Entre el 13 i el 19 d’abril, una delegació de la CJC-Joventut Comunista va participar a la brigada internacional en solidaritat amb la Revolució Egípcia organitzada per la Federació Mundial de la Joventut Democràtica (WFDY per les sigles en anglès). Es tractava d’una crida internacional a la participació en un conjunt de seminaris amb protagonistes de l’aixecament popular, així com d’afegir-se a les visites programades als llocs en què se succeïren els episodis revolucionaris, al Caire, a Alexandria i a Suez.</div>
A la brigada hi confluïren un gran nombre de delegacions d’organitzacions comunistes i progressistes de diversos països de l’Orient Mitjà, Europa i Àfrica. Es va comptar amb la presència de companys i companyes de Síria, el Líban, Jordània, Palestina, l’Iraq i el Sudan; a més de Portugal, Irlanda, Grècia i Catalunya.
Dins del programa, al llarg dels dies de l’estada, férem diverses reunions, trobades i intercanvis d’experiències i opinions amb diverses forces de l’esquerra egípcia, integrants de la Coalició Socialista: el Partit Comunista d’Egipte, la Unió de la Joventut Progressista Egípcia, el Partit Tagammoh, sindicats de classe, sindicats d’estudiants, etcètera. També, gràcies a les organitzacions amfitriones, vam poder entrar en contacte amb membres de la societat civil i els moviments socials, actors claus en les revoltes contra Hosni Mubàrak que van fer caure la dictadura i que han establert el 25 de gener com el nou dia de l’alliberament nacional.
Els brigadistes vam poder-nos afegir, també, a la manifestació setmanal que té lloc a la Plaça Tahrir tots els divendres, conjuntament amb el poble del Caire, que recorda els màrtirs caiguts en la Revolució del 25 de gener i exigeix el compliment de la totalitat de les demandes revolucionàries: més enllà de la deposició del dictador i el processament dels seus ministres, l’establiment de sistemes de redistribució i de justícia social, la nacionalització dels recursos que van regalar-se a mans privades i foranes, el retorn de la fortuna que el règim robà durant dècades al poble, i el rescabalament de tots els qui han mort en defensa de la democràcia i les llibertats.
Amb les trobades amb els membres del moviment obrer, que venia impulsant una oposició sindical a la dictadura de molts anys ençà, coneguérem la implicació organitzada i decisiva de les forces de la classe treballadora en els èxits revolucionaris. Més enllà de la concurrència massiva de milions de persones que abans no s’havien atrevit a sortir al carrer, cal destacar la presència d’un nucli opositor estructurat i persistent que ha donat forma i direcció, durant decennis, al discurs polític que reclamava l’alliberament d’Egipte del jou del règim militarista. La seva adhesió i participació a les revoltes populars, tal com vam poder conèixer de primera mà a Suez, resultà determinant per a la consecució dels primers objectius de la Revolució: la destitució de Mubàrak i el seu govern autoritari, l’immediat processament judicial dels principals responsables de la dictadura, l’abolició de les lleis repressives del règim i la instauració immediata de la llibertat d’expressió i de premsa a tot el país.
Però la Revolució egípcia no afecta només a la nació mil·lenària del Nil: de la mà dels i les brigadistes dels altres països de l’Orient Mijà i de l’Àfrica presents a la comitiva internacional, denotàrem la crucial importància que els esdeveniments al principal país de la regió revestien per a tota la comunitat del món àrab. El decurs de la Revolució a Egipte pot afectar a la correlació de forces a escala mundial i regional, i la renaixença de la potència no alineada que va ser durant la segona meitat del segle XX, capaç de contraposar-se als interessos de l’imperialisme, pot significar un factor clau per a tots els actors polítics del món àrab, a més de tenir una repercussió directa en el conflicte palestí i la situació inhumana a què està sotmesa la Franja de Gaza amb el bloqueig per part d’Israel amb la complicat, fins ara, del veí egipci. Alhora, vam contrastar com la insurrecció del poble a Tunísia, primera revolta del món àrab, aportà un exemple de valentia i de possibilitats reals de canvi que va inspirar l’adhesió massiva dels milions de persones que feren possible els primers passos de la Revolució a Egipte.
La brigada catalana traslladàrem a les organitzacions assistents l’anàlisi de la situació política a Catalunya i a Espanya, de l’impacte brutal que la crisi econòmica està tenint sobre les classes treballadores del país, i de l’estat i necessitats concretes de la joventut catalana en aquest nou període de recessió. Alhora, vàrem explicar les lluites i mobilitzacions que, abans i sobretot d’ençà de la vaga general del 29 de setembre s’estan impulsant per combatre les polítiques del neoliberalisme més agressiu i salvatge encarnat en el nou govern de la dreta de CiU a Catalunya i en la postura col·laboracionista del PSOE al govern de l’Estat, sotmès als dictàmens de l’FMI i dels altres organismes al servei dels interessos de l’oligarquia financera internacional.
Finalment, la Joventut Comunista de Catalunya saluda els èxits revolucionaris del poble egipci i encoratja les diverses forces que lluiten per la democràcia i la justícia social a mantenir la unitat d’acció i a no defallir en la lluita fins aconseguir totes les demandes populars.
La solidaritat és la tendresa dels pobles. ¡Hasta la victoria siempre!
Etiquetes de comentaris: Egipte, Internacional, Solidaritat
Els brigadistes vam poder-nos afegir, també, a la manifestació setmanal que té lloc a la Plaça Tahrir tots els divendres, conjuntament amb el poble del Caire, que recorda els màrtirs caiguts en la Revolució del 25 de gener i exigeix el compliment de la totalitat de les demandes revolucionàries: més enllà de la deposició del dictador i el processament dels seus ministres, l’establiment de sistemes de redistribució i de justícia social, la nacionalització dels recursos que van regalar-se a mans privades i foranes, el retorn de la fortuna que el règim robà durant dècades al poble, i el rescabalament de tots els qui han mort en defensa de la democràcia i les llibertats.
Però la Revolució egípcia no afecta només a la nació mil·lenària del Nil: de la mà dels i les brigadistes dels altres països de l’Orient Mijà i de l’Àfrica presents a la comitiva internacional, denotàrem la crucial importància que els esdeveniments al principal país de la regió revestien per a tota la comunitat del món àrab. El decurs de la Revolució a Egipte pot afectar a la correlació de forces a escala mundial i regional, i la renaixença de la potència no alineada que va ser durant la segona meitat del segle XX, capaç de contraposar-se als interessos de l’imperialisme, pot significar un factor clau per a tots els actors polítics del món àrab, a més de tenir una repercussió directa en el conflicte palestí i la situació inhumana a què està sotmesa la Franja de Gaza amb el bloqueig per part d’Israel amb la complicat, fins ara, del veí egipci. Alhora, vam contrastar com la insurrecció del poble a Tunísia, primera revolta del món àrab, aportà un exemple de valentia i de possibilitats reals de canvi que va inspirar l’adhesió massiva dels milions de persones que feren possible els primers passos de la Revolució a Egipte.