Notícies de la Joventut Comunista

Benvolgudes amigues i amics,



Arriba juliol i com cada any, la Joventut Comunista cel·lebrem la nostra escola d´estiu J.M.Céspedes. Els i les joves de la Joventut Comunista entenem l´escola d´estiu com una eina per
comprendre millor la societat en què vivim per tal de transformar-la; una eina al servei dels i les
militants de la Joventut Comunista, però també al servei de tots els i les joves catalanes que
lluiten.



Per qui reivindica una educació pública, gratuïta i de qualitat, per qui s´organitza per defensar les
seves condicions laborals, per qui denuncia el sistema patriarcal en què ens ha tocat viure, per
qui practica la solidaritat amb Palestina, Llatinoamèrica, el Sàhara i tots aquells pobles que
lluiten per decidir el seu futur, per qui promou una cultura transformadora, per qui, des del
moviment del lleure, promou una educació integral i alliberadora...



Però més enllà d´una eina, els campaments també són un punt de trobada, un espai per a
compartir les teves experiències i inquietuds, i també, un espai per divertir-se, construint la >
joventut alegre i combativa.



Per això, perquè volem ser-te útils, vine a l´Escola d´Estiu de la Joventut Comunista.

L´escola és farà a l´Alberg INOUT que és troba a la serra de Collserola. Per arribar amb transport
públic baixeu a la parada Baixador de Vallvidrera dels Ferrocarrils de la Generalitat, línies S1 i
S2.



Una vegada sortiu de l´estació passeu la via per el pont i agafeu el camí del Rectoret, només
cal seguir les indicacions de l´Alberg. Si veniu en transport privat trobareu les indicacions a la
web de l´alberg www.inoutalberg.com



A coninuació us posem el progrma d´activitats:



DIVENDRES, 4 de JULIOL

18:00-18:30 Instal·lació

18:30-19:30 Dinàmiques de presentació

19:30-21:00 Activitat gènere (Col·lectiu Margarida Abril)

21:00-02:00 Sopar (de carmanyola) i Festa a Barberà del Vallés



DISSABTE, 5 de JULIOL

08:30-09:30 Esmorzar

09:30-10:00 Descans

10:00-12:00 Seminari “Importància del treball reproductiu a l’economia” (Ángels Martinez)

12:00-12:30 Descans

12:30-14:30 Solidaritat “les relacions econòmiques a Amèrica Llatina” (Xavier Cutillas)

14:30-15:30 Dinar

15.30-16:00 Descans

16:00-18:00 Seminari “No et confonguis d’enemic” (Ghassan Zaliba)

18:00-18:30 Descans

18:30-20:30 Seminari “Sistema de classes a Catalunya, Espanya i al món” (Luís Juberías)

20:30-02:00 Sopar i Festa a Barberà del Vallés



DIUMENGE, 6 de JULIOL

08:30-09:30 Esmorzar

09:30-10:00 Descans

10:00-12:00 Seminari ”La crisis financera” (José Garcia)

12:30-13:30 Dinar

13:30-14:00 Descans

14:00-16:00 Seminari Aplicació de coneixements

16:00-17:00 Valoració campaments

17:00-18:00 Recollir i netejar



El cost dels campaments és de 50€, dels quals cada participant n´haurà d´assumir almenys 30€.

El preu inclou tots els àpats i desplaçaments interns. L´assistència a les activitats és gratuïta.

ATUREM LA DIRECTIVA
DE LA VERGONYA

TANQUEM ELS CENTRES
D’INTERNAMENT PER A PERSONES ESTRANGERES! 
 

Avui s’ha aprovat per
369 vots a favor, amb els vots dels europarlamentaris del PSOE, 197
vots en contra i 106 abstencions al Parlament Europeu, el text de la
Directiva de la Vergonya sobre el retorn de persones immigrades.
L’aprovació d’un text d’aquestes característiques agreuja i
legitima la vulneració de Drets Humans que implica per sé l’existència
de Centres d’Internament per a estrangers (CIES) en una societat democràtica
com es diu l’europea. 

Els CIES són centres
de caràcter no penitenciari on es deté, de manera cautelar o preventiva
–en espera de ser expulsats- els estrangers no pertanyents a la UE
que es troben en situació administrativa irregular -sense papers- a
l’Estat espanyol. El motiu de la detenció i posterior internament
no és haver comès un delicte –en aquest cas s’aplica el Codi Penal
i internament en una presó- sinó haver comés una falta administrativa.
Com per exemple, no haver renovat el DNI o no haver pagat una multa.  

