Avís important

Amb motiu de la refundació de la JCC (Joventut Comunista de Catalunya), fruit del procés d'unitat juvenil comunista protagonitzat per CJC-Joventut Comunista (Col·lectius de Joves Comunistes - Joventut Comunista) i JC (Joves Comunistes), així com per d'altres sectors i persones que es reclamen de l'ideal comunista, aquesta pàgina queda definitivament tancada.

Podeu seguir l'actualitat de la Joventut a: www.jcc.cat.


dimecres, 30 de setembre de 2009

EUiA i Alternativa Jove d´Osona inicien el curs polític amb una arrossada popular a Manlleu



En un ambient festiu i acompanyats per mig centenar de militants i simpatitzants, entre ells una quinzena de joves d´Alternativa Jove, l´assemblea comarcal d´Esquerra Unida i Alternativa d´Osona va celebrar l´inici del nou curs polític amb una arrossada popular a l´Embarcador del Ter de Manlleu.



Paral·lelament a aquesta activitat diversos joves tant d´Alternativa Jove com dels CJC-Joventut Comunista de Catalunya van realitzar un mural a les piscines municipals de Manlleu. El mural amb el lema "A cada poble Revolució" va quedar gairebé acabat a pesar de la interrupció del cos de la policia local de Manlleu.






El grup de joves va parlar igualment de realització d´una altra activitat similar en breu a la ciutat de Vic així com d´accentuar la seva presència al carrer per lluitar contra la crisi i la defensa de les persones que més directament l´estan patint i en particular la gent jove.



Al facebook més imatges.


dilluns, 28 de setembre de 2009


diumenge, 20 de setembre de 2009

Trobades internacionals del Secretari General de la Joventut Comunista a Amèrica Llatina

Reunió amb la Joventut Comunista de Bolivia



Durant més de tres hores Marc Navarro, Secretari General dels CJC-Joventut Comunista, i diversos membres de la direcció de la Juventud Comunista de Bolivia (JCB) van intercanviar informacions de la situació político-social als respectius països i sobre la conjuntura internacional, europea i llatinoamericana.



Igualment és va coincidir en la necessitat d´un recolzament per part dels i les comunistes al procés de canvi que s´està duent a Bolivia per tal d´enfortir aquest procés des dels moviments socials de caràcter transformar; així com en el recolzament al company president Evo Morales per la tasca duta a terme, i especialment per superar amb una aclaparadora victòria les properes elecciones del 6 de desembre de l´any vinent per així poder aprofundir en el procés de canvi, desenvolupant la nova Constitució Política de l´Estat aprovada recentment.



També es va discutir sobre com només la solidaritat internacionalista serà la via per què tots els pobles col·laborin en els seus respectius processos de transformació valorant així positivament l´experiència de la Brigada 9 d´Octubre a Bolívia.



Finalment és va acordar establir lligams més profunds entre ambdues organitzacions tant d´informació com de col·laboració.



Nous aires juvenials a Paraguay



Posteriorment, en Marc Navarro i els màxims responsables de la Juventud Socialista del P-MAS, en Sebastián Coronel i Rodrigo Bouyermini, van compartir a la capital paraguaya l´anàlisi de la conjuntura política i social dels respectius països, posant èmfasi en la necessitat de recolzar processos de canvi unitaris per fer fora la dreta neoliberal i antidemocràtica de les intitucions, remarcant tanmateix, que conjuntament a aquests canvis cal accelerar els processos de consciensació de les persones per a que s´autoorganitzin per lluitar pels seus drets, ja sigui des d´organitzacions estudiantils, sindicats, menjadors populars als llocs on gran part de la població pateix fam, associaons veinals, etc..



Igualment es va comentar l´experiència de la brigada de solidaritat internacional que any rera any viatja a Paraguay des de Catalunya i sobre la possibilitat de donar-li un impuls en quantitat de persones que viatgen i en els projectes a realitzar.



La reunió ha estat un fet important per ambdues organitzacions ja que la JS del PMAS està actualment en procés de naixement dins de l´estructura del P-MAS, un partit que només compta amb 3 anys de vida, però que està ben present en les lluites socials als barris i pobles, a les universitats i als centres de treball, així com al govern des del Ministeri d´Emergència Nacional i el Vice-Ministeri de Joventut.



D´aquesta manera a partir d´ara, l´estreta col·labaroració mantinguda entre els CJC i el P-MAS es reafirmarà i enfortirà amb la seva Juventud Socialista amb la qual s´ha acordat col·laborar més i millor en temes com formació, així com agitació i propaganda.


Del mar mediterrani al riu Jordà, justícia, pau i llibertat

Del mar mediterrani al riu Jordà, justícia, pau i llibertat



Enguany el Moviment de Brigadistes, en col·laboració amb l´Associació Catalana per la Pau, hem posat en marxa una brigada a la Palestina històrica, amb l´objectiu de conèixer la realitat d´un dels conflictes més calents de l´actualitat, per tal de potenciar els moviments de solidaritat amb Palestina de Catalunya. Malgrat la novetat de la brigada, el compromís de la Joventut Comunista i el Moviment de Brigadistes amb el poble palestí no és pas nou, la prova la tenim en els anys de treball en les diferents plataformes de solidaritat amb palestina (des de Barcelona x Palestina fins a Amb Palestina al cor), la participació a totes les manifestacions convocades o la sintonia amb la Xarxa d´Enllaç amb Palestina que va culminar amb la realització conjunta de la reeixida Festa Revolució de 2009.



