Avís important

Amb motiu de la refundació de la JCC (Joventut Comunista de Catalunya), fruit del procés d'unitat juvenil comunista protagonitzat per CJC-Joventut Comunista (Col·lectius de Joves Comunistes - Joventut Comunista) i JC (Joves Comunistes), així com per d'altres sectors i persones que es reclamen de l'ideal comunista, aquesta pàgina queda definitivament tancada.

Podeu seguir l'actualitat de la Joventut a: www.jcc.cat.


El juliol de 1969, el dictador Franco va nomenar successor a Joan Carles. Aquest, va prendre possessió com a Príncep d’Espanya i va jurar el càrrec remarcant la seva fidelitat als principis del Movimiento franquista. 

45 anys després, Joan Carles abdica com a monarca del Regne d’Espanya. De la mateixa manera que va ser nomenat a les darreries del franquisme, avui Joan Carles abdica a les darreries del règim del 78. 

Malgrat els molts interrogants sobre la seva participació en els fets del 23-F, la propaganda dels mitjans de comunicació i la cobertura total per part del bipartidisme, van fer de la seva figura un element intocable durant molts anys. El silenci mediàtic dels seus escàndols i els de la seva família i amistats van rebre el cop de gràcia amb l’agudització de la crisi econòmica i les denúncies de corrupció que afectaven directament al nucli de la monarquia. 

El que durant molts anys va ser la clau de volta de l’estabilitat del règim del 78, avui, en plena crisi definitiva d’aquest règim i en mig d’un gran descrèdit de la monarquia davant la societat abdica en favor del seu fill. Evidentment, el PP i el PSOE faran tot el possible per consolidar aquest canvi, per consolidar una monarquia hereditària que res té a veure ja amb les excuses del post franquisme en els anys 70 o amb qualsevol principi democràtic. De la mateixa manera que el bipartidisme va posar-se d’acord en acabar amb la poca sobirania de l’Estat quan vam reformar l’article 135 de la Constitució, ara els dos grans partits dels règim intentaran consumar un altre cop contra la democràcia. El cap de l’Estat ha de ser escollit de manera democràtica per eleccions i no per herència familiar. El poble porta anys al carrer exigint més democràcia més participació i davant d’això el règim del 78 es replega sobre si mateix. 

El jovent democràtic de Catalunya no acceptarem un canvi cosmètic de la monarquia. La lluita per la defensa dels principis democràtics és irrenunciable. 

Fora Joan Carles i fora Felipe! 
No més herència franquista! 
Visca la Democràcia! 
Visca la República!

Etiquetes de comentaris: