Avís important

Amb motiu de la refundació de la JCC (Joventut Comunista de Catalunya), fruit del procés d'unitat juvenil comunista protagonitzat per CJC-Joventut Comunista (Col·lectius de Joves Comunistes - Joventut Comunista) i JC (Joves Comunistes), així com per d'altres sectors i persones que es reclamen de l'ideal comunista, aquesta pàgina queda definitivament tancada.

Podeu seguir l'actualitat de la Joventut a: www.jcc.cat.


divendres, 30 de març del 2007

Comunicat de l´AEP davant l´aprovació de la LOU

COMUNICAT DE L’AEP DAVANT L’APROVACIÓ DE LA LOU





Des de l’Associació d’Estudiants Progressistes denunciem el procés de reforma de la Llei Orgànica d’Universitats (LOU) que avui ha finalitzat amb la seva aprovació al ple del Congrés dels Diputats. Considerem el text resolt d’estafa parlamentària. S’ha perdut una oportunitat per tal de reconduir els errors comesos amb la LOU de l’any 2001, promoguda pel govern de dreta del Partit Popular. Les modificacions de les que es vanaglorieja el govern no deixen de ser qüestions de forma, absolutament insuficients i d’una incidència molt limitada en el millor dels casos.





La retallada de la democràcia als claustres, la ingerència del món empresarial, l’escàs finançament públic o el tracte com a iguals entre la universitat pública i la privada per part de l’Estat. Són alguns dels aspectes de la llei que el 2001 els partits parlamentaris situats a l’esquerra del PP van criticar durament. Aspectes que en aquell moment eren rebutjats per estudiants, professorat, sindicats i rectors, col·lectius que protagonitzaren un enorme moviment contestatari sense precedents a les universitats i als carrers. Després de sis anys, i amb el PP a l’oposició, els qui abanderaven al Congrés les crítiques contra la LOU i asseguraven derogar-la un cop governessin, avui han presentat i aprovat una mera reforma del contingut original, agreujant la perillosa situació en què es troba la Universitat. El PSOE no ha complert el seu deute contret en forma de promesa electoral davant la comunitat universitària, donant pas a una reacció hipòcrita i oportunista per part del PP, que utilitza la situació per obrir un altre front de desgast del govern.





Denunciem l’augment de poder que se li atorga al Consell Social, que continua presentant una composició principalment formada pel capital privat, i l’augment de funcions desviades a l’equip rectoral en detriment dels òrgans de decisió com el Claustre o el Consell de Govern, on es compta amb presència de l’alumnat malgrat la deficitària democràcia interna. Aquesta estructura pot derivar en una Universitat controlada pel Rector per una banda i pel teixit empresarial per l’altra.



Les mesures recollides en la reforma fomenten la competència entre les diverses universitats, condicionant la distribució del finançament destinat a l’educació superior a mèrits com la qualitat de la docència i la investigació o el nombre d’alumnes de la Universitat. Aquest tipus d’iniciatives no fan sinó aguditzar les problemàtiques que ha d’afrontar avui l’ensenyament universitari. Com assenyalàvem el 2001, considerem que totes aquestes reformes van adreçades a l’establiment d’un sistema universitari de caire profundament classista i antidemocràtic. En efecte, es busca l’establiment d’unes universitats d’elit, de prestigi internacional, que podran assolir més i millors objectius enfront uns altres centres universitaris de segona categoria que es veuran afectats per la massificació i la manca d’inversions i infraestructures.





La nova llei adequa l’estructura interna de les universitats per a l’adopció del nou model que dicta l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Aquest model, sota el pretext de l’homologació de totes les titulacions europees, aprofundeix el procés de privatització que viu la Universitat d’uns anys ençà. El govern espanyol s’ha pronunciat a favor de l’especialització dels centres, que en aquest nou escenari competitiu obre les portes sense traves als interessos econòmics dels principals lobbies financers. És en aquest context que cal entendre l’intent d’eliminar carreres com Humanitats al·legant que no “s’adiu als interessos del mercat”. La LOU és doncs la resposta del govern a les exigències de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), impulsora de l’EEES, que persegueix convertir el coneixement en mercaderia en comptes de respondre a les problemàtiques reals que afecten els estudis universitaris.