La Directiva de la Vergonya
és un instrument més, que té com a objectiu reforçar la idea de
l’Europa fortalesa i construir una política comuna de persecució
i d’expulsió de les persones immigrades  en situació irregular,
reduint les seves garanties legals i els seus drets.  

Una restricció de drets
que no només agreuja la seva situació de ciutadans de segona categoria
sinó que atempta directament contra la dignitat humana. L’existència
dels CIES i l’aprovació de la directiva té unes víctimes concretes:
les persones immigrades indocumentades, però ens afecta a tots i totes,
independentment de l’origen i situació administrativa, perquè un
retrocés en el compliment dels Drets Humans limita en conseqüència
la qualitat democràtica de les societats europees.  

Després de l’aprovació
de la Directiva de la Vergonya constatem
un flagrant retrocés dels Drets Humans en una Europa que s’erigeix
com a defensora dels drets i les llibertats de les persones. Davant
aquest vergonyós pas continuarem amb les mobilitzacions i la denúncia
perquè els Estats membres no facin les transposicions pertinents. 

Barcelona, 17 de juny
de 2008 

Associacions i sindicats: 

Acció Jove - Joves de
CCOO de Catalunya; Amical de Mauthausen; Asociación Uruguayo Catalana
"Los Botijas" de Rubí; Asociación de Uruguayos en Catalunya;
Asociación Socio-cultural Ibn Batuta; Associació d’Estudiants Progressistes;
Associació de Casals de Joves de Catalunya; Associació LIMES; Associació
Papers i Drets per a tothom; Associació de Treballadors Pakistanesos;
ATIMCA; Attac-Catalunya; Casal Argentí a Barcelona; Cáritas Diocesana
de Barcelona;  CCOO - Catalunya; Col·lectiu Cornellà sense fronteres;
Comissió catalana d’ajuda al refugiat; Comunitat Palestina de Catalunya;
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya; CpC – Ciutadans pel
Canvi; Desobeint fronteres; Fedelatina; Federació Catalana d’Organitzacions
No Governamentals pels Drets Humans; GRAMC; La Casa Amarilla; Nuevos
Colectivos; Observatori Desc; Observatori del Sistema Penal i dels Drets
Humans; Plataforma jove per l'1de maig ACTUA; SOS Racisme - Catalunya 

Fundacions: 

Fundació Nous Horitzons;
Fundació Pere Ardiaca 

Partits polítics: 

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC);
Esquerra Unida i Alternativa (EUiA); Iniciativa per Catalunya Verds
(ICV); CJC-Joventut Comunista de Catalunya

La Plataforma Cultural “Canto a la Vida”, con la colaboración del Colectivo Maloka invitan por segundo año a la “Maratón artística: Por Colombia un canto a la vida”. El evento se llevará a cabo el 4 y 5 de Julio en el centro Civico La Farinera del Clot quien acogerá de nuevo a artistas de todos los continentes.

Con poesía, teatro, cuentos, danza, música, pintura, fotografía y una muestra de cine- documental manifestarán su apoyo a los Defensores de los Derechos Humanos en Colombia.

El día 4 se dará apertura al evento con un panel denominado “ARTE Y TRANFORMACIÓN SOCIAL”, y el sábado 5 desde el medio día contaremos con artistas como “La Chyky”, Daniel Higienico, Barrio Candela, Pasajeros, Ibuprofeno Proyect, Bauma, Lekule Yukele. En escenarios paralelos se realizaran talleres de arte para niños, conferencias y mesas de información de diferentes asociaciones de América Latina.

Con el objetivo de sensibilizar a la comunidad en general, que desconoce las permanentes violaciones de los derechos humanos en Colombia, “La plataforma cultural canto a la vida” fue conformada hace más de un año por un grupo de artistas de diferentes paises y organizaciones no gubernamentales que estan convencidos de la necesidad de visualizar esta problemática ante la opinión pública mundial a través de las diferentes manifestaciones artísticas.

Más infromación http://cantoalavida.org/

Des de l´associació UPIC sorgeix aquests Manifest per la Universitat Pública que s´obre a tota l´opinió pública. Adheriu-vos a aquest manifest signant aquí.

