Notícies de la Joventut Comunista

Ahir, desenes d’estudiants van ocupar la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la intenció de convertir el centre en un espai de debat i reflexió sobre l’EEES.
S’espera que durant els propers dies s’ocupin altres facultats de la UAB (Comunicació, Psicologia...) i que la protesta arribi al Campus Diagonal de la Universitat de Barcelona. Les assemblees de Física i Química, Biologia, Farmàcia, Belles Arts i Sociologia entre d’altres es trobaran demà als Menjadors Universitaris per decidir què i com es fa a la Zona Universitària.

Des de l’AEP-Associació d’Estudiants Progressistes volem reiterar el nostre suport a les tancades i animar al conjunt de l’alumnat a participar d’aquest moment únic per defensar la Universitat Pública!

Tota la informació sobre les tancades a: http://tancadaalacentral.blogspot.com/

Material de la tancada a la Central:

Octaveta

Full de recollida de signatures

La campanya "Amb Palestina al cor", creada en motiu dels 60 anys de la Naqba o "desastre palestÍ", torna a l'acció després de les jornades del mes de maig i de les activitats durant les Festes de la Mercè. Integrada per 16 entitats catalanes compromeses amb la regió i amb el suport de 50 organitzacions més, ara vol abordar la discriminació i el racisme basats en criteris ètnics i racials en relació amb la responsabilitat de la comunitat internacional.


Més informació en PDF

Els CJC-Joventut Comunista vam participar, dissabte 22 a la tarda, a la manifestació convocada a Barcelona per la Plataforma “Aturem la guerra”, que pretenia ser una crida internacional per a l’adhesió a la lluita per la retirada de tropes a l’Afganistan.

L’AEP – Associació d’Estudiants Progressistes, en sessió ordinària del seu Consell Nacional, vol fer públiques les següents consideracions:

1) Reiterem el suport total al moviment estudiantil de base assembleària, en el qual participa activament la nostra militància, en consonància amb el reconeixement que des de l’AEP s’ha fet sempre a les Assemblees d’Estudiants com a òrgans legítims de representació de l’alumnat i base organitzativa del moviment estudiantil;

2) Volem manifestar el nostre recolzament públic a la política d’ocupacions que s’ha materialitzat durant la darrera setmana a diverses facultats d’universitats catalanes (UB, UAB), felicitant les assemblees pel bon procediment que s’ha seguit a l’hora de dur-les a terme;

3) Apostem per la continuïtat dels mètodes dialogants emprats en les ocupacions existents i les que haurem d’afrontar la setmana vinent, i per la consolidació de les conquestes assolides pel moviment estudiantil en el decurs d’aquestes;

4) Ens comprometem a posar a l’abast de les Assemblees d’Estudiants i del moviment estudiantil en general tot l’ajut del sindicat que pugui ésser necessari;

5) Considerem que la lluita a tots els nivells -aules, carrers, institucions- és indispensable per a fer possible l’acumulació de forces que condicioni l’avenç històric de les opcions de progrés i de transformació social, en la via de construir una universitat pública i popular dins una societat més justa i lliure;

6) Exigim a l’Administració i les institucions universitàries que aturin el procés irreflexiu d’aplicació acrítica de les reformes en els estudis superiors, que reflexionin sobre la seva política seguidista i tecnòcrata, i que inicïin un diàleg incloent i participatiu que permeti definir col•lectivament la universitat pública del futur; i

7) Fem una crida a tot l’alumnat i al conjunt de la comunitat universitària a afegir-se i prendre part de les mobilitzacions i els espais de participació oberts per les Assemblees d’Estudiants, i a manifestar una voluntat ferma i indestructible en defensa de la universitat com a servei públic i universal.

Barcelona, 21 de novembre de 2008

AEP – Associació d’Estudiants Progressistes

www.aep.cat

El passat cap de setmana es va realitzar la IX Assemblea d'IU a Rivas-Vaciamadrid on Izquierda Unida va acordar amb un ampli suport la línia política de la federació, una resolució per treballar contra la crisi i l'obertura d'un procés de refundació de l'organització.



