Notícies de la Joventut Comunista

Para quienes defendemos la democracia, cualquier intento de tumbar la voluntad popular mediante las armas, es rechazada. Sucede, sin embargo, que a la mayoría de gobernantes del mundo (y a las clases oligárquicas que los sustentan), el cuento de la democracia les trae sin cuidado, y no tienen reparos en apoyar aquellos golpes de estado que les convienen. Hace apenas siete años, los gobiernos de Estados Unidos y de España apoyaron el golpe de estado contra el Presidente Chávez, hoy, sin embargo, condenan el secuestro del presidente hondureño Zelaya y exigen la restitución del orden constitucional. ¿Qué ha cambiado de 2002 a 2009? ¿Será el "Yes, we can" de Obama? ¿El talante de Zapatero?



O ni una cosa ni la otra, pues lo que ha cambiado verdaderamente es el mapa político de Latinoamérica. Cuando se planeó el golpe de Estado en Venezuela, Cuba era el único aliado estable del gobierno bolivariano. Y por mucho afecto que tengamos a la mayor de las islas del Caribe, la oposición de Cuba al gobierno golpista no habría alterado demasiado la agenda en Miraflores. La situación en 2009 es diametralmente distinta. ¿Qué perspectivas de prosperidad puede tener un país de siete millones de habitantes cuyo gobierno no sea reconocido por la mayoría de gobiernos de Latinoamérica? Cuyo petróleo depende de Venezuela? Cuyos servicios de asistencia sanitaria dependen de la solidaridad de los médicos cubanos? Ningún gobierno en el mundo, por más de derechas que sea, apoyaría un golpe de estado condenado al fracaso.



¿Y entonces porqué la oligarquía hondureña se obstina en realizarlo? La respuesta la tenemos quizás en las declaraciones realizadas por Rafael Correa, presidente de Ecuador, quien ha insistido en la restitución del presidente Zelaya sin condiciones. El verdadero objetivo de la oligarquía no es cambiar su presidente sinó evitar el inicio de una reforma constitucional que podría llevar a una irreversible pérdida de su influencia sobre la partidocracia hondureña. La desesperación de esta oligarquía es tal, que para lograr su objetivo no tiene reparos en situar el país centroamericano al borde de una guerra civil. Si Zelaya fuera restituido en su cargo con el compromiso de no iniciar la reforma constitucional, los golpistas podrían darse por satisfechos.



En definitiva, el golpe de estado en Honduras, más allá del dolor e indignación que nos produce, evidencia las transformaciones que se vienen produciendo en Latinoamérica estos últimos años. Esperemos que se imponga el sentido común y que el pueblo hondureño pueda reformar su constitución para cerrar la partidocracia y abrir el camino hacia una democracia participativa y protagónica. Y esperemos también que las fuerzas armadas hondureñas tengan la responsabilidad de no abocar el país a una tragedia. Y, por si las moscas, movilicémonos para que así sea.





Antoni-Italo Moragas Sánchez, responsable de relaciones internacionales de la CJC-Joventut Comunista de Catalunya

La Federació Mundial de Joventuts Democràtiques, ha rebut amb preocupació les notícies sobre el Cop d´Estat que s´ha produït a Hondures, per les forces Armades d´aquest país, amb el suport de l´oligarquia imperialista que es resisteix a acceptar els processos de canvis que es venent donant i que compta amb el suport de les transnacionals.



El govern Hondureny membre de l´Aliança Bolivariana per a les Amèriques ha vingut realitzant canvis favorables per al seu poble, unint-se als processos d´integració social que es vénen donant i es proposava realitzar una consulta per aprovar una assemblea constituent que la donaria més poder als pobres, en un país on el 72% de la població viu en la pobresa.



La Federació Mundial de Joventuts Democràtiques condemna i repudia enèrgicament aquest Cop d´Estat i exigeix es restableixi el poder al president Manuel Zelaya, exigeix als organismes internacionals que juguin el paper que li correspon en aquest moment i convoca a tota les organitzacions membres, amigues i a la joventut progressista d´aquest món a expressar la nostra solidaritat amb el poble Hondureny i amb els processos de canvis que es venen donant.



