1- La desestabilització forma part d'una estratègia planificada amb anterioritat als comicis presidencials del 14 d'abril. És una situació orquestrada per les elits del país amb la connivència d'interessos econòmics i polítics transnacionals. La importància geoestratègica i els recursos naturals i energètics veneçolans són prou coneguts per tothom.
2- El resultat de les votacions, encara que sigui ajustat, és clar. Nicolás Maduro ha guanyat la presidència, com reflecteix un dels sistemes de vot i recompte més avançat, precís i verificable del món; un sistema prou reconegut per diferents òrgans internacionals com la Fundació “Centre Carter”.Tot això fa evident la inconsistència i la mala fe de la denúncia de frau de l'oposició.
El procés electoral ha comptat abans, durant i després amb la presència d'observadors i acompanyants internacionals que han constatat la seva regularitat. Per aquest motiu, resulta injustificable la complicitat de l'Estat espanyol, de la mà del ministre d'afers exteriors, així com l'actitud dels mitjans de comunicació donant cobertura a la reacció colpista de l'oposició veneçolana.
3- En altres processos electorals recents, com en els casos dels EUA, l'Estat rancès, etc, el marge percentual entre el candidat guanyador i el situat en segon lloc ha estat significativament menor, sense que per aquest motiu se'n qüestionin els resultats.
4- A hores d'ara, la violència opositora ha deixat com a resultat prop d'una desena de persones mortes i altres desenes de ferides. Tal i com va passar en el darrer intent de cop d'estat, l'any 2002, s'han produït actes de sabotatge i han estat atacades diferents seus polítiques bolivarianes; n'han quedat afectats el subministrament d'aliments, mitjans de comunicació, i també equipaments públics com ara centres de salut.
5- A causa de tot això, mostrem la indignació envers el caràcter de la cobertura mediàtica a casa nostra, objectivament situada al costat de la desestabilització, manipulant dades i imatges, i negant així la veu de la legitimitat democràtica i la legalitat constitucional.
6- Per tots aquests motius, l'Assemblea Bolivariana de Catalunya i els moviments socials solidaris amb la Revolució Bolivariana fem una crida a les institucions i a les forces polítiques catalanes a reconèixer Nicolás Maduro com a president escollit pel poble veneçolà.
NO AL COP D'ESTAT! PROU COMPLICITATS!
VISCA LA REVOLUCIÓ BOLIVARIANA!
