MANIFEST 28 DE JUNY 2012: NI UN PAS ENRERE!!!
El 28 de juny és el dia que sortim al carrer per commemorar els fets d’Stonewall que van tenir lloc la nit del 28 de juny del 1969, a la ciutat de Nova York.
Enguany, a casa nostra, celebrem 35 anys de la primera manifestació per l’Alliberament LGTB que va tenir lloc a les Rambles de Barcelona, l’any 1977.
Han estat 35 anys de lluita constant i incessant en la defensa dels nostres drets i llibertats. Drets que han tingut un llarg i difícil recorregut fins a bastir una equiparació legal que encara no és plena.
A L’any 2005 es va aprovar la Llei de Matrimoni per a persones del mateix sexe, assolint-ne, sens dubte, un marc legal important, Ara aquesta llei es troba davant el Tribunal Constitucional recorreguda pel PP, creant, així, una inseguretat jurídica greu a milers de persones i famílies LGTB que han fet ús de la llei de matrimoni igualitari.
La Llei d’Identitat de Gènere es va aprovar poc després. Aquesta llei tracta les persones transsexuals com casos de “disfòria de gènere”. Aquest concepte, al qual ens oposem, considera la transsexualitat una patologia, la qual cosa demostra una ignorància profunda i l’oportunisme de la indústria clínica i farmacèutica, i això no ho acceptem ni ho acceptarem de cap manera.
També rebutgem les declaracions de diversos líders polítics que, de la mà de jerarques de l’església catòlica, han desplegat tot un ampli altaveu mediàtic situant l’homosexualitat, la bisexualitat i la transsexualitat al centre del discurs patologitzant. Sabem, però, que la veritable malaltia és aquest discurs paranoic i les fòbies dels seus portaveus; les úniques malalties són l’homofòbia, bifòbia i la transfòbia.
LGTB-fòbia és actualment el recurs legal que molts països utilitzen contra el nostre col·lectiu. Cal recordar que encara hi ha almenys 5 països al món on es condemna les persones homosexuals amb la pena de mort. I a molts altres, es persegueixen les persones homosexuals, bisexuals i transsexuals per la seva opció sexual i/o identitat de gènere. Denunciem l’assassinat i la persecució de lesbianes, gais i transsexuals a països com Sud Àfrica, Iran, Hondures, Rússia o Jamaica.
A Catalunya continuem sense tenir una llei contra LGTB-fòbia, demanada constantment pels col·lectius LGTB. Llei que ha d’assentar les bases per a combatre l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia que nosaltres patim cada dia.
El bullying LGTB-òfob a les escoles és una amenaça constant pels adolescents que pateixen a la carn l’odi més inhumà, violència que gairebé sempre queda impune per la manca de regulació legal. Exigim una Llei que també ha d’incloure polítiques clares i fermes contra el mobbing laboral, l’homofòbia a l’esport, la lesbofòbia, la transfòbia etc.
Com que som part de la societat en què vivim, també ens afecten les retallades i la crisi econòmica que ha creat el sistema capitalista: bancs, polítics i empresaris. No només ha afectat els nostres sous, sinó les nostres llibertats i les nostres vides a tots els nivells. També les retallades socials han portat a una gravíssima situació en tot el que fa referència als tractaments necessaris per a les persones amb VIH. Denunciem la no universalitat dels tractaments i la manca de suport efectiu a la lluita contra la Sida, fent èmfasi també a la destinada als homes gais seropositius i més si son immigrants sense papers.
En el cas de les lesbianes aquesta lluita segurament ha estat més silenciosa, però ens aixequem al descobert en el moment que no només els nostres drets sexuals es veuen en perill de repressió, si no també els que ens afecten ja com a dones. És hora de trencar els murs dins del mateix feminisme, que a vegades mimetitza el discurs patriarcal.
Aquest 28 de juny volem cridar ben fort “ni un pas enrere”!.
No volem retrocedir ni un pam en tot el que s’ha aconseguit durant els darrers anys gràcies a la lluita de moltes persones i activistes LGBT. Guanys que no es poden tocar ni retallar si volem construir una societat realment lliure, alliberadora, amb igualtat real d’oportunitats i justícia social.
No podem concebre un món on hi hagi manca de llibertats individuals i on es trepitgen els drets fonamentals de les persones. Els drets són la base per a bastir les llibertats.
Volem un 28 de juny creatiu, crític i combatiu. Cal donar resposta a tot allò que ens afecta en la vida diària. No podem adormir-nos.
Aquest 28 de juny diem: ni un pas enrere davant l’ofensiva conservadora que vol liquidar totes les conquestes socials adquirides durant aquests 35 anys de lluita!
Aquest 28 de juny diem: ELS DRETS I LES LLIBERTAS NO ES TOQUEN!
Per tot això gais, lesbianes, homes i dones transsexuals, bisexuals, intersexuals, queer i totes les persones amb sexualitats i/o identitats no normatives diem:
Manifestació a Barcelona: diumenge 30 de juny pl.Universitat 18:30h
