En primer lloc volem felicitar fraternalment als camarades del Frente Farabundo Martí de Liberación Nacional per la seva victòria a les eleccions presidencials del passat dia 15 de març de 2009. La nostra sincera enhorabona al company Mauricio Funes, President electe de la República del Salvador i volem alegrar-nos, especialment, pel poble salvadoreny en aquest esdeveniment que no dubtem en qualificar d'avenç històric.
Des de la CJC - Joventut Comunista de Catalunya volem, sobretot, destacar la importància d'aquest triomf pel procés d'integració llatinoamericana. Des de la mateixa nit de la victòria molts mitjans de premsa internacional intenten i intentaran situar al nou govern del Salvador i al president electe Funes en un dels “dos costats” de l'esquerra llatinoamericana. O bé en el cantó moderat amb Lula, Tabaré Vázquez i Bachelet o bé amb l'esquerra, segons ells, anacrònica representada per Chávez, Morales, Correa i Ortega. Aquest anàlisi oblida, sovint de forma interessada, que la principal contradicció a Llatinoamèrica no és entre l'esquerra moderada o la “populista”, sinó entre l'imperialisme nordamericà i la sobirania nacional dels pobles. En un cantó tenim els governs progressistes i antiimperialistes, tots ells (Uruguai, Brasil, Paraguai, Xile, Cuba, Veneçuela, Equador, Nicaragua, Argentina, Bolívia i ara el Salvador), amb les seves diferències i en l'altre aquells que estan subordinats al programa de Washington, com Colombia. La victòria al Salvador és un avenç decisiu del bloc progressista, que s'endinsa a Amèrica Central i en un país on l'imperialisme nordamericà havia descarregat tot el seu terror durant 12 anys de guerra civil fratricida.
La República del Salvador té un valor simbòlic que va molt més enllà de la seva mida. Per tots els moviments populars del continent americà el paper del FMLN durant la guerra civil i l'heroïcitat del propi poble salvadoreny van fer que aquests ocupessin un lloc privilegiat en l'imaginari col·lectiu. El Vietnam d'Amèrica, com deia Marta Harnecker, és el lloc on l'imperialisme va mostrar la seva brutalitat amb més ímpetu. Criminals entrenats pels EUA a la Casa de les Amèriques, paramilitars i l'exèrcit van fer patir a la població civil, especialment camperola, les conseqüències d'una guerra que va durar de 1980 fins al 1992. La victòria del FMLN és un esdeveniment imprescindible per accelerar la construcció de la pau, sobre la base dels acords de 1992, i per avançar cap a la reconciliació nacional del poble salvadoreny; tancar les ferides caminant cap a la justícia social i fer desaparèixer les causes que van provocar el conflicte armat. Per Amèrica Central aquest fet pot catalitzar les lluites populars de la resta de països, produint un efecte dominó com ja va passar la amb la revolució Sandinista al 1979; i ho farà en un context llatinoamericà molt més favorable.
El patí del darrera d'Estats Units també gira a l'esquerra. Volem animar al poble salvadoreny i al FMLN a construir el canvi social. Com va dir un cop Monsenyor Romero, el pare assassinat a 1980 per un grup paramilitar:
“Creo en la verdadera necesidad de que el pueblo se organice”
