En aquest sentit, l’alienació i el control social esdevenen els principals objectius de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) impulsada pel ministre José Ignacio Wert. Aquesta reforma potencia la segregació sexista tot legalitzant el finançament dels centres que segreguen per criteris biològics l’alumnat, i serveix per eliminar la immersió lingüística en català a la nostra societat. Però no només això, sinó que la LOMQE segrega l’estudiantat d’acord amb la seva classe social, tot equiparant la condició de classe amb la capacitat per estudiar, alhora que implanta un sistema de jerarquització dels centres educatius –tal com ho fa la Llei d’Educació de Catalunya (LEC)–. Així mateix, s’assegura un sistema educatiu mercantilista en què la competitivitat entre centres –i entre estudiants– n’esdevé un dels pilars bàsics. S’incrementen desorbitadament els preus públics i es redueixen els ajuts i les beques dràsticament, de manera que s’impossibilita l’accés general de les classes populars a l’educació superior. Així s’avança en la privatització de l’educació, ja que es fomenta el negoci educatiu, excloent explícitament de l’educació bàsica tota l’etapa d’educació infantil, els batxillerats, els graus mitjans i superiors i el règim especial.
Pel que fa a la universitat, l’estratègia és idèntica. Com ja fa temps que denunciem, el Procés de Bolonya continua amb l’Estratègia Universitat 2015. La finalitat bàsica rau a inserir la universitat dins dels circuits empresarials i, per fer-ho, se’n redefineixen els sistemes de governança i de finançament. Per una banda, els representants de les elits econòmiques estan duent a terme, en silenci, una reforma del sistema de governança universitari. Pretenen restar encara més competències als òrgans de govern més representatius mentre, sense vergonya, obren les portes als representants del món empresarial, als quals atorguen un gran poder de decisió sobre el nostre coneixement. D’aquesta manera, deixen que siguin les empreses les que decideixin d’una manera determinant l’oferta docent de les nostres carreres, basant els objectes del nostre coneixement en termes d’“eficiència”. Tot això ho fan amb la clara voluntat d’establir la verticalitat en la presa de decisions i eliminar els magres rastres de democràcia que podia conservar la universitat, que volen transformar a semblança d’una empresa.
Per l’altra banda, si bé històricament l’Estat espanyol ja ha destacat per la manca d’inversió pública en l’educació, la situació s’agreuja en temps de reconcentració del capital. S’han dut a terme retallades dràstiques dels pressupostos en educació (reduïts un 46’2% en els darrers dos anys) i R+D+I (reduïts un 40% en els darrers quatre anys), que han comportat la supressió quasi total del sistema d’ajuts i beques i l’eliminació de les beques de mobilitat Sèneca i Erasmus, entre d’altres. I encara més: han creat l’escenari perfecte per justificar la necessitat de recórrer al finançament privat que tant predicaven. D’aquesta manera, al darrer any hem vist un augment descarat de taxes universitàries, la qual cosa ha dut moltes estudiants a no poder accedir o continuar amb els estudis, d’altres a matricular-se en menys crèdits, i d’altres a sol·licitar crèdits bancaris per accedir a l’ensenyament superior. Però les que ja no poden estudiar no són les úniques que ja no hi són: no podem ometre-hi els acomiadaments massius de professorat i PAS que s’han produït (més d’un miler en dos anys), alhora que aquelles que encara no han estat expulsades dels seus llocs de treball han quedat relegades a la precarietat laboral.
Totes les dades anteriors evidencien que el sistema educatiu públic està sota el control del sistema financer i que deixa de donar resposta a les necessitats socials per situar-se sota els designis del mercat i resoldre les necessitats del sistema capitalista neoliberal. Des de la PUDUP ens oposem radicalment a aquest model, i advoquem per una transformació del sistema educatiu com a espai de creació conjunta del coneixement i de desenvolupament humà i social. Volem un sistema educatiu al servei de les classes populars, al qual puguin accedir totes les persones, un sistema educatiu amb l’objectiu de combatre la inferiorització de la majoria popular i de construir una societat basada en la igualtat, la llibertat, la democràcia i la justícia social.
No volem pagar el seu deute amb la nostra educació. Per tant, anunciem un cicle de lluita que s’iniciarà amb la vaga del dia 28F i amb un seguit d’accions prèvies, i que s’estendrà fins a aconseguir la derogació de la LOMQE, la destitució del ministre Wert, la retirada de les taxes imposades i la construcció d’un sistema educatiu públic i gratuït que respongui a les veritables necessitats de la majoria social.
SORTIM ALS CARRERS PER RETORNAR L’EDUCACIÓ A LA SOCIETAT, I LA SOCIETAT A L’EDUCACIÓ!!!