La Brigada



Després d´uns mesos de formació i d´haver establert contacte amb el Partit Comunista d´Israel i la Rural Women Development Society (RWDS, associació de dones molt afí al Partit del Poble Palestí), vuit joves de Catalunya vam embarcar-nos cap a l´antiga terra de Filisteus. La Brigada a Palestina és una brigada de característiques molt diferents de les que realitzem a Amèrica Llatina, tal i com vam poder comprovar així que vam baixar de l´avió: dues hores responent tota mena de preguntes va ser la particular benvinguda que ens van donar les autoritats israelites. Diuen que cada cultura té costums diferents, però fins i tot el més ingenu multiculturalista hagués entès que no els feia gaire il·lusió la nostra arribada.



Passat el primer mal tràngol (fins al tornar no descobriríem que acabàvem de passar la pitjor experiència de tota l´estada), ens vam dirigir cap a Jerusalem, enclau estratègic de les tres principals religions monoteistes (cristianisme, islamisme i judaisme) i motiu de disputa entre Israel i la Autoritat Nacional Palestina(ANP). Allà vam poder visitar el mur de les lamentacions i comprovar l´omnipresència dels militars israelís a cadascuna de les cantonades del casc antic. Israel justifica el desproporcionat desplegament militar per a garantir la seguretat de la seva ciutadania, res més lluny de les nostres sensacions, veure aquells joves, armats amb tota mena de metralletes, ens va provocar tota mena de sensacions, exceptuant la pretesa seguretat.



Després de fer nit a Jerusalem i conèixer un brigada catalana de castellers i bastoners amb qui vam compartir consells, impressions i un pot de Nutella, vam fer camí cap a Ramallah, capital administrativa de l´ANP. Allà ens esperaven les dones de la Rural, amb un té i unes pastes, refrigeri gens menyspreable en ple període de Ramadà. Amb elles vam acabar de quadrar el programa de la nostra setmana a Cisjordània. Un programa intens, que ens va permetre conèixer desenes de dones que patien l´ocupació en la seva pròpia pell, i sobretot, que eren capaces d´organitzar-se per fer-hi front.



Vam conèixer dones que treballaven en terres que havien estat separades amb la construcció del mur, dones que havien llençat pedres durant la primera intifada estant embarassades, dones que havien hagut de carregar a màrtirs palestins a les seves esquenes. Dones que ens obrien la porta de casa seva, ens passejaven pels seus barris, ens presentaven les seves amistats, ens convidaven a sopar i ens demanaven, totes, que al tornar a Catalunya expliquéssim la realitat que vivien, i instéssim a les nostres institucions a deixar de banda la caritat i prendre partit en el conflicte palestí.



En una setmana vam entendre perquè qui fa solidaritat amb el poble palestí, ho fa amb un compromís tan elevat, amb una implicació tan personal. Els i les palestines són capaces d´explicar-te les barbaritats a les que són sotmeses, descriure´t la infatigable lluita quotidiana que duen a terme des de fa decennis, i fer-ho interessant-se per tu i amb un somriure a la boca. I en una setmana vam entendre també la importància del paper dels i les palestines que viuen fora dels territoris de l´ANP, afortunadament, estàvem a punt de conèixer-les.



Deixàvem enrere Ramallah, Nablus, Qalqilya, Hebron, Beteehlem i ens dirigíem de nou a Jerusalem. Allà, el Sergio, membre de l´Alternative Information Center, ens va posar al dia dels moviments socials d´Israel i la seva lluita per una solució al conflicte. Malgrat que els efectes de l´ocupació es dibuixin dins i fora del mur, la realitat al territori Israelià és menys angoixant, i permeten reflexions més reposades, com ara la recurrent al voltant de la solució del conflicte: un o dos estats.



De Jerusalem vam anar cap a Nazareth, ciutat governada per Hadash, el front ample del Partit Comunista d´Israel, des de fa dècades. Com en d´altres regions d´Israel, a Nazareth la major part de la població és àrab (musulmana o cristiana majoritàriament), i la llista més votada per aquest sector de la població és la dels i les comunistes. No és casual, la llista de Hadash és l´única que no s´emmarca en el sionisme o en l´integrisme islàmic, i planteja l´ocupació des d´una perspectiva social. L´ocupació es manté pels interessos econòmics d´una part de la burgesia d´Israel. Ocupació és mercat armamentístic, és mà d´obra barata i és una cortina de fum per no afrontar les desigualtats socials dins d´Israel.



