L'ofensiva neoliberal de Brussel·les té el seu millor aliat a l'Estat espanyol amb el neofranquisme del PP i la dreta de CiU a Catalunya. Un objectiu principal d'aquesta ofensiva és acabar amb la poca sobirania popular que té el poble de Catalunya i col·lapsar els serveis públics, l'anomenat Estat del benestar. La sobirania ha estat segrestada per les grans corporacions internacionals, especialment d'arrel financera, i l'Estat del benestar vol ser presentat com un element improductiu i massa costós, amb l'objectiu de privatitzar-ne els serveis i prestacions i posar-les en mans d'aquestes corporacions, que busquen el benefici econòmic en detriment de la qualitat i la universalitat. L'atur, els desnonaments, l'augment de la repressió policial, la criminalització de les protestes són altres elements d’aquesta ofensiva.
Les dades ens mostren com dia rere dia augmenta el nombre de persones aturades. Aquest fet però, ens afecta encara més i de forma significativa al col·lectiu jove. En aquests moments la taxa d'atur juvenil a Catalunya se situa al voltant del 52%, donant-se la particularitat que bona part d'aquest jovent aturat estem cercant la nostra primera feina. Aquesta xacra no és nova, però la crisi que estem patint ha agreujat el problema, portant la situació a un punt insostenible que ens aboca a tota una generació al fracàs. D'altra banda, la minoria 'afortunada' de joves que treballem ocupem llocs de treball temporal, amb jornades parcials, salaris molt baixos i condicions precàries. Feines en què, sovint, no es respecten els nostres drets com a treballadores!
Durant anys, el jovent hem viscut un procés de precarització laboral constant, que es concreta i accelera amb les reformes laborals del 2010 i del 2012. La flexibilització en la contractació i la multiplicitat de tipus de contractes (pràctiques, formatius, encadenament de contractes temporals,...) ha provocat que els i les joves transitem entre l’atur i contractes precaris, sense poder aspirar a una vida laboral estable que ens permeti desenvolupar els nostres projectes de vida independent amb garanties.
D'altra banda, cal posar de manifest el fenòmen de l'èxode del jovent català -especialment el qualificat- a països estrangers davant les nul·les oportunitats que ens ofereix el nostre propi país. El drama de l'emigració juvenil i la fuga de cervells és un mal que portarà conseqüències a llarg termini i del que difícilment se'n sortirà Catalunya.
Així, el jovent tenim serioses i greus dificultats per poder-nos emancipar, per poder viure dignament i desenvolupar els nostres projectes. El sistema capitalista no només demostra la seva incapacitat per garantir una vida digna a la majoria de la població mundial, sinó que no garanteix res ni al nucli 'privilegiat' del sistema, com és la Unió Europea: La pobresa, l'atur, la misèria i l'explotació constitueixen una realitat cada cop més palpable per a bona part de la població dels països 'desenvolupats'.
Per això, cal construir un sistema democràtic, basat en la redistribució de la riquesa, en què els drets de les persones no estiguin sotmesos a la dictadura dels 'mercats'. Un sistema ecològicament sostenible i que pugui garantir el desenvolupament de persones lliures en igualtat de condicions. Hem de construir el Socialisme.
Els i les joves comunistes de Catalunya, fem una crida a la organització i mobilització del jovent treballador, aturat i estudiant, en la defensa dels nostres drets. La història ens ha demostrat que només la mobilització popular pot conquerir un món més just. Estem vivint moments clau i ens juguem la democràcia i els nostres drets socials i nacionals. La unitat del jovent és l'únic camí.
El dret al treball, la nostra lluita!
Etiquetes de comentaris: #comunitzat, 1r de Maig, Classe Treballadora, Joventut, Precarietat, unitat
