Amb motiu de la refundació de la JCC (Joventut Comunista de Catalunya), fruit del procés d'unitat juvenil comunista protagonitzat per CJC-Joventut Comunista (Col·lectius de Joves Comunistes - Joventut Comunista) i JC (Joves Comunistes), així com per d'altres sectors i persones que es reclamen de l'ideal comunista, aquesta pàgina queda definitivament tancada.
Podeu seguir l'actualitat de la Joventut a: www.jcc.cat.
El ministre Wert ha donat a conèixer al Congrés la seva intenció de reforma de l’actual normativa d’educació a nivell estatal, la LOGSE. Aquesta reforma es basa en un informe de setembre del 2008 que va redactar la Fundación FAES, la fàbrica d’idees del PP i que es titulava La reforma de la educación escolar. Títol senzill però que amagava tot un seguit de principis de caire neoliberal i excloent.
En primer lloc, s’instaura el concepte del “rendiment de comptes” de cada IES. Una paraula que tot i semblar lògica per molta gent, degut a que cada institut ha de saber gestionar les seus recursos, amaga una veritat innegable: la segregació entre centres. Si cada centre rebrà diferents recursos segons els seus resultats, que passarà? Molt senzill: existiran centres “bons” amb un bon finançament públic i centres “dolents” que no rebran els recursos necessaris. No tothom podrà estudiar de forma igual i no tothom tindrà les mateixes oportunitats en un futur que, a més, no els serà tant llunyà. L’AEP defensa el finançament públic i igual per tots els centres educatius, atenent a més a les seves necessitats de tipus social, de l’entorn en que aquell centre es troba. La suposada “llibertat” dels centres per millorar els seus resultats i obtenir un major finançament no és cap solució al fracàs escolar. La competència entre centres crea desigualtats, tan en els recursos com en l’accés a una bona educació per part de l’alumnat.
En segon lloc es pretén eliminar l’últim curs d’ESO per ampliar el Batxillerat post-obligatori a 3 anys: tres cursos d’ESO i tres de Batxillerat. El problema sobre la utilitat de la ESO de 4 anys és un debat etern. És útil? Tornem a la EGB fins als 14 anys? És suficient un Batxillerat de només 2 anys? Als 16 anys una persona amb un simple formació bàsica és capaç de procurar-se un futur professional? Les opinions són diverses. Ara bé, gran part de la comunitat educativa està d’acord en que, en primer lloc, no s’ha pogut solucionar el problema de l’estudi d’una Formació Professional de cara al món laboral i, en segon lloc, en que aquest aspecte de la reforma és un simple parche que no sorgeix de cap tipus de consens ni debat ni sembla tenir perspectiva de futur. L’AEP s’oposa a aquest punt per aquests mateixos motius.
En tercer lloc, s’obre la porta a concertar l’etapa d’aquest nou Batxillerat de 3 anys, una opció que el ministre no va descartar afirmant “no nos cerremos clichés y prejucios a nuevas vías de financiación”. A més, quan se li va advertir que aquest fet podria comportar problemes amb la selecció dels alumnes per part del centre educatiu, és a dir, que evitaria la total accessibilitat a l’educació, Wert simplement va dir que no hi estava d’acord. Punt i final. Increïble. No hi ha arguments, només una clara intenció de privatitzar l’educació bàsica i buscar benefici de la formació de la ciutadania. Ja ni s’amaguen les intencions.
Cal comentar, i ja per acabar, que el ministre també ha eliminat la polèmica assignatura de Educación para la Ciudadanía, que entre d’altres coses recollia el matrimoni gay com una familia més dins la Constitució, per substituir-la per Educación Cívica y Constitucional.
El principal problema de tot això és, però, la reforma neoliberal de l’educació bàsica. Si abans existia un Ministerio de Igualdad, queda molt clar que aquest pretén ser el Ministerio de la Desigualdad y el Privilegio. Inacceptable.
