morir una llegenda viva de l´antifranquisme i el comunisme català.



En Gregorio va ser tot un exemple de honestedat política, de compromís amb la lluita i de treball de formiga, a l´hora de la construcció de l´utopia social. Una utopia que demostra no ser-ho, doncs el seu treball, ens fa veure que és possible l´assoliment d´un món més just i solidari.



Des de Joves Comunistes, les joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu, el partit del nostre estimat Gregorio López Raimundo, volem expressar el nostre condol a la família, els amics, els camarades, ... en definitiva, a tothom que el va estimar i el va respectar.



Ara és hora de seguir el projecte on ell el va deixar, l´hora de no cometre errors passats, d´aglutinar, d´unir, de fer força comuna perquè els nostres enemics no ens tombin per sempre. Podrem fer-ho, perquè sempre tindrem al cap el seu exemple.



La seva lluita no queda en un no res. El jovent estem decidits a continuar-la.



Salut, República i Socialisme!



Comissió Permanent de Joves Comunistes del PSUCviu


dilluns, 19 de novembre de 2007

Més de 500 persones al concert d’Homenatge al Che

Ara fa 40 anys Ernesto Che Guevara lluitava contra la dictadura a Bolivia, al capdavant de l’Ejercito de Liberación Nacional.



Ara fa 40 anys Ernesto Che Guevara moria assassinat a mans de l’exèrcit Bolivià i de la CIA.



Ara fa 40 anys moria l’Home Revolucionari, moria un guerriller, moria un home que va lluitar fins al final per la llibertat dels pobles.



El seu botxí va dir, narrant aquell trist 9 d’octubre: "Dudé 40 minutos antes de ejecutar la orden. Me fui a ver al coronel Pérez con la esperanza de que la hubiera anulado. Pero el coronel se puso furioso. Así es que fui. Ése fue el peor momento de mi vida. Cuando llegué, el Che estaba sentado en un banco. Al verme dijo: «Usted ha venido a matarme». Yo me sentí cohibido y bajé la cabeza sin responder. Entonces me preguntó: «¿Qué han dicho los otros?». Le respondí que no habían dicho nada y él contestó: «¡Eran unos valientes!». Yo no me atreví a disparar. En ese momento vi al Che grande, muy grande, enorme. Sus ojos brillaban intensamente. Sentía que se echaba encima y cuando me miró fijamente, me dio un mareo. Pensé que con un movimiento rápido el Che podría quitarme el arma. «¡Póngase sereno —me dijo— y apunte bien! ¡Va a matar a un hombre!». Entonces di un paso atrás, hacia el umbral de la puerta, cerré los ojos y disparé la primera ráfaga. El Che, con las piernas destrozadas, cayó al suelo, se contorsionó y empezó a regar muchísima sangre. Yo recobré el ánimo y disparé la segunda ráfaga, que lo alcanzó en un brazo, en el hombro y en el corazón. Ya estaba muerto."



Fa 40 anys que és mort i, tot i així, el Che continua present i continua inspirant el moviments revolucionaris. Per això la comissió d’homenatge a Ernesto “Che” Guevara ens vam proposar reivindicar la vigència del seu pensament i obra en aquest 40è aniversari.



Així, el passat dissabte 17 de novembre, més de 500 persones van assistir al concert d’homenatge a la sala Bahia del barri de Sants. La primera part de l’acte va consistir en un concert del cantautor Luís Novoa que va tocar cançons com "Soldadito boliviano" o "Nicaragua, nicaragüita". Després es va fer la lectura del manifest unitari “Homenatge a un home que no pertany a aquest temps, pertany a temps futurs” i finalment, en la segona part de l’acte, va actuar el grup Insershow versionant cançons tan emblemàtiques com "Cualquier dia" de Piperrak o "No hay tregua" de Barricada.



(extret de la plana web de l´AEP)


Els CJC Joventut Comunista condemnen la il.legalització de la manifestació antifeixista a Madrid

Comunicado ante la ilegalización de la manifestación antifascista del 24 de noviembre





Rueda de prensa de la Coordinadora Antifascista de Madrid ante las recientes agresiones y ante la prohibición por parte de la Delegación del Gobieno de la manifestación previamente legalizada para el sábado 24 de noviembre.



