Avís important

Amb motiu de la refundació de la JCC (Joventut Comunista de Catalunya), fruit del procés d'unitat juvenil comunista protagonitzat per CJC-Joventut Comunista (Col·lectius de Joves Comunistes - Joventut Comunista) i JC (Joves Comunistes), així com per d'altres sectors i persones que es reclamen de l'ideal comunista, aquesta pàgina queda definitivament tancada.

Podeu seguir l'actualitat de la Joventut a: www.jcc.cat.


dijous, 26 de març de 2009

Joves de tot Europa es solidaritzen amb els i les estudiants de Catalunya

Els i les estudiants de Catalunya no estem sols, joves de tot Europa ens han fet arribar la seva solidaritat, condemnant la repressió i renovant el seu compromís per construir una Universitat pública, gratuïta i de qualitat, en els seus respectius països. La solidaritat de la resta de la joventut d'Europa, l'alegria amb què segueixen les nostres mobilitzacions pacífiques, i la consciència de compartir uns objectius comuns amb l'estudiantat del vell continent ens donen força i esperança per continuar amb les mobilitzacions.



La “Declaració de la Joventut Europea: Solidaritat amb els i les estudiants de Catalunya”, impulsada per l'àrea d'Internacional de la CJC- Joventut Comunista, ha estat signada per organitzacions juvenils d'onze països diferents, alguns propers com França i d'altres tan llunyans com Azerbaidjan.



Més enllà de la signatura, representants de totes aquestes organitzacions juvenils ens han fet arribar desenes de missatges en què ens transmeten el seu anàlisi però també el seu afecte. Des de França, Sebastien Marie, ens recorda que al seu país també s'estan mobilitzant contra la liberalització de l'ensenyament superior. Des de Grècia, Yiannis Gkiokas, considera que la repressió de les mobilitzacions estudiantils, forma part d'una política europea contra els drets democràtics i en particular, contra els drets dels i les



joves a l'educació i el treball, especialment en aquest període, en què el capital s'ha tornat més agressiu per que els pobles i la joventut paguin la seva crisi. O des de Bèlgica, Jouwe Vanhoutteghem assegura que les nostres mobilitzacions són encoratjadores per a la resta de joventut que lluita contra la mercantilització de l'ensenyament.



Per a més informació, a continuació podeu llegir l'edició catalana de la Declaració- també podeu consultar-la a http://education.joventutcomunista.org/-. Des de la Joventut Comunista, encoratgem als i les estudiants de Catalunya a organitzar-se per tal de construir un futur millor, aquesta és la millor manera de tornar la solidaritat que ens han donat!



Llegeix la declaració europea!


dissabte, 21 de març de 2009

Èxit rotund de la vaga d´ensenyament

La manifestació convocada a Barcelona pels sindicats de l´ensenyament de Catalunya CCOO, USTEC-STEs, ASPEPC-SPS, FETE-UGT i CGT contra la política educativa del Departament d´Educació ha reunit al voltant de 80.000 persones. A Girona i Tarragona les manifestacions han aplegat 5.000 persones cada una, a Lleida unes 3.000.



La vaga de l´ensenyament que s´està duent a terme avui està tenint un seguiment global a Catalunya de més del 80% entre el professorat, segons les primeres estimacions. A la Primària, el seguiment és de més del 85%, mentre que a la Secundària ronda el 70%. A la concertada, en canvi, es calcula que el 15% dels professors han secundat la vaga.



Els sindicats i col·lectius estudiantils també s´ha sumat a la convocatòria, un exemple són els i les companyes del Col·lectiu d´Estudiants del Maresme.


dijous, 19 de març de 2009

Comunicat de la CJC-Joventut Comunista de Catalunya davant les mobilitzacions estudiantils i la brutal actuació policial

Davant el desallotjament
dels i les estudiants tancades al Rectorat de la Universitat de Barcelona
i la repressió policial a les mobilitzacions estudiantils, la CJC-Joventut
Comunista
:
 


Rebutgem el
desallotjament dels i les tancades al Rectorat de la Universitat de
Barcelona. Durant els gairebé quatre mesos que ha durat la
protesta, s’ha mantingut en tot moment una actitud pacífica i integradora
vers el conjunt de la comunitat universitària
. No hi ha cap motiu
pel qual el rector Dídac Ramírez pugui justificar l’ordre de desallotjament
i per tant ens solidaritzem amb els i les tancades, amb qui compartim
la voluntat de construir una Universitat pública, gratuïta, no-sexista
i de qualitat.
 