PER UNA UNIVERSITAT PÚBLICA AL SERVEI DE TOTA LA SOCIETAT.

Contra una campanya per desprestigiar-la i mercantilitzar-la

Des de finals de l’any passat s’ha desfermat una campanya intensa orientada a desprestigiar la universitat pública i a modificar-ne radicalment les finalitats i el funcionament. L’objectiu d’aquest escrit és justament cridar l’atenció sobre la campanya, amb la qual es pretén que el sistema universitari perdi el caràcter de servei públic.

Les tesis de la campanya

El Círculo de Empresarios, una part de la premsa, representants de les universitats privades i fins i tot persones que exerceixen càrrecs de màxima responsabilitat en universitats públiques han coincidit darrerament en una o més de les tesis següents:

• El que paga l’estudiant com a preu de matrícula és molt poc, només cobreix una part petita dels costos i no hi ha dret que els rics paguin el mateix que els pobres, per als quals, d’una altra banda, l’obstacle per accedir a la universitat no és el preu de matrícula, sinó els salaris deixats de percebre. Sorprenentment, la solució que proposen per facilitar l’accés als que menys tenen consisteix en ajustar els preus de la matrícula als costos totals, que estimen en uns 5.500 € per any.
• Les persones formades a les universitats no resulten prou útils per a les empreses, no encaixen adequadament en el mercat laboral. En conseqüència, a la universitat sobra gent, perquè la que en surt resulta sobreeducada, frustrada, penedida i, damunt, no cobra gaire més que si no tingués títol. Les empreses haurien de poder intervenir en el dissenys dels plans d’estudis i fins i tot en l’activitat docent.
• El sistema de govern de les universitats públiques és assembleari, sense parió amb el de cap altre país avançat, i, per tant, ineficient. Això porta al descontrol econòmic i organitzatiu de les universitats. Cal un sistema de govern més executiu, amb un Consell Social que actuï com el consell d’administració d’una empresa, fixant les polítiques i nomenant la rectora o el rector que serà responsable davant seu, i no de la comunitat universitària, de la seva aplicació.
  
  

Aquestes tesis no són noves. A les darreres dècades hi ha hagut pressions per convertir la docència i la recerca universitàries en un producte orientat a la satisfacció de les demandes immediates del mercat i fer-li perdre així el caràcter de servei públic adreçat a tota la societat. Però probablement mai no havien estat expressades amb tanta claredat com ho fa el document Una Universidad al servicio de la sociedad, tot un programa de reforma universitària publicat pel Círculo d’Empresarios el desembre del 2007, on s’afirma que “No es tracta d’inserir la Universitat en el marc de l’Estat del Benestar, tendència que d’alguna forma ha estat present en la nostra història recent; sinó d’integrar la Universitat de manera més decidida en el teixit econòmic i productiu [...]”.

Canvis si, però no aquests



Des de la reinstauració de la democràcia, la universitat pública ha estat, a Espanya, un factor rellevant de progrés social, cultural i econòmic. En aquests trenta anys, la universitat ha diversificat i renovat la docència, ha incorporat decididament la recerca, ha millorat les plantilles i les instal·lacions i ha ampliat el servei públic de la formació superior a més persones de sectors socials més diversos. Tot això no obstant, arrossega encara vicis heretats del franquisme i n’ha generat de nous, de vegades per ella mateixa, però d’altres amb la connivència, la complicitat o fins i tot l’impuls de l’Administració, o a l’empara d’una legislació desencertada.



La universitat pública és una institució molt millorable, una part de les crítiques formulades recolzen sobre defectes reals, i tenim el convenciment que cal reformar-ne aspectes importants. Però això no justifica la pretensió de mercantilitzar-la, és a dir, de posar-la als servei dels interessos a curt termini de les empreses i d’apujar-ne els preus a nivells insostenibles per a moltes persones. Som, per tant, davant d’una cruïlla: millorar a fons el funcionament de la universitat pública o posar-la al servei d’interessos privats imposant-li com a únics criteris de govern i de gestió els propis de l’empresa privada.

Bolonya com a pretext



Els temps de canvis són propicis per a aquella gent que pretén fer anar l’aigua al seu molí. I ara veiem com l’enrenou al voltant de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) s’aprofita sovint per tergiversar-lo, bé sigui fent-ne interpretacions tendencioses, bé sigui, senzillament, inventant-se’n el contingut. Així es converteix de vegades en una presumpta exigència dita europea allò que no és sinó l’opinió interessada d’una persona o d’un sector.

