Els darrers mesos, l’impacte de la denominada crisi sobre les nostres vides s’ha intensificat i la casta política no mostra cap voluntat ni capacitat d’actuar al respecte. Per això fem nostra la política, prenem la iniciativa, revelem el mecanisme del deute que sustenta aquesta gran estafa que anomenen crisi i declarem que:
El deute no és públic ni legítim
La crisi del deute, que a partir del 2008, ha començat a afectar seriosament els pobles d’Europa, no és patrimoni exclusiu dels països del Nord. Des de fa dècades, s’ utilitza el deute com a mecanisme d’extorsió i submissió, una forma de buidar els estats de sobirania i de convertir-los en esclaus de les finances.
El deute, lluny d’estar al servei de la població que suposadament l’ha contret, ha estat destinat a finançar els interessos dels poders financers i grans empreses privades. Els beneficis mai no s’han socialitzat. En canvi, veiem com, no només es socialitzen les pèrdues, sinó que recauen en la seva totalitat sobre tota la població, nosaltres!
Es diu que som coresponsables de la “crisi” (que és una estafa) i que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats. Premissa falsa, ja que la responsabilitat no és la mateixa ni va ser originada per cobrir les mateixes necessitats: el deute de les famílies només suposa un 20% del deute total i ha estat principalment destinada a l’adquisició d’un primer habitatge (dret suposadament garantit en la Constitució). En canvi, més d’un 60% de la totalitat del deute correspon als bancs i grans empreses (principalment constructores) i que es va originar portant a terme activitats especulatives destinades a l’obtenció d’un benefici econòmic. És un fet: l’1% ha viscut per sobre de les possibilitats del 99%: Desnonaments massius, retallades de drets laborals, socials i fins i tot civils. Un espoli continu a la ciutadania per satisfer la necessitat patològica dels creditors de recuperar les seves inversions. Ells han jugat, ells han perdut. No devem. Doncs no paguem.
Un deute que no s’ha destinat a impulsar serveis per a la població, sinó a pagar els errors de les persones responsables d’aquesta estafa, és un deute IL·LEGÍTIM, i la població NO l’ha de pagar.
El rescat i les seves mentides
Els rescats que s’estan produint actualment a Europa, en països com Portugal, Grècia, Irlanda i ara Espanya, ja s’han produït abans als països del Sud durant dècades amb el nom de “plans d’ajustament estructural” o de “reestructuració”. Per fer front al deute contret per empreses privades o entitats financeres, els governs decideixen demanar préstecs a organismes financers com l’FMI, el Banc Mundial i, en el cas d’Europa, el Banc Central Europeu i la CE.
Seguint la tradició de Zapatero, que emprava paraules diverses per anomenar la “crisi”, el Govern de Rajoy es nega a utilitzar la paraula rescat i busca altres eufemismes com “línia d’ajuda a la banca”, “rescat tou”, etc. Són tots el mateix, injeccions de capital per a la banca, condicionades a l’aplicació de mesures d’austeritat (retallades) i de reformes estructurals (reforma laboral, pujada de l’IVA i altres reformes fiscals) per part del Govern. Tot aplicat progressivament segons un pla dissenyat i firmat en el “Memorándum de entendimiento” (MOU) entre el Govern espanyol i la troika. La seva acceptació i les seves reformes no són temporals sinó permanents, i estan destinades a desmantellar l’anomenat Estat del benestar, per implementar un model econòmic neoliberal, fins a les seves últimes conseqüències.
Es tracta que la banca europea recuperi les seves inversions. No fluirà el crèdit per a les famílies, les PiMEs o els autònoms, ja que els diners van destinats directament a saldar els comptes dels bancs nacionals i no a l’economia productiva. No és un rescat, és el cop financer final sobre la democràcia. No al rescat! Ens rescatarem amb els diners d’aquelles que han creat aquesta estafa.