Més informació a la web d'EUiA

Aquest dissabte 15 s'ha realitzat el sopar post-viatge de la Brigada Dolores Ibarruri de Solidaritat amb Cuba dels CJC.


Durant l'activitat, que es realitzava a la Casa de Palestina a la vila de Gràcia de Barcelona, s'ha passat un petit documental sobre Cuba per iniciar el col·loqui i posteriorment una projecció d'un vídeo de les activitats de la Brigada a Cuba.



Finalment han corregut els mojitos acompanyats de música cubana de totes les èpoques.

El passat dissabte 15 de novembre els CJC es van sumar a la concentració convocada a plaça Catalunya des de la campanya “Que la Crisi la paguin els rics”.


Després de les intervencions de membres de diferents empreses en conflictes així com del moviment estudiantil, associacions de barri i d’immigrants entre d’altres, els assistents vam marxar en manifestació cap al Banc d’Espanya on els Mossos d’Esquadra han colpejat a varis manifestants.

Finalment, la manifestació es va dirigir cap a l’edifici de la Borsa de Barcelona per continuar amb la protesta.


Vídeo de TV3

Diverses organitzacions sindicals, entre elles l'AEP, recolzaven la jornada de vaga del passat 13 de novembre. Aquesta convocatòria va ser un èxit per la participació.


Els CJCs hi érem presents recolzant la mobilització contra la LEC, esperem que la Conselleria prengui nota del que demana la comunitat estudiantil, especialment l'alumnat de secundària, i rectifiqui l'actual proposta de LEC.


Fins a aconseguir això, tota la societat catalana s'ha de mobilitzar per aconseguir una Educació realment pública i gratuïta!

Us deixem el butlletí d´informació de la FMJD (WFDY en anglès) de novembre. Aquest butlletí és un instrument d´informació per que la gent jove coneguem i compartim les principals lluites que realitzem als nostres països.



Aquí podeu descarregar-vos en format pdf el butlletí, que està redactat en anglès, bona lectura.



WFDY NEWS: World Federation of Democratic Youth’s Bulletin November 2008

Las Organizaciones juveniles Comunistas participantes del 7º Encuentro Europeo de Organizaciones Juveniles Comunistas celebrado en Barcelona los días 1 y 2 de noviembre de 2008 bajo el lema "¡Luchemos por la transformación social en Europa! ¡Por el Socialismo! Declaramos: Que los acontecimientos que han tenido lugar a lo largo del ultimo año son la confirmación del carácter imperialista y antidemocrático de la UE:

1.El tratado de Lisboa, y la autodenominada modernización de la legislación laboral, el tratado de Maastricht, la Directiva Bolkenstein, la extensión del tiempo de trabajo a las 65 horas son solo algunos de los ejemplos que justifican nuestro convencimiento de que la políticas de la UE están destinadas a salvaguardar el interés de los monopolios. Es un esfuerzo que no tiene en consideración los intereses de los trabajadores y la juventud que se ven forzados al desempleo o al trabajo precario, sin derecho, sin horario concreto de trabajo, sin derecho a la negociación colectiva ni seguridad social.

2.Por otra parte los estudiantes se ven forzados a pagar por tener una educación básica o agradecer a sus patrocinadores por ser enseñados lo que sirva a las empresas. Nos enseñan que el mundo no puede cambiar. El Proceso de Bolonia pretende igualmente producir graduados-jóvenes trabajadores, baratos, flexibles y comprometidos con títulos devaluados y caros.

3.El hecho de que los países de la UE adopten ofensivas y políticas anticomunistas que igualan el comunismo con los regimenes totalitarios y fascistas es un ataque contra los comunistas porque son la principal fuerza de resistencia y la única alternativa real.

