Davant la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya, aprovada el 23 de gener del 2013, la Joventut Comunista vol fer constar el seu posicionament:
Recolzem la Declaració de Sobirania aprovada de manera majoritària al Parlament de Catalunya. Malgrat que hi trobem a la declaració diversos aspectes que no compartim, considerem positiva la posició del grup parlamentari d’ICV-EUiA; destaquem la seva defensa de la cohesió i els drets socials, de la necessitat de que el procés sigui impulsat per la mobilització popular i dels vincles històrics i culturals que es comparteixen en el marc dels Països Catalans.
Catalunya és una nació sense Estat. La sobirania de Catalunya resideix en el poble català que té la legitimitat, el dret i el deure de decidir el seu futur sense tuteles ni limitacions de cap mena. El dret a l'autodeterminació de la Nació, és a dir, la seva capacitat de decidir voluntàriament a cada instant el seu futur, és un dret inalienable de les nacions i els pobles; un dret col·lectiu i expressió de la democràcia.
Els CJC - Joventut Comunista considerem que la construcció nacional des de la perspectiva de progrés i internacionalisme són complementaris i estan relacionats. El nostre projecte de transformació socialista té ben present que l'emancipació nacional i social són dues cares de la mateixa lluita. L'internacionalisme solidari que caracteritza els i les comunistes no és contradictori amb la lluita pels drets nacionals dels pobles, sinó que és un element bàsic dels principis internacionalistes. Ja durant la II República vam afirmar que els avenços en matèria social com l'Estatut, s'han de recolzar perquè suposa un avenç en matèria social i nacional, però que la qüestió nacional només es pot resoldre sobre la base de la lluita i mobilització popular.
Els CJC-Joventut Comunista entenem que el federalisme només és possible amb la lliure federació dels pobles. Per tant, l’exercici del dret d'autodeterminació de les nacions que conformen l’actual Estat espanyol i fins i tot la seva independència ha de ser un pas previ per a la construcció d'un estat plurinacional, pluricultural, de caràcter federal i republicà.
En aquest sentit, la lluita per l’alliberament nacional del poble de Catalunya és, sense cap dubte, un problema per a l’actual règim borbònic i oligàrquic espanyol. Debilita el poder polític de les classes dominants, i suposa una forta contradicció entre les classes dominants catalanes i espanyoles. Les esquerres en general i els comunistes en particular hem de continuar amb el desballestament d'aquest règim i ampliant les seves escletxes per aprofundir en la seva crisi. Aquesta lluita l'hem de dur a terme conjuntament amb les forces progressistes i que defensen el dret a l'autodeterminació.
Cal, doncs, conjugar la lluita social i la nacional, i entendre l’exercici del dret d'autodeterminació de Catalunya com a un pas més cap a un procés constituent al nostre país, i com a un episodi més en la crisi de règim que viu l’Estat espanyol. Per a que això sigui possible cal que la classe treballadora i les capes populars estiguin al capdavant. El projecte del catalanisme conservador, com a expressió política de la burgesia catalana, és el d'una Catalunya subordinada a Brussel·les i Berlín, on la corrupció i l’evasió fiscal de les elits és la norma, sense drets socials ni laborals, i amb una democràcia formal molt limitada. La seva acció de govern ens ho demostra.
No ens identifiquem amb el nacionalisme conservador de CiU ni amb molts dels plantejaments d’ERC. Aquest nacionalisme conservador no és més que una construcció fictícia i etnicista d'una Catalunya de minories socials, per això, no fem més que reafirmar el concepte de catalanisme popular per constatar que no hi ha lluita social sense lluita nacional i viceversa. Per tant, la Catalunya que nosaltres defensem és integradora, inclusiva, solidària i culturalment heterogènia. Tot el sistema es troba en una fase de recomposició capitalista on els serveis públics seran eliminats i/o ofegats econòmicament seguint la lògica neoliberal. L'etapa de retallades no és una fase temporal en aquesta perspectiva sinó la primera etapa d'aquesta recomposició. La classe treballadora i els sectors populars necessitem vertebrar el catalanisme popular per derrotar el projecte de CiU i dur a terme la construcció d'un projecte nacional i social de la majoria.
Considerem que vincular el procés de construcció nacional i social de Catalunya a la Unió Europea és un error. El poble de Catalunya ha de decidir quina és la seva pròpia via de desenvolupament social i nacional, sense cap marc preestablert. Tanmateix, i és més palès que mai, l’UE, dirigida pels grans poders econòmics, impossibilita el ple desenvolupament dels drets nacionals i socials del poble de Catalunya. Defensem l’Europa dels pobles, democràtica i socialista per garantir la independència nacional i social de les nacions i pobles.
Defensem la necessitat d'una mobilització gran, sostinguda i unitària de la classe treballadora i dels sectors populars per dur a terme un veritable procés constituent, on mitjançant la participació popular enderroquem les estructures heretades de la dictadura així com en les estructures internacionals que mantenen la dictadura dels mercats i sotmeten al poble de Catalunya a l’explotació, l’atur i la subordinació.
Barcelona, 27 de gener del 2013
CJC – Joventut Comunista de Catalunya