El pasado Domingo 11 de noviembre, la organización ultraderechista Democracia Nacional había convocado una manifestación contra la inmigración en el barrio de Usera.



Aquella mañana, un fascista de oficio soldado profesional que acudía a dicha manifestación, se llevó la vida de Carlos, un joven vallecano de 16 años que había decidido acudir al barrio de Usera para rechazar el racismo y para plantar cara a las crecientes agresiones fascistas que se vienen produciendo en nuestra ciudad.



Durante la misma agresión, otro compañero antifascista, Alejandro, fue apuñalado en el pulmón. Esperamos su pronta recuperación, así como la de los compañeros y compañeras heridas durante las cargas policiales posteriormente producidas, en especial Torres, de Alcorcón, que recibió un culatazo de escopeta en la cabeza, siendo a continuación detenido, y que todavía continúa en estado grave.



Además, queremos mandar un fuerte abrazo lleno de dolor y de cariño a todos los familiares y amigos de Carlos. Ahora más que nunca, tenemos que permanecer todas y todos unidos.



Ante estos terribles hechos, la Coordinadora Antifascista de Madrid manifiesta lo siguiente:



En primer lugar, es necesario denunciar la falsa imagen que se está construyendo desde ciertos medios de comunicación: la muerte de Carlos no es el producto de una reyerta o de un enfrentamiento entre bandas; la realidad es bien distinta. Carlos fue asesinado por su condición política, fue asesinado por ser antifascista y rechazar el racismo y la xenofobia. Como señalaron ayer diversos portavoces de la Asociación de Vecinos de Usera, es necesario el reconocimiento público del inmenso valor ético y moral de Carlos, que dio su vida por la convivencia y contra el racismo.



Por otro lado, las agresiones y el asesinato del pasado domingo tampoco pueden ser tratadas mediáticamente como un caso aislado; no son un caso aislado, recordamos a Sonia, transexual asesinada en Barcelona el 5 de octubre de 1991, a Lucrecia Pérez, inmigrante dominicana asesinada en Madrid el 13 de noviembre de 1992, a Guillem Agulló i Salvador, apuñalado en Castellón el 11 de abril de 1993, nos acordamos de Ricardo Rodríguez García, asesinado el 21 de mayo de 1995 en Alcorcón, de David González Rubio, apuñalado en Madrid el 20 de enero de 1996, de Omar Amhandi, magrebí asesinado a golpes el 11 de julio en Barcelona, de Augusto Ndombele Domingos, angoleño asesinado en Madrid el 20 de junio del 2002, y tantas otros casos que deben sumarse a la larga lista de víctimas ocasionadas por el fascismo y el racismo a lo largo de la Historia.



En segundo lugar, denunciamos el amparo institucional con que cuentan las organizaciones fascistas a la hora de manifestarse en nuestros barrios, pueblos y ciudades. La manifestación del pasado Domingo convocada por Democracia Nacional, había sido previamente legalizada por la Delegación del Gobierno, a pesar de constituir una clara y evidente expresión pública de racismo y xenofobia, tipificadas como delito penal.



La manifestación contra la inmigración del pasado domingo en Usera constituía un claro llamamiento a la violencia racista; el asesino de Carlos acudió a la cita de Democracia Nacional armado con un machete.



¿Cómo pudo la Delegación del Gobierno permitir una manifestación contra la inmigración en un barrio obrero como el de Usera, donde conviven diferentes culturas y donde conviven trabajadores de diferentes procedencias?



Por este motivo, y en tercer lugar, queremos denunciar la terrible irresponsabilidad cometida por parte de la Delegación del Gobierno al legalizar y permitir la manifestación racista y xenófoba del pasado domingo.



A este respecto, queremos informar públicamente que la Coordinadora Antifascista de Madrid surgió en 1989 precisamente como una respuesta popular organizada ante esta penosa situación de amparo institucional con que cuentan las organizaciones racistas y de extrema derecha para campar a sus anchas por nuestras calles.



