Notícies de la Joventut Comunista

L'ofensiva neoliberal de Brussel·les té el seu millor aliat a l'Estat espanyol amb el neofranquisme del PP i la dreta de CiU a Catalunya. Un objectiu principal d'aquesta ofensiva és acabar amb la poca sobirania popular que té el poble de Catalunya i col·lapsar els serveis públics, l'anomenat Estat del benestar. La sobirania ha estat segrestada per les grans corporacions internacionals, especialment d'arrel financera, i l'Estat del benestar vol ser presentat com un element improductiu i massa costós, amb l'objectiu de privatitzar-ne els serveis i prestacions i posar-les en mans d'aquestes corporacions, que busquen el benefici econòmic en detriment de la qualitat i la universalitat. L'atur, els desnonaments, l'augment de la repressió policial, la criminalització de les protestes són altres elements d’aquesta ofensiva.

Les dades ens mostren com dia rere dia augmenta el nombre de persones aturades. Aquest fet però, ens afecta encara més i de forma significativa al col·lectiu jove. En aquests moments la taxa d'atur juvenil a Catalunya se situa al voltant del 52%, donant-se la particularitat que bona part d'aquest jovent aturat estem cercant la nostra primera feina. Aquesta xacra no és nova, però la crisi que estem patint ha agreujat el problema, portant la situació a un punt insostenible que ens aboca a tota una generació al fracàs. D'altra banda, la minoria 'afortunada' de joves que treballem ocupem llocs de treball temporal, amb jornades parcials, salaris molt baixos i condicions precàries. Feines en què, sovint, no es respecten els nostres drets com a treballadores!

La convocatòria conjunta de la Plataforma Prou Retallades (PR), la Plataforma pel Dret a la Salut (PDS), el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), la Plataforma Sindical Unitària (PSU) de la Funció Pública, el Fòrum Social del Baix Llobregat (FSBLL), la Plataforma en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) i altres organitzacions, es concreta en diferents columnes sectorials que començaran a les 11:30h i que confluiran en una gran manifestació a les 12:30h!

Aquesta gran mobilització vol incloure a tothom i ser el màxim d'unitària i representativa! No hi falteu! PROU RETALLADES !

El proper dilluns 6 de maig comença el judici en què nou funcionaris de presons s’enfronten a un judici acusats d’haver comès greus tortures a un grup d’uns quaranta presos després dels incidents que van tenir lloc a la presó de Quatre Camins el 30 d’abril del 2004. Nou anys després dels fets se celebrarà un judici per uns fets que per a les organitzacions de drets humans i de suport a persones privades de llibertat suposa un dels capítols més greus de vulneració de drets humans de la història recent.

És per això que la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura, conjuntament amb un gran nombre de col·lectius socials i de drets humans, convoquem la ciutadania a una manifestació que pretén ser un posicionament col·lectiu contra la pràctica de la tortura, els maltractaments institucionals i contra la impunitat.

Ens posicionem contra una policia que en no poques ocasions exerceix les seves funcions al marge de la llei, la qual durant anys ha incomplert la normativa d’identificació dels agents de policia, tot afavorint la impunitat policial. Així mateix, considerem insuficient la recent fórmula d’identificació dels agents antidisturbisanunciada per la Conselleria d’Interior de Catalunya i el Ministerio del Interior.

Ens posicionem contra la utilització de pilotes de goma per la policia, les quals han deixat massa persones ferides de gravetat i fins i tot han provocat la mort d’ Íñigo Cabacas al País Basc. Exigim que s’investiguin en profunditat tots els casos, que hi hagi reparació per a les víctimes i que Ester Quintana sigui l’última víctima d’aquestes armes.

Ens posicionem contra la violència que la policia utilitza contra els moviments socials que lluiten contra un règim que condemna grans sectors de la población a la pobresa i a la precarietat permanent.

Ens posicionem també contra la persecució sistemàtica que la policía porta a terme en l’espai públic contra sectors de la societat que intenten subsistir en l’actual context econòmic com venedors del top-manta, treballadores sexuals o persones que es dediquen a la recollida de ferralla.

Ens posicionem contra la tortura i els maltractaments sexuals, els quals pateixen especialmente dones i persones transsexuals i transgèneres. També ens posicionem contra contra el tracte vexatori i degradant que pateixen lesbianes, trans i homosexuals per la seva condició sexual en els centres de privació de llibertat.