En suport i solidaritat amb l'IES Lluís Vives de València
Reclamen calefacció a les aules i la resposta és una brutal agressió
Les protestes dels estudiants d’aquest institut varen començar fa
setmanes, coincidint amb el decret de la Generalitat Valenciana
retallant la despesa en educació. La conseqüència més palpable d'aquestes retallades ha estat l’absència de calefacció als aularis.
No contents amb la patètica actuació de la Generalitat Valenciana front a aquesta situació, quan els estudiants van començar a protestar de manera indiscutiblement legítima i necessària, el passat 15 de febrer, es va produir la
detenció d’un noi de 17 anys en una de les moltes manifestacions
convocades.
A partir d’aquí, l’escalada de violència del tot desmesurada per part
dels cossos antiavalots ha anat creixent. Ahir les protestes acabaven
amb la detenció de 21 persones i 4 ferits, amb unes imatges d’abús
policial injustificables.
Per tot plegat, els CJC-Joventut Comunista volem mostrar el nostre ple suport als estudiants de l'IES Lluís Vives i ens sumem a totes les mostres de solidaritat previstes pels propers dies. La violència no ens farà callar!
Per una EDUCACIÓ PÚBLICA I DE QUALITAT!
Contra la REPRESSIÓ POLICIAL I ELS ABUSOS DE PODER!
Ahir, 19 de febrer, milers i milers de persones vam sortir al carrer a cridar que no pensem acceptar aquesta reforma laboral que torna a atacar els nostres drets fonamentals. Des dels CJC-Joventut Comunista, volem anunciar avui que seguirem treballant per aturar la onada de mesures neoliberals del PP-CiU i que no ens tremolaran els punys!
Les vostres reformes, els nostres punys! Alegres i combatives!
Aquest diumenge, els CJC no ens quedarem a casa! És hora de sortir al carrer per cridar NO a la Reforma Laboral imposada pel Govern de Rajoy. La reforma més injusta i regressiva i que més ataca els drets dels treballadors i treballadores.
Convocatòries:
a Barcelona: 12h a Pg. de Gràcia/Av. Diagonal
a Tarragona: 12h a l'Estàtua dels Despullats
a Lleida: 12h a la Pl. Ricard Viñes
a Girona: 12h a la Pl. de la Independència
a Tortosa, 12h a la Pl. del Carrilet
Segueix les manifestacions: #19F#reformalaboral
10 motius per sortir al carrer:
• Abarateix l’acomiadament. A partir d’ara, la indemnització per acomiadament de tots els treballadors i treballadores indefinits serà de 33 dies, amb un màxim de 2 anys de salari.
• Es facilita l’acomiadament amb 20 dies d’indemnització. Aquesta passa a ser la manera “normal” d’acomiadar, perquè qualsevol empresa amb disminució d’ingressos o vendes durant 9 mesos, pot acomiadar amb 20 dies i un màxim d’un any de salari.
• Et poden acomiadar per faltar a la feina per estar malalt. Si en 2 mesos faltes 9 dies per baixes curtes (menors de 20 dies), et poden fer fora de manera legal i amb la indemnització mínima.
•No crearà ocupació estable. Al contrari, presenta una nou contracte indefinit: l’indefinidament temporal. Amb aquest contracte tens un període de prova d’un any, durant el qual et poden fer fora en qualsevol moment sense cap tipus de motiu ni indemnització.
•Et poden baixar el salari i ho poden fer col·lectiva o individualment (si l’empresa considera que té pèrdues).
• Fer un ERO serà més fàcil per a les empreses i amb menys drets per als treballadors. El Govern ja no els haurà d’autoritzar, per tant els acomiadaments seran més fàcils i ràpids perquè els empresaris no es veuran obligats a negociar.
• Treballarem més per menys diners, perquè et podran retallar el salari i pujar la jornada si l’empresa té pèrdues. A més, l’empresa es podrà desvincular del conveni col·lectiu per a evitar-les.