Denunciem també la modificació de l’article 46 que la nova llei planteja en detriment dels diferents models organitzatius impulsats pel moviment estudiantil. En aquesta, s’inclou la creació per decret d’un estatut de l’estudiant, que haurà de regular l’estructura i funcionament del “Consejo del estudiante universitario”, que pretén ser l’interlocutor vàlid amb el govern en matèria de política universitària. Mostrem el nostre rebuig a aquest tipus d’òrgans que recorden els temps del sindicat únic i vertical, i ens posicionem a favor d’un model plural que estimuli la participació real de l’alumnat en la presa de decisions respecte els afers universitaris, i en la transmissió i creació de coneixement crític. En aquest sentit, l’AEP apostem per l’organització assembleària dels i les estudiants, al marge de qualsevol tutela per part de les institucions.





Per tot això, exigim la immediata derogació de la LOU, entenent que el seu caràcter regressiu i antidemocràtic no pot reformar-se, i l’obertura d’un procés de creació d’un nou marc legal per a la Universitat fomentat en un debat participatiu que tingui en compte els diversos col·lectius que formen el conjunt de la comunitat universitària.





PER UNA UNIVERSITAT PÚBLICA I DE QUALITAT, DIGUEM NO A LOU!









Barcelona, 29 de març de 2007.









AEP - Associació d’Estudiants Progressistes



www.aep.cat


dimarts, 27 de març del 2007

Les dues cares de la moneda

La polèmica creada aquests dies al voltant de l’actitud del PP i de les declaracions de Jesús de Polanco no fan més que corroborar una vegada més, que l’objectivitat dels mitjans de comunicació queda supeditada als interessos econòmics.

Seguiu llegint...

Si voleu accedir a la resta de Cada Cosa pel Seu Nom els tenim tots "on-line".


divendres, 23 de març del 2007

José Dí­az, el comunista del Front Popular. 65 Aniversari de la seva mort.

José Díaz Ramos va néixer a Sevilla al 1896, forner de professió, va militar a la CNT en la seva joventut.



Després passa al PCE, on duu a terme una gran tasca en la construcció i cohesió del PCE . La línia sectària i de completa dependència de l’ URSS per part de Bullejos ( Secretari General del PCE ) portà als comunistes a distanciar-se de la classe treballadora i rebutjar avanços com la II República.



Al 1932, al IV congrés del PCE, Jose Díaz es elegit Secretari General. Amb aquest canvi de direcció (juntament amb el canvi de rumb de la Internacional Comunista) els comunistes a l’estat, creixen i es desenvolupa l’organització de forma espectacular, la voluntat unitària de José Díaz arriba a la seva màxima i millor expressió en el procés de la constitució del Front Popular. Els comunistes érem conscients del perill feixista de GilRobles i companyia, i que la millor manera de derrotar a la dreta era la creació d’un front d’esquerres, des de burgesia democràtica fins a la classe obrera. Per altra banda , el PCE-PCC treballava amb la resta de partits i sindicats socialistes i revolucionaris per la unió definitiva (els dos millors exemples foren la fusió de CGTU-UGT i la creació del PSU-PSUC).

Una greu malaltia el fa viatjar a l’URSS per al seu tractament. Lamentablement la irreversibilitat del càncer, el fa suïcidar-se l’any 1942.



Els CJC - Joventut Comunista de Catalunya, ens enriquim de la gran experiència que ens va deixar José Díaz, que sempre va lluitar per la unitat de l’esquerra.


dijous, 22 de març del 2007

Habitatge: parlem-ne!

A dos dies de la manifestació per un habitatge digne que organitza la Plataforma V de Vivienda, hem cregut que havíem de donar la nostra opinió sobre el greu problema de l´accés a l´habitatge que, estretament vinculat al tema de l´emancipació juvenil, és una de les preocupacions més grans del jovent actualment!



Els preus dels habitatges han augmentat, al mercat lliure, 8 vegades més que els sous en els darrers anys i aquest augment només ha beneficiat, a gran escala, determinades i reduïdes classes socials parasitàries i especuladores.

Seguiu llegint...