Retallades, conseqüències del deute
Les conseqüències d’aquest tipus de mesures per a la població són clares, ja les estem patint i encara en falten moltes més que vindran. No es tracta d’uns quants anys, sinó d’un procés de llarg termini que hipotecarà el nostre futur i el de les properes generacions: augment de la pobresa i de les desigualtats socials, amb major impacte sobre els sectors més desfavorits, les dones, els col·lectius de migrants, menors, pensionistes etc; apujada de preus dels béns bàsics, com l’aigua, la llum i els aliments; privatitzacions de serveis públics i venda dels béns col·lectius; retallades de prestacions socials, com per exemple a les prestacions la Llei de dependència, que té especial incidència en les migrants i en les dones, que segueixen suportant la major part del treball de cura, i, per descomptat, de les persones depenents. Augment de l’atur, facilitat per EROs i reformes laborals; acomiadaments de funcionariat públic; retallades en l’ensenyament (precarització dels serveis educatius, massificació de les aules, augment de les taxes universitàries), en R+D i sanitat (augment de les llistes d’espera, repagament de medicaments, privatització), retallades en cultura (apujada de l’IVA al 21%, impagaments ajuts), etc.
La implantació d’aquestes mesures injustes va acompanyada de pèrdua de sobirania. Els estats estan sotmesos al poder financer que imposa el pensament únic, a través dels mitjans de comunicació. Es bombardeja amb el missatge de creixement constant , il·limitat, i s’oculta el fet que ens trobem davant una crisi global i multidimensional: humanitària, social, ambiental, energètica, financera i econòmica, sense precedents. Davant aquesta situació, cada vegada són més les veus que s’alcen per treballar i desenvolupar alternatives així com les que demanen una vaga general social de caràcter indefinit, que inclogui a totes les persones a més de les treballadores: estudiants, parades, jubilades, migrants, treballadores en l’economia submergida, en l’àmbit domèstic, etc. I des d’aquí fem una crida a la mobilització de totes les persones.
Alternatives: jutgem a les persones culpables
Davant tots els atacs, ens organitzem, hem sortit al carrer a protestar i crear alternatives reals als problemes que ens imposa aquet sistema capitalista. S’han enfortit les xarxes que ja existian i han sorgit de noves. Hem creat dispossituis eficaços.
Entre aquestes eines volem ressaltar les 2 vagues generals del 29s i 29m, les acampades en ciutats de mig món i les 2 manifestacions internacionals del darrer any. Així sentim nostres les lluites, manifestacions i vagas que s’han multiplicat aquest any: mineres, estudiants, profesores, dret al propi cos i abortament lliure, sanitàries, aturades, migrants, jubilades, treballadores domèstiques…Som moltes, només fa falta decidir fer el pas.
Els propers dies a les assemblees de barris, col·lectius en lluita i centres de treball decidirem si ens adherim a la convocatoria de vaga general del 31 d’octubre.
Davant les mesures de l’1%, el 99% exigeix i s’exigeix a si mateix:
- Nosaltres som la sol·lució.
- Rebuig del Memoràndum i del pagament d’un deute il·legítim per recuperar així la sobirania sobre les nostres vides. No Devem!!! No Paguem!! De nosaltres depèn!!
- Rescatem a les persones, no als bancs.
- Abolició de les mesures d’austeritat que es tradueixen en retallades i privatització dels serveis públics essencials per mantenir el teixit social. Així com de la reforma laboral i del “pensionazo”.
- Jutgem a les persones responsables de la crisi.
- Comencem a canviar el sistema i busquem el repartiment just de la riquesa:
- reforma fiscal
- persecució del frau fiscal i abolició dels paradisos fiscals.
- Eliminació del règim de les SICAV.
- Recuperem l’espai del comú: serveis públics universals i espais d’autogestió i suport mutu.
- Creació d’una banca veritablement pública socialitzada i amb control democràtic.
Els nostres problemas no són particulars ni espacials, arreu passa el mateix, per tant la sol·lució és global, tot i que requereixi de la acció i coordinació local . Per això, us convidem a participar i a crear actes i accions contra el pagament del deute, preparar-nos per a la Setmana d’Acció Global contra el Deute, i en especial per a la concentració-manifestació GlobalNoise que tindrà lloc el Dissabte 13 de Octubre a les 18:00 hores a Plaça Catalunya. Retornarem el deute a qui l’ha generat. “El Deute és pringós: porta la teva pitjor roba”.
NO DEVEM, NO PAGUEM, DE NOSALTRES DEPÈN!!!
Rescatem-nos amb els diners de qui ha creat aquesta estafa!!
Treu tot el deute que portes dintre!!
#NoDevem #NoPaguem #DeNosaltresDepèn
#13O
#13Obcn
#GlobalNoise
El perill de l’extrema dreta augmenta arreu d’Europa. A França, el
partit feixista disfressat, Front Nacional, és la tercera força
política. A Grècia, el suport al partit obertament nazi, Alba Daurada,
ja supera el 10%.