Condemnem les
actuacions policials produïdes durant tot el dia.  Totes les mobilitzacions
convocades pel moviment estudiantil han transcorregut pacíficament
malgrat el desmesurat desplegament policial. Durant la concentració
del migdia els Mossos d’Esquadra han propinat cops de porra de forma
indiscriminada, tant a l’alumnat
que era al terra com als i les periodistes
. La manifestació del
vespre ha estat dissolta mitjançant successives càrregues policials
a la Via Laietana multiplicant els cops de porra vers els i les manifestants.
 


Entenem que
l’escalada de la repressió contra el moviment estudiantil, així
com la campanya mediàtica per estigmatitzar-lo, és una resposta a
la creixent participació i legitimació de les reivindicacions dels
i les estudiants en defensa de la universitat pública.
 


Per tant, 



  1. Demanem la dimissió
    de Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona
    , per la
    seva responsabilitat directa en l’entrada i l’actuació del cos
    de Mossos d’Esquadra. Considerem imperdonable la intromissió de la
    policia en la vida universitària, que sota cap concepte ha d’estar
    sotmesa a la coacció i la repressió de les forces de seguretat.



 


  1. Exigim l’obertura
    immediata d’una investigació entorn als fets succeïts aquesta nit
    i la intervenció absolutament desmesurada dels agents policials
    ,
    que desemboqui en la necessària depuració al si de la policia i en
    l’assumpció de responsabilitats per part de la Conselleria d’Interior
    i els comandaments policials.


 


  1. Manifestem el
    nostre ferm suport a la tasca del moviment estudiantil que impulsa reivindicacions
    sòlides i rigoroses amb l’objectiu de garantir una Universitat pública
    i d’accés universal.
    Malgrat els possibles errors comesos, considerem
    que les mobilitzacions d’estudiants responen a una situació de dèficits
    estructurals molt importants a l’educació superior, que viu una situació
    de degradació constant pel que fa al seu funcionament democràtic i
    a la seva independència del poder polític o econòmic. L’assetjament
    continu dels sectors empresarials per a debilitar l’autonomia universitària
    requereixen una resposta coherent i unificada de part de la comunitat
    universitària
    , en base a un conjunt de propostes en la línia de
    garantir el paper de la universitat com a protagonista del progrés
    social. L’horitzó d’un sistema desestructurat i obedient a les
    lògiques del mercat significaria una regressió històrica que els
    sectors progressistes tenen l’oportunitat i el deure d’evitar.



 


  1. Condemnem la
    sistemàtica actitud per part dels Rectorats
    i de la Conselleria
    d’Innovació, Universitats i Empresa orientada al tractament de les
    mobilitzacions estudiantils des d’una òptica policial i adversa al
    diàleg i l’entesa.


 


  1. Donem tot el
    nostre suport als i les estudiants detingudes al
    llarg del dia d’avui
    , i a totes les persones, tant estudiants
    com periodistes, que han sofert lesions i ferides fruit de les brutals
    càrregues del cos de Mossos d’Esquadra en la seva actuació irresponsable
    i indiscriminada, entre els quals figuren molts militants de la nostra
    organització.


 



  1. Encoratgem la
    comunitat universitària i la societat en general a recolzar activament
    la lluita per la consecució d’una universitat pública i popular
    ,
    amb el convenciment que un bon sistema educatiu garantirà una societat
    més conscient, responsable i lliure.


