La
mineria espanyola patirà una retallada d’un 64% en ajudes al
sector. La situació de les comarques mineres es veurà en l’abandó
total i en la misèria econòmica degut a la pèrdua de la principal
activitat i de la qual depenen milers de persones. Tots els
treballadors de la mineria perdran el seu lloc de treball i altres
sectors es veuran directament afectats (no pot ser que hi hagi
treballadors afectats si TOTS han estat acomiadats...). Durant anys
no s’han destinat recursos a impulsar una segona activitat
econòmica en totes aquestes localitats i el tancament de la mineria
respon exclusivament a l’abaratiment de costos, conseqüència de
la importació de carbó davant la pròpia producció, comprometent,
així, la nostra malmesa sobirania energètica.
L’única
possibilitat dels miners d’Astúries, Castella i Lleó i Aragó, ha
estat la convocatòria d’una sèrie de vagues a finals de maig
juntament amb el tancament de miners a les explotacions de carbó i
en algunes diputacions. Davant la manca de voluntat de negociació
per part del govern, el dia 1 de juny es va prendre la decisió de
convocar vaga indefinida que està implicant el bloqueig sistemàtic
de carreteres i vies ferroviàries, mobilitzacions que van in
crescendo
en combativitat i que han estat i són, l’única forma de pressió
per obligar el govern de l’Estat a cedir.
L’única
atenció que el govern espanyol ha parat a aquestes mobilitzacions, a
banda d’un diàleg que miners i sindicats han titllat
d’artificial, és la constant repressió policial a la qual els
miners han de fer front diàriament durant les seves protestes. Com a
conseqüència de la seva brutalitat i de la persecució de miners
com si fossin delinqüents, s’han anat succeint diverses detencions
dels treballadors mobilitzats. Sumem la nostra veu a la dels miners
que, en les marxes nocturnes de llanternes, exigeixen la seva
immediata absolució.
Les
mobilitzacions, a més, estan sent conscientment i injusta
silenciades per part dels grans mitjans de comunicació del país,
controlats pels mateixos interessos que pretenen posar fi de la forma
més inhumana a la mineria d’Espanya. No obstant, la seva lluita
ressona arreu de l’Estat, en cada treballador i treballadora, i
nosaltres ens sumem a aquesta veu.
Volem
recolzar la digna lluita dels miners i mostrar la solidaritat de tota
la societat catalana. Volem transmetre tot el nostre suport a les
dones i famílies que estan que estan al costat dels miners i sense
les quals seria impossible dur a terme una mobilització d’aquesta
magnitud. Volem mostrar el nostre suport a les comarques mineres que
el dia 18 de juny secundaren una vaga general per mostrar que la
mineria és el seu futur.
Els
drames socials que deriven i derivaran de la política de les
retallades pressupostàries del govern de l’Estat tenen, en la
lluita dels miners, l’exemple del camí a seguir per tota la classe
treballadora i la societat del 99%. Les seves reivindicacions, les
seves manifestacions, les seves vagues, els seus tancaments, els seus
presos, les seves famílies, el seu orgull i la seva consciència de
classe... són el motiu pel qual totes les organitzacions, entitats,
sindicats, associacions i persones hem firmat aquest manifest.
Com ells mateixos asseguren: “volveremos a lograr agrietar el muro de la dictadura de los mercados del
capital”.
Visca la lluita de la classe
treballadora!