La Coordinadora Antifascista de Madrid surge en 1989 para hacer frente a las agresiones neonazis contra inmigrantes, mendigos, homosexuales, gentes de izquierda, etc.



A lo largo de estos 18 años, la Coordinadora se ha convertido en espacio de confluencia de muy diversos colectivos, y una de sus más destacadas convocatorias ha sido la celebración, cada año, de la tradicional manifestación antifascista en torno a la fecha del 20 de noviembre.



Como no podía ser de otra manera, tras los sucesos del pasado domingo, este año la manifestación antifascista, convocada para el sábado 24 de noviembre bajo el lema “Madrid antifascista, anticapitalista y antirracista”, pretende servir de homenaje a Carlos, así como a los compañeros y compañeras agredidos el pasado domingo en Usera.



Hace unos días hemos recibido una notificación por parte de la Delegación del Gobierno en donde se nos informa que la solicitud de manifestación para el 20N ha sido denegada.



La Coordinadora Antifascista de Madrid quiere denunciar públicamente este intento por parte de la Delegación del Gobierno de limitar los derechos políticos y sociales del movimiento antifascista, y a este respecto manifestamos lo siguiente:



En primer lugar, queremos señalar que esta tradicional manifestación antifascista se viene celebrando desde hace 18 años sin que ningún gobierno hasta el momento, incluyendo los de Jose María Aznar, hubiera ido tan lejos en la conculcación de un derecho elemental democrático como es el de manifestación.



En segundo lugar, queremos informar que la manifestación del día 24 había sido previamente autorizada por la Delegación del Gobierno. Creemos que es totalmente ilegal el revisar una decisión administrativa previamente tomada y comunicada. ¿Qué estado de derecho es ese que autoriza una manifestación y a los pocos días varía su resolución administrativa? ¿Dónde queda la seguridad jurídica?



En tercer lugar, queremos también informar que la comunicación por parte de la Delegación del Gobierno prohibiendo la manifestación antifascista del 24 de noviembre aduce la existencia de nuevos hechos que condicionan dicha prohibición. El hecho nuevo fundamental no puede ser otro que el asesinato de nuestro compañero Carlos a manos de un fascista.



Carlos ha sido asesinado a manos de un fascista que acudía con un machete a una manifestación xenófoba autorizada por la Delegación del Gobierno, y a los compañeros y compañeras de esa víctima mortal se nos impide ejercer ese mismo derecho que sí se garantizó para los asesinos. Esto resulta muy difícil de digerir, resulta simple y llanamente increible.



Pero no sólo eso, esta misma Delegación del Gobierno ha autorizado durante estos días varias manifestaciones de la extrema derecha en torno a la fecha del 20N.



¿Cuál es la política de la Delegación del Gobierno, premiar a los fascistas y castigar a las víctimas?



No lo entendemos, pero no sólo no lo entendemos nosotrxs, la decisión de la Delegación del Gobierno no va a ser compartida por miles de personas, que saldrán a la calle masiva y pacíficamente el día 24 de noviembre para recordar y homenajear a Carlos. Saldrán a la calle porque es absolutamente legítimo y necesario homenajear a nuestro compañero, y lo harán masivamente porque es tradición en Madrid manifestarse para recordar que jamás se olvidará el terror fascista, ni el terror de ayer ni el de hoy. Y este año hay más motivos que nunca.



Las muestras de solidaridad con Carlos y su familia están llegando desde todos los rincones del estado, incluso desde Europa y América Latina. Se han celebrado manifestaciones en multitud de barrios, ciudades y pueblos.



Por lo que la Delegación de Gobierno, con esta equivocada decisión está cometiendo el grave error de situar a todas estas personas al margen de la legalidad. Ilegalizar la manifestación antifascista del sábado 24 de noviembre en homenaje a Carlos sería una tremenda irresponsabilidad por parte de la Delegación del Gobierno, porque la campaña está en marcha y porque estamos recibiendo multitud de adhesiones de colectivos, asaciaciones vecinales, de barrio...que están haciendo suya la convocatoria.



Por todas estas razones, la Coordinadora Antifascista ha interpuesto un Recurso al Tribunal Superior de Justicia de Madrid frente a la resolución de la Delegación del Gobierno de Madrid.



Por último, hacemos un llamamiento público a la Delegación del Gobierno para que reconsidere la decisión tomada, a la vez que convocamos a todo el movimiento popular antifascista y antiracista el sábado 24 de noviembre, a las 17h, desde Atocha a Legazpi.



CARLOS, HERMANO, NOSOTROS Y NOSOTRAS NO OLVIDAMOS. ALEX, AMIGO, ESTAMOS CONTIGO

NI UN PASO ATRÁS, NINGUNA AGRESIÓN SIN RESPUESTA



Madrid, 16 de noviembre de 2007



COORDINADORA ANTIFASCISTA DE MADRID


diumenge, 18 de novembre de 2007

El País exigeix al periodista Pascual Serrano la retirada d´un article crític amb el diari

La direcció del diari al·lega que una cita no respecta el copyright. De nou el País es mostra com el que és. un mitja de dretes i manipulador.



Extret de Rebelión



La dirección del periódico español El País ha escrito un correo electrónico al periodista Pascual Serrano exigiéndole la retirada de un artículo publicado en Rebelión.org bajo el título “El País contra Chávez, fuego a discreción”. Según el diario, en el citado artículo se reproduce un artículo del escritor Mario Vargas Llosa, algo que no es cierto, puesto que sólo se citan unas líneas, junto con otras numerosas citas de otros autores. En el escrito, enviado al correo electrónico personal del periodista, la gerente comercial de El País Internacional, Irene Hes, afirma que “TODOS los textos que EL PAIS publica están protegidos por el correspondiente copyright. Tenemos los derechos MUNDIALES de la columna de MARIO VARGAS LLOSA, que comercializamos en exclusiva por país. VDS. no han solicitado publicar dicho material y vemos en su website que aparece el texto de este autor: http://www.rebelion.org/noticia.php?id=59219”. A continuación se le increpa: “Tienen dos opciones: O lo quitan inmediatamente de su página o bien pagan la tarifa de derechos de reproducción”. La gerente de El País se despide mediante un “Espero sus urgentes noticias. Saludos”.

Ni el periodista Pascual Serrano ni el colectivo de Rebelión.org han considerado retirar el artículo en cuestión por entender que no viola el copyright al que hace referencia el periódico del grupo Prisa.

La abogada Virginia Díaz, en representación de Serrano, se ha dirigido a El País señalando que si se “lee detenidamente el artículo de mi cliente, podrá fácilmente darse cuenta de que no reproduce el artículo, sino que realiza una cita del mismo amparado en el artículo 32 de la Ley 23/2006, de 7 de julio, por la que se modifica el Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, aprobado por el Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, en el que establece, en su párrafo segundo, que: ‘Las recopilaciones periódicas efectuadas en forma de reseñas o revista de prensa tendrán la consideración de citas. No obstante, cuando se realicen recopilaciones de artículos periodísticos que consistan básicamente en su mera reproducción y dicha actividad se realice con fines comerciales, el autor que no se haya opuesto expresamente tendrá derecho a percibir una remuneración equitativa.’”

Según la abogada “no se ha procedido a una ‘mera reproducción’ –como afirman en El País- sino a una reseña de la citada columna (entre otros artículos más) y, además, la actividad tampoco se ha realizado con fines comerciales”.

Més al text de la noticia completa



Ha mort Gregorio Lòpez Raimundo

L'acomiadarem dilluns 19 a la Plaça de Sant Jaume, a les 8 del vespre. Tothom que l'estima hi està convidat.

En Gregorio, com totes les persones que des d´aquell gran PSUC van lluitar contra el franquisme i pel socialisme a Catalunya i Espanya serà sempre un exemple a seguir, per totes les persones que lluitem pels mateixos objectius d´emancipació de la classe treballadora i el socialisme.



Molts ja ho sabeu, els més joves possiblement/lamentablement ho desconeixem, Raimon cantava una cançó imprescindible en la banda sonora del memorial democràtic. Era la cançó precisa i explícita al company Gregorio, "T´he conegut sempre igual". Diu així:



Alerta vius, jo sé que si caiguesses

tants anys, molts anys, massa anys et demanaven.





