Reflexions entorn al 80è aniversari de la proclamació de la II República
Els i les comunistes de Catalunya celebrem aquesta fita com una gran avenç per a la classe treballadora i les classes populars que els hi proporcionà il·lusió i esperança per al procés de reconeixement dels seus drets socials i nacionals i en els canvis socials, laborals i econòmics, que havien de enfortir una base sòlida per a la consolidació real de la República, una consolidació que només podia existir amb el suport de la classe obrera i camperola dels pobles d´Espanya. Tanmateix el somni de molts treballadors i treballadores es veié truncat per l´alçament de les forces feixistes instigades per Sanjurjo i més tard per Franco i Mola, un alçament que suposaria tres anys més tard l´instauració d´un règim feixista inspirat pels sectors ultranacionalistes i genocides que s´havien apoderat del poder d´Itàlia i Alemanya.
Quan parlem de la República, parlem d´un govern legítim, on destacaven tendències progressistes i moderades, que s´imposà a les forces de la dreta i monàrquiques més reaccionàries, una República que es va perdre en el camí dels exiliats i els refugiats republicans i en la matança d´aquell exèrcit republicà i popular compost per treballadors i treballadores, per obrers i per persones que creien en la democràcia i en la plena legalitat republicana.
Pensem en la República Espanyola, com un sistema democràtic avançat, plural i amb un caràcter social molt marcat, una república inexperta, però que estava en procés de consolidació i que aprenia dels seus pròpis errors, una República que tenia la il·lusió de la població i el suport, ja en temps de la Guerra Civil, de referents ideològics i polítics mundials molt importants com fou la Unió Soviètica.
Al dia d´avui al recordar-la, a molta gent li queda com un record o com un passat llunyà de la història de Catalunya i Espanya, tanmateix encara trobem persones que la recorden amb nostàlgia i enyorança, per tan hem d´aprendre d´aquestes persones que encara creuen en ella i reflexionar respecte l´adormiment de la població i el conformisme que a dia d´avui impera en la societat catalana i espanyola, fruit de la tàctica del capitalisme de crear un procés d´assimilació inconscient cap a la població, per evitar així que es pugui pensar de forma lliure i autònoma i per consegüent evitar la organització i la confrontació amb el sistema imperant.
La República fou l´últim intent d´aprofundir la revolució burgesa enfront la dominació oligàrquica i terratinent espanyola. Les reformes de tot tipus que van fer-se durant el període republicà (agràries, econòmiques, territorials, educatives, militars, culturals), tot i que dirigides principalment per la burgesia progressista, anaven en una direcció progressiva que beneficiava objectivament la classe treballadora.
Ara i més que mai, s´ha de lluitar per una nova República democràtica federal i socialista, una lluita que ha de suposar el triomf de la justícia i de l´esperança enfront al salvatgisme i la barbarie que el capitalisme està imposant cada vegada més, des del desemparament dels col.lectius més vulnerables de la nostra societat fins a l´abandonament i l´explotació de la classe treballadora catalana i espanyola. Aquestes paraules poden sonar extremadament tòpiques i com un reclam propagandístic, tanmateix no ho són. Els treballadors i treballadores, la joventut, els pensionistes... estan veient com les crisis estructurals del sistema capitalista estan empobrint de forma progressiva els seus nivells de vida, com es denigra el treballador i no se li garanteix un dret tan universal com el treball, com perillen les pensions d´aquelles persones que han treballat tota la vida i que ho han donat tot, i com s´impulsa des de les institucions del govern català i espanyol a la privatització de la educació en tots els àmbits. Per tot això cal reivindicar ara més que mai la República, i l´exemple que donà en els àmbits més elementals per a la seguretat de les persones.
És un fet que el moviment republicà ha experimentat un creixement en aquests darrers anys, i la Joventut Comunista de Catalunya, com a part integrant i activa d´aquest, hem de dotar de contingut transformador i revolucionari l´aspiració republicana. No plantegem la República com un simple canvi administratiu en què perdurin les injustícies actuals, sinó com un avenç qualitatiu vers una societat més lliure i igualitària a tots els nivells.
Recollint els principis marxistes-leninistes del dret dels pobles a l´autodeterminació, la Joventut Comunista de Catalunya reconeix i defensa el fet diferencial català i considerem que Espanya és un conjunt de pobles lligats i oprimits per l´estructura d´un Estat en mans d´una classe dirigent de tipus feudal-oligàrquic. Cal superar aquesta situació per mitjà d´una reorganització federal que contempli el dret dels pobles d´escollir el seu propi marc d´autogovern, per la qual cosa lluitem per assolir la llibertat nacional de Catalunya sense deslligar aquesta lluita de l´emancipació social de la classe obrera catalana i espanyola.
Reivindicar la República suposa reivindicar els ideals de justícia, pau, igualtat, treball i menjar, uns ideals que els comunistes portem més d´un segle reivindicant i lluitant, la República com a model polític més avançat per a la consolidació del socialisme per arribar a la nostra meta final: el comunisme. Aquesta lluita és un dur camí, tanmateix aquest difícil camí amb innumerables obstacles i entrebancs és el que molts hem elegit per a intentar fer d´aquest món, un món amb cara i ulls, on les persones puguin viure amb les menors càrregues possibles, càrregues que en l´actualitat ens ofeguen i ens fan esclaus, i on la felicitat i la satisfacció i compliment dels objectius vitals sigui una possibilitat real i no una utopia.
VISCA LA IIa REPÚBLICA! LLIBERTAT, REPÚBLICA I SOCIALISME!
Comissió de formació Lenin-Gramsci dels CJC - Joventut Comunista de Catalunya
Abril 2011
Etiquetes de comentaris: Memòria Històrica, República