4.Estos ataques contra la clase trabajadora se están llevando a cabo en el marco de una importante crisis del capitalismo. Esta crisis es el resultado de la sobre producción capitalista, y no es solo una crisis bursátil si no una crisis de la economía real. Toda la riqueza que se produce, todas capacidades crecientes de desarrollar la ciencia y la tecnología a favor de los trabajadores y la juventud son acumuladas con beneficios en manos de unos pocos burgueses. La crisis, descubre una vez más el impacto del capitalismo, revela su naturaleza expoliadora y niega toda la literatura desarrollada a partir de los años 90 que planteaba el capitalismo como forma de abrir la prosperidad y el progreso a todo el mundo. Ha quedado probado que ni la administración neoliberal ni la socialdemócrata del capitalismo puede resolver los problemas del pueblo. La crisis justifica una vez más la certeza de los análisis y conclusiones de Marx así como los análisis de Lenin sobre el imperialismo. La crisis no significa el fin del capitalismo como sistema social, si no que necesitamos la vigilancia de los trabajadores y los comunistas ya que con esta crisis los ataques contra los trabajadores se intensificaran.

5.A través de la UE el mensaje debe de ser claro: ¡los únicos que tienen que pagar por esta crisis son los capitalistas! Ellos han acumulado enormes beneficios a lo largo de estos años. No haremos ningún sacrificio por sus beneficios. No reduciremos nuestras exigencias y nuestras luchas y tenemos muchas razones para hacerlo.

6.Las consecuencias de la crisis aparte de sus aspectos económicos también se expresaran de forma militar. Los imperialistas se harán más agresivos y despiadados. Los últimos planes intraimperialistas se expresan a través de guerras, secesiones, ocupaciones, bases, escudos de misiles y otras tipos de intervenciones imperialistas en todo el mundo, y estas son solo algunos de los ejemplos que reflejan las reacciones en cadena, con dolorosas consecuencias para los pueblos.

7.En un tiempo en ele que el imperialismo esta siendo expresado a diversos niveles por los EEUU, la OTAN, la UE y Rusia, el papel de los comunistas es el de la lucha constante para incrementar la conciencia de la necesidad del socialismo.

8.La clase obrera con los comunistas estará a la cabeza de las luchas por el socialismo donde el pueblo alcance el disfrute de su producción total, donde el desarrollo se base en la igualdad soberana de los estados, y donde los pueblos sean los únicos amos de su futuro sin intervenciones imperialistas.

9.El sistema social y económico del socialismo predice y asegura nuestras necesidades, en un mundo donde nadie tenga que competir contra el otro y donde nadie sea excluido.

10.Nos inspira el NO del pueblo y la juventud irlandesa. El mensaje irlandés junto con las anteriores votaciones francesas y holandesa prueban que los pueblos no se fían de la UE y no aprueban sus políticas. Llamamos a la gente joven a apoyar y fortalecer en las próximas elecciones a las listas de los partidos comunistas y sus alianzas para denunciar a la UE y sus políticas. Así mismo denunciamos los 60 años de guerras imperialistas e intervenciones de la OTAN. El único camino hacia adelante son nuestros derechos y nuestras exigencias.

11.Nos hemos hecho mas experimentados a través del primer esfuerzo de construcción socialista en los países del este europeo, que pese a sus debilidades son incomparables y muy superiores al capitalismo.

Somos Optimistas porque la rueda de la historia girara nuevamente y ayudara a traer el socialismo. Nuestro Futuro puede ser el Futuro de nuestras necesidades, nuestro futuro es el socialismo.

Ahir, un mica abans de las sis de la tarda, moria a Barcelona el company Miguel Núñez als 88 anys d'edat.



Fundador del PSUC el 1936, va lluitar a la guerra a l’anomenada quinta del biberó. En finalitzar la contesa va ser empresonat. En recuperar la llibertat, de seguida es va reincorporar a la lluita, esdevenint el responsable polític de la guerrilla de Catalunya. Va ser detingut novament el 1958 i va romandre a la presó fins el 1967.



Va ser escollit diputat pel PSUC a les primeres eleccions democràtiques el 1978 i, en acabar el seu mandat, va desenvolupar la seva feina en la solidaritat internacional, sent membre fundador i president d’ACSUR-Las Segovias.



Núñez, considerat un dels més infatigables lluitadors antifranquistes, va recopilar la seva dilatada vida política en un llibre de memòries que va titular "La revolución y el deseo" (Península), en què, entre altres moments de la seva trajectòria, feia referència a la seva història com a soldat de la denominada "quinta del biberó" o als quatre consells de guerra als quals va ser sotmès durant la dictadura de Franco.



El gener passat va tornar a Barcelona a causa del seu delicat estat de salut ja què considerava que a Madrid no respectarien el seu testament vital. Miguel Núñez, que patia un emfisema pulmonar des de feia algun temps, va decidir donar el seu cos a la ciència i,per tant, no hi haurà enterrament ni funeral.



També volem recordar la nostra veterana camarada Celia Llaneza, que va morir a finals d'Octubre a Perpinyà, les seves cendres seran traslladades per la família a Barcelona. Cèlia asturiana de naixement, condecorada amb la "Cruz de Guerra" gran lluitadora contra el feixisme deia al llibre "De la resistència i la deportació" de Neus Català: “Salí de Asturias (en 1937), vine a Francia y yo no me he querido quedar en Francia, porque consideraba que la guerra continuaba en España y que tenía una obligación, en tanto que española, y más porque yo era viuda y tenía que defender los derechos de mi chica como defender los derechos de España”.




La vida de Miguel Nuñez segons Viquipèdia



Entrevista a Miguel Nuñez a ComRadio al juny passat

El 15 de novembre coincidint amb la trobada del G-20 per parlar de la crisi, organitzacions socials de tot el món convoquen concentracions de rebuig i exigeixen que la crisi la paguin qui l'ha provocat i no les classes treballadores i populars.



A Barcelona la concentràció és farà a les 17:00 hores a la Plaça Catalunya.



A la resta de CATALUNYA:

Figueres : Plaça del Ajuntament

Girona: plaça del vi

Lleida: Plaça de la Paeria

Manresa: Plaça Espanya

Reus: Plaça del Mercadal

Sabadell: plaça de sant roc

Tarragona : Plaça de la Font, davant de l’Ajuntament

Tortosa: Plaça de l'Angel

Estimats Camarades:



La Federació Mundial de les Joventuts Democràtiques organització de la joventut mundial unida en la seva determinació de treballar per la pau, la llibertat, la democràcia, la independència i la igualtat a quasevol part del món, per facilitar la protecció dels drets i interessos de la joventut, la felicitat i el benestar de les futures generacions, compleix aquest 10 de novembre 63 anys des de la seva constitució.



En aquest aniversari ens trobem en un context mundial desfavorable on 113 milions de nens i joves no tenen accés a l’educació, 875 milions d’adults són analfabets, 12 milions de nens moren cada any a causa de malalties amb cura, hi ha 950 milions de famolencs, 4750 milions són pobres, 1000 milions d’éssers humans estan aturats i el 45% de la població mundial no té accés a l’aigua potable, en aquest món que s’ha omplert d’armes, de mort i dolor, en el qual assistim a la crisis estructural del sistema capitalista.



Els joves progressistes d’aquest món avui més que mai ens trobem en la necessitat històrica de fer propostes alternatives trobant el punt exacte entre la teoria i la pràctica capaces d’enderrocar d’una vegada per totes, aquest injust sistema capitalista imposat durant segles.



La Federació Mundial de les Joventuts Democràtiques, convoca a totes les organitzacions membres, amigues i a tota la joventut progressista d’aquest món a celebrar aquest 63 aniversari sumant-se a la lluita per aconseguir construir un món millor, ja que estem segurs de que és possible, amb el sacrifici de tots, al preu que sigui necessari, sense ambicions, sense explotacions, sense fa, sense discriminacions, sense horribles crims o guerres de rapinya per recursos naturals, amb ple accés a tots els serveis, amb fraternitat, amb respecte a les garanties individuals i on cada dia lluitem per millorar la vida de l’ésser humà, convivint en Pau entre tots, per això “Necessari és Vèncer”, ja que no tenim dret a fracassar en aquesta escomesa.