 
 
 

Barcelona, dimecres
18 de març de 2009
 
 


Comitè Executiu


CJC
– Joventut Comunista de Catalunya
 


Avda. Portal
de l’Àngel 42, 2n A


08002 Barcelona



Telf. 93.318.45.50


cjc@joventutcomunista.org


www.joventutcomunista.org




dimecres, 18 de març de 2009


Desallotjats els estudiants tancats a la Universitat de Barcelona des del novembre

Els Mossos d’Esquadra han desallotjat el centenar d’estudiants que estaven tancats a l’edifici històric del rectorat de la Universitat de Barcelona, en una operació que ha començat cap a les cinc del matí.



A partir de les 8.15 hores, alguns dels desallotjats han tallat la Gran Via entre Balmes i Aribau. Els Mossos han carregat contra ells i han detingut diverses persones.

Càrrega policial



Segons ha pogut presenciar Efe, en la càrrega policial, que ha tingut lloc cap a les 8.40 hores, els Mossos han utilitzat la força per reprimir els estudiants, i en l’acció, portada a terme a prop d’un bar davant de l’edifici "s’ha immobilitzat amb força els joves a terra i han volat les cadires de la terrassa de l’establiment".



Poc abans de la càrrega policial, els joves protestaven pel desallotjament mostrant als agents els seus llibres de text, quan de sobte, han aparegut diversos vehicles de reforç dels Mossos i ha començat la càrrega.

A les set no quedava cap tancat



Els estudiants estaven tancats al vestíbul d’entrada i a les escales del centre des del 20 de novembre com a protesta pel procés d’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), també conegut com a pla de Bolonya.



Fonts dels Mossos han confirmat que cap a les set del matí ja no quedava cap estudiant a l’interior i que a l’exterior alguns es resistien a les forces de seguretat que han intervingut.

Quatre lesionats



Un dels estudiants que estaven tancat ha explicat que cap a les cinc del matí han entrat mig centenar d’agents dels Mossos amb crits i amenaces perquè s’aixequessin i abandonessin l’edifici.



També ha assegurat que quatre dels estudiants que estaven tancats han resultat ferits per l’acció contundent de la forces de seguretat, que han estat atesos de lesions de diversa consideració per una ambulància del 061 a la qual han trucat i que estava aparcada a l’exterior.

Dialogar



El mateix portaveu, molt enfadat per l’acció i la manera com s’ha dut a terme el desallotjament, ha declarat que "això és una demostració que s’està imposant el pla Bolonya amb les forces de seguretat, que cada setmana van a les universitats, quan els estudiants només volen dialogar".



A l’exterior de l’edifici hi ha una dotzena de furgonetes dels Mossos d’Esquadra, i els estudiants s’han començat a concentrar davant la porta de l’edifici.



Font: el periodico.



dilluns, 16 de març de 2009

Comunicat de la Joventut Comunista de Catalunya davant la Victòria del FMLN a El Salvador

En primer lloc volem felicitar fraternalment als camarades del Frente Farabundo Martí de Liberación Nacional per la seva victòria a les eleccions presidencials del passat dia 15 de març de 2009. La nostra sincera enhorabona al company Mauricio Funes, President electe de la República del Salvador i volem alegrar-nos, especialment, pel poble salvadoreny en aquest esdeveniment que no dubtem en qualificar d'avenç històric.




Des de la CJC - Joventut Comunista de Catalunya volem, sobretot, destacar la importància d'aquest triomf pel procés d'integració llatinoamericana. Des de la mateixa nit de la victòria molts mitjans de premsa internacional intenten i intentaran situar al nou govern del Salvador i al president electe Funes en un dels “dos costats” de l'esquerra llatinoamericana. O bé en el cantó moderat amb Lula, Tabaré Vázquez i Bachelet o bé amb l'esquerra, segons ells, anacrònica representada per Chávez, Morales, Correa i Ortega. Aquest anàlisi oblida, sovint de forma interessada, que la principal contradicció a Llatinoamèrica no és entre l'esquerra moderada o la “populista”, sinó entre l'imperialisme nordamericà i la sobirania nacional dels pobles. En un cantó tenim els governs progressistes i antiimperialistes, tots ells (Uruguai, Brasil, Paraguai, Xile, Cuba, Veneçuela, Equador, Nicaragua, Argentina, Bolívia i ara el Salvador), amb les seves diferències i en l'altre aquells que estan subordinats al programa de Washington, com Colombia. La victòria al Salvador és un avenç decisiu del bloc progressista, que s'endinsa a Amèrica Central i en un país on l'imperialisme nordamericà havia descarregat tot el seu terror durant 12 anys de guerra civil fratricida.