Si voleu accedir a la resta de Cada Cosa pel Seu Nom els tenim tots "on-line".


dilluns, 19 de març del 2007

Assemblea de la Federació Mundial de les Joventuts Democràtiques

La 17ena Assemblea de la Federació Mundial de les Joventuts Democràtiques (FMJD) es va realitzar entre el 10 i el 13 de març a Hanoi, Vietnam, amb el lema: “Reforcem la lluita contra l´agressió imperialista i l´explotació per la pau, la solidaritat i la transformació social”.



Va participar en aquesta assemblea prop de 60 organitzacions de tot el món. Va ser aprovades diverses resolucions temàtiques: treball, educació, mediambient, llibertats democràtiques, pau i la lluita contra la guerra i contra l´imperialisme.



Va ser aprovades també resolucions de solidaritat amb la República Popular de Corea, l´Irak i Vietman.



En aquesta assemblea va ser escollits els òrgans de direcció de la FMJD, sent la Joventut Comunista Portuguesa reescollida per la presidència de la FMDJ.


La Pax Americana?

Davant el quart aniversari de la invasió imperialista dels EEUU a l’Iraq, l’atac d’Israel al Líban, l’ofensiva dels taliban a l’Afganistan, el genocidi diari a Palestina ...en definitiva, la política neo-liberal de l’administració Bush i els seus aliats, amb la seva lògica inhumana ens ha portat a una greu situació, on els drets humans més elementals no son violats, sinó assassinats directament. Aquest és el món que ens ofereix la política de les multinacionals, la pau americana, la pax americana de la globalització?



Seguiu llegint...

Si voleu accedir a la resta de Cada Cosa pel Seu Nom els tenim tots "on-line".


Afluència massiva a la segona sessió del cicle “Dona i societat”, amb Neus Català


Neus Català: “El mateix dia que vam sortir del camp, totes les preses vam prometre que explicaríem sempre la barbàrie nazi. Avui estic complint aquesta promesa”.



Recordar la barbàrie feixista és combatre la dreta antidemocràtica del present. Amb aquesta màxima, el dimecres 14 de març, la Neus Català va reivindicar a l´Auditori de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, davant més de 300 assistents (entre els quals es podien comptar estudiants i professors), la lluita de milers de dones i homes que, com ella, van defensar i defensen al llarg de tota la seva vida uns valors de justícia, igualtat i democràcia.



La conferència s’emmarca dins del cicle “Dona i Societat”, organitzat pel Col•lectiu UAB de la CJC-Joventut Comunista, que en aquesta ocasió comptava amb la col•laboració de la Fundació Pere Ardiaca. En ella la ponent va voler retre homenatge a l’imprescindible, i sovint menystingut, paper de les dones en la lluita antifeixista al nostre país i a tot Europa en temps de la Segona Guerra Mundial.



La Neus Català féu un balanç de la seva vida combativa, deixant clar que “és només un exemple de la lluita de milions de dones i homes republicans”. Va parlar de l´heroica defensa de la República espanyola, de l’exili forçat a França i la posterior participació a la Resistència francesa contra el nazisme, de la vida al camp de concentració de dones de Ravensbrück, de la solidaritat com a factor essencial per a crear el teixit social de resistència i combat que, durant la dictadura franquista i tots aquests episodis de misèria, es va crear gràcies a l’organització popular clandestina i que va permetre enderrocar el feixisme, dels reptes actuals de la lluita post-franquista...



També va fer esment a la feina d´organitzacions que tenen com a objectiu la recuperació de la Memòria Històrica, com l´Amical de Ravensbrück que presideix Des d’aquesta organització s’està fent una ingent feina per a trobar i identificar els cossos dels i les combatents que van morir durant el període bèl•lic que va assolar el continent europeu a la dècada dels quaranta.



Les més de 300 persones l’escoltàvem amb silenci i emoció. Contestant una de les moltes preguntes que van sorgir, la Neus va recordar alguns moments de la vida quotidiana al camp de concentració: “treballàvem tot el dia i només menjàvem un plat de sopa. Si queies a terra a causa de l’esgotament, et tiraven un tret al cap. Tot i així, en tots els camps, érem molts els que continuàvem combatent: sabotejàvem la producció per tal de disminuir al màxim el fruit del nostre treball. Sabíem que ens hi jugàvem la vida, però també érem conscients que, sabotejant la producció, estàvem salvant vides dels companys que estaven al front lluitant contra el nazisme. Teníem molt present que la guerra continuava contra l´enemic comú, el feixisme”.