Ens posicionem contra les situacions de maltractaments en els Centres d’Internament d’Estrangers i en els procesos de deportació. Exigim un cop més que es tanquin de manera immediata els centres d’internament de l’Estat español.

Ens posicionem contra l’existència de Departaments de Règim Tancat a les presons i contra els FIES, règims de vida que en si mateixos són una pena degradant i cruel i on es donen situacions que fan augmentar el nombre de denúncies per maltractaments. Ens posicionemcontra la negativa sistemàtica a concedir la llibertat a persones amb malalties greus, moltes de les quals acaben morint a la presó o al cap de dies o pocs mesos de sortir d’aquests centres.

Ens posicionem contra la pràctica de la tortura i dels maltractaments en qualsevol espai de privació de llibertat, contra la passivitat dels jutjats d’instrucció a l’hora d’investigar les denúncies per aquests fets, contra el paper passiu que en la major part dels processos té el Ministeri Fiscal, i en contra de la política sistemàtica de concedir indults als funcionaris que, malgrat els obstacles esmentats, acaben sent condemnats per aquests delictes.

Ens posicionem fermament contra tota forma de maltractament institucional. La pràctica de la tortura i de tractes o penes cruels, inhumanes o degradants és un greu problema social davant del qual els operadors jurídics, el poder polític i, en moltes ocasions els mitjans de comunicación, decideixen mirar cap a una altra banda.

Nosaltres ni mirem, ni mirarem cap a una altra banda. Continuarem visibilitzant i denunciant jurídicament i públicament aquest tipus de situacions.

Contra la tortura, contra els maltractaments institucionals i contra la impunitat

Aquest 14 d’abril es compliran 10 dies de la imputació de la Infanta Cristina per un presumpte delicte de desviació de fons públics a través de l’Institut Nóos. Aquesta imputació és històrica en tractar-se de la primera vegada que un membre de la reialesa espanyola es veu implicat en una investigació judicial.

Aquest 14 d’abril es complirà 1 any de la famosa caçera d’elefants del Rei Juan Carlos a Bostwana. Aquesta “aventura africana” del Rei va avergonyir tot l’estat i va protagonitzar portades ridícules arreu del món.

Aquest 14 d’abril es compliran 5 anys, 5 mesos i 5 dies del “Porqué no te callas?” del monàrca al comandant Chávez. Una frase que ens va mostrar que un rei triat per un dictador pretenia fer callar un president electe.

Aquest 14 d'abril celebrem el 82è aniversari de la proclamació de la IIª República. I volem celebrar la fi de la monarquia a l’estat espanyol! Perquè és caduca i traspua corrupció, classisme, intolerància i autoritarisme. Perquè és incompatible amb els valors democràtics i amb les aspiracions de canvi del poble. Perquè ja n’hi ha prou!

Per tot plegat, aquest 14 d’abril, recordem la República, que fou el darrer intent d'una revolució liberal dirigida per les capes mitges i petites de la burgesia en aliança amb sectors treballadors per democratitzar l'Estat Espanyol enfront a la dominació oligàrquica i terratinent espanyola. Les reformes agràries, econòmiques, nacionals, educatives, militars, culturals...encara que dirigides per la burgesia, anaven en una direcció progressista, que beneficiava objectivament la classe treballadora.

Aquesta experiència progressista va ésser ofegada amb sang per part del feixisme internacional, seguida de 40 anys de dictadura franquista i 30 de règim monàrquic, que han mantingut a Espanya com a un règim on la democràcia i l'Estat del Benestar mai no s'han pogut homologar a la d'altres països europeus. Un règim que té els seus pilars en l'economia especulativa i en un sistema polític corrupte i amb unes forces repressives opaques i amb total impunitat. Al capdavant de tot això s'hi troba la monarquia, mantenint l'ordre i vivint amb tots els luxes, totalment separada de la realitat de la majoria de la societat. Una monarquia corrupta, que té al seu abast tots els aparells de l'Estat per encobrir o que els seus membres surtin impunes.

En un context de crisi del capitalisme -en què l'Estat no només no és capaç d'assegurar una vida digna a les persones, sinó que a més les seves accions empobreixen de forma accelerada el poble- el sistema polític (bipartidisme, pacte constitucional, monarquia...) pateix una forta crisi de legitimitat. Aquest és responsable de part de les causes i de la gestió de la crisi,les seves accions sempre afavoreixen els mateixos i qualsevol resposta ciutadana és reprimida. Davant d'aquesta situació, la gent treballadora veu, cada vegada més clar, que aquest estat no només no li serveix de res, sinó que li causa problemes i, en canvi, beneficia amb les seves accions la banca i les grans fortunes, veritables culpables de la crisi.