Una formació universitària per al futur



La declaració de Bolonya diu, i hi estem d’acord, que s’ha de “promocionar l’obtenció d’ocupació” de la ciutadania europea. Per aconseguir-ho, la formació universitària ha de capacitar per a una gran varietat de funcions que necessita la societat, que és alguna cosa més que les empreses, i ha de ser robusta en relació amb el pas del temps, és a dir, ha de proporcionar a les persones uns coneixements generals profunds i ben assimilats i la capacitat d’actualització al llarg de la vida. Aquesta formació és diferent de la molt específica que necessiten les empreses a termini curt. Una concepció miop i estreta de mires de la formació és nefasta per a les persones i per al sistema econòmic i cultural del país, que necessita gent qualificada i amb capacitat d’adaptar-se a l’evolució dels coneixements i als profunds canvis socioambientals, demogràfics, econòmics i tecnològics que previsiblement marcaran el segle XXI. O és que potser no es tracta d’anar cap a la tan enaltida societat del coneixement sinó cap a una societat amb un estrat majoritari de gent poc qualificada i amb sous baixos?

A la universitat, tothom que vol i val



A la universitat pública hi ha de poder accedir tothom que compleixi els requisits acadèmics i la continuïtat en els estudis no ha de tenir cap altra limitació que la capacitat i la voluntat de treball. Ajustar els preus de la matrícula als costos totals deixaria fora dels estudis universitaris moltes persones que avui hi poden accedir. I la solució no rau en facilitar crèdits amb què una bona part del jovent es veuria obligat a iniciar la seva vida professional amb un fort endeutament. El que cal és augmentar la quantia de les beques salari i el nombre de residències estudiantils, abaratir el transport públic per al jovent i prendre totes aquelles mesures que evitin que la manca de recursos econòmics sigui una barrera per a la formació de la ciutadania.

Un govern assembleari?



L’afirmació que el govern de les universitats és assembleari és senzillament falsa. Les universitats actuen en un marc delimitat per les lleis i la política de l’Administració. La configuració i les competències dels seus òrgans de govern estan regulades per disposicions legals. Els consells socials, amb majoria de membres externs a la universitat, tenen competència sobre pressupostos i plantilles. La universitat no és una empresa i la presència decisiva d’empreses en els seus òrgans de govern és incompatible amb l’autonomia i el dret a la llibertat de càtedra, reconeguts a la Constitució.

Com ja sabeu, ahir, dijous dia 5 de juny, prop de 200 persones es van concentrar davant de la Delegació del Parlament Europeu (Passeig de Gràcia, 90) sota el lema “Aturem la Directiva de la Vergonya, tanquem els Centres d’Internament per a persones estrangeres” en una concentració unitària convocada per diverses organitzacions.

El manifest de la convocatòria, que va rebre el suport d’associacions, fundacions i partits polítics, va ser llegit pel músic Mohamed Soulimane i l’actriu Laura Guiteras.

Podeu trobar més informació sobre la Directiva de la Vergonya i altres iniciatives engegades al portal antiracista Prou Racisme (www.prouracisme.org)

Des de la Federació UAB de l'AEP - Associació d'Estudiants Progressistes, respecte als fets que s'han succeït durant la darrera setmana, donant com a resultat un ambient de crispació creixent entre estudiants assembleàries i les institucions de l'Autònoma, volem manifestar:

1) Que la situació actual, en què els òrgans institucionals –Deganats, Rectorat- s'afanyen per a iniciar a tràmit els esborranys de les noves titulacions de Grau, sovint sense haver promogut processos de debat i participació real a totes les instàncies, inclosos els i les estudiants, és fruit de la mala previsió i la precipitació que han caracteritzat, des d'un primer moment, l'intent d'implantació de les directrius del Pla de Bolonya a la nostra universitat.

Al llarg d'aquest curs i dels anys anteriors, des de l'AEP i en general des del moviment estudiantil, s'ha posat molt d'èmfasi en la necessitat d'iniciar un procés preparatori, participatiu i incloent, per a la discussió de les orientacions i els passos a seguir en aquest moment de conjuntura de canvi històric al sistema universitari català, espanyol i europeu. La frenètica fixació del Ministeri i del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, encapçalat per un Conseller Huguet cada dia més retrògrad i contrari al diàleg, d'estar al capdavant de la reforma a Europa s'ha contagiat fins als òrgans i les institucions de l'Autònoma, que obeeixen directrius polítiques sense analitzar-les ni tenir la necessària reflexió crítica entorn als canvis que es proposen per als estudis superiors.