• Et podran deixar d’aplicar el conveni col·lectiu. Hi ha 2 anys per negociar-ne un de nou i, si passat aquest temps no se n’ha signat un de nou, deixa de tenir vigència i, per tant, es desregulen les condicions de treball.
• Els aturats i aturades seran tractats com a delinqüents. Perquè, mentre cobrin una prestació, hauran de realitzar treball a la comunitat, equiparant el fet de perdre la feina a cometre un delicte.
Centenars de milers de manifestants van cridar per tot el país: "El govern de la línia política criminal ha de plegar, juntament amb la Troica.Cap memoràndum ha de ser signat.Cap acord nou.La plutocràcia ha de pagar. "
La manifestació del PAME a Atenes va ser impressionant. Manifestacions molt grans a tot el país. Els treballadors sense por van aguantar el pla de l'estat per reprimir la manifestació. Amb magnífiques manifestacions a Atenes i desenes de ciutats gregues, la classe obrera, els sectors populars i els joves van exigir que el nou memoràndum no s'aprovés al Parlament, donant una resposta decisiva a la política contra el poble i al xantatge del govern.Aquesta va ser la major manifestació de les últimes dècades, caracteritzada per la massiva concentració del PAME i els sindicats de classe que cridaren contra el Contracte de Préstec, per l'enderrocament de la política contra el poble, la separació respecte la UE amb la cancel·lació unilateraldel deute, amb el poder del poble, perquè la riquesa del país pugui ser utilitzada i oferir prosperitat al poble.
L'orador en el míting de PAME, C. Katsiotis va assenyalar en el seu discurs: "La gent no ha de tenir por, ni estar en silenci i deixar-se escorxar viva.No té importància si això passa dins o fora de l'euro, amb una fallida controlada o incontrolada.El que és de vital importància és que la gent decideixi que no farà més sacrificis per a la plutocràcia, per omplir les arques del tresor dels capitalistes, mentre que ells i els seus fills es veuen submergits en la pobresa absoluta i la misèria".
Cal assenyalar que les noves mesures eliminen tres mesos de sou per any als treballadors (22% de reducció) i 4 mesos de sou als treballadors acabats de contractar (32% de reducció), a més d'altres mesures i la pujada d’ impostos que abaixen, encara més, els ingressos nets dels treballadors.
Els manifestants van romandre més de 6 hores als carrers, organitzats, van formar en el seus propi servei d’ordre amb els braços units entre si, sense por, tot i l'orgia de repressió i de l'activitat dels provocadors que cremaven edificis al centre de la ciutat.Era un pla de salvatge repressió d’Estat que utilitzava els encaputxats.L'aparell de repressió estatal va atacar amb tones de gasos lacrimògens (és indicatiu que els subministraments de gas lacrimogen de les forces de repressió s'esgotessin aviar per la nit) i granades d'atordiment contra els centenars de milers de manifestants que s'havien inundat el centre de la ciutat ahir,quan el nou memoràndum s'estava discutint al Parlament.
El pla del govern era obvi: que el poble no arribés a la Plaça Sintagma, per trencar la manifestació.Un objectiu addicional d'aquest pla, que inclou desenes d'incendis i danys materials al centre de la capital, era sotmetre als treballadors d'Atenes a les noves mesures antipopulars, per ocultar a les càmeres les desenes de milers de treballadors que es van manifestar amb el PAME, dispersar la manifestació de masses i presentar el dilema intimidador de : “salvació del país” o la "destrucció" i el "caos" d'una possible fallida.
En la seva declaració, el KKE condemna el pla de l'Estat per reprimir i intimidar al poble.En el moment en què els partits de la plutocràcia i l'aliança de la UE depredadora extorsionen i amenacen a les persones que voten el memoràndum per la fallida de la gent; diversos mecanismes cremen edificis, amb la finalitat de crear l'escena de la destrucció que estan portant a la gent (...) Els policies antiavalots i els encaputxats han operat de manera coordinada contra les manifestacions magnífiques de les persones per tal de dispersar-los.(...) Fan servir la mentida, el xantatge, la repressió i les provocacions, per tal de sotmetre a les persones.Però estan indefensos si es troben cara a cara amb un poble determinat organitzat per tractar amb ells, per lluitar i aconseguir la seva justa causa.
