Notícies de la Joventut Comunista

El passat Diumenge dia vuit d’Octubre una trentena d’estudiants comunistes ens vam trobar per formar-nos col·lectivament, debatre sobre el moviment estudiantil i fer un pas més en el procés d’unitat del jovent estudiantil i comunista.

La jornada va desenvolupar-se en un ambient de camaraderia, sinceritat i transparència. Pel matí, durant quatre hores, vam estudiar les arrels del pensament marxista de la mà dels text de V.I. Lenin Tres fonts Tres parts Integrants del Marxisme: la filosofia alemanya, l’economia política anglesa, i el socialisme francès. També vam endinsar-nos en els elements de caire universal, així com les especificitats de la teoria d’organització leninista intentant resoldre els dubtes entorn conceptes tant importants com el centralisme democràtic o el principi de treball i direcció col·lectiva. Abans de dinar vam dedicar mitja hora a debatre entorn de la repressió política que pateix la joventut tot recordant els recents judicis contra els vaguistes del 29 de Març de 2012.

La tarda va servir per presentar alguns eixos de l’anàlisi de crisi econòmica i política del règim de la Constitució de 1978 i analitzar les potencialitats dels processos constituents, fent especial èmfasi en l’educació i la universitat. Aquest tercer debat es va presentar a partir del que entenem que han de ser les principals tasques de la joventut comunista en el moviment estudiantil: augmentar el nivell de consciència de la massa estudiantil, participar en la construcció d’un moviment juvenil que converteixi a la joventut treballadora i estudiantil en un subjecte polític contra el règim i obrir les lluites del moviment en defensa dels diferents nivells de l’ensenyament al conjunt de la societat. El quart i últim debat va servir per centrar els elements teòrics que havíem acumulat durant el matí i el context més sociopolític, en el cas concret del front estudiantil, aprofitant l’ocasió especialment per fer autocrítica de l’activitat dels i les comunistes durant el curs passat en les assemblees de facultat i el sindicalisme estudiantil a l’AEP i proposant algunes línies pel treball durant el present curs.

Ara, amb més capacitat d’anàlisi i reflexió, tant individual com col·lectiva i més il·lusió per participar en un curs que ben segur serà de fortes lluites estudiantils, tornem a les aules i al treball a peu de facultat.

Que visquin els i les estudiants!

Que visquin els i les joves comunistes!

Els treballadors i les treballadores de Panrico són un exemple de com la classe treballadora torna a pagar, una vegada més, les decisions de la direcció d'una empresa que després de ésser una empresa familiar amb molt d'èxit va caure en mans de Fons de Capital risc que tenien un millor destí per als treballadors/es de Panrico. Jugar amb la bombolla i . No és casualitat que avui dia l'empresa estigui en mans de un altre fons de capital risc com és Oaktree que està dirigida ni més ni menys per un ex-executiu de Lehman Brothers. 

La plantilla de Panrico ja ha sofert baixades salarials del 20% en els últims anys, buscant la flexibilitat interna per la de garantir la subsistència de l'empresa i la preservació dels llocs de treball. Però està clar que no és l'interès d'Oaktree. Si no que vol continuar amb la seva partida de Póker. 

A dia d'avui no s' han cobrat els salaris del mes de Semptembre i tenen a sobre de la taula una mesura dràstica i cruel que suposa l'acomiadament de 1914 treballadors (quasi el 50% de la plantilla a tot l'estat Espanyol) i la rebaixa del sou entre un 35 i un 45% per les persones no afectades en l' ERO. Això significa que la mitjana de sou, que ara és de 1200€, passi a estar molt per sota dels 1000€ i deixarà famílies en un estat econòmic molt compromès o greu. 

Davant de tot això, la plantilla de Santa Perpètua de Mogoda (Barcelona) ha dit prou i han convocat una vaga de forma indefinida contra les mesures de la direcció de l'empresa. 

Des dels CJC-Joventut Comunista de Catalunya volem mostrar el nostre incondicional suport als i les treballadores de Panrico en aquests moments de lluita i sacrifici, com així ens mostrem totalment en contra de les mesures presses per la empresa. Mesures que com sempre paga la classe treballadora i fan la nostra vida més dura i més precària. 

Si el present és de lluita, el futur és nostre!

Des de l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP) i Estudiantes en Movimiento (EeM) fem una crida al conjunt de la comunitat educativa per participar a la vaga del 24 d’octubre com a rebuig a les polítiques del ministre Wert i del govern del Partit Popular, que seguint les polítiques imposades pels mercats, no fan més que retallar un servei social bàsic mentre molts membres del seu partit estan immersos en casos de corrupció. El curs passat es varen retallar més de 3.200 milions d’euros, provocant milers d’acomiadaments de personal docent interí, la disminució de beques i la enduriment de les condicions per optar a aquestes, l’enorme augment de la ràtio d’alumnes, el tancament de nombroses biblioteques i la dificultat de cobrir les baixes del professorat.

La implantació de la LOMQE (Llei orgànica per la millora de la qualitat educativa) suposarà una gran elitització del sistema educatiu, convertint-lo en una carrera d’obstacles, segregant l’alumnat en funció de la seva capacitat econòmica i disminuint el nivell de contingut. Amb això, es crearan centres de “primera” i “segona classe” i l’educació privada en serà l’única beneficiada. Per una altra part, les llengües cooficials queden relegades totalment a un segon pla.

La situació de la FP és similar, ja que les retallades han col·lapsat les llistes d’admissió i han limitat molt l’oferta. Però la situació del futur de la FP dual i el copagament serà pitjor. L’estudiantat serà empleat com a mà d’obra barata i els preus oscil·laran entre els 300 i els 400 euros per curs, com ja ve succeint a Catalunya o Madrid.

Per altra banda, més de 30.000 alumnes universitaris estan en risc d’expulsió per no poder pagar les elevades taxes -aquestes han pujat fins el 100% en alguns territoris- i més de 35.000 persones han perdut la seva beca. A més a més, la política de beques que s’està fomentant deixa moltes persones fora del sistema educatiu.

Des d’AEP i EeM apostem per la derogació de la LOMQE, pel cessament immediat de les retallades en educació i per un canvi radical en la política de beques. Per això en aquesta lluita es necessari convergir amb la resta de sectors de la comunitat educativa, seguint l’exemple dels i les docents Balears. Així mateix, no acceptem la política de liquidació a la resta de serveis públics, que afecten a la condició de moltes famílies que ara veuen un privilegi el fet d’estudiar. Els desnonaments que condemnen a les famílies a veure’s privades del seu dret a un habitatge digne, o l’última reforma laboral que ens trepitja els drets laborals són factors que estan fent emigrar a la joventut en busca d’un futur incert. Per tot això, veiem necessari una gran mobilització unitària i recolzada pel conjunt de la societat que obri la porta al camí de la mobilització sostinguda. El 24 d’octubre es lliura una jornada de lluita per l’educació pública, gratuïta universal, democràtica i de qualitat com a base per a construir una societat millor.

Podem aturar la LOMQE. Al teu institut, organitza’t i lluita!

Per què no hi ha “res a celebrar” el 12-O?

Perquè en aquesta data, l’any 1492, es va iniciar la colonització d’Amèrica Llatina, amb la brutal explotació dels pobles indígenes i el genocidi de gran part d’ells. Per reemplaçar-los, es va iniciar un intens comerç d’esclaus africans que va comportar la pèrdua de milions de vides més. Les cicatrius d’aquella època perduren fins avui dia, amb un alt grau de pobresa i desigualtat social als països del sud. Ara, però, quan la gent ve a l’Estat espanyol per viure i treballar, topa amb el racisme i, sovint, amb la criminalització. Per tot això, diem “res a celebrar”.

El 12-O es va convertir en dia festiu (“Fiesta de la raza”) sota el règim franquista, l’any 1940, juntament amb altres dates que celebraven el cop d’Estat feixista. Per això, des de fa molts anys, grups nostàlgics franquistes s’apleguen a Barcelona cada 12-O. Abans ho feien a Sants; arran de les protestes veïnals se’ls va expulsar a Montjuïc, però no deixa de ser un acte d’enaltiment del feixisme i rebutjable des d’un punt de vista democràtic. Res d’això és motiu per celebrar.

L’any passat, a banda de l’acte feixista residual a Montjuïc, es va celebrar a Plaça Catalunya una concentració molt més nombrosa, contra la independència catalana. És evident que aquest acte, celebrat en aquesta data, va donar ales a l’extrema dreta. Al costat de sectors propers i/o militants del PP i C’s, entre els impulsors també hi havia “Plataforma per Catalunya” (PxC), partit feixista disfressat de demòcrata, i el centre nazi del Clot, “Tramuntana”. També hi van assistir molts grupuscles obertament nazis. Una altra vegada, res a celebrar.

Tot indica que aquest any serà encara pitjor. L’agressió nazi contra l’acte de la Diada a la Blanquerna a Madrid mostra fins a on ha arribat l’amenaça feixista. Els grups que van protagonitzar aquell atac han celebrat, al llarg dels últims dos anys, tres manifestacions obertament nazis pels carrers de Madrid, i han dut a terme moltes agressions. Tot això amb una impunitat gairebé absoluta. Aquesta impunitat ha fet que se sentin prou forts com per atacar un acte institucional del govern català. Les reaccions davant l’agressió han confirmat el greu problema de banalització del feixisme que pateix l’Estat espanyol.

