El ministre Wert ha donat a conèixer al Congrés la seva intenció de reforma de l’actual normativa d’educació a nivell estatal, la LOGSE. Aquesta reforma es basa en un informe de setembre del 2008 que va redactar la Fundación FAES, la fàbrica d’idees del PP i que es titulava La reforma de la educación escolar. Títol senzill però que amagava tot un seguit de principis de caire neoliberal i excloent.
En primer lloc, s’instaura el concepte del “rendiment de comptes” de cada IES. Una paraula que tot i semblar lògica per molta gent, degut a que cada institut ha de saber gestionar les seus recursos, amaga una veritat innegable: la segregació entre centres. Si cada centre rebrà diferents recursos segons els seus resultats, que passarà? Molt senzill:
existiran centres “bons” amb un bon finançament públic i centres “dolents” que no rebran els recursos necessaris. No tothom podrà estudiar de forma igual i no tothom tindrà les mateixes oportunitats en un futur que, a més, no els serà tant llunyà.
L’AEP defensa el finançament públic i igual per tots els centres educatius, atenent a més a les seves necessitats de tipus social, de l’entorn en que aquell centre es troba. La suposada “llibertat” dels centres per millorar els seus resultats i obtenir un major finançament no és cap solució al fracàs escolar. La competència entre centres crea desigualtats, tan en els recursos com en l’accés a una bona educació per part de l’alumnat.
En segon lloc es pretén eliminar l’últim curs d’ESO per ampliar el Batxillerat post-obligatori a 3 anys:
tres cursos d’ESO i tres de Batxillerat. El problema sobre la utilitat de la ESO de 4 anys és un debat etern. És útil? Tornem a la EGB fins als 14 anys? És suficient un Batxillerat de només 2 anys? Als 16 anys una persona amb un simple formació bàsica és capaç de procurar-se un futur professional? Les opinions són diverses. Ara bé, gran part de la comunitat educativa està d’acord en que, en primer lloc,
no s’ha pogut solucionar el problema de l’estudi d’una Formació Professional de cara al món laboral i, en segon lloc, en que aquest aspecte de la reforma és un simple parche que no sorgeix de cap tipus de consens ni debat ni sembla tenir perspectiva de futur. L’AEP s’oposa a aquest punt per aquests mateixos motius.
En tercer lloc, s’obre la porta a
concertar l’etapa d’aquest nou Batxillerat de 3 anys, una opció que el ministre no va descartar afirmant “no nos cerremos clichés y prejucios a nuevas vías de financiación”. A més, quan se li va advertir que aquest fet podria comportar problemes amb la selecció dels alumnes per part del centre educatiu, és a dir, que evitaria la total accessibilitat a l’educació, Wert simplement va dir que no hi estava d’acord. Punt i final. Increïble. No hi ha arguments, només una clara intenció de privatitzar l’educació bàsica i buscar benefici de la formació de la ciutadania. Ja ni s’amaguen les intencions.
Cal comentar, i ja per acabar, que el ministre també ha eliminat la polèmica assignatura de Educación para la Ciudadanía, que entre d’altres coses recollia el matrimoni gay com una familia més dins la Constitució, per substituir-la per Educación Cívica y Constitucional.
El principal problema de tot això és, però, la reforma neoliberal de l’educació bàsica. Si abans existia un Ministerio de Igualdad, queda molt clar que aquest pretén ser el Ministerio de la Desigualdad y el Privilegio. Inacceptable.
AEP - Associació d’Estudiants ProgressistesEtiquetes de comentaris: AEP, Universitat
