Del mar mediterrani al riu Jordà, justícia, pau i llibertat
Enguany el Moviment de Brigadistes, en col·laboració amb l´Associació Catalana per la Pau, hem posat en marxa una brigada a la Palestina històrica, amb l´objectiu de conèixer la realitat d´un dels conflictes més calents de l´actualitat, per tal de potenciar els moviments de solidaritat amb Palestina de Catalunya. Malgrat la novetat de la brigada, el compromís de la Joventut Comunista i el Moviment de Brigadistes amb el poble palestí no és pas nou, la prova la tenim en els anys de treball en les diferents plataformes de solidaritat amb palestina (des de Barcelona x Palestina fins a Amb Palestina al cor), la participació a totes les manifestacions convocades o la sintonia amb la Xarxa d´Enllaç amb Palestina que va culminar amb la realització conjunta de la reeixida Festa Revolució de 2009.
La Brigada
Després d´uns mesos de formació i d´haver establert contacte amb el Partit Comunista d´Israel i la Rural Women Development Society (RWDS, associació de dones molt afí al Partit del Poble Palestí), vuit joves de Catalunya vam embarcar-nos cap a l´antiga terra de Filisteus. La Brigada a Palestina és una brigada de característiques molt diferents de les que realitzem a Amèrica Llatina, tal i com vam poder comprovar així que vam baixar de l´avió: dues hores responent tota mena de preguntes va ser la particular benvinguda que ens van donar les autoritats israelites. Diuen que cada cultura té costums diferents, però fins i tot el més ingenu multiculturalista hagués entès que no els feia gaire il·lusió la nostra arribada.
Passat el primer mal tràngol (fins al tornar no descobriríem que acabàvem de passar la pitjor experiència de tota l´estada), ens vam dirigir cap a Jerusalem, enclau estratègic de les tres principals religions monoteistes (cristianisme, islamisme i judaisme) i motiu de disputa entre Israel i la Autoritat Nacional Palestina(ANP). Allà vam poder visitar el mur de les lamentacions i comprovar l´omnipresència dels militars israelís a cadascuna de les cantonades del casc antic. Israel justifica el desproporcionat desplegament militar per a garantir la seguretat de la seva ciutadania, res més lluny de les nostres sensacions, veure aquells joves, armats amb tota mena de metralletes, ens va provocar tota mena de sensacions, exceptuant la pretesa seguretat.
Després de fer nit a Jerusalem i conèixer un brigada catalana de castellers i bastoners amb qui vam compartir consells, impressions i un pot de Nutella, vam fer camí cap a Ramallah, capital administrativa de l´ANP. Allà ens esperaven les dones de la Rural, amb un té i unes pastes, refrigeri gens menyspreable en ple període de Ramadà. Amb elles vam acabar de quadrar el programa de la nostra setmana a Cisjordània. Un programa intens, que ens va permetre conèixer desenes de dones que patien l´ocupació en la seva pròpia pell, i sobretot, que eren capaces d´organitzar-se per fer-hi front.
Vam conèixer dones que treballaven en terres que havien estat separades amb la construcció del mur, dones que havien llençat pedres durant la primera intifada estant embarassades, dones que havien hagut de carregar a màrtirs palestins a les seves esquenes. Dones que ens obrien la porta de casa seva, ens passejaven pels seus barris, ens presentaven les seves amistats, ens convidaven a sopar i ens demanaven, totes, que al tornar a Catalunya expliquéssim la realitat que vivien, i instéssim a les nostres institucions a deixar de banda la caritat i prendre partit en el conflicte palestí.
En una setmana vam entendre perquè qui fa solidaritat amb el poble palestí, ho fa amb un compromís tan elevat, amb una implicació tan personal. Els i les palestines són capaces d´explicar-te les barbaritats a les que són sotmeses, descriure´t la infatigable lluita quotidiana que duen a terme des de fa decennis, i fer-ho interessant-se per tu i amb un somriure a la boca. I en una setmana vam entendre també la importància del paper dels i les palestines que viuen fora dels territoris de l´ANP, afortunadament, estàvem a punt de conèixer-les.
Deixàvem enrere Ramallah, Nablus, Qalqilya, Hebron, Beteehlem i ens dirigíem de nou a Jerusalem. Allà, el Sergio, membre de l´Alternative Information Center, ens va posar al dia dels moviments socials d´Israel i la seva lluita per una solució al conflicte. Malgrat que els efectes de l´ocupació es dibuixin dins i fora del mur, la realitat al territori Israelià és menys angoixant, i permeten reflexions més reposades, com ara la recurrent al voltant de la solució del conflicte: un o dos estats.
De Jerusalem vam anar cap a Nazareth, ciutat governada per Hadash, el front ample del Partit Comunista d´Israel, des de fa dècades. Com en d´altres regions d´Israel, a Nazareth la major part de la població és àrab (musulmana o cristiana majoritàriament), i la llista més votada per aquest sector de la població és la dels i les comunistes. No és casual, la llista de Hadash és l´única que no s´emmarca en el sionisme o en l´integrisme islàmic, i planteja l´ocupació des d´una perspectiva social. L´ocupació es manté pels interessos econòmics d´una part de la burgesia d´Israel. Ocupació és mercat armamentístic, és mà d´obra barata i és una cortina de fum per no afrontar les desigualtats socials dins d´Israel.
De Nazareth cap a Haifa, on gràcies a la seva hospitalitat, ens vam sentir uns membres més de la Joventut Comunista d´Israel. Sorprèn que en un context tan diferent com el seu puguem compartir tantes maneres de fer, tantes lectures i tant entusiasme per a canviar-ho tot. La lluita contra l´ocupació tenyia, però, de forma tangencial totes les seves reivindicacions. L´objectiu és que els joves, en la seva lluita quotidiana per l´ensenyament, l´habitatge, el treball, etc, prenguin consciència que darrera s´hi amaga l´ocupació, de la mateixa manera que els i les comunistes, a Catalunya, hi situem el capitalisme. Vam marxar de Haifa sense haver-nos de despedir dels companys i companyes de la Joventut. La nostra última etapa era a Tel Aviv, on s´havia de celebrar una manifestació de rebuig per l´assassinat de tres joves homosexuals, i la Joventut Comunista de Haifa no hi podia faltar, nosaltres tampoc.
I allà s´acabava la nostra experiència, quedaven tan sols les temudes preguntes de l´aeroport, l´escorcollament de les nostres maletes, l´absurda escala a Letònia i la sempre inquietant espera de les maletes a l´aeroport del Prat. Tornàvem de la Palestina històrica optimistes i plens i plenes de força per seguir lluitant pels drets dels seus joves, i dels nostres. A Israel vam poder constatar com la joventut era un motor de canvi que permet assegurar que res podrà seguir com fins ara, que el conflicte està condemnat a resoldre´s. Els i les joves, d´aquí i d´allà, tenim l´enorme responsabilitat de qüestionar la realitat i plantejar-ne alternatives, perquè com portem anys repetint, nostre és el futur i nostra la revolució.