El resultat d’aquesta impunitat el veiem a Grècia, on els nazis d’Alba Daurada ja han dut a terme assassinats. El cas més recent va passar la matinada del 18 de setembre, quan van matar Pavlos Fyssas, cantant i activista antifeixista. Sabem que l’entorn de Plataforma per Catalunya i el centre nazi del Clot tenen connexions clares i directes amb els nazis grecs, i lloen les seves activitats.

Per tot això, expressem la nostra preocupació davant les concentracions a Barcelona del proper 12-O, on es preveu la participació de l’extrema dreta, incloent bandes nazis que han anunciat la seva intenció d’anar després a la “cacera d’independentistes”. Als anys 30, no calia ser jueu ni comunista per oposar-se als atacs nazis contra la gent jueva o comunista. Avui en dia, no cal ser musulmà o LGBT per oposar-se a la islamofòbia o l’homofòbia. Tampoc cal ser independentista o catalanista per rebutjar els atacs feixistes a la gent i les organitzacions que defensen aquestes opcions. Sigui quina sigui la posició de cadascú sobre la qüestió nacional, és de pura democràcia exigir que la societat catalana pugui debatre aquest tema, com qualsevol altre, i prendre les seves decisions, sense patir la violència i el terror feixistes.

Per resumir:

Des de tots els espais de la societat catalana, des de tots els orígens i diverses sensibilitats, hem d’aixecar la veu de manera unitària per cridar: No volem nazis aquí ni enlloc! Feixisme mai més! I s’ha de tornar a cridar, les vegades que faci falta: No passaran!

Unitat Contra el Feixisme i el Racisme

Barcelona, 5 d’octubre de 2013

El present curs polític comença amb importants reptes per la joventut comunista catalana. Reptes que responen a la realitat política que viu el nostre poble i que la joventut pateix especialment. La joventut estudiantil no és pas un excepció, més aviat un exemple. Exclusió i deteriorament de l’educació en el marc d’un procés d’elitització que pretén negar conquistes històriques als fills i filles de la classe treballadora. Atur, precarietat o exili com expectatives de treball en el marc d’un model econòmic que es reafirma com injust i incapaç de garantir el benestar del conjunt de la humanitat. Front aquestes i altres dificultats nosaltres proposem una alternativa: la unitat dels i les joves estudiants que s’identifiquen amb les idees del comunisme. I no només amb les idees i propostes, sinó també amb la consciència que l’activitat humana de transformació col·lectiva és l’única garant per construir un futur de dignitat: compromís de militància.

Canviar la realitat requereix d’un anàlisi col·lectiu de l’estat de coses presents, de la voluntat d’organitzar efectivament les nostres forces per influir en aquest canvi i d’una proposta política acurada. Cap de les tres coses es poden fer sense les eines que els clàssics revolucionaris ens han llegat. Com a joves i estudiants no ens conformem amb reclamar una educació fonamentada en el pensament crític, sinó que fem d’aquest, a través de la formació, un dels pilars de la nostra organització. Una reflexió crítica que entén en relació permanent la caracterització de la realitat i la voluntat de transformar-la.

Som conscients de la necessitat històrica de reconstruir un espai juvenil comunista a l’alçada del temps present. Una organització comunista més forta que renovi la nostra pràctica i proposta en el moviment estudiantil, en el sindicalisme estudiantil i en els moviments de resistència per l’educació pública. Una organització comunista que pugui situar la lluita estudiantil en l’escenari sociopolític més general i que tingui clares les potencialitat existents per generar un moviment en defensa de tots els drets de la joventut. Educació i joventut són importants escenaris en la lluita de classe, tant en la vessant econòmica com ideològica i, per tant, tasques prioritàries en la nostra activitat passada, present i sobretot futura.

El comunisme, el marxisme com la seva base teòrica i filosòfica i el leninisme com a praxis revolucionària, no és pas una ciència exacta, ni un receptari de fórmules que posaran fi als nostres patiments i construiran de forma immediata el socialisme. El comunisme és en primer lloc la voluntat d’avançar cap a un món millor de democràcia real, tant en el camp polític com en l’econòmic. És una opció de lluita per les persones que volen construir una societat lliure sense cap tipus d’explotació. Una societat en que l’educació i la joventut reclamaran el seu paper fonamental.

Amb aquest comunicat volem inaugurar un curs polític de compromís amb les lluites del moviment estudiantil i amb la unitat comunista i ho volem fer des de la formació i el debat conjunt en una jornada on cridem a tots els i les joves comunistes que estiguin en etapa educativa a participar. Programa provisional:

1- Origen i síntesis del marxisme.

2- Leninisme i principals tesis organitzatives.

3- Teoria de fronts i intervenció política. Moviment estudiantil i sindicalisme estudiantil.

4- Contrareformes educatives, crisi de règim i tasques de la joventut comunista.

Que visquin els i les estudiants i el moviment estudiantil!

Visca la joventut comunista i la seva unitat!

Estudiants de CJC-Joventut Comunista i Joves Comunistes