Un setmana després de signar l’acord entre el règim colpista de Micheletti i el govern constitucional de Manuel Zelaya per restituir la institucionalitat democràtica a Hondures, els usurpadors, a pesar que el pacte era molt benèvol amb els colpistes, es van negar a ratificar la restitució del president legítim i a crear un govern “d’unitat” sense els representants escollits pel poble el que torna al situació a un carrer sense sortida i deixa al poble d’Hondures de nou sota un dictadura impulsada per les elits oligàrquiques econòmiques del país i imposada pels militars.
Aquest incompliment de l’acord planteja un fracàs de la diplomàcia internacional que no ha sabut en cap moment ser prou contundent amb els colpistes i on pren especial rellevància el Departament d’Estat dels EEUU.
L’ incompliment doncs planteja noves perspectives de patiment i penúries pels habitants del país, devastadores en termes socials per la segona nació més pobre de la regió, només per darrera d’Haití; que viuen amb l’exèrcit que exerceix control i repressió dels moviments de l’oposició i impedeix la lliure expressió i circulació de les persones, es manté el tancament dels mitjans de comunicació que expressen opinions contràries al cap d’estat, etc..
A més, si aquest escenari s’imposa i el règim il•legítim i criminal continua, serà un cop dur per la vigència dels incipients processos democràtics transformadors llatinoamericans ja que enviarà un missatge d’ànim als sectors retrògrads i antidemocràtics de tota la regió.
