Avís important

Amb motiu de la refundació de la JCC (Joventut Comunista de Catalunya), fruit del procés d'unitat juvenil comunista protagonitzat per CJC-Joventut Comunista (Col·lectius de Joves Comunistes - Joventut Comunista) i JC (Joves Comunistes), així com per d'altres sectors i persones que es reclamen de l'ideal comunista, aquesta pàgina queda definitivament tancada.

Podeu seguir l'actualitat de la Joventut a: www.jcc.cat.



Arriba una altra vegada el 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, i es reobre a nivell social l´assoliment de la igualtat de gènere.


La inserció de la dona en el món laboral, l´emancipació femenina en les relacions emocionals, el repartiment de les tasques de casa o l´accés a llocs de responsabilitat, són aspectes en els quals s´ha avançat, però en els que continuem observant una clara desigualtat amb les dades a la ma.


I és que malgrat que reivindiquem mesures que tallin d´arrel totes aquestes situacions com ho són la coeducació a l´escoles, el control de la imatge que es difon de la dona a través de la publicitat per tal de trencar estereotips, una bona llei que protegeixi a les dones que pateixen violència física de gènere, o mètodes que garanteixen la presència de dones a les institucions, si observem un estudi recentment publicat, sobre matèria laboral, ens adonem que queda molt camí per recórrer.


Segons l´Institut Nacional d´Estadística ens trobem que:





  • els homes guanyen de mitjana un 40´6% més que les dones per desenvolupar la mateixa feina; en el cas de persones sense estudis, aquesta xifra es dispara fins al 75´1%

  • encara hi ha 380000 dones que cada any abandonen els seus llocs de treball, per fer-se càrrec de les seves famílies

  • les dones representen el 80% dels treballadors en jornada a temps parcial

  • les dones només representen el 27% d´alts càrrecs




Davant d´aquestes dades la resposta al debat és que encara estem lluny de l´assoliment complert de la igualtat entre homes i dones. I al costat de les reivindicacions abans esmentades, i que han de continuar en primera línia, hem d´exigir la regulació d´aquesta situació laboral que patim les dones treballadores, especialment les més joves.


Exigim igual salari, per a igual treball. Exigim les mateixes oportunitats per accedir a llocs de responsabilitat. Exigim el mateix respecte en els nostres llocs de feina. Exigim la flexibilitat laboral per a què homes i dones no haguem de renunciar al nostre dret de viure la paternitat i la maternitat amb plenitud.


En definitiva, exigim des del carrer, des de la participació social i des de la mobilització que el nostre govern prengui mesures definitives contra aquesta situació ancestral, que porta allargant-se massa segles.