Actualment la definició dels nous plans d'estudi s'està duent a terme de forma unilateral, sense la necessària consulta a la comunitat universitària, sense garantir les mateixes condicions de qualitat que els plans anteriors, i amb una política econòmica que resta en l'obscuritat i que no garanteix ni l'accés universal ni la igualtat d'oportunitats a la universitat.

2) Que la vulneració i incompliment dels reglaments establerts per a l'exercici dels òrgans de govern de les Facultats i de la Universitat, així com els procediments irregulars en la convocatòria o funcionament d'aquests, són inadmissibles i han de comportar les reparacions i les responsabilitats que siguin necessàries.

Condemnem enèrgicament els continus intents del Deganat de la Facultat de Filosofia i Lletres per impedir deliberadament la participació estudiantil a la Junta Permanent de Facultat, al marge de la situació de malestar i confrontació creada entre l'Assemblea de Lletres i el propi Deganat; així com la disposició del Rectorat de situar, en repetides ocasions, el servei de seguretat de la UAB com a barrera física infranquejable que eviti que les protestes puguin arribar als òrgans i als despatxos als quals es dirigeixen.

3) Que l'ambient que es respira actualment a la Facultat de Filosofia i Lletres en particular, i al conjunt de la UAB en general, resultat dels enfrontaments directes de la setmana passada, és completament contrari a l'enteniment i la conciliació entre els estudiants i la institució, malgrat que les respectives posicions ideològiques de fons puguin ésser irreconciliables en determinats aspectes.

Considerem inacceptables totes les actituds de violència gratuïta o d'intransigència que tinguin com a resultat l'intent de guanyar posicions per via de la força i no de la convicció o la discussió, i rebutgem els mètodes d'agressió o d'intimidació física, tant si és per part dels cossos de seguretat de l'Autònoma com de les forces policials que mai no haurien d'accedir al campus, o per part de determinats comportaments d'alguns estudiants.

4) Compartim amb l'Assemblea de Lletres, en la qual participen militants del nostre sindicat, la preocupació i la voluntat d'aturar les irregularitats viscudes en els darrers dies. La situació actual només pot resoldre's per mitjà de l'ajornament de la Junta de Facultat que ha de valorar l'aprovació o no dels nous plans d'estudi, en un període durant el qual la participació estudiantil no quedi minvada per la convocatòria d'exàmens. Considerem adient la proposta de celebració d'un referèndum de consulta al conjunt de l'alumnat de la Facultat sobre la conveniència de tirar endavant amb les noves titulacions de Grau i, en cas que el resultat fos afirmatiu, reiterem la necessitat d'establir espais de diàleg i de participació més amplis en què estudiants, professorat i PAS puguin informar-se i decidir per igual sobre el futur de la universitat.

5) Finalment, recolzem la convocatòria de la Coordinadora d'Assemblees de Facultat (CAF) per a una protesta davant la Casa de la Convalescència de Barcelona el proper dilluns dia 9 de juny a les 14h, per a evidenciar el descontentament existent amb la política de negació del diàleg de l'actual Consell de Govern.

Insistim en la necessitat que aquesta protesta es desenvolupi de forma pacífica, sigui quina sigui la provocació que allí puguem trobar-nos, per evitar la criminalització del moviment estudiantil per part dels mitjans de comunicació i per a conservar la legitimitat davant el conjunt de la comunitat universitària que mereixen les assemblees d'estudiants i el conjunt de la lluita estudiantil.

Cerdanyola del Vallès, 4 de juny de 2008

AEP – Associació d'Estudiants Progressistes

Federació UAB

www.aep.cat

Us deixem el butlletí d´informació de la FMJD (WFDY en anglès) del mes de Maig. Aquest butlletí és un instrument d´informació per que la gent jove coneguem i compartim les principals lluites que realitzem als nostres països.



Aquí podeu descarregar-vos en format pdf el butlletí, que està redactat en anglès, bona lectura.



WFDY NEWS: World Federation of Democratic Youth’s Bulletin May 2008

El PCC i els CJC, ens adherim a la concentració convocada per SOS RACISME i altres organitzacions i anima a tothom a sumar-s’hi, dijous 5 de juny, a les 19 hores davant Delegació del Parlament Europeu: Passeig de Gracia, 90, de Barcelona.