Entre els sorolls dels cotxes, del carrer

i de la gent que atrafegada passa,

he vist molt clar que són molts els que lluiten

i que com tu calladament treballen.



T´he conegut sempre igual com ara,

els cabells blancs, la bondat a la cara,

els llavis fins dibuixant un somriure

d´amic, company, conscient del perill.



Sense parlar m´has dit "tot va creixent",

lluita d´avui pel demà viu i lliure,

que es va forjant aquests dies terribles,

temps aquests temps de tantes ignoràncies.



No m´he girat mentre serè em creuaves,

he sentit fort un gran orgull molt d´home,

no em trobe sol, company, no et trobes sol

i en som molts més dels que ells volen i diuen.



Aquest meu cant és teu, l´he volgut nostre;

aquest meu cant és teu, l´he volgut nostre.

Alerta vius, jo sé que si caiguesses

tants anys, molts anys, massa anys et demanaven.



T´he conegut sempre igual com ara.




Raimon 1973


dissabte, 17 de novembre de 2007


dijous, 15 de novembre de 2007




dimarts, 13 de novembre de 2007

Comunicat dels CJC davant l´assassinat d´un jove antifeixista

JOVE ANTIFEIXISTA ASSASSINAT PER UN MILITAR



Aquest darrer dissabte, un militar professional de 24 anys assassinà d´una punyalada al cor a un jove antifeixista de 16 i n´apunyalà un altre al pulmó.



Els fets ocorregueren en el metro de Legazpi (Madrid), quan els antifeixistes es trobaren amb l´agressor feixista que duia una dessuadora Tree-stroke (marca de roba nazi), aquest al veure´s descobert tragué el seu ganivet de caça i apunyalà als dos joves i després intentà fugir.



L´encontre succeí quan els antifeixistes es disposaven a anar a boicotejar la manifestació del partit xenòfob Democracia Nacional al barri de Usera, mentre que l´agressor anava a assistir-hi (a pesar de que DN nega això).



Mentrestant al carrer, les suposades "forces de seguretat", reprimien durament als antifeixistes que pretenien impedir la celebració de la manifestació disparant pilotes de goma, tocant a un company al cap i deixant-lo inconscient.





Des dels mass-media s´ha intentat dir que es tracta d´una baralla entre bandes, quan es tracta d´una clara agressió feixista d´un militar professional cap a un menor d´edat. Intentant reduir als activistes antifeixistes a mers "pandilleros" i a la lluita antifeixista a una tribu urbana.



Des de CJC-Joventut comunista denunciem la impunitat amb que aquests terroristes campen pels nostres carrers agredint a immigrants, homosexuals, antifeixistes i en definitiva a tothom que no pensa com ells i que com tristament s´ha demostrat en repetides vegades no dubten en utilitzar l´assassinat.



Exigim a l´administració la il.legalització i prohibició de tots aquests grups ultres així com qualsevol de les seves manifestacions públiques.



Exigim una contundent actuació policial i judicial contra els feixistes, que volen sembrar la por a tot el jovent.



Som conscients de que aquestes actuacions, no es podran dur a terme sense una depuració dels cossos militars i policials, molts d´ells tenen relacions directes amb aquestes bandes de criminals.



Denunciem la constant manipulació dels grans mitjans per criminalitzar les organitzacions juvenils que no accepten ni aquest sistema ni que els nazi-feixistes ocupin el carrer.



Donem suport a totes les accions per denunciar aquest fet, així com ens comprometem a actuar en aquest sentit per potenciar i millorar l´organització antifeixista dins el jovent de Catalunya.



Aquest assassinat ha sigut contra el company Carlos, però hagués pogut ser contra qualsevol de nosaltres, però no ens acovardiran, seguirem lluitant fins al final.





COMPANY CARLOS, NI OBLIDEM, NI PERDONEM!



FORA FEIXISTES DELS NOSTRES CARRERS!



CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA!





CJC-Joventut Comunista 13-11-2007


15N-La Universitat Pública no progressa adequadament!