BURÓ COORDINADOR DE LA FMJD



Budapest 28 de Juny del 2009

Més informació a

http://euiamataro.blogspot.com

Davant la convocatòria d'eleccions al Parlament Europeu del proper 7 de juny, els CJC fem les següents consideracions:



1.Fins al moment, el procés de construcció europea s'ha restringit fonamentalment a un procés de fusió dels mercats dels estats membres de l'UE, amb el conseqüent desmantellament dels antics aranzels fronterers que actuaven d'element regulador. Aquest procés ha beneficiat especialment a la gran burgesia internacional en detriment de les petites burgesies nacionals i els assalariats. Els projectes inicials d'unió política i d'extensió de drets socials i polítics a tots els membres de la unió han quedat relegats a un segon pla.



2. Les directives europees, acompanyades dels respectius plans d'aplicació dels estats membres de la Unió Europea, desafavoreixen els processos d'emancipació de la joventut, impedint l’accés en igualtat de condicions a l'educació superior (amb la construcció de l'Espai Europeu d'Educació Superior), a un treball digne (amb la directiva Bolkenstein i la directiva de les 65 hores), o a la possibilitat de construir un projecte de vida per aquella població jove que prové de for a de la UE (amb la directiva de la Vergonya). La política econòmica de la UE vol erradicar els drets laborals adquirits per el moviment obrer europeu. L'estratègia de Lisboa en matèria de treball aposta per la flexiseguretat com a model per a les relacions laborals, situant a les persones treballadores en la vulnerabilitat permanent a mercè de voluntats empresarials. Tampoc contempla el treball reproductiu (domèstic) en tant que generador de riquesa. Les polítiques econòmiques de la UE volen un únic patró que una vegada més, beneficiï a les classes opulentes.



3. La regressió de drets laborals està venint acompanyada d'una regressió de llibertats polítiques. Bona mostra d'això són la il•legalització de la joventut comunista txeca, la criminalització del marxisme als països bàltics o l'aprovació, l'any 2002, d'una nova llei de partits a l'estat espanyol que restringeix de manera inequívoca la llibertat d'expressió. Amnistia Internacional i el Consell de Drets Humans de Nacions Unides s'han posicionat en contra d'aquesta llei de partits. Mentrestant, els principals estats membres de la UE són governats per executius de dreta, com França o Alemanya i extrema-dreta, com passa a Itàlia.



4. La construcció europea duta a terme a partir dels estats i no de les nacions comporta injustificables greuges comparatius. No és raonable que una llengua com la catalana, que compta amb 11 milions de parlants no estigui reconeguda com oficial i, en canvi, altres llengües com la lituana (3 milions de parlants) o la danesa (6 milions de parlants) sí que siguin oficials.



Fruit d'aquestes consideracions, la CJC-Joventut Comunista de Catalunya insisteix en el caràcter decisiu de la convocatòria electoral del 7 de juny per frenar el pròxims atacs del braç polític de la burgesia financera, els partits neoliberals, a nivell europeu. És també fonamental articular respostes a la crisi capitalista des d'una perspectiva d'esquerres a nivell europeu. La candidatura que millor pot dur a terme aquestes tasques és la que s'anomena “La Izquierda”, formada per IU i la coalició ICV-EUiA. Per tant, CJC demana el vot per aquesta candidatura.



Els CJC apostem pel Partit de l'Esquerra Europea al Parlament Europeu per enfortir la veu contra l'Europa fortalesa (Frontex), contra l'Europa armamentística de la OTAN I contra l'Europa monolítica neoconservadurista, per treballar per la Europa social, per l'Europa compromesa amb la pau i l'autodeterminació dels pobles, per l'Europa sostenible i per l'Europa solidària a nivell internacional.



En el conjunt de la unió europea, CJC dóna suport a totes les forces polítiques que formen part del Partit de l'Esquerra Europea, en la seva lluita contra els atacs neoliberals i en la seva tasca de creació de fronts polítics i socials amplis que permetin a les esquerres anticapitalistes augmentar la seva capacitat mobilitzadora i transformadora.