Avui tanquem una etapa dels i les joves comunistes de Catalunya. I amb aquesta, tanquem 31 anys
d'història dels Col·lectius de Joves Comunistes, els cejotas. Més de trenta anys des de la nostra
fundació ens precedeixen, i ara, amb un procés d'unitat que varem encetar amb el nostre darrer
congrés, intensificat durant l'últim curs polític amb la creació de l'Espurna com a marc d'unitat,
fem la passa definitiva. Deslligar-nos de les nostres sigles per tornar a refundar l'espai polític del
comunisme juvenil català. Dur a la pràctica allò de que les sigles són només una eina per portar a
terme un projecte polític i no el projecte en si. Hem d'afrontar amb valentia i entusiasme la
construcció d'aquest nou projecte, que per primer cop en molts anys, no trenca si no que crea, no
divideix si no que suma, no suposa una passa enrere si no un anticip del futur que ha de venir.
Els CJC no vam néixer en un moment dolç de la lluita popular per la democràcia i el socialisme. El
projecte polític que havia inspirat milions de joves des de 1917 es trobava en crisi. Els règims
dictatorials empressonaven i assassinaven milers de joves. Des de l'Amèrica Llatina amb dictadors
com Pinochet a l'Irán de Jomeini. Paral·lelament, Ronald Reagan i Margaret Thatcher duien a
terme la “contrarevolució conservadora” i atacaven en essència totes les conquestes socials,
econòmiques i culturals que s'havien aconseguit amb la derrota del nazi-feixisme.
A la nostra realitat qüotidiana patiem la derrota de l'esquerra. La Transició va suposar una derrota
per a les forces d'esquerres i la seva cultura unitària, això va tenir unes conseqüències nefastes per
a la joventut de Catalunya que va perdre les seves principals eines de lluita. L'atur juvenil era
superior al 20%. Els primers números del Revolució denúnciaven aquesta situació, així com la
precarietat laboral i l'explotació. Com indicava el primer número del Revolució -que no per
casualitat va sortir a la llum en una data tan significativa com l'1 de maig- a la seva editorial:
“Revolució té com a objectiu ajudar, en la mesura de les seves possibilitats, a reconstruir el
moviment juvenil, convertir-se en una eina de treball pels joves aturats, estudiants o treballadors
[...] en definitiva els sectors majoritaris de la joventut: els joves de la classe obrera i les classes
populars”.
La construcció de la nova Joventut Comunista és una fita en la que la nostra història no
s'esborrarà, igual que quan es van fundar els CJC no es va esborrar la història de la JCC ni tant sols
de les JSUC, perquè som continuadors de la seva lluita, de la seva tradició i de la seva manera de
fer. Ara, amb aquest nou projecte, l'esperit cejota no desapareix si no que s'amplifica. L'esperit de
la suma, de l'elaboració política col·lectiva, de l'impuls dels moviments unitaris amplis, l'objectiu
d'enderrocar el règim i construir una societat socialista estarà més viu si és possible, perquè serem
més, perquè hem aprés allò de la unitat dels i les comunistes i a més, ho hem fet possible.
Malgrat tot, són temps difícils per ser comunista. L'hegemonia del sistema imperant ha construït la
falsedat que els i les comunistes ja no som cap alternativa. Fins i tot, aquells que es mouen en la
nostra direcció sovint pensen que les nostres idees no són vàlides, que formem part de la vella
política i que no estem capacitats per impulsar el canvi que el nostre país necessita. I el pitjor és
que a vegades sembla que tinguin raó. Però el cert, és que la joventut obre nous camins i noves
formes, els cejotes, els camarades de Joves Comunistes i tots i totes les persones que s'han sumat a
aquest proces d'unitat, demostrem que si que som capaços d'afrontar nous temps i nous reptes.
Que som jovent revolucionari, que volem canviar la realitat i que venim trepitjant fort per
aconseguir-ho. Que ningú pensi que la nostra història acaba perquè tot just comença, som i serem
part de la solució, som i serem, amb la resta de jovent català i amb el nostre poble i la nostra
classe, els que possibilitem el canvi que el nostre país i fins i tot els nostres partits i fronts
necessiten.
Calen idees i cal ser valents i valentes. Calen canvis en les maneres de fer, en les propostes
polítiques i en la relació del partit/joventut i la classe treballadora. Cal canviar la interacció dels
nostres fronts i cal ser capaços de construir nous espais amb els que prendre el poder a les classes
dominants. I per aquest motiu cal la unitat. La unitat no només dels i les comunistes si no de tota
l'esquerra, de totes les persones que tenen clar que aquest sistema ha de caure, perquè el que és
important avui, és acabar amb els que ens oprimeixen. Amb el nom que sigui, amb els aliats que
toquin i amb un partit i joventut comunista única, forta i que vertebri els espais de lluita, dotant-
los de transversalitat, anàlisi i visió de conjunt i de classe.
Per tot això, avui cinc de juliol de 2014 els Col·lectius de Joves Comunistes prenem la decisió de
disoldre la nostra organització en favor de la construcció d'una nova i única Joventut Comunista a
Catalunya. Emplacem a totes i tots els nostres camarades de la organització i a aquell jovent que es
reclama de l'ideal comunista a participar de la discussió i del procés congresual que culminará el
proper 26 i 27 de juliol amb la creació d'una nova organització juvenil comunista més forta, més
gran i amb un futur i món nous a construir.
Des de les lluites de les barricades pels carrers de Barcelona al juliol de 1936, al Front d'Aragó i
durant tres anys de guerra contra el feixisme, a la resistència franquista com nazi-feixista, a les
lluites contra l'atur, per l'educació pública i de qualitat, per la pau i la solidaritat amb els pobles
del món, som hereus de la lluita de molta gent. Des de la Lina Ódena fins a en J.M. Céspedes
passant per milers de camarades que han fet possible que avui nosaltres puguem fer aquesta
passa. Aquesta unitat, aquest últim número del Revolució, aquest últim crit tacat de cert punt de
nostàlgia, és el crit de totes les persones que ens han precedit i amb totes elles volem compartir
aquest moment que entenem de la més gran alegria. Venim de lluny i anem més lluny encara.
Per la joventut alegre i combativa:
Visca la unitat dels i les joves comunistes de Catalunya!
Visca la Joventut Comunista de Catalunya!
Col·lectius de Joves Comunistes-Joventut Comunista de Catalunya
Barcelona, 5 de juliol de 2014
Etiquetes de comentaris: #comunitzat, Comunicat