La República del Salvador té un valor simbòlic que va molt més enllà de la seva mida. Per tots els moviments populars del continent americà el paper del FMLN durant la guerra civil i l'heroïcitat del propi poble salvadoreny van fer que aquests ocupessin un lloc privilegiat en l'imaginari col·lectiu. El Vietnam d'Amèrica, com deia Marta Harnecker, és el lloc on l'imperialisme va mostrar la seva brutalitat amb més ímpetu. Criminals entrenats pels EUA a la Casa de les Amèriques, paramilitars i l'exèrcit van fer patir a la població civil, especialment camperola, les conseqüències d'una guerra que va durar de 1980 fins al 1992. La victòria del FMLN és un esdeveniment imprescindible per accelerar la construcció de la pau, sobre la base dels acords de 1992, i per avançar cap a la reconciliació nacional del poble salvadoreny; tancar les ferides caminant cap a la justícia social i fer desaparèixer les causes que van provocar el conflicte armat. Per Amèrica Central aquest fet pot catalitzar les lluites populars de la resta de països, produint un efecte dominó com ja va passar la amb la revolució Sandinista al 1979; i ho farà en un context llatinoamericà molt més favorable.




El patí del darrera d'Estats Units també gira a l'esquerra. Volem animar al poble salvadoreny i al FMLN a construir el canvi social. Com va dir un cop Monsenyor Romero, el pare assassinat a 1980 per un grup paramilitar:




“Creo en la verdadera necesidad de que el pueblo se organice”


Manifestació - Plantem cara a la crisi!

Els CJC van participar al bloc jove "ACTUA!" el passat 14 de març a la manifestació “Plantem cara a la crisi” convocada per CCOO i UGT per a protestar contra les greus conseqüències que té sobre els treballadors la crisi econòmica i per a demanar l´aplicació immediata de mesures eficaces per a pal•liar els estralls que causa la crisi en els treballadors.



De nou la gent treballadora sortia al carrer per plantar cara a la crisi, i per dir que la crisi la paguin els rics!


diumenge, 15 de març de 2009

Mani anti-feixista a Nou Barris

Durant els últims anys s´ha produït un creixement de grups feixistes vinculats a Democracia Nacional i a Alternativa Española a Nou Barris (Barcelona), amb campanyes feixistes i xenòfobes pels carrers del districte i amenaces a joves activistes del barri.


La situació ha arribat a un punt intolerable després que la setmana passada un grup de 2 neonazis de 30 anys agrediren una noia de 15 que prèviament havien seguit, i uns dies abans un altre nazi de 26 anys amb diverses condemnes pendents agredís a un noi de 16 davant del seu institut.

Davant d´aquest fets, grups de joves, associacions de veïns i veïnes i diverses entitats van convocar al barri una manifestació el passat diumenge dia 15 per condemnar els atacs feixistes. La CJC va participar-hi per fer costat a tots els veïns/es i joves que van assistir.


També s’ha fet arribar a la regidora del districte el manifest on es demana la ràpida intervenció dels mossos d’esquadra en aquests afers i a vetllar per la seguretat dels veïns/es davant d’aquest grup violent de feixistes.


dissabte, 14 de març de 2009

Llibertat pels 5! Aturem el bloqueig!

El primer dia de l'any celebràvem el 50è aniversari de la Revolució Cubana, com aniversari de l'inici de la plena sobirania del poble cubà, com inici del dret a l'habitatge, com inici del dret a la educació, com inici del dret a treballar, com inici del dret a l'assistència sanitària gratuïta, com inici del repartiment de la terra entre els qui la treballaven i no entre les multinacionals americanes...