A continuació la reflexió de la nostra companya M.Angels Martínez animant a mobilitzar-se contra la xenofòbia i l´incipient feixisme.



Com ja denunciava fa un parell d´anys el Lobby Europeu de Dones sobre la immigració, "som conscients que les forces dretanes, conservadores i repressives utilitzen l´impacte de la immigració per postular les seves teories populistes i xenòfobes. Dissortadament, troben una manera fàcil de penetrar entre la població amb menys recursos econòmics. Europa, 60 anys desprès d´haver vençut el nazi-fascisme, no està encara immunitzada contra les mentides i els discursos de racisme i de feixisme. Les esquerres i les organitzacions democràtiques han de donar una resposta continuada i efectiva per a fer front al repte dde la diversitat i els fluxes migratoris. En l´actual construcció europea un dels deures que representen un compromís bàsic és la manera com es tracta el tema de la immigració." I recordaven:



"No és ni el moment ni el lloc de revisitar la responsabilitat dels estats europeus en el món. Els estats europeus han estat responsables dels vells imperis, del colonialisme i del neocolonialisme, i la seva responsabilitat continua en un món global. Han de respondre per les polítiques financeres, econòmiques i de malbaratament de recursos, el robatori de primeres matèries, la sobreexplotació del Sud i del Tercer Món, l´eurocentrisme que impregna l´anàlisi i la teorització, l´orgull de les “metròpolis”, l´abandonament de les seves pròpies responsabilitats front a països que lluiten per a la seva sobirania i subsistència..."



El Lobby Europeu de Dones es declarava conscient de que la política d´immigració està molt connectada amb la resta de polítiques, de la mateixa manera que els drets civils estan connectats amb les condicions del mercat de treball, la salut pública i l´ensenyament públic, l´habitatge, etc... L´absència de drets o el debilitament dels drets de les persones immigrades significa més excedents per al capital en forma de salaris per sota dels mínims establerts. Pel contrari, concedir un estatus legal a les persones nascudes a l´estranger però que treballen a la Unió Europea són un sa exercici per a les finances públiques i per a la democràcia.



Quan per tota la Unió Europea, les persones demòcrates s´uneixen per a que es tanquin els centres d´internament per estrangers, i tornen a recuperar força les alertes del Lobby Europeu de Dones, Berlusconi i Sarkozy s´entenen per imposar mesures semblants a les que va proposar Rajoy durant la campanya electoral. Volen convèncer, diuen, a Rodríguez Zapatero, que s´hi oposava abans de les eleccions, encara que avui els mitjans de comunicació ja van escampant que al ministre de treball, Celestino Corbacho, no li semblen tant malament. Caldrà que el senyor Corbacho assenteixi o desmenteixi, perquè de fet, la manera com responguem davant les noves propostes sobre immigració i el nostre grau de tolerància front la vergonya dels centres d´internament donarà també la mesura de la nostra responsabilitat democràtica.

Àngels Martínez i Castells



El Grupo del Parlamento Europeo GUE / NGL denuncia la hipocresía de la UE sobre la inmigración.

Bruxelles, 14/05/2008 (Agence Europe) Bruselas,

El Grupo de la Izquierda Unitaria Europea / Izquierda Verde Nórdica (GUE / NGL) del Parlamento anunció el Miércoles, 7 de mayo, que ha lanzado una publicación titulada "Por una Europa mixta: nuestras respuestas para hacer frente a la hipocresía de la UE en inmigración ".

"Europa necesita a los trabajadores migrantes y, al mismo tiempo, se impide su entrada en Europa", dijo el presidente del Grupo GUE / NGL, Francis Wurtz, lo que indica que su grupo estaba también preocupado por el riesgo de ampliar el situación bajo la Presidencia francesa.

Varias secciones del folleto se dedican a la directiva, que probablemente volverá al Parlamento Europeo en junio próximo, dijo un comunicado de prensa. "Nosotros apoyamos las opiniones de las organizaciones no gubernamentales que han titulado ´directiva de la vergüenza´", recordó el italiano Giusto Catania.

"Nuestro grupo fue el único grupo político a votar en contra de la directiva en comisión parlamentaria y vamos a seguir luchando para impedir su aprobación", concluyó el diputado. (BC)