La Neus va insistir que per a la democràcia i la llibertat és imprescindible l’organització popular, i va voler deixar-nos clar un missatge important: tot i que la lluita de la seva generació ens ha permès viure en un món més lliure, la lluita per un món millor tot just acaba de començar. I som nosaltres, els i les joves, qui l´haurem d´afrontar.



Dels i les joves el futur, del i les joves la Revolució.


dissabte, 17 de març del 2007

ALTERNATIVA JOVE-JOVES D’EUiA DE LES TERRES DE LLEIDA HAN ORGANITZAT UN CURS A LA UNIVERSITAT DE LLEIDA


‘Exponents de violència. Propostes de Pau’ és el nom del curs de lliure elecció en el qual també hi participarà Carlos Jiménez-Villarejo.



L´Alternativa Jove-Joves d´EUiA de els terres de Lleida, amb el suport de la Fundació l´Alternativa i de la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, han preparat el curs: " Exponents de violència. Propostes de Pau”.



El curs, que començarà aquest pròxim dilluns, dia 19 de març, atorgarà als inscrits dos crèdits de lliure elecció i actualment, ja hi ha més de 30 inscrits.



Al curs de lliure elecció es tractaran temes d’actualitat amb debats serens però compromesos, en el que s’intentarà donar propostes programàtiques i solucions a situacions de conflictivitat.



El antic cap de la fiscalia especial anticorrupció, Carlos Jiménez-Villarejo, serà l’encarregat d’obrir el curs amb una conferència desprès del passi del documental “Hil Beltza”.



Llegiu el programa complet del curs


divendres, 16 de març del 2007

VOLEM LA CREU DE SANT JORDI PER A LA SOLEDAD REAL

El passat 6 de febrer ens deixava, a l’edat de 89 anys, la històrica militant comunista Soledad Real, una figura indispensable en la lluita antifeixista al nostre país. Soledad va defensar des de molt jove els valors republicans, va lluitar durant la Guerra Civil contra els sublevats i a la clandestinitat contra el franquisme, reorganitzant el PSUC i les JSUC. Per aquest motiu va patir setze anys de presó. La Sole, com li dèiem amb afecte els qui la coneixíem, es va implicar fins el final en la defensa de la igualtat entre homes i dones i la justícia social.



La seva trajectòria exemplar forma part de la nostra història com a poble de Catalunya, i això la fa mereixedora d’una distinció com la Creu de Sant Jordi. Així ho considera el Grup Promotor integrat per: la Coordinadora per a la Memòria Històrica i Democràtica de Catalunya, la Fundació Maria Aurèlia Capmany, la Fundació Pere Ardiaca –de la qual Soledad n’era sòcia d’honor-, la Fundació l’Alternativa, la Secretaria de la Dona de CCOO, la Secretaria de la Dona d’UGT i Llum Ventura.



Tothom que vulgui adherir-se a aquesta iniciativa pot enviar, abans del 26 de març, un correu electrònic a la Fundació Pere Ardiaca (fpereardiaca@fpereardiaca.org). Les dades necessàries són nom, cognoms i DNI en el cas de persones, i nom i NIF en el cas d’entitats.



Una personalitat que ja ha donat el seu suport a la iniciativa és Neus Català, Creu de Sant Jordi 2005, Catalana de l’Any 2007, i amiga i camarada de la Soledad Real.


dijous, 8 de març del 2007

Igualtat és nom de DONA

Pel 8 de març, Dia de la Dona Treballadora els CJC - Joventut Comunista de Catalunya no podíem romandré callades ni callats, per això hem tret un Cada Cosa pel seu Nom sobre el tema:



8 de març, Dia de la Dona Treballadora



Dia de qualsevol dona, i Dia, també, de qualsevol persona que cregui en la igualtat de gènere. Però ser conscients de la situació actual de la dona en aquesta data tan assenyalada no és suficient: aquesta via de pensament hauria de reforçar-se cada dia. Tanmateix, el 8 de març sí que s’entén com a celebració d’un procés lent però indispensable, com a demostració de la feina que s’està duent a terme, com a oportunitat per expandir la il·lusió dels projectes prometedors; l’escenari és la desigualtat de gènere, el tema, la Dona, però els protagonistes som tots i totes els que creiem en un futur millor i estem disposats a treballar-hi.