L'adquisició d'aquest dret per part de la població cubana ha comportat la penalització des de 1962 per part dels Estats Units d'Amèrica imposant un bloqueig econòmic, comercial i financer a la perla del Carib. Un bloqueig que ha suposat més de 90.000 milions de dòlars per Cuba, un país del tercer món.



Els Estats Units, no podent derrocar la voluntat popular mitjançant l'enviament de tropes a platja Girón, durant molts anys ha finançat grups terroristes afincats a Miami com Alpha 66 o Hermanos al Rescate, grups que han causat aproximadament 3.478 víctimes mortals i han ferit a més de 2.099 persones.



Aquestes organitzacions tot i ser molt més sagnants que ETA no apareixen a cap llista de grups terroristes ni han estat mai condemnades pels governs espanyols.



L'Estat cubà ha denunciat vàries vegades a les autoritats americanes aquests atemptats planejats, organitzats i iniciats Miami sense obtenir cap resultat. Davant d'això la única sortida que li queda a un Estat per protegir als seus ciutadans és infiltrarse en aquests grups mafiosos per obtenir la informació necessària per aturar els atacs. Informació que el 17 de juny de 1998 va ser tramesa al FBI, gràcies aquesta informació els Estats Units varen detenir a Antonio, René, Ramón, Fernando i Gerardo, els cinc ciutadans cubans infiltrats en les màfies cubanoamericanes, cusats de conspiració general, conspiració a l'espionatge, conspiració a l'assassinat, conspiració per actuar com agent estranger no registrar, us d'identitat falsa, etc..



D'aquesta detenció ja fa més de 10 anys i ni en el judici (que va ser el més llarg de la història dels EUA) ni durant tot el procés d'apel?lació s'ha demostrat l'existència de cap document militar classificat.



Per això, quan celebrem el 50 aniversari de la revolució cubana agafem més força que mai per demanar la llibertat d'aquests 5 antiterroristes i la finalització del bloqueig econòmic, financer, comercial i mediàtic.



El dia 21 de març a Gramenet del Besòs, amb la presència de Leonard Weinglass (un dels advocats dels 5) s'escoltarà un sol crit “Llibertat pels 5; aturem el bloqueig!”



Defensem Cuba

Barcelona, 14 de Febrer de 2009


dimecres, 11 de març de 2009

Mani a Sant Joan Despí

El passat dimarts 10 de març la coordinadora comunista del baix es sumà a la manifestació convocada per les Associacions de veïns de Sant Joan Despí per protestar contra l’alça dels preus dels serveis bàsics, com l’electricitat, el transport públic, l’aigua, i les tarifes i taxes aprovades per les administracions locals que s’han alçat també molt per sobre de l’IPC.


dijous, 5 de març de 2009

2a reunión: Asamblea Social de Cornellá

El pasado 27 de febrero, se celebró en Cornellà de Llobregat la segunda reunión para la creación de la asamblea social donde participaron diversas entidades de la población asi como también personas a título individual para tratar de dar respuesta a los problemas y las consecuencias que está generando la crisis que sufrimos en la actualidad personas y trabjador@s. ( la primera participación de asistentes fué similiar al de la primera reunión).



Se decidió constituir una asamblea, la llamada ASSAMBLEA SOCIAL DE CORNELLA donde pueden participar todas aquellas entitades o personas que quieran, para tirar adelante todas aquellas propuestas o acciones en las que tod@s estemos de acuerdo.



Se acordó la constitución de 3 comisiones de trabajo: PARO, VIVIENDA y SERVICIOS SOCIALES. Tambén la necesidad de realizar un acto publico cuya fecha se fijará en la próxima asamblea, que tratará sobre la crisis con la intención de que se apunte a este movimiento la mayor parte de la ciudadanía. A la vez se acordó crear un comunicado de apoyo y solidaridad con la casa okupa de la Banka Rota puesto que en menos de dos semanas esta previsto su desalojo.(mediados de marzo).