Setmana de lluita



Durant els dies 12, 13 i 14 les assemblees de facultats així com l’AEP i el SEPC hem organitzat un seguit d’activitats descentralitzades per difondre el discurs de la PMDUP i fomentar la participació dels estudiants en el moviment estudiantil coordinat. Així es faran xerrades a la majoria de campus de la UAB, la UPF, la UB i la UPC, dinars populars, macro-assemblees, tallers de pancartes, etc.



Per mes informació: dirigeix-te a la teva assemblea de facultat.





Manifestació



Com a cloenda de la setmana de lluita, la PMDUP convoca una manifestació unitària a Barcelona per denunciar la precària situació de la Universitat Pública catalana. Amb aquesta gran mobilització es vol donar el tret de sortida a un nou moviment estudiantil més assembleari i democràtic, més obert i participatiu, més fort i cohesionat que pugui convertir-se en una veritable eina de canvi i transformació social. La PMDUP aposta per les assemblees, que són al cap i a la fi l’òrgan legítim de representació dels i les estudiantes, i per això fa una crida a TOT l’alumnat de les universitats catalanes a participar a la manifestació de Barcelona. Hem de deixar clar que els i les estudiantes sabem el que volem i com ho volem perquè LA UNIVERSITAT LA CONSTRUÏM NOSALTRES!



DIJOUS 15 DE NOVEMBRE, 12H, PL.UNIVERSITAT (Barcelona):

MANIFESTACIÓ UNITÀRIA CONVOCADA PER LA PMDUP.



Més info: www.aep.cat


dilluns, 12 de novembre de 2007


Resolució de la Joventut Comunista de Catalunya

Els Col.lectius de Joves Comunistes – Joventut Comunista celebrem el 90è aniversari de la revolució del poble rus contra tota la classe explotadora russa i de l´inici de la construcció del socialisme.

Els revolucionaris bolxevics van donar moltes lliçons per a tota la classe treballadora de tots els pobles del món, una de les més importants fou "voler és poder". Acabar amb el capitalisme és possible i necessari, les contradiccions intrínseques del sistema capitalista no paren de créixer, com no para de créixer l´explotació dels éssers humans i la destrucció del planeta.

El progrés en tots els camps que va viure el poble soviètic va trencar totes les estadístiques, va suposar un avenç en matèria social (la igualtat de gènere va rebre un gran impuls), cultural, econòmica, etc. i avui dia, amb la reinstauració del capitalisme a Rússia, les condicions socials han patit un fort retrocés, que paga molt car la immensa majoria dels ciutadans.

Es van cometre errors y horrors a l´època soviètica, inacceptables pels comunistes, però no ens poden cegar aquests fets, que ni són propis dels nostres principis marxistes-leninistes, ni el capitalisme ha superat aquesta situació, sinó que comet errors i horrors contínuament i en una mesura molt més gran arreu del món.

La lluita de la classe treballadora per un altre món, un món on unes poques corporacions empresarials imposin la seva dictadura del capital a la immensa majoria d´homes y dones és avui més necessària que mai, i encara que l´experiència dels soviets a l´URSS va esfondrar-se, aquest fet no pot justificar la rendició davant el sistema capitalista.



Avui, al començament d´un nou segle, la construcció del socialisme al segle XXI és un fet, Amèrica Llatina és un d´aquests motors del nou món, però no l´únic. A mode d´exemple, a l´Índia, més de 120 milions de persones viuen en estats on governen els comunistes.

Els comunistes de Catalunya som plenament conscients de les noves possibilitats de lluita que es creen , tenim una relació molt fluida i donem ple suport a aquestes experiències democràtiques, sempre fidels a l´internacionalisme proletari dels revolucionaris marxistes.

Els CJC-Joventut Comunista de Catalunya celebrem la data d´Octubre. Al desembre realitzarem unes conferències al respecte en el marc del programa del Sopar Revolució, així com activitats arreu.



Visca la lluita dels pobles per la llibertat!



Cada dia Revolució!





CJC-Joventut Comunista 7 de novembre de 2007


Chavez :"¿Por qué no te callas tú, Rey?"

