El
passat dissabte 30 de març la República Democràtica Popular de Corea es
declarava en Estat de Guerra després de les provocacions dels EUA i el
seu aliat la República de Corea. Aquesta acció, tot i que ha estat
publicada als mitjans de comunicació massiva com a una agressió de Corea
del Nord contra el “món lliure”, no és més que una resposta a la
continuada campanya d’assetjament per part de les potències
imperialistes d’Occident. Unes potències cada cop més agressives a
mesura que s’agreuja la crisi del capitalisme. Líbia, Síria, Malí i ara
Corea són una mostra de que les potències occidentals volen assegurar-se
enclaus geoestratègics per continuar dominant en l’esfera
internacional.
En
el cas de Corea ens trobem amb un conflicte que des de 1953 no s’ha
volgut tancar amb un acord de pau. Fins el moment, la península de Corea
es troba dividida en dos per una frontera de 40 km. Des de que es
signà l’armistici no han parat les provocacions i les agressions per
part d’Estats Units. Ja sigui amb sancions econòmiques i polítiques, amb
una forta restricció en l’ús de les costes o amb maniobres militars de
gran perill, tant Corea del Sud com els EUA no han cesat en les seves
provocacions. Tot i això, els intents per realitzar la reconciliació
nacional han estat una realitat que des de les potències imperials
sempre s’ha torpedejat. Al 1991, amb l’Acord per a la reconciliació
nacional, al 92 amb la declaració conjunta sobre la desnuclearització de
les dues Corees, i entre l’any 2000 i 2007, el poble coreà va intentar
construir camins per a la reunificació del país.
Tot
i això, sempre s’ha fet servir l’excusa de l’armament nuclear com a
coartada per augmentar la tensió a la zona. Una coartada totalment
il·legítima venint dels Estats Units, el país amb més armament nuclear i
l’únic que fins al moment l’ha fet servir. Més il·legítim és encara
quan fa servir avions militars amb capacitat per transportar armament
nuclear per a les maniobres conjuntes amb Corea del Sud.
Des
dels CJC-Joventut Comunista denunciem la hipocresia dels EUA sobre el
tema nuclear. Des d’una posició totalment contrària a l’ús de l’energia
nuclear -ja sigui per ús civil o militar- pel perill que comporta per a
l’existència de l’espècie humana, creiem que sense un acord real pel
desmantellament de totes les armes nuclears, la carrera per tenir-ne no
s’aturarà, i el seu monopoli serà una eina de dominació imperialista.
Per això, considerem que les sancions econòmiques i l’aïllament de Corea
del Nord no fan més que accelerar la seva carrera nuclear per
defensar-se de les amenaces dels Estats Units. La història del Segle XX
ens diu això; en el moment en que països com la Xina va tenir la bomba
nuclear l’actitud de les potències occidentals cap aquest país va
canviar radicalment.
D’altra
banda, considerem que la principal amenaça per la pau mundial són els
EE.UU. i els seus alïats, principals impulsors de guerres i d’una
indústria militar que en molts casos controla la política exterior i
aparells dels estats. És per això que considerem l’imperialisme com a
causant de la situació de tensió a Corea. Mostrem tota la nostra
solidaritat amb el poble coreà, tant del nord com del sud, i lluitarem
des de Catalunya per a la resolució pacífica del conflicte. La solució
passa per la declaració de pau que acabi amb un conflicte que ve dels
anys 50, i per una agenda per a la reconiliació nacional i la
reunificació de Corea, sense cap mena d’ingerència externa.
Barcelona, 4 d'abril de 2013
Comitè Nacional dels CJC-Joventut Comunista de Catalunya
Etiquetes de comentaris: antiimperialistes, Comunicat, Corea, Internacional