Otra de las propuestas que surgieron fue la forma como el ayuntamiento empleará los 14 millones de euros que han recibido del estado, ya que ellos han comunicado que contratarán a 252 parados de Cornellà durante un año. En la asamblea surgió la idea de enviar un escrito al ayuntamiento donde se detallan los criterios de selección que creemos son los mas justos como por ejemplo contratar aquellas personas que lleven mas tiempo en paro, situación familiar, que en lugar de realizar contratos de un año se realicen de menor duración para que puedan beneficiar a un mayor número de personas,... aunque todo esto todavía tiene que concretarse en la próxima asamblea.



También estamos interesados en conocer cúales son los recursos económicos que tiene el ayuntamiento de Cornellà para poder incidir a que asuntos creemos deberían emplearse.



La próxima asamblea se celebrará en el Centro Cívico García Nieto de Cornellà. C/. Mossen Andreu en la tercera planta el día 13 de marzo a las 19:00 h.



Los interesados pueden dirigirse a la siguiente dirección de correo electrónico: assambleasocialcornella@gmail.com


dilluns, 2 de març de 2009

Pablo Milanés en Barcelona

Querido Pablo,



Anoche asistí al concierto que realizaste acompañado por dos excepcionales músicos, Miguel Nuñez y Dagoberto González, ambos rebosantes de cubanidad. Te acogimos con la generosidad que nos caracteriza a los catalanes, ofreciéndote el Palau de la Música y un sinfín de aplausos alimentados por la ilusión de escucharte, de tenerte entre nosotros. Te ofrecimos lo mejor que tenemos, en lo colectivo y en lo personal: en Barcelona te queremos, Pablo.

Empezaste a cantar y notamos en seguida la sensación de las grandes ocasiones. Tu voz, acompañada por la fiel pareja de teclados, el violín eléctrico y tu guitarra fue llenando segundo tras segundo, canción tras canción, el espacio del Palau. Fiel a la tradición del movimiento de la Nueva Trova Cubana, esperábamos que cantaras por igual al amor y a la política, y lo hiciste, para bien o para mal, pero lo hiciste.



Quizás ya lo sepas, pero alguien debería explicarte, Pablo, que en nuestro país, a diferencia del tuyo, no estamos acostumbrados a hablar de política. Aquí no se discuten las decisiones del gobierno, las leyes aprobadas o los discursos de sus representantes. Aquí, mayormente, ni se critica ni se defiende, tan sólo se anima e insulta, forofos de uno u otro partido que, a la postre, acaban jugando a lo mismo.



En una de las canciones que ayer cantaste, explicaste la tragedia de las personas que emigraron de Cuba. Tragedia común en todos los países que nombramos y condenamos a ser del tercer mundo, o incluso, tercermundistas como si los países fueran partidarios de su propio subdesarrollo. Sucede, sin embargo, que si el emigrante es cubano se enciende una lucecita roja en muchas de las cabezas de algunos de mis compatriotas; lucecita que apenas vacila con los centenares de subsaharianos retenidos en centros de concentración en España. nombrados, con familiar talante, centros de acogida.



"Mi hermano Jacinto, que vive en La Habana no sabe si su hija que tuvo una nieta que aún no ha conocido sabrá que su madre murió de repente: las autoridades no lo dejan salir", versa la letra de la polémica canción. Quién haya estado en Cuba recientemente sabe (luego sabemos) que éste es un debate caliente entre su población. Las restricciones para salir de la mayor de las islas del Caribe, la llamada tarjeta blanca, son criticadas abiertamente por el trovador de Bayamo, pero también por muchos otros intelectuales, artistas y ciudadanos cubanos, entre ellos, Silvio Rodríguez o la mismísima Mariela Castro, hija del presidente Raúl. No puedes imaginar, Pablo, cuánto nos cuesta entender, que en un país se discuta y critique la política.



Pablo, aquí, en Barcelona, te sobran los amigos, lo sabes muy bien aunque no nos conozcas a todos. Amigos que nos emocionamos con tus canciones y nos estremecemos cuando alguien las interpreta errónea e interesadamente. Amigos que vivimos con la dichosa lucecita roja permanentemente encendida, convencidos que sin ella la vida no vale nada. Te queremos, Pablo. Valió la pena, Pablo.



Antoni-Italo Moragas