Una escletxa davant els mitjans de comunicació:



Cuba Información





I. Chávez defiende la dignidad de América Latina frente al borbón español:



¿Quién fue el responsable del incidente entre Chávez y el Rey de España? Duración: 13:23

http://www.cubainformacion.tv/index.php?option=com_content&task=view&id=2625&Itemid=86



Chávez: ¿Qué sabe el rey Juan Carlos sobre el golpe en Venezuela? Duración: 1,00,23

http://www.cubainformacion.tv/index.php?option=com_content&task=view&id=2626&Itemid=86



Lage y Ortega defienden a Chávez contra Zapatero y el borbón (BAJA RESOLUCIÓN). Duración: 5:26

http://www.cubainformacion.tv/index.php?option=com_content&task=view&id=2623&Itemid=86


diumenge, 11 de novembre de 2007

Avant 961, ja disponible





El número 961 de l´Avant ja està a la vostra disposició. Dedicat en gran part a les violències de gènere, també hi trobareu aquests altres continguts:



Opinió

-Una falsa contradicció (editorial)

-Antimonàrquic, per Manuel Moreno

-La memòria sectària, per Xavier Domènech

-La utopia els fa centenaris, per Miquel Àngel Sòria



Joventut

-Revolució d´Octubre i socialismes al segle XXI

-Per pràctica, senyors, brigadista. Per idea, i senyores, esquerrà



Moviment obrer

-La prostitució, un debat incòmode

-Fòrum Social Europa: Xarxa Europea de Sindicalistes

-Victòria democràtica de la plantilla d´El País

-I Veneçuela va canviar per sempre



Passant comptes

-Polítiques d´igualtat



Catalunya

-El Centre de Sostenibilitat Territorial i la nova cultura del territori

-EUiA demana la dimissió de Magdalena Álvarez



Estat Espanyol

-Entrevista amb Josep Fontana, 2a part

-Notes a la llei d´Igualtat

-Euskadi: cal seguir apostant pel diàleg



Internacional

-1907-2007: un segle després del congrés de la Segona Internacional Socialista a Stuttgart

-Entrevista amb Aurora Morales, última entrega

-Birmània: Revolució de Safrà

-Bil´in i les oliveres de l´esperança



Cultura

-Sexe i revolució segons Whilelm Reich



Dona

-Violències de gènere

-La dona al cinema



Contra

-Tamaia, Dones contra la violència



Si preferiu visualitzar-lo en pdf.



Rebrem encantats els vostres comentaris i propostes a avant@pcc.cat


dijous, 8 de novembre de 2007

Madrid dijo: "No pasarán"

1936-2007



La lluita antifeixista continua !





Madrid dijo: "No pasarán"

La defensa de la capital en noviembre de 1936 se convirtió en símbolo de la resistencia antifascista



SERGIO G. MARTÍN - Madrid - 07/11/2007 17:07



Alentados por la victoria en el Alcázar de Toledo, las tropas franquistas del General Valera llegan a las afueras de Madrid el 18 de octubre de 1936. Pretenden tomar café en la Puerta del Sol. No han contado con la feroz resistencia que presentará la capital.



"Madrid vivía atormentadamente, pero vivía". Con estas palabras, el Teniente Coronel Vicente Rojo describe la situación de la ciudad a principios de noviembre. Sin embargo, el pesimismo había calado en la zona republicana. El Gobierno de Largo Caballero huye a Valencia y Madrid se da por perdida. El 6 de noviembre, el General Miaja, que arrastra la derrota en Córdoba, se proclama responsable militar y político de la capital. Los presagios no pueden ser peores, pero una serie de factores otorgará a esta historia un final inesperado.



El día 7 se encuentra, en un tanque italiano, una copia del plan de batalla del ejército franquista. A su vez, la defensa de Madrid coincide con la formación de las Brigadas Internacionales, que acuden en su ayuda. Columnas de milicianos catalanes llegan desde Aragón parapetándose en el Pabellón de Farmacia de la Ciudad Universitaria. Y cómo no, un pueblo que suple el derrotismo de su gobierno y, al grito de "¡No pasarán¡", sueña con realizar lo imposible.



