“Les empreses no tenen res a fer a les universitats, no és el seu lloc”
GERARDO SANTOS I CARDOSA
Si hi ha cap qüestió que porti de cap a professors, alumnes i responsables de les universitats catalanes, aquesta és el Procés de Bolonya. Un conjunt de propostes i mesures per configurar un esquema continental conjunt d’educació universitària, l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Coincidint amb el I Fòrum Social per la Universitat Pública, les paraules del seu portaveu, Aitor Moreno, serveixen per copsar les queixes de les associacions estudiantils, que s’han mostrat en contra del Procés de Bolonya des de bon principi.
Quins problemes té l´ensenyament universitari actual?
Principalment, la manca de finançament públic, que comporta una sèrie de problemes com la massificació a les aules, l’encariment de les matrícules, la precarització del professorat i la manca de beques. Tot és causa del baix finançament.
Quina valoració extraieu del Fòrum Social per la Universitat Pública?
Ha estat un fòrum precipitat, sense cap campanya de promoció als mitjans. No va tenir ni roda de premsa. Tot i així, nosaltres estem molt contents de com ha anat perquè s´hi van registrar unes 200 persones. Les xerrades van ser interessants i vam rebre la visita de professors reconeguts. Ens lamentem de no haver-la preparat amb més temps, perquè segur que hagués estat un èxit.
Quines propostes vau extreure?
Vam redactar la Declaració de Barcelona, que és un esbós d´un conjunt de propostes. Però encara no estan delimitades, ja que han de donar els seu vist-i-plau les diferents assemblees i grups d´estudiants. No volem que sigui una redacció unilateral com la del Procés de Bolonya. D’aquí a dues setmanes aproximadament publicarem les propostes.
Per què no esteu d’acord amb el Procés de Bolonya?
Perquè està malmès per la falta de democràcia en la redacció de les lleis que conformen la reforma de l´Espai Europeu d´Ensenyament Superior. Ha estat una reforma imposada, no l´han elaborada la majoria de professors, ni el PAS (Personal d’Administració i Serveis), ni l´estudiantat.
Qui l´ha redactat?
El Ministeri d’Educació fa una llista de persones que la redacten: catedràtics, peixos grossos de la universitat... No et sabria dir els noms.
En què us baseu per assegurar que el Procés de Bolonya és sinònim de privatització i mercantilització?
Les reformes que estan previstes demanen més finançament públic i com que no ha arribat serà el capital privat el que entri a les universitats. Evidentment, les empreses necessiten una contrapartida: a la LOU i la LUC està recollit el dret de les empreses a seure al consell social de les universitats. Si bé és cert que ara ja hi són, la previsió que fem és que cada cop tindran més representació i el consell serà mes important. Els estudiants tenim por que l´ensenyament post-universitari sigui monopolitzat per les grans empreses, que fan els seus propis màsters per nodrir-se de treballadors, com es el cas del màster Repsol a una universitat madrilenya. Si l’administració no té o no posa diners, les empreses es faran amb les universitats. D’aquesta manera, de la universitat no sortiran joves amb personalitat crítica, sinó rosques que formaran part de l’engranatge del sistema.
Quin tipus de relació proposeu entre empreses i universitats?
La que hi ha hagut relativament des de sempre, l´estudiant es forma com vulgui i accedeix al mercat laboral, on podrà escollir l´empresa o el sector que més li convingui. Les empreses no tenen res a fer a les universitats, no han de ser aquí, no és el seu lloc. Les companyies que porten els bars i restaurants de les universitats podrien donar treball als alumnes, per a què així es poguessin pagar la carrera. L´externalització dels serveis de neteja provoca la precarització d´aquests llocs de treball.
Per què?
Perquè estan subcontractats i no gaudeixen dels drets d´un contractat usual. Els paguen menys, sofreixen inestabilitat laboral i d´això se´n beneficien les empreses, fet que no podem permetre.
"Arribarem al punt que d’aquí poc només podran estudiar una carrera els joves de classe alta que no han de pagar-se la matricula, el pis i el menjar."
Per què el Procés de Bolonya comportarà matrícules més cares?
Un crèdit passarà de ser de 10 hores a 25 o 30. Els crèdits ECTS estan formats pel treball en grup i el treball a casa. Aquest tipus d’organització impossibilita que el jove estudiï i treballi a mitja jornada. A més, les taxes de les matrícules pugen més que l´IPC (enguany un 1 i escaig per cent més), i com no hi ha prou finançament es necessita cobrar més per les matrícules. També s´ha de tenir en compte que per completar la formació que l´estudiant rep durant la carrera necessitarà l´especialització mitjançant un master o un postgrau, els quals s´encariran també.
Fer una carrera no serà prou formació per a l’estudiant?
La carrera consta d’un primer any de repàs del batxillerat on es faran assignatures optatives i té un últim any dedicat a fer pràctiques a empreses no remunerades, que serviran per a elaborar un treball de recerca. Aquesta organització minva la formació específica. Per tant, pagar un màster serà pràcticament impossible. A més, les beques crèdit no alleugereixen pas el camí.
En què consisteixen aquestes beques?
Són beques a retornar. L´estat espanyol signa un conveni amb un determinat banc per elaborar beques a retornar quan el beneficiari cobri més de 1.000 euros i en el cas català, s’hauran de retornar tan bon punt s’acabin els estudis, cobri el que cobri l’estudiant. Això és una bajanada. Si a més de pagar una hipoteca de 200 o 300 euros s´han de pagar els estudis, qui podrà estudiar?
Quins aspectes positius té el Procés de Bolonya?
L’avaluació continuada és un repte del moviment estudiantil des de fa molts anys, però sense millorar el professorat i augmentar el finançament no tindrà èxit. El Procés parla molt de mobilitat, però la beca Erasmus només facilita uns 200 euros al mes, el que provoca que el jove hagi de treballar i estudiar, mentre podria estar cursant els seus estudis i aprenent l´idioma del país que l´acull. La beca Sèneca, però, està molt bé ja que amb 600 euros pots estudiar i viure tranquil·lament. Les reformes del Procés de Bolonya tindrien èxit si disposéssim d´una base econòmica enorme.
El problema bàsic que provoca les vostres queixes és el finançament.
Sí, però es tracta d´un finançament a nivell social. Per exemple, una rebaixa del preu dels lloguers i un millorament de l’educació secundària. Si no és així, arribarem al punt que d’aquí poc només podran estudiar una carrera els joves de classe alta que no han de pagar-se la matricula, el pis i el menjar.
Quines propostes i alternatives doneu al Procés de Bolonya?
La nostra proposta és aturar el Procés de Bolonya i començar un procés participatiu per la redacció d´una llei que aniria sumant punts sobre la marxa, tot escoltant les peticions de tots els actors que en formen part: estudiants, professors, moviments socials...
I les empreses?
Per què? En certa manera haurien de col·laborar, però de fet, no. Estem en desacord en què les empreses participin en les universitats. Si volen entrar a decidir, que ho facin amb el mateix pes que un grup d´ecologistes o feminista, per exemple.
Entrevista del diari digital la malla.net
http://www.lamalla.net/joves/actualitat/article?id=194169