Per als CJC la lluita contra la monarquia és la lluita contra el sistema en què uns pocs rics decideixen per totes!

La República no només ha de representar un avenç en llibertats democràtiques, sinó una etapa de transició al Socialisme. Cal avançar cap un procés constituent, amb una correlació de forces favorable a la classe treballadora, que permeti construir un sistema que garanteixi una vida digna per a la majoria de la societat, en detriment dels privilegis de l'oligarquia financera.

A més, l'actual sistema polític, amb la monarquia al capdavant, nega el dret a l'autodeterminació dels pobles, un dret reconegut per les Nacions Unides i fonamental per a qualsevol estat democràtic. Des dels CJC-Joventut Comunista creiem que només amb la garantia d'exercir el dret a l'autodeterminació es podrà aconseguir una relació fraternal entre els pobles de l'Estat espanyol.

Per dels CJC, doncs, la lluita contra la monarquia, avui com ahir, és la lluita pel dret a decidir i les llibertats nacionals de Catalunya i la resta de nacions de l'estat.

La monarquia no deixa de ser una institució d'origen feudal basada en el dret sanguini, i un dels pilars del retard democràtic i social de l'estat espanyol. A més a més, es tracta d’una institució anòmala en el segle XXI, desapareguda en aquells països en que es va aconseguir enderrocar les dictadures militars. En el nostre cas, la monarquia perdura com a símbol de la continuïtat del poder franquista.

Des dels CJC-Joventut Comunista cridem a la joventut catalana a lluitar per la caiguda del règim borbònic i corrupte que oprimeix els pobles. Cridem a la mobilització, a la rebel·lia contra un sistema putrefacte que només beneficia als interessos de l’1% de la població. Cridem, també, a participar en les activitats de commemoració de la proclamació de la IIª República.

El llegat democràtic i cultural d'aquell període encara ens dóna unes bones pautes per construir una nova Catalunya, federada en llibertat amb els altres pobles de l'Estat espanyol. En definitiva, ens dóna unes referències històriques amb les que realitzar un procés constituent cap a una República federal, amb una democràcia real i participativa, que garanteixi les condicions per una vida digna a la classe treballadora i a les capes populars.

El passat dissabte 6 d'abril, a l'Espai Jove Boca Nord, va tenir lloc el segon concert de classificació del Revoluciona't 2013, el concurs de directes dels CJC. Gairebé 200 joves van assistir als concerts de Puteados del Sistema, Edge of nothing, Suicidal Ducks, Bdaraka's, The Botswanas, Menzia, i van participar en la votació del segon finalista. A més a més, els grups participants també optaven a ser seleccionats per Carmelömanos per tocar a les festes del Carmel al juliol.

Dissabte 20 d'abril - Revoluciona't 9 Barris

Llegeix més

+info

La Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona i la Comissió de Drets Humans del Col·legi d’Advocats de Girona, juntament amb l’Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals de Barcelona (DESC), Justícia i Pau, Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona, l’Institut de Drets Humans de Catalunya i l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH) han tingut coneixement a través dels mitjans de comunicació de les declaracions de la Delegada del govern espanyol a Madrid, Cristina Cifuentes,  que ha vinculat la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i la seva portaveu, Ada Colau, amb “grups filoetarres o proetarres”.

Aquestes declaracions es produeixen en un context on certs membres d’aquesta plataforma ciutadana han estat víctimes de greus desqualificacions injurioses, vexacions, insults i fins i tot amenaces de mort que desborden clarament el dret a la crítica i la llibertat d’expressió reconegut en l’article 20 de la Constitució. I més, quan com és el cas, són proferides amb amplia publicitat des de certs mitjans de premsa o xarxes socials.

Les entitats esmentades consideren que aquestes actuacions comporten una vulneració del dret a l’honor i la fama reconegut en l’article en l’article 18.1 de la Constitució de les persones afectades. A més suposen una manifestació de menyspreu i descrèdit absolutament contràries a l’ordenament jurídic espanyol que pretén impedir que els ciutadans exerceixin  el seu legítim dret de protesta.

