El passat dimecres 14 de març va començar el cicle “Ciència i Societat” organitzat per “Universitat en marxa!” i la “Fundació Pere Ardiaca” i que es celebra durant dues setmanes a les facultats universitàries del Campus Nord de la Diagonal.
La primera xerrada es va realitzar a la Sala de Graus de la facultat de Física sota el títol de “Falsos mites, realitats i perspectives davant el Canvi Climàtic” a càrrec del Sr. Joan Pallissé, actual Director del Servei Meteorològic de Catalunya (METEOCAT) amb l’assistència d’una quarantena de persones, entre alumnes i professors de la universitat.
Les reflexions entorn el Canvi Climàtic es van iniciar amb una repàs històric de la investigació científica duta a terme així com de l’evolució en el consum energètic. Aquesta introducció va servir per a contextualitzar el problema i demostrar que l’anàlisi del Canvi Climàtic va lligat a la producció d’energia i, en definitiva, al model de creixement de la nostra societat. El canvi del clima és un fet i se’n responsabilitza, en bona part, a l’Efecte Hivernacle. Aquest procediment es refereix a l’augment de la concentració de gasos a l’atmosfera que, com el CO2, formen una capa invisible que reté la calor que radia la superfície, provocant un escalfament de l’aire. L’augment dels anomenats gasos d’efecte hivernacle està íntimament lligat a l’activitat humana, donat que portem més de 100 anys utilitzant els combustibles fòssils com a principal font d’energia.
Aquest model de producció d’energia està esgotat. Per una banda, es van mostrar diversos estudis sobre els balanços d’energia a nivell planetari: en tots ells, el consum d’energia procedent de fonts no renovables és el dominant. I dins d’aquest grup, la immensa majoria de la despesa prové de la combustió de fòssils (petroli i derivats). Per l’altra, es reconeix que, amb l’actual consum, les reserves de petroli estan assegurades per tant sols els propers 40 anys. De totes maneres, es preveu amb preocupació un creixement de la demanda que comportarà arribar a l’anomenat “peak oil”, situació en la qual la producció de petroli es trobarà al punt límit, sense poder abastir tot el mercat. En aquest escenari, es preveu un encariment importantíssim de l’energia.
La qüestió de l’energia nuclear també es va tractar, desmentint que aquesta pugui ser realment una alternativa donat l’escàs percentatge que representa en la producció total d’energia que es consumeix (deixant de banda altres consideracions). A més a més, es calcula que la reserva actual d’urani és similar a la que queda del petroli.
Pel que fa a les mesures polítiques, es va fer un breu repàs de les iniciatives governamentals per tal de pal·liar l’Efecte Hivernacle, esmentant el Protocol de Kyoto i els diversos acords als que s’ha arribat. Se’n destaca l’enfocament capitalista de les solucions pactades, que consisteixen en la mercantilització dels drets d’emissió de gasos. Tot i això, es preveu una profunda transformació en el panorama industrial del món desenvolupat, donat que la intenció de les mesures implantades és que aquelles empreses amb poc rendiment energètic no resultin rentables econòmicament.
Per acabar, es va parlar de les iniciatives impulsades per a trobar fonts d’energia barates que puguin substituir la combustió de fòssils en el futur. Per al ponent, la recerca d’una font energètica barata i inesgotable és poc realista i ens allunya d’altres plantejaments que la societat s’hauria de fer. Pretendre substituir el consum del petroli i derivats per una altre recurs, mantenint l’actual model de desenvolupament, és poc responsable.
De la mateixa manera que no és convenient continuar amb una vida sedentària i rica en colesterol quan el metge ens diagnostica una malaltia cardiovascular, (encara que ens recepti una pastilleta), també convé promoure un altre model de societat i desenvolupament, així com diversificar les fonts d’energia per tal de trencar aquesta forta dependència actual en un sol recurs limitat.
Després de l’exposició d’en Joan Pallissé, les intervencions del públic assistent van girar entorn les mesures concretes impulsades pel Protocol de Kyoto i les crítiques al fre que es va produir al desenvolupament d’energies alternatives durant el darrer terç del segle XX.