Seguiu llegint...

Si voleu accedir a la resta de Cada Cosa pel Seu Nom els tenim tots "on-line".


Elisabet Almeda inicià el cicle "Dona i Societat" a la UAB

Avui s´ha inaugurat el cicle "Dona i Societat" a la UAB amb la xerrada "LES PRESONS DE DONES" amb ELISABET ALMEDA sociòloga especialista en penals femenins.



Amb una cinquantena de persones (on cal comptar professors i professores de la UAB) hi ha hagut una ponència amb una explicació clara i concisa sobre les presons de dones i el més important que la xerrada a clos amb un intens debat de més d´una hora entre els i les assistents i la ponent.



La propera xerrada: "DONES LLUITADORES", amb NEUS CATALÀ supervivent dels camps d´extermini nazis i Catalana de l´Any 2006 el proper dimecres 14 de març a les 13:00 hores a L´Auditori de la Facultat de Filosofia i Lletres.


dimarts, 6 de març del 2007

Ja ha passat el 9è Congrés

Durant els dies 23, 24 i 25 de febrer els CJC-Joventut Comunista de Catalunya hem celebrat el nostre IXè Congrés a Sant Adrià del Besòs, amb el lema “Qüestiona, crea, transforma. Tenim la il·lusió, podem canviar el món”.



Però el Congrés no ha estat només aquests tres dies. El procés congressual s’encetava ja fa mesos amb la presentació d’una Carta a la Joventut, un escrit sobre les principals problemàtiques que el jovent català ha d’enfrontar avui, convidant a participar tots els i les joves organitzats –en associacions cíviques, esplais i caus de lleure, plataformes reivindicatives, etcètera- en forma d’aportacions a la Carta o amb la seva presència al Congrés, per a enriquir-nos amb la seva experiència, per analitzar conjuntament la manera de superar les limitacions del capitalisme en determinats camps d’acció i, en definitiva, per formar-nos conjuntament i donar més amplitud i abast al nostre projecte transformador.



Amb una assistència en consonància amb l’esperit obert i participatiu del Congrés, s’abordaren col·lectivament temàtiques d’importància en una sèrie de tallers que tingueren la presència de persones destacades per la seva activitat en la qüestió que es debatia (Lleure i cultura, Dona jove, Pau i Solidaritat, i Emancipació Juvenil), i dels quals se’n desprèn la Declaració Final amb les conclusions a què s’arribà.



Entre els assistents, cal comptar també els i les camarades de les delegacions internacionals vinguts en representació de la JCP portuguesa, la KNE grega, la FGCI italiana i la UJCE de l’Estat (a més de les salutacions que s’enviaren des de la KSM txeca, la Federació Mundial de la Joventut Democràtica i altres), i dels companys i companyes de AJ-JEUiA, Casals de Joves, AEP, JEV-JIC, JC, CNJC i d’altres organitzacions juvenils que enviaren salutació al Congrés com la JOC, ESPLAC i Acció Jove.



En clau interna, el Congrés suposà una renovació de tots els òrgans de direcció dels CJC-Joventut Comunista, presentant un nou Comitè Nacional, acomiadant els companys i companyes que passaran a militar de forma exclusiva al Partit i elegint un nou Secretari General.



Però aquest congrés no va estar marcat només per la serietat i els documents. Així, la nit de dissabte es va celebrar una festa de disfresses ambientada als anys vuitanta, en què tots i totes els qui hi foren presents van poder intercanviar experiències, opinions i converses informals en un ambient lúdic.



Finalment, cal destacar la presència durant l’acte final de cloenda del Congrés de Marià Pere, Secretari General del Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) i de Neus Català, militant comunista des de la seva joventut, supervivent dels camps de concentració i extermini nazis i flamant premiada com a Catalana de l’Any 2006. Ambdós aportaren anàlisis des de la seva experiència i vivències al conjunt del debat polític generat per la joventut, desitjant el millor per a la Joventut Comunista que, conscient de les seves potencialitats i carències, encalça decidida i amb força un nou període de millora i creixement tant en l’aspecte intern com en els àmbits de participació externa.


dijous, 1 de març del 2007