De Nazareth cap a Haifa, on gràcies a la seva hospitalitat, ens vam sentir uns membres més de la Joventut Comunista d´Israel. Sorprèn que en un context tan diferent com el seu puguem compartir tantes maneres de fer, tantes lectures i tant entusiasme per a canviar-ho tot. La lluita contra l´ocupació tenyia, però, de forma tangencial totes les seves reivindicacions. L´objectiu és que els joves, en la seva lluita quotidiana per l´ensenyament, l´habitatge, el treball, etc, prenguin consciència que darrera s´hi amaga l´ocupació, de la mateixa manera que els i les comunistes, a Catalunya, hi situem el capitalisme. Vam marxar de Haifa sense haver-nos de despedir dels companys i companyes de la Joventut. La nostra última etapa era a Tel Aviv, on s´havia de celebrar una manifestació de rebuig per l´assassinat de tres joves homosexuals, i la Joventut Comunista de Haifa no hi podia faltar, nosaltres tampoc.



I allà s´acabava la nostra experiència, quedaven tan sols les temudes preguntes de l´aeroport, l´escorcollament de les nostres maletes, l´absurda escala a Letònia i la sempre inquietant espera de les maletes a l´aeroport del Prat. Tornàvem de la Palestina històrica optimistes i plens i plenes de força per seguir lluitant pels drets dels seus joves, i dels nostres. A Israel vam poder constatar com la joventut era un motor de canvi que permet assegurar que res podrà seguir com fins ara, que el conflicte està condemnat a resoldre´s. Els i les joves, d´aquí i d´allà, tenim l´enorme responsabilitat de qüestionar la realitat i plantejar-ne alternatives, perquè com portem anys repetint, nostre és el futur i nostra la revolució.


dilluns, 14 de setembre de 2009

Comença el judici contra l´assasí d´un company antifeixista a Madrid

El neonazi que quería parecer apolítico



En una época en el que las ideologías, como la economía, están por los suelos, eso de ser neonazi anda cerca del núcleo del globo terráqueo.



Josué Estébanez, el militar que desde este lunes se sienta en el banquillo de los acusados por la muerte del joven antifascista Carlos Palomino, ha hecho con su declaración ante el tribunal toda una demostración de que para ser admirador de Hitler con una neurona es suficiente y sobra gran parte de ella.



Josué, que ya no llevaba la cabeza tan rapada como cuando cometió el crimen y que se abrochó la camisa de cuadros hasta el último botón para aparentar ser un chico bueno, ha insistido por activa y por pasiva que no es nazi ni nada que se le parezca, que él pasa de política y de símbolos, y que si se considera español es fundamentalmente porque cuando juega la selección -se supone que la de fútbol- a él le gusta que gane.



Se considera español porque cuando juega la selección le gusta que gane



"Me gusta mi país. Me considero español" fue lo más parecido a un manifiesto político que se le pudo oír después de negar hasta tres veces, como San Pedro, a otro de sus supuestos ídolos, el general Franco. "No sé lo que hizo esa persona. ¿Cómo voy a amar algo que desconozco?"



Una vez recalcado que su patriotismo se limita a lo balompédico, el siguiente paso de Josué fue mostrarse como un chico fácil de amedrentar, que no discute con nadie y que le caen bien hasta los punkies abertzales del barrio de Bilbao donde vivía.



¿Qué por qué llevaba una navaja en el bolsillo si insistía que él no iba en busca de bronca sino únicamente a comer con unos amigos? Porque es un chico prevenido y al día siguiente iba de maniobras con su regimiento y no quería que se le olvidara para poder "pelar la fruta". ¿Que porqué la sacó de su bolsillo cuando llegó a la estación de Metro de Legazpi y vio que se subían los antifascistas al vagón? Porque se asustó a ver a tanta gente con "cresta" que le miraba "fijamente" y temió no salir con vida.



Su "instinto" de conservación hizo el resto en forma de mortal puñalada. "No me dio tiempo a hablar con ellos", llegó a decir para presentarse como un incomprendido discípulo de Ghandi que si estaba en el Ejército era para "desfilar", nada más. ¿Y lo del saludo fascista? Nada de homenaje al Tercer Reich, simplemente una advertencia "para decirles que se marcharan" y no tener que apuñalar a nadie más.



En resumen, que según su propio relato, Josué ni es nazi, ni iba de manifestación racista ni quería matar. Claro que para que el tribunal le creyese debería haber sido muy buen actor o, al menos, dar muestras de que tenía la lección bien aprendida. Y él no hizo ni una cosa ni otra.



Las imágenes grabadas por las cámaras del Metro de aquella agresión, y en las que él era el protagonista absoluto, muestran a un Josué muy distinto del papel que ayer quiso interpretar ante el tribunal.



Pero él ni se inmuto cuando los abogados de las acusaciones le echaron en cara las contradicciones entre sus palabras y aquellas escenas o, incluso, con las palabras de su primera declaración ante la Policía. "No sabía lo que decía, ni era consciente" fue su justificación para esto último. La neurona del nazismo apolítico no da para más.



Extret de Público

ÓSCAR LÓPEZ-FONSECA