Un día crítico para Miaja



El 17 de noviembre, las columnas de Delgado Serrano y Barrón entran en Madrid. Toman la Fundación del Amo, la Residencia de Estudiantes y el Instituto de Higiene. A las dos de la tarde, ocupan parte de la Ciudad Universitaria, donde se lucha planta por planta. Los Brigadistas los hostigan desde la Casa de Campo.



Los partes del ejército golpista se vanaglorian de cubrir los suelos de la Universidad con los cuerpos de esos "aventureros extranjeros, de los que saquean nuestras ciudades en poder de las hordas rojas". Aun así, las tropas franquistas quedan encerradas en la ratonera en que se ha convertido la Ciudad Universitaria. Es entonces cuando Miaja y Rojo llegan a Moncloa para comprobar personalmente cómo se encuentran las defensas de Madrid.



Desde el Edificio de la Cárcel Modelo observan lo que queda del campus. Del cielo llega el ruido ensordecedor de los aviones enemigos. Por unos minutos la estridencia genera la sensación de un completo silencio y, al bajar de la cárcel, observan cómo los soldados republicanos huyen atemorizados. Pistola en mano, los hacen regresar a sus puestos.



El día se alarga lentamente y las complicaciones se agravan para el general Miaja. Llevan once días resistiendo y la cuña abierta por Delgado y Barrón le preocupan seriamente.



A las 18.45 lee a la Junta de Defensa un telegrama enviado por el presidente del Gobierno desde Valencia. En la misiva se le reprocha su estrategia, pues ha dejado "desguarnecida la defensa exterior", lo cual puede provocar que se corte la comunicación entre Levante y Madrid. Se le recuerda también la obediencia que debe a la autoridad competente. La indignación de Miaja se funde con la desesperación ante una jornada que parece no terminar nunca.



El general se dirige a la Junta, pero con el fin de leer el telegrama de respuesta, que termina así: "Con todos sus respetos, someto a su consideración la conveniencia de mi relevo por persona que merezca su confianza".



Fin de las hostilidades



Al final, tras un mes de asedio los frentes en la Ciudad Universitaria consiguen estabilizarse. Franco desistió un 23 de noviembre. Los cafés se harán esperar. Ahora, una exposición, ´De Moncloa a Puerta de Hierro´ (Museo de América) recrea el proyecto urbanístico y cultural que supuso el complejo, inaugurado por Alfonso XIII en 1927 y que se convirtió en símbolo de la defensa de Madrid.


dimarts, 6 de novembre de 2007

Els i les Comunistes de Catalunya amb la commemoració de la revolució russa.

7 de novembre de 1917. Es compleixen 90 anys de la Revolució d’Octubre. El PCC considera que la lluita pel socialisme i el comunisme continua més vigent que mai. En aquesta data la Fundació Pere Ardiaca fa un homenatge documental on reivindica la gran victòria del poble soviètic, que ens proporciona un referent amb els seus encerts i els seus errors, a tots aquells i totes aquelles que lluiten contra les injustícies del món capitalista.



http://octubre1917-2007.blogspot.com/


EL COORDINADOR GENERAL D’EUiA, JORDI MIRALLES, AFIRMA QUE ‘LA LLUITA PEL SOCIALISME CONTINUA VIGENT’

Quan es compleixen, demà 7 de novembre, 90 anys de la Revolució d’Octubre a Rússia, el coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha afirmat que “la revolució va significar una acceleració històrica pel reconeixement de drets de les persones i pobles arreu del món, així com un gran esdeveniment per a la història del moviment obrer”.



90 anys més tard, segons Miralles, “cal constatar que l’aplicació i l’exportació del model soviètic va fracassar per una multiplicitat de factors, però la lluita pel socialisme continua vigent per a l’esquerra transformadora i els comunistes”. En aquest sentit, el coordinador general d’EUiA ha explicat que “el socialisme del segle XXI, és la societat d’homes i dones lliures i iguals, en una terra habitable”.



Miralles també ha defensat la necessitat, per a l’esquerra transformadora, de continuar aprofundint en l’anàlisi de les conseqüències reals i les noves contradiccions del capitalisme contemporani. “Un capitalisme generador de noves desigualtats i depredador de recursos naturals”, ha conclòs.