El dia 5 de novembre es va celebrar la festa major de la UAB. Enguany la direcció de la universitat va decidir retirar aquesta festa perquè resultava no ser rentable, i com que la precària situació econòmica d’aquesta no permetia destinar fons per a finançar-la, van decidir al marge de la opinió de l’estudiantat, la retirada d’aquest esperat i desitjat esdeveniment. Els i les estudiants estant en total desacord amb aquesta decisió, van prendre la iniciativa d’assumir la responsabilitat de tirar endavant la festa al marge del posicionament del rectorat de la universitat.
Cal destacar les divergències entre diversos col•lectius a l’hora d’organitzar l’acte. Clares contradiccions entre les propostes per a una “Festa Major Alternativa”, promoguda per assemblees de facultats i col•lectius, i “la Festa Major dels Estudiants”, defensada per AJEC i altres col•lectius. Hi va haver clares diferències que van suposar una organització i distribució tèrbola i sospitosa dels espais. La unitat i el consens no han estat els conceptes que han definit el procés de planificació de la festa. Contradiccions i diferències mal gestionades són les paraules idònies per descriure’l. Tot i les discrepàncies i contradiccions que ha tingut el procés de gestió i organització d’aquesta festa, els i les joves comunistes de Catalunya com molts altres col•lectius, hem participat d’aquesta diada tot muntant un seguit de paradetes representant els nostres respectius col•lectius.
L’activitat va tenir lloc en diversos punts del campus. Hi havia dos grans espais on es van realitzar concerts i actes culturals durant tot el dia i la nit del dijous dia 5 de novembre. Un dels escenaris estava ubicat a la plaça cívica i l’altra en el passeig situat entre la biblioteca d’humanitats i la facultat de lletres. CJC juntament amb Moviment de Brigadistes, van muntar paradeta a l’espai de la biblioteca i facultat de lletres. L’activitat frenètica d’aquesta diada va començar prop les 9 del matí amb el muntatge de les parades. Tot i les dificultats que van anar sorgint durant el transcurs del matí, es va poder muntar tota la infraestructura, i al migdia ja estava tot enllestit per oferir als i les estudiants i altres visitants, parades que tenien a la venda tot tipus de productes.
Els participants van ser diversos, des d’assemblees de facultats, fins a sindicats d’estudiants, passant per les típiques parades dels estudiants d’últims cursos per recaptar diners per al viatge de final de carrera. Els principals productes, com era d’esperar van ser el menjar i la beguda. Tot i això, CJC i Moviment de Brigadistes va oferir materials per difondre la seva activitat. Vam tenir la sort de tenir al nostre costat els companys i companyes de l’AEP, amb qui vam compartir divertits i entranyables moments. Es van servir mojitos des de l’hora de dinar fins a altes hores de la matinada. A banda d’aquesta desitjada i sempre benvinguda beguda, CJC i Moviment, vam oferir altres materials com ara samarretes, banderes, xapes, collars i altres complements de bijuteria procedent de poblats indígenes del Paraguay i llibres cedits pels integrants de la brigada de Cuba ’09 entre altres materials. Tot aquest repertori permetia oferir el punt crític i rebel en aquesta diada bàsicament festiva i lúdica.
Així doncs, entre música i festa, joves comunistes van poder difondre la seva lluita, així com també es va fer difusió de les brigades de solidaritat organitzades des del col•lectiu de solidaritat Moviment de Brigadistes, mitjançant un tríptic informatiu on s’exposava la seva activitat i essència. Tal i com diuen, la festa està molt bé, però la lluita sempre hi ha de ser present. Així doncs, rere glop i glop de mojito, es va anar difonent l’activitat dels col•lectius i gaudint del dia. Al cap de més de 12 hores treballant i anant amunt i avall per tal de tenir-ho tot a punt per a qualsevol demanda, la parada va retirar-se entre fred, cansament i esgotament.
Tot i el desgast, no va deixar de ser una esplèndida oportunitat per visualitzar i difondre les nostres lluites, així com també una ocasió per a autogestionar els col•lectius. I al so de la música i al ritme dels balls que es marcaven els estudiants embogits totalment immersos en la màgia d’aquella freda nit de novembre, la parada va tancar les seves portes quan les existències de mojitos es van exhaurir i mentre la resta de companys i companyes de la resta de parades ja recollien tots els seus trastets per donar per acabada aquella festa. La nostra presència en aquest tipus d’actes és fonamental i vital, ja que ens permet difondre les nostres lluites i fomentar l’esperit crític i batalla d’idees en espais on els joves es mouen. Sempre presents, sempre rebels, sempre crítics i constructius, ara i sempre, i sigui on sigui: revolució i comunisme.