El KKE crida a la classe obrera, el poble, als joves a un estat d'alerta i vigilància per impedir qualsevol intent d'aplicar mesures autoritàries ".
A l'interior del Parlament durant el debat sobre les mesures brutals del Conveni de Préstec, el grup parlamentari del KKE, amb la seva superioritat ideològica i política, va exposar els dilemes xantatge utilitzats pel govern, pel PASOK, per ND, pels mitjans de comunicació sobre la inevitabilitat de l'aplicació del Conveni de Préstec, per tal que un poble en fallida no fes fallida.A través de les seves intervencions, els parlamentaris comunistes, van demostrar que cap parlamentari té dret a votar a favor de les mesures bàrbares que destrossen els ingressos de les classes populars i treballadores, que exerceixen pressió i aguditzen les contradiccions en els partits burgesos tal i com es va veure reflectit en les seves greus pèrdues en la votació.22 diputats del PASOK i 21 de ND es van oposar a la línia de votar a favor de l'acord i van ser expulsats (inclosos els ministres actuals i ex-ministres).El nacionalista LAOS partit que havia declarat que votaria en contra del conveni de préstec no va participar en la votació.Dos dels seus diputats van votar a favor del Conveni de Préstec.És indicatiu que, 199 dels 278 diputats votessin a favor del Conveni de Préstec i74 diputats votessin en contra.
A causa de la pressió exercida pel KKE, els partits burgesos van utilitzar l’anticomunisme i la misèria va marcar, entre d’altres, el discurs provocador d'E Venizelos, Vice-president del govern i dels quadres del PASOK, que va provocar una forta reacció pel grup parlamentari del KKE.
Els diputats del KKE es van aixecar i van protestar, van respondre de forma dinàmica els xantatges, i el volum del projecte de llei miserable va ser llançat simbòlicament des dels escons del Grup Parlamentari del KKE a les banques dels ministres.
El secretari general del CC del KKE, Aleka Papariga, va prendre la paraula i va esmentar entre altres coses:
"Literalment estàs intentant subjugar les ments de les persones que pateixen, dels pobres per mitjà d'una intimidació ideològica sense precedents.Perdó, no t'identifico amb ell, però Goebbels et tindria enveja.Una gran fallida està arribant!A qui estàs parlant?A les persones que ja han fet fallida?No, no estem interessats en una Grècia que ja ha sigut salvada i la gent ha fet fallida.[...] Des del matí no han deixat de parlar de la destrucció, fins i tot sobre la guerra civil [...] Fins i tot la televisió estatal va recordar de sobte la guerra civil [...] Respondrem quan arribi el moment.No obstant això, vostè és responsable quan es plantegen aquestes qüestions a la gent. Vostè té els terminis de la Troica i la Comissió.I jo estic dient que aquests ultimàtums no s'havien publicat encara en vigílies de les guerres mundials.[...] Ens esteu provocant.
L’hem estat escoltant tot el dia parlant de la guerra, ens diu que no tindrem pensions, que anem a rebre vals, o no sé què i al final es parla de la guerra civil.Ara qui està provocant la situació?Tenim els nostres límits.Som educats, però no som estúpids.[...] Per això diem a la gent el següent: la fallida profunda vindrà, ja sigui amb l'euro o la dracma, no podem saber això per endavant.
En segon lloc, encara que Grècia millori la competitivitat, altres països la desenvoluparan encara més.En el millor dels casos podríem pujar 2 o 3 posicions.Però aquesta competitivitat costarà encara més a les persones que treballen.Grècia estarà sobre-endeutada durant 150 anys, com va ser el cas dels préstecs de la "independència" (...) en cap cas, el que està a baix ha de témer cap caiguda.La gent no evitarà la fallida, facin el que facin, encara que acceptin treballar gratis, per un any, dos o tres.La nostra posició és la següent: les lluites poden impedir el pitjor.Però per fer això el moviment popular s'ha d'adreçar a la successió d'aquest sistema polític pel sistema polític del moviment obrer i el poder pel poble.Separació de la Unió Europea i cancel·lació unilateral del deute, no hi ha altra solució per al poble ".