Per altra banda, les entitats esmentades consideren que utilitzar la qüestió terrorista per desqualificar als activistes dels drets humans i els afectats per les hipoteques resulta una actitud frívola i absolutament perillosa. En primer lloc, perquè banalitza un fenomen que ha causat molt de sofriment a la societat en general i, en particular, a les víctimes directes que l’han patit. En segon lloc, perquè es fa servir contra persones que han rebutjat clarament els postulats d’ETA, donant mostres públiques del seu pacifisme i de la seva aposta per la no violència. Finalment, perquè desconeix la dramàtica situació de milers de famílies desnonades, víctimes d’abusos condemnats per tribunals europeus, i que en canvi no han rebut cap resposta concreta per part de les institucions públiques.

Les entitats esmentades consideren, per aquest motiu, que s’ha d’aturar immediatament els atacs indiscriminats dirigits en vers la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i la seva portaveu, Ada Colau. En cas contrari, s’estarà acceptant una deriva perillosa, que en un moment de crisi i d’ajustos severs, comportaria una inadmissible criminalització preventiva de la protesta ciutadana i la desnaturalització de drets fonamentals per a l’existència d’una societat democràtica.

+info

El passat dissabte 30 de març la República Democràtica Popular de Corea es declarava en Estat de Guerra després de les provocacions dels EUA i el seu aliat la República de Corea. Aquesta acció, tot i que ha estat publicada als mitjans de comunicació massiva com a una agressió de Corea del Nord contra el “món lliure”, no és més que una resposta a la continuada campanya d’assetjament per part de les potències imperialistes d’Occident. Unes potències cada cop més agressives a mesura que s’agreuja la crisi del capitalisme. Líbia, Síria, Malí i ara Corea són una mostra de que les potències occidentals volen assegurar-se enclaus geoestratègics per continuar dominant en l’esfera internacional.

En el cas de Corea ens trobem amb un conflicte que des de 1953 no s’ha volgut tancar amb un acord de pau. Fins el moment, la península de Corea es troba dividida en dos per una frontera  de 40 km. Des de que es signà l’armistici no han parat les provocacions i les agressions per part d’Estats Units. Ja sigui amb sancions econòmiques i polítiques, amb una forta restricció en l’ús de les costes o amb maniobres militars de gran perill, tant Corea del Sud com els EUA no han cesat en les seves provocacions. Tot i això, els intents per realitzar la reconciliació nacional han estat una realitat que des de les potències imperials sempre s’ha torpedejat. Al 1991, amb l’Acord per a la reconciliació nacional, al 92 amb la declaració conjunta sobre la desnuclearització de les dues Corees, i entre l’any 2000 i 2007, el poble coreà va intentar construir camins per a la reunificació del país.

Tot i això, sempre s’ha fet servir l’excusa de l’armament nuclear com a coartada per augmentar la tensió a la zona. Una coartada totalment il·legítima venint dels Estats Units, el país amb més armament nuclear i l’únic que fins al moment l’ha fet servir. Més il·legítim és encara quan fa servir avions militars amb capacitat per transportar armament nuclear per a les maniobres conjuntes amb Corea del Sud.

Des dels CJC-Joventut Comunista denunciem la hipocresia dels EUA sobre el tema nuclear. Des d’una posició totalment contrària a l’ús de l’energia nuclear -ja sigui per ús civil o militar-  pel perill que comporta per a l’existència de l’espècie humana, creiem que sense un acord real pel desmantellament de totes les armes nuclears, la carrera per tenir-ne no s’aturarà, i el seu monopoli serà una eina de dominació imperialista. Per això, considerem que les sancions econòmiques i l’aïllament de Corea del Nord no fan més que accelerar la seva carrera nuclear per defensar-se de les amenaces dels Estats Units. La història del Segle XX ens diu això; en el moment en que països com la Xina va tenir la bomba nuclear l’actitud de les potències occidentals cap aquest país va canviar radicalment.

D’altra banda, considerem que la principal amenaça per la pau mundial són els EE.UU. i els seus alïats, principals impulsors de guerres i d’una indústria militar que en molts casos controla la política exterior i aparells dels estats. És per això que considerem l’imperialisme com a causant de la situació de tensió a Corea. Mostrem tota la nostra solidaritat amb el poble coreà, tant del nord com del sud, i lluitarem des de Catalunya per a la resolució pacífica del conflicte. La solució passa per la declaració de pau que acabi amb un conflicte que ve dels anys 50, i per una agenda per a la reconiliació nacional i la reunificació de Corea, sense cap mena d’ingerència externa.

Barcelona, 4 d'abril de 2013

Comitè Nacional dels CJC-Joventut Comunista de Catalunya