Buró Coordinador de la FMJD



Budapest 10 de Novembre del 2008






Versión en castellano:

Estimados Camaradas:



La Federación Mundial de las Juventudes Democráticas organización de la juventud mundial unida en su determinación de trabajar por la paz, la libertad, la democracia, la independencia y la igualdad en cualquier lugar del mundo, para facilitar la protección de los derechos e intereses de la juventud, la felicidad y el bienestar de las futuras generaciones, cumple este 10 de noviembre 63 años de su constitución.



Arribamos a este aniversario en un contexto mundial desfavorable donde 113 millones de niños y jóvenes no tiene acceso a la educación, 875 millones de adultos son analfabetos, 12 millones de niños mueren cada año a causa de enfermedades curables, hay 950 millones de hambrientos, 4750 millones son pobres, 1000 millones de seres humanos son desempleados y el 45% de la población mundial no tiene acceso al agua potable, en este mundo que se ha llenado de armas, muerte y dolor, en el cual asistimos a la crisis estructural del sistema capitalista.



Los jóvenes progresistas de este mundo hoy más que nunca nos encontramos en la necesidad histórica de hacer propuestas alternativas hallando el punto exacto entre la teoría y la práctica capaces de derrumbar de una vez para siempre, este injusto sistema capitalista impuesto por siglos.



La Federación Mundial de las Juventudes Democráticas, convoca a toda las organizaciones miembros, amigas y toda la juventud progresista de este mundo a celebrar este 63 aniversario sumándose en la lucha por lograr construir un mundo mejor, porque estamos seguro que es posible, con el sacrificio de todos, al precio que sea necesario, sin ambiciones, sin explotaciones, sin hambre, sin discriminaciones, sin horrendos crímenes o guerras de rapiñas por recursos naturales, con pleno acceso a todos los servicios, con hermandad, con respeto a las garantías individuales y donde cada día luchemos por mejorar la vida del ser humano, conviviendo en Paz, entre todos, para eso “Necesario es Vencer”, ya que no tenemos derecho a fracasar en este empeño.





English version:

Dear comrades:



The World Federation of Democratic Youth -organization of united youth world-wide, determined to work for peace, liberty, democracy, independence and equality in any place of the world and fpr the protection of the rights and interests of the youth, happiness and the well being of the future generations, celebrates its 63 years of it's constitution on November 10th 2008.



We arrive at this anniversary in an unfavorable world context where 113 million of children and young people do not have access to the education, 875 million of adults are illiterates, 12 million of children die every year because of incurable diseases, 950 million are hungry, 4750 million are poor, 1000 million of human beings are unemployed and 45% of world's population do not have access to potable water. In this world that is filled of arms, death and pain, we now witness capitalism’s system structural crisis.



Today -more than ever- progressive youth of the world are in the historical necessity to do alternative proposals finding the exact point between theory and practice so we can be able to throw away for once and forever this unfair imperialist system which has being imposed through centuries.



The World Federation of Democratic Youth summons to all member organizations, friends, and progressive youth of the world to celebrate this 63 anniversary joining the struggle for building a
better world because we are pretty sure that it is possible, with the sacrifices of all, at any price it is necessary to have a world without exploitation, without hunger, without discrimination, without terrible crimes, without predatory wars for theft of natural resources, with plain access to all services, with brotherhood, with respect to individual guarantees, and where every day we will fight for improve the life of the human being, coexisting peacefully, between all.



For that "We must win" because we don't have the right to fail in this persistence.

Amb el discurs del reelegit Jordi Miralles com a Coordinador Nacional d'EUiA finalitzava aquesta assemblea marcada per la unitat de l'organització, tant en la política com en la composició de la direcció.


Unitat que fa més forta i útil EUiA deixan enrera l'època de govern i oposició interna per passar a l'època de treballar conjuntament per ampliar la força d'EUiA i sobretot treballar com un moviemnt social i polític amb potes al carrer i a els institucions per millorar la vida de la majoria de la població, la classe treballadora i popular.



Per més informació llegir:



- La 5a Assemblea d´EUiA aprova marcar més perfil social i reelegeix Miralles com a coordinador general

- Candidatura única al Consell Nacional per primer cop en la història d´EUiA

- Miralles diu que EUiA està preparada per "plantar cara al capital" i que "cal recuperar la solidaritat de classe"

Posicionament de l’AEP – Associació d’Estudiants Progressistes davant l’Avantprojecte de la Llei d’Educació de Catalunya:

El 13N diguem NO a aquesta LEC!

Durant el passat mes de maig el Govern de la Generalitat va presentar l’Avantprojecte de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Després de l’ampli rebuig frontal des dels més diversos sectors de la societat que van inspirar les bases, presentades a principis d’any, es considerava que el nou redactat s’adequava més en les línies marcades en el Pacte Nacional per l’Educació, tot i que encara arrossegava algunes mancances cròniques.

Des de l’Associació d’Estudiants Progressistes ens mostrem sorpresos pel gir complet que ha patit l’articulat de l’Avantprojecte després de la seva presentació en públic i suposadament després d’un període de consulta popular, en una maniobra orientada a aconseguir el suport social per una llei i posteriorment, amb nocturnitat i falta de transparència en ple període de vacances, aprovar-ne una altra.

Tal com va transcendir a la premsa durant l’estiu, des del Govern s’havien realitzat modificacions molt profundes en el redactat tan sols una setmana abans de ser aprovat definitivament per tal de ser cursat per la ratificació al Parlament com a nova Llei d’Educació de Catalunya. És tal la falta de democràcia d’aquesta actuació del Conseller Maragall que no només la comunitat educativa va tornar a mostrar el seu rebuig, així com les entitats i sindicats vinculats, sinó que els propis socis del Govern van desmarcar-se del projecte.

Des de l’Associació d’Estudiants Progressistes rebutjem l’Avantprojecte de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) pels següents motius:

1.La sistemàtica substitució de la fórmula de Servei públic d’educació per Servei educatiu d’interès públic. Aquest nou concepte introdueix una diferenciació entre escoles públiques i escoles concertades i privades sustentant legalment aquesta dualitat. La modificació, no només eximeix les escoles privades i concertades de la responsabilitat social que tenen el deure de complir, sinó que aprofundeix en la línia tradicional de privilegis de què gaudeixen. No volem escoles de primera i escoles de segona: els centres sostinguts amb fons públics s’han d’integrar en una única xarxa que rebi el nom irrenunciable de Servei Públic d’Educació. Entenem que renunciar a aquesta denominació és avergonyir-se d’un servei comú, d’un model educatiu que ha de ser universal, obert, equitatiu i gratuït i renunciar a prestigiar-lo política i socialment.

2.No es garanteix el 6% del PIB per Educació. Per garantir la cohesió social i el desenvolupament, l’Educació ha de ser una prioritat. Un govern responsable amb el seu país no es pot permetre el luxe de retallar aquest percentatge: una educació de qualitat requereix un bon finançament.

3.No es recullen de manera adient els drets i deures dels estudiants. La Llei elimina el decret de drets i deures de l’alumnat, deixant a criteri dels centres la regulació d’aquests i barreja els drets bàsics amb els de caràcter disciplinari, posant especial èmfasi en les sancions correctores. Considerem que aquest enfoc erroni i exigim un desenvolupament posterior d’aquests aspectes en forma de decret per tal d’assegurar una participació real dels i les estudiants en els espais de decisió dels centres, i apostar clarament per enfortir les relacions de l’ensenyament formal amb el teixit social i associatiu més enllà dels murs dels centres.

4.No es garanteix la laïcitat de l’educació. L’educació pública s’ha de sustentar en els valors democràtics, de respecte i lliure pensament. Així, la religió no té cabuda a les escoles i la Llei ha de fer un pas endavant per frenar la difusió de la doctrina catòlica en espais públics, entenent que aquest fet suposa un tractament diferencial cap a un grup concret.