El grup parlamentari del KKE també va refutar de manera ben fonamentada als xantatges del govern:
"Avui en dia els parlamentaris tenen una responsabilitat especial, ja que aproven una llei perquè les persones que treballen hauran d’arribar a finals de mes amb un salari de 489 euros, els joves hauran de viure amb un salari de 440 euros, mentre queal mateix temps, vostè està d'acord que només una petita part dels desocupats rebin 330 euros.[...] Ningú té el dret a condemnar a les persones que treballen amb un sou de 400 euros.Els diràs que "anem a enterrar-los en vida pel seu propi bé?" (...) És la seva única preocupació la moneda en que s’expressa la pobresa de la gent?El sistema ha esgotat els seus límits històrics.Ni tan sols pot donar un tros de pa per tal de comprar a consciència.[...] La riquesa avui en dia és molt alta i demaneu a la gent viure com ho van fer a l'edat mitjana.Els estem demanant a tots ells que aixequin el cap: que no tenen res a perdre excepte les seves cadenes ".
Nota: Traducció a càrrec de l'Àrea Internacional de la CJC- Joventut Comunista de Catalunya
Durant els últims mesos, hem estat testimonis d'una vertiginosa successió d’esdeveniments a Síria, el poble del qual s'enfronta a importants desafiaments per a mantenir la pau civil i social enmig de la creixent violència i les amenaces imperialistes.
Les potències imperialistes, amb els seus aliats a la regió estan treballant dur per crear les condicions i aprofitar la situació per interferir a Síria i imposar els seus plans de govern i control sobre el poble sirià. Els últims judicis del Consell de Seguretat de l'ONU són una prova més de les intencions i els plans dels països imperialistes per dur a terme la ingerència política i militar a Síria.
En aquests contextos, la Federació Mundial de la Joventut Democràtica reitera la seva posició de rebuig a qualsevol forma d'ingerència externa en els assumptes interns de països sobirans com Síria, i demana solucions per als creixents problemes interns entre el govern i l'oposició.
En aquest context, la FMJD està preocupada per la creixent violència a Síria i demana el seu cessament immediat, i l’inici del diàleg intern per garantir un futur de pau de Síria. El futur dels assumptes interns de Síria és un camí que ha de ser triat i recorregut pel poble de Síria i no per les bombes de l'OTAN. El poble sirià pot prendre les seves pròpies decisions i emprendre el camí del progrés social, sempre d'acord al seu propi interès i no d'acord als plans imperialistes dels EUA i dels seus aliats a la regió. A la FMJD ens consta l'alt nivell de consciència a Síria per iniciar valents plans de reconciliació que tindran en compte les necessitats de tot el poble de Síria.
Els models de d’intervencions estrangeres han estat sempre experiències destructives i sagnant per als pobles dels països involucrats, i qualsevol intervenció a Síria és només una garantia de la mort i patiment per al poble sirià. Un element molt important en la posició de la FMJD sobre Síria és la condemna dels plans dels EUA, la UE i Turquia per imposar els seus projectes polítics a través d'accions militars a Síria i al seu voltant.
La FMJD treballarà per combatre enèrgicament aquestes activitats i continuarà demanant solucions pacífiques interns davant els problemes existents a través del diàleg nacional.
El ministre Wert ha donat a conèixer al Congrés la seva intenció de reforma de l’actual normativa d’educació a nivell estatal, la LOGSE. Aquesta reforma es basa en un informe de setembre del 2008 que va redactar la Fundación FAES, la fàbrica d’idees del PP i que es titulava La reforma de la educación escolar. Títol senzill però que amagava tot un seguit de principis de caire neoliberal i excloent.
