Notícies de la Joventut Comunista

La Federació Mundial de la Joventut Democràtica ha anat seguint la difícil lluita dels estudiants universitaris i la joventut democràtica iraniana per la pau, la democràcia i el progrés. D’acord amb la seva tradició històrica revolucionària, els estudiants universitaris iranians han estat a l’avantguarda de la lluita pels drets democràtics i han intentat trencar els murs del silenci i l’atmosfera repressiva imposada pel règim teocràtic a les universitats.

Aquests estudiants han pres un rol central en el moviment de protestes populars que en els últims anys han alçat la bandera de la llibertat, la democràcia i la justícia social. Els estudiants iranians d’esquerres, progressistes i comunistes tenen un lloc central en aquesta lluita. La Joventut Tudeh d’Iran, organització membre de la FMJD, i la ODYSI (Organització de la Joventut i els Estudiants Demòcrates d’Iran), treballant sota condicions de clandestinitat, prenen part activa en aquestes lluites.

La FMJD està consternada amb què les forces de seguretat del règim iranià continuïn oprimint els estudiants i hagi imposat estretes condicions de seguretat als campus universitaris al llarg del país. Tenim coneixement de les accions disciplinàries preses per les autoritats contra nou estudiants de la Universitat Tecnològica Amirkabir (Politècnica de Teheran) com a reacció a la protesta organitzada pels estudiants dins del campus.

També estem preocupats pels continus encarceraments d’estudiants universitaris, líders del moviment estudiantil demòcrata iranià, els quals estan llanguint a la presó. Ens preocupa el benestar de les estudiants i activistes progressistes Bahareh Hedayat i Maryam Shafipour, i també del conegut líder estudiantil Majid Tavvakoli. Tots ells patint llargues condemnes per participar en activitats legítimes, democràtiques i pacífiques en relació amb el moviment demòcrata i progressista. Bahareh Hedayat, empresonada al 2009 i sentenciada a nou anys i mig de presó, és una coneguda activista pels drets de les dones i membre del Comitè Executiu de la Dafter Tahkim Vahdat (Oficina per la Unitat de la Consolidació), una organització estudiantil universitària de tot Iran. Majid Tavvakoli és un líder estudiantil progressista de la Universitat Tecnològica Amirkabir.

La FMJD assegurem que per la lluita antiimperialista, són necessàries les llibertats democràtiques pel poble. Cal alçar la participació política democràtica i la unitat dels pobles i la joventut d’Iran. Volem mostrar la nostra solidaritat amb la valenta, progressista i demòcrata joventut i estudiants d’Iran. Demanem també, l’alliberament de tots els presos polítics d’Iran. 

Comitè Central de la Federació Mundial de la Joventut Democràtica

Budapest, 28 de juny de 2014

El juliol de 1969, el dictador Franco va nomenar successor a Joan Carles. Aquest, va prendre possessió com a Príncep d’Espanya i va jurar el càrrec remarcant la seva fidelitat als principis del Movimiento franquista. 

45 anys després, Joan Carles abdica com a monarca del Regne d’Espanya. De la mateixa manera que va ser nomenat a les darreries del franquisme, avui Joan Carles abdica a les darreries del règim del 78. 

Malgrat els molts interrogants sobre la seva participació en els fets del 23-F, la propaganda dels mitjans de comunicació i la cobertura total per part del bipartidisme, van fer de la seva figura un element intocable durant molts anys. El silenci mediàtic dels seus escàndols i els de la seva família i amistats van rebre el cop de gràcia amb l’agudització de la crisi econòmica i les denúncies de corrupció que afectaven directament al nucli de la monarquia. 

El que durant molts anys va ser la clau de volta de l’estabilitat del règim del 78, avui, en plena crisi definitiva d’aquest règim i en mig d’un gran descrèdit de la monarquia davant la societat abdica en favor del seu fill. Evidentment, el PP i el PSOE faran tot el possible per consolidar aquest canvi, per consolidar una monarquia hereditària que res té a veure ja amb les excuses del post franquisme en els anys 70 o amb qualsevol principi democràtic. De la mateixa manera que el bipartidisme va posar-se d’acord en acabar amb la poca sobirania de l’Estat quan vam reformar l’article 135 de la Constitució, ara els dos grans partits dels règim intentaran consumar un altre cop contra la democràcia. El cap de l’Estat ha de ser escollit de manera democràtica per eleccions i no per herència familiar. El poble porta anys al carrer exigint més democràcia més participació i davant d’això el règim del 78 es replega sobre si mateix. 

El jovent democràtic de Catalunya no acceptarem un canvi cosmètic de la monarquia. La lluita per la defensa dels principis democràtics és irrenunciable. 

Fora Joan Carles i fora Felipe! 

No més herència franquista! 

Visca la Democràcia! 

Visca la República!