5.No es presenta una visió integral de l’educació. L’educació va molt més enllà de les escoles i cal que la Llei reflecteixi i combini tant l’educació formal com la informal i la no-formal. Esplais, caus o activitats extraescolars conformen també espais d’educació que mereixen un lloc rellevant a la Llei. A més a més, aquesta hauria de reconèixer la tasca educativa de les entitats del lleure educatiu, de les famílies, de les associacions, etc. Entenem que aquesta ampliació del concepte d’educació era un motiu fonamental per l’elaboració d’aquesta Llei.

6.El concepte de convivència dels diferents grups de la comunitat educativa es desvirtua. Entenem que la convivència als centres és l’exercici del repartiment de responsabilitats entre els diferents actors de la comunitat educativa i l’aplicació de mesures per millorar la interacció dels grups i la seva participació. No s’ha d’enfocar la convivència com la gestió i ressolució de conflictes o l’aplicació de mesures sancionadores, com fa la Llei.

7.No es regulen les sancions per aquells centres del Servei públic d’educació que no compleixin les normes reguladores del procediment d’admissió d’alumnes. Aquest fet torna a diferenciar les escoles públiques i les concertades i privades, aprofundint altra vegada en la fractura que suposa la doble xarxa. És indispensable que totes les escoles sostingudes amb fons públics s’avaluïn amb els mateixos criteris i hagin de respondre a les mateixes directrius.

8.No s’assegura la participació real de tota la comunitat educativa en l’elaboració dels projectes educatius dels centres. Pel que fa a les escoles públiques, el Consell Escolar només pot participar en la fase d’aprovació del projecte educatiu però no hi pot incidir des del principi, fent efectiva la seva participació. Pel que fa a les escoles de titularitat privada la situació és molt més greu ja que no s’assegura la participació efectiva ni del claustre de professors ni del Consell Escolar, concentrant tots els poders en el titular del centre.

9.No es tracten adequadament els ensenyaments pre-obligatoris i post-obligatoris. No es recull la necessitat de potenciar de manera decidida el parvulari, el batxillerat i la FP, estenent cada vegada més la obligatorietat de l’educació. Per una formació i cohesió social adients cal que tots els alumnes accedeixin als ensenyaments pre-obligatoris i post-obligatoris en igualtat de condicions. A banda d’això, la Llei no assegura el manteniment del batxillerat nocturn presencial, no parla de la remuneració de les pràctiques obligatòries de les FP, no considera que la demanda d’estudiants alhora de regular el nombre i tipus de FP sigui rellevant, etc.

10.Les empreses tenen un peu ficat als Consells Escolars. Considerem que no està justificada la presència de les empreses al si dels Consells Escolars entenent que la formació a l’escola ha de ser absolutament independent de les voluntats del teixit empresarial. Cal que s’asseguri l’autonomia del Sistema Públic d’Educació per garantir una educació integral de qualitat.

Reclamem un Govern que respecti el Pacte Nacional per l’Educació, el qual malgrat no haver signat considerem el mínim irrenunciable per a un futur desplegament i millora del sistema educatiu català. Exigim un Govern que no cedeixi davant les pressions de l’ensenyament privat ni dels partits polítics i sectors que el representen.
Així, animem als i les estudiants de secundària i d’educació superior, al professorat, al personal d’administració i serveis, a les mares i pares, i a tota la comunitat educativa i a la societat en general a expressar la seva opinió i a unir-se a totes les mobilitzacions que s’organitzin en contra d’aquesta Llei i a denunciar la demagògia i falta de democràcia amb què s’està duent a terma aquest procés.

Sense educació no hi ha país!
Per un ensenyament veritablement públic i de qualitat,
els i les estudiants no volem aquesta Llei!

Barcelona, 3 de novembre de 2008

AEP – Associació d’